turoparc

La dona dels mars del sud em diu que vindrà el seu nebot per tallar-li els cabells, cap a les dotze.

-Et sembla bé si el convido a dinar?

Jo encara vaig amb pijama i espardenyes però li responc que em sembla bé, mentre badallo. M'afaito, em dutxo i surto corrent al Lidl perquè tenim la nevera preparada per a dues persones de cinquanta anys i un gos iaiet. El seu nebot té vint anys i menja com si s'hagués d'acabar el món. Seria una ruïna si agafés el costum de venir a tallar-se els cabells a casa nostra sovint i després s'assegués a taula amb el tovalló lligat al coll.

Però ve poquet i l'hem de cuidar.

A l'entrada del Lidl hi ha un nen abraçat a un gosset de protectora. Giro el coll per no perdre'm ni un instant d'aquell instant que mai no recordarà ningú, mentre baixo la rampa. Al passadís de la carn trio una cinta de llom farcida de pebrot, panses i prunes. Compro una malla de patates de guarniment, una bossa de pastanagues i tres cebes de Figueres. Trio una barra de pa calenta. Faig cua per pagar i el client que va darrere meu m'agraeix que li deixi lloc per a la seva compra. Jo li faig una mitja rialla. Quan pujo la rampa ja no hi són ni el nen ni el gos.

Al passeig de Sant Joan fa solet en aquest hivern cruel. Un colom es banya a la font de la caputxeta vermella, mentre una nena passeja la seva nina com si fos una mare. Llavors el veig baixar despistat mirant el telèfon mòbil per trobar el seu destí. Va vestit amb poca roba: una dessuadora, uns pantalons que li van curts, unes sabatilles esportives sense mitjons... Té els ulls clars de la seva mare i el cabell esverat del seu pare. Em poso a caminar al seu costat sense que em vegi perquè és un Cary Grant despistat.

Quan arribem al nostre mateix destí li faig un copet al braç i ell em reconeix de seguida. És més alt que jo i em dóna la mà al seu estil: de dalt a baix, com si anés a fer un clot a terra. Pugem les escales parlant i, quan poso la clau al pany, el gos ventilador ens espera al rebedor per ensumar-nos a tots dos i córrer al menjador per anunciar que hem arribat.

Li dic a la dona dels mars del sud que he trobat un cuiner al carrer i que ens farà una cinta de llom al forn, mentre ella s'aixeca de pressa del sofà i abraça el seu nebot. Se l'estima.

Després li talla el cabell, mentre es fa el dinar al forn i s'escalfa l'ambient. Després mengem a la tauleta taronja. Després fem un cigarret. Després el noi mira la biblioteca i ens demana si li podem deixar El guardián entre el centeno. M'agrada la gent que tria un llibre d'una casa aliena. M'agrada la gent que és senzilla i ben educada. M'agrada la gent que no té maldat. Potser per això me l'estimo, el Javito.

Mentre fulleja el llibre, recordo quan tenia la seva edat i era un despistat com ell. I tenia exàmens i em perdia a la gran ciutat mentre la tieta Maria em convidava a dinar al seu piset de Vilapicina i la meva vida era al davant. Ella no tenia una biblioteca (de fet, vivia més a la seva autocaravana de firaire que no pas a casa), ni em tallava els cabells. Però els seus gossets (no recordo si eren dos o tres) m'esperaven al rebedor quan jo hi arribava perdut amb els meus pantalons curts i les meves sabatilles esportives sense mitjons. Com si fos un Cary Grant despistat. Com si fos Javito.