Universo Ikea
martes, 23 de noviembre de 2010 by el paseante
Es domingo y tengo que escribir deprisa, porque pasado mañana igual es mi último día en el planeta. O quizá sea el primero. O quizá siga esa "sólo rutina" que describía Mario Benedetti en La tregua. Tengo tres opciones, que no es poco.
He desayunado en el balcón dos naranjas (las he pelado con un cuchillo de juguete, con el mango del mismo color que esas frutas) y dos cafés con leche americanos (¿cómo no los había descubierto antes?). Hojeaba un catálogo de Ikea, con el sol en la cara, distraído. Con ese librito, te entran ganas de tener pareja y soñar en una cama diseñada por alguien como Lotta Kühlorn. Una cama Malm, por ejemplo. Y tener a una personita inocente en una cuna diseñada por alguien como Johanna Jelinek. Una cuna Hensvik, por ejemplo.
El edificio de enfrente es nuevo, y en él habitan seres que un día igual fue su última vez en el planeta. O quizá la primera. Van y vienen por esos balcones -caros- mal diseñados en los que jamás da el sol, mirando de reojo cómo me tomo el café americano y hojeo la revista de Ikea en mi balcón -barato- en el que siempre da el sol, y luego entran en sus apartamentos recién estrenados con camas Malm y cunas Hensvik.
Tengo que escribir deprisa, porque pasado mañana igual es mi último día en el planeta. O quizá sea el primero. O quizá siga esa "sólo rutina" que describía Mario Benedetti en La tregua.
Mi rutina fue que el martes pasado vinieron mis padres a Barcelona con la diligencia de las diez de la mañana, que aparca siempre puntual frente al Boulevard Rosa. Remontamos el paseo de Gràcia con el sol en la cara. A la señora Sofía se le escapaban los ojos tras esos escaparates repletos de ropa, o de perfumes, o de zapatos. Al tenista se le escapaban los ojos tras esas cafeterías donde quería tumbarse a tomar un café con leche. Alcanzamos la plaza de la catedral, y llamamos a mi hermana (su hija -la señora Hayden) por el móvil. Valió la pena estar los cuatro en la terraza de esa cafetería para turistas, con el sol en la cara. Creo que era la primera vez que desayunábamos la vieja familia en esta vieja ciudad. Nosotros solos, sin nuevas familias. Mis padres hace tiempo que tuvieron sus camas Malm, y sus cunas Hensvik. Mi hermana las tiene ahora.
Antes de separarnos, la señora Sofía me entregó un tupper con las setas que encontraron en unas montañas del sur, salteadas con ajo y perejil. Estaba cerca de la playa, así que fui allí, en mi rutina.
Había pocas personas en la arena. Me senté en un espigón. Dos jubilados explicaban que las olas llegan de tres en tres, y que la tercera es la más débil, mientras yo estaba pendiente de mi mochila cuando se acercaban esas espumas amenazantes. Una pareja de turistas alemanes acamparon a mi derecha. Ella era morena, con los ojos azules, él era rubio, con los ojos oscuros. Extrajeron bocadillos de sus mochilas, y yo abrí el tupper. Comimos en silencio, sin conocernos, mientras aterrizaban gaviotas de diversos tamaños, exigiendo su parte del festín. Seguramente esas personas desconocidas, con las que compartía mesa en la arena, hace tiempo que tuvieron sus camas Malm, y sus cunas Hensvik.
Mi rutina fue que el jueves pasado me dirigí al corazón de la ciudad. Al atardecer estaba frente a un Woman's Secret, para esperar a la Princesita, que llegaba puntual con la diligencia de las ocho de la tarde, directa desde la radio. Me pidió que entrara en el local, pero me negué tras analizar el escaparate (con maniquís medio desnudas, y paja en el suelo -una metáfora de los escaparatistas, deduje). Luego fuimos al universo Sephora. Me hizo oler mil perfumes, colonias, cremas de noche (en esos palitos de papel)... La dependienta era una francesita preciosa de labios rojos, aunque nos hablara en catalán.
Nos tomamos una cerveza en un local que podría aparecer en Lost in translation. Y allí charlamos de esos negocios que tenemos pendientes, y que nos dan miedo.
La princesita hace tiempo que tiene su cama Malm. Y toma café americano en el balcón con Buñuel, con esos periquitos de la casa vecina que duermen en el suelo de la jaula.
Yo no tengo apenas nada.
Mañana me espera mi último día en el planeta. O quizá sea el primero, para ser como ellos. O quizá siga esa "sólo rutina" que describía Mario Benedetti en La tregua. Tengo tres opciones, que no es poco.
Sí, quan mires un catàleg d'Ikea tens ganes de viure una vida perfecta com la pinten ells, però després la realitat s'ho carrega tot.
Per cert, un dia al Sephora els clents em feien preguntes sobre perfums i cremes i jo no entenia res. Després vaig vore que anava vestida com les dependentes, jeje.
No entenc el misteri de l'últim dia al planeta. Tens pensat alguna cosa?
Es verdad, con ese librito te entran ganas de tener calor de hogar...
Sea como sea, seguro que será un primer día, ya verás.
Pues si hombre, lanzate y compra lo que deseas de este catalogo de Ikea.
Me ha gustado la parte del balcón tomando tu café americano a pleno sol, debe de ser bonito despertarse y tener un buen rincón.
Tener tres opciones no es poco, pero un catálogo de ikea te da muchas más que tres - será por eso que nos fascina.
Dues coses.
Conec una parella que quan van tenir muntat el niuet ( tot d´Ikea ell, molt mono) van partir peres, i el llit era Malm, t´ho juro.També es pot ser feliç en una cama turca o en un matalàs a terra, ho certifico.
I dues: tant de bó no se t´encomani el pessimisme rutinari de´n Martín Santomé, seria una pena. Pensa que les Avellanedas no sempre arriben i desapareixen. N´hi ha que allarguen la tregua fins el darrer dia en el planeta.
Jo no voldria que fos el teu darrer dia en el planeta. Ni que sigui, inventa't un planeta Ikea (Republica, és clar) i no ens abandonis.
Em quedo amb l'estampa de fer de turistes en una terrassa tots 4. Són moments únics, val la pena aprofitar-los.
Petons :)
fa molts anys que no vaig a un local on hem posin un tatuatge de mentida al canell; no fa gaires dies -pura rutina- vaig tatuar el braç d'una companya de feina amb un registre d'entrada...
has vist el noi? per no parlar, s'ha quedat sense resposta.
però amb el canell tatuat.
"Yo no tengo a penas nada."
I jo dic que tens alguna cosa millor que aquest "res": molta vida.
Aprofita. Obra el catàleg d'dees, les teves. Pinta la casa, fes un canvi de llums!
T'envio molts ànims des de molt a prop del Turó Parc.
Hi ha qui recomana viure com si fos l'últim dia que et queda. Jo prefereixo recomanar viure cada dia com si fos el primer en el planeta, i deixar-te sorprendre per un raig de sol escalfant-te la cara mentre prens un cafè americà al teu balcó barat.
Abraçada
Penso com el Fra Miquel! excepte per això del cafè americà: Fra Miquel, que no era cafè americà! era cafè amb llet americà!! ja ja ja!
La fotogrifia de tots quatre a la terrasseta també m'ha encantat.
A les trinxeresssssss!!!
asseguda al meu sofà de dues places Ektorp et llegeixo mentre em prenc un "Volutto" (s'escriu així?) de la meva Nespresso...
òstia... som gent d'anunci, paseante?
una abraçada
Doncs , vaig comprar-me un llit d'aquests , el Malm blanc, precisament!! al outlet d'Ikea de Montigalá , podía haber estat qualsevol altre llit.Va ser aquest perque estava rebaixat un 70%.
Això va ser al mes de setembre.
M'ha durat dos mesos ,ja que li he passat al meu fill gran, recentment arribat d'aquests mons de deu i que s'acaba d'instal-lar a l'altell.
Jo he optat per rescatar l'estructura danesa i sòlida , d'un llit descatalogat de la botiga de ma germana, que no veníen de cap manera i que m'han regalat de bona gana ja que desentonava amb la modernitat dels dissenys de l'aparador.
Es carrincló i una mica "pomporé" , pero fa més per mi que el Malm que per cert s'ha de vigilar molt al circular pel seu voltan , a mi m'ha deixat els malucs plens de blaus.
No sé com aconsegueixes que et portin de passeig per llocs on mai em pensaria trobar-te. I precisament això del "fora de context" és el que crec que millor et descriu millor: la curiositat, el passar pels llocs... m'agrada MOLT...
I també són maques aquestes diligències que et porten persones també fora del seu contexte fent coses noves que mai abans heu fet. Què guapus deurieu estar tots!!!
Jo faig ús d'Ikea per questions de preu però el poc cafè que prenc, és de qualsevol bar de carrer on pugui beure a persones recolzades a la barra. Si és un Caracas, millor.
(últimament estic molt rollera en els teus posts... ;)... és que xerro poc a la feina!!!)
Emily, és que tu ets d'estètica molt Sephora. Em vaig fixar que les dependentes són afrancesades. I lo del darrer dia al planeta era una metàfora. A vegades et donen possibilitats que saps que mai més tornaràs a tenir. Aquesta vegada, per un accident, el primer dia, o el darrer o tornar a la rutina s'ha posposat.
Lines, es que esos catálogos de Ikea están bien paridos. Directos al corazón. Y al bolsillo.
Mari-Pi-R, me he hecho adicto a esos cafés aguados. Son como el tabaco light.
Xurri, pues mira que en la vida me pasó lo mismo que con el catálogo. Pensaba en tres posibilidades, y surgió una cuarta. La agencia de publicidad de Ikea va por delante de nosotros.
País, doncs ja és mala llet això de la parella que coneixes. I crec que ets l'única persona que ha entès el post.
Vida, miraré de quedar-me, ni que sigui per fer el cinquè aniversari del blog. Gràcies maca.
Joaneta, doncs t'has quedat amb el moment més bonic. Saps? Els meus pares van anar al bany per refrescar-se una miqueta després del viatge, i ens vam quedar ma germana i jo a la terrassa. I vam parlar com feia temps que no parlàvem.
Gatot, fas promo d'una empresa de tatuatges que has posat en marxa? A mi em fan por les agulles, noi.
Mortadel.la, coi, quina feinada. Posar-me a pintar, fer canvis de llums... Millor vaig a passejar al Turó Parc i miro d'endevinar-te. Cuack.
Fra Miquel, ets un home savi. Una abraçada.
Filadora, a vegades és cafè amb llet americà, i altres cafè americà, en funció de si tinc un brick de llet a mà :-) Aquell dia va ser cafè amb llet americà. A les trinxeressss :-)
Arare, però i les comissions que en treiem? Avui he vist l'ingrés que m'ha fet Ikea a a meva llibreta de LA CAIXA (nou anunciant) :-)
MK, d'entrada: ets la millor comentarista que tinc. En persona també ets així: fresca i aguda. I després, l'acudit. Què fas corrent al voltant d'un llit Malm? Qui t'empaita? Picarona...
Rateta, avui ens perseguim. M'agrada que estiguis desperta. Em sento acompanyat. Mira, vaig on em porten. El Sephora no feia per a mi, però em va despertar la curiositat. Vaig aprendre coses. I també va ser maco aquell matí en família. Et convido a un Caracas quan vulguis (a un cafè, que ets capaç de demanar una mariscada, i diria que no en serveixen). Un petonet.
Yo no soy muy de Ikea, la verdad. Me gusta mucho más tu balcón barato soleado.
Duschgel, es que las alemanas sólo compráis productos de vuestro país :-)
Quants instants descrits com sempre en el teu preciós estil. ´M'ha agradat seure al teu balcó amb el cafè amb llet i les taronges; fullejar el catàleg d?ikea;passejar amb els teus pares per Passeig de Gràcia; tastar els bolets vora el mar...
Em sumo al que diu la Moratdel.la, tu tens moltes coses, com talent per exemple. Tens la capacitat de fer-nos passar estonetes sonrient mentres llegim els teus posts... I això és millor que un llit que et deixa blaus
Gràcies Khalineta. M'agrada escriure els moments que em donen vida. Tots en tenim, i també dels altres, dels que no ens agraden.
Paseante, no se si veuràs aquest comentari endarrerit.Me n´alegro d´haver entès el post. A vegades tinc la sensació, no només aquí, sinó en altres llocs també, que o no entenc del tot algun post o llegim coses diferents pel que veig en altres comentaris. També podria ésser que quan hi ha tanta informació cadascú es queda amb el més li arriba.
Bé, referent a la parelleta que conec, saps quina és la diferència en trobar la felicitat en un llit Malm o en un matalàs a terra? Que ells tenen vint i pocs anys i viuen constantment en un catàleg d´Ikea. Als quaranta ja no et cal viure en una república ni redecorar la vida constantment. La república és un mateix i la decoració exterior quan més minimalista millor.Potser pot semblar contradictori perquè quan ets molt jove haurien de sobrar les coses supèrflues, però...en aquest món de mones en què vivim les coses van així.Menys és més, en la senzillesa hi ha la clau, però a ells els costa entendre-ho. la vida els hi ensenyarà. Paciència.
Ara sí que m´he esplaiat!
Records.
País, sí que l'he vist. Fins i tot l'he autoritzat, perquè els comentaris en posts de fa més de quinze dies requereixen que els confirmi (així no tinc spam).
Aquest post el vaig escriure una miqueta per a mi. Així que és normal que la gent no entengués massa de què anava el tema. Però crec que tu sí.
Vaig utilitar Ikea com un recurs per lligar les diferents històries. Ho hauria pogut fer amb un catàleg de Muebles La Fábrica, però hagués quedat diferent. Només volia dir que de vegades tens ganes de "moblar" la teva vida. Potser interiorment, potser amb persones més que amb mobles...
I apa que no he dormit anys en un matalàs a terra. Sortosament, ara tinc un súper sofà-llit de... Muebles La Fábrica :-) (no és conya).
Records.