MIA y el sargento Hayden
miércoles, 24 de noviembre de 2010 by el paseante
Suena mi teléfono fijo casi a la hora en que la carroza se convierte en calabaza.
Me resulta familiar su voz, y me cuesta un par de segundos ponerle rostro. Es mi cuñado, que nunca me llama. Siempre lo hace mi hermana.
El sargento Hayden me pregunta -con voz bajita, porque los niños duermen- si estoy libre el siete de diciembre. Parece tímido, como si quisiera pedirme dinero. Pero quiere regalarme dos entradas para el próximo concierto de la ceilandesa MIA en Barcelona. Sabe que me gusta. Sabe que me la descubrió él. Sabe que me ducho con esa música.
Le digo que no. Insiste, por todos esos canguros que he hecho con sus hijos. Pactamos una entrada, en lugar de dos: estoy acostumbrado a ir a todas partes en solitario. Va a intentar comprarla por internet. Alargo la conversación para comentarle lo de las elecciones, para charlar de fútbol, para preguntarle por su último fin de semana en la tierra de la niebla, mientras yo guardaba la metrópoli.
Me gusta mi cuñado. Es un armario ropero, pelirrojo, atractivo, serio, solidario, detallista.
En voz bajita -porque los niños duermen- me dice adiós.
Cuelgo mi teléfono fijo casi a la hora en que la carroza se convierte en calabaza. Y yo me siento como un príncipe a punto de acudir a un baile, con una posible entrada para escuchar a esa ceilandesa que me acompaña en la ducha casi todas las mañanas. Esta vez será en directo.
PD: Gràcies Xavi. I si no hi ha entrades, no pateixis. El més important és el detall. T'aprecio molt.
Coi, agafa'n dues, i t'acompanyo jo! Primera en comentar, per tant, noies que ho feu després...no cal que li demaneu, jeje.
Jo si que he matinat per fer de cangur, és lo que té ser tieta i tenir nebots refredats :)
Ospa!
Jo no tinc cunyats tan generosos!
Amics sí, però: Un cop un amic em va regalar una entrada per anar a escoltar a l'Eric Clapton. Sabia que m'agrada i varem anar junts.
Deixa't acompanyar. Home!
MIA està bé per ballar. El seu ritme fa moure l'esquelet.
Millor en bona companyia ;o)!
Abraçada
Quin detall més bonic! que et truquin per regalar-te entrades! M'alegro que t'estimin d'aquesta manera i que tinguis tan bona relació amb el cunyat.
Ai, doncs mira! Jo que arribava patint, per allò de l'últim diaaaaaaa del post de sota!
Bé, bé! A concert! Molt millor, ho veus?
A dalt de tot hi tens a una que t'acompaaaaaaaaaaanya! (no ens ha deixat cap altre alternativa i com comprendràs, les coses com siguin, és la primera de totes en comentar.)
M'alegra que estiguis bé. Venia per això.
Es un armario ropero, pelirrojo, atractivo, serio, solidario, detallista.
me'l presentes???????????????
ÔÔ
Arare!!!!! Tst, tst... ;)
Me'n vaig a passejar per la xarxa per descobrir aquesta cantant i dutxar-me amb ella demà.
Bisou, Paseante!
Los celiandeses son de dónde?
un besito
Ep!Puc certificar que tot el que diu del cunyat es cert!!.
Pero es que allò que diuen de "dios los cría i ellos se juntan " es una bona veritat , ja que també puc certificar que la Sr. Hayden es d'una bellesa i una amabilitat que traspassa.
Bé i la quitxalla guapos,i eixerits un rato llarg.
Llástima que en això de la genética i la parentela les coses a vegades estiguin tan mal repartides... :-))
Qué bonito tot plegat!!!
¿y no te largas de puente??...en Madrid todo el que puede escapa como poseido de un virus antimetropolis.
Espero que consigas esa entrada y disfrutes del concierto...¿qué tal cantas?...lo digo por si se va a notar al desafinar con ella en directo ;)
saludos pre-derbi
Com no li han de regalar dues entrades al tiet cangur que explica els contes més originals!?!??!!
La relació entre cunyats és d'aquelles curioses, especials... agradables...
Un petó gros!!!(avui fa fred, caldrà anar a buscar les botelletes d'aigua calenta, no?)
Emily, no volia ni la meva entrada. Però el sergent em va dir que tenia en pantalla l'historial de les meves detencions, que els meus pares desconeixen.
Fra Miquel, fas de cangur per guanyar-te entrades? I sóc un crack ballant en concerts: el peuet de la cama dreta endavant i endarrere, amb les mans a la butxaca. Un espectacle.
Filadora, tinc bona relació amb el cunyat perquè em passa un pam d'alçada i d'amplada. Tu també la tindries :-)
Mortadel.la, gràcies maca. El darrer post tenia tres possibilitats. I només una era "dolenta". Al final va ser una quarta possibilitat que no contemplava. Cuack.
Arare, una vegada vaig veure el capità, i no et pots pas queixar :-)
Violette, et trobo (trobem) molt a faltar. Gràcies per treure el cap per aquí. Bisou.
Thaís, la gente va a creer que no te paso la pensión de los niños con eso de que te tengo abandonada :-) Las ceilandesas son de Sri Lanka (una isla debajo de la India, que antes -cuando no habías ni nacido- se llamaba Ceilán). La próxima semana hablamos.
Mk, cinc minuts al racó de pensar. No faig conya.
Lines, gràcies. Sí que són bonics aquests detalls inesperats.
Atikus, ya sabes que los puentes sólo existen en Madrid. En Catalunya somos currantes :-) El lunes me acordaré de ti, de Ilse y de Be, tanto si ganamos como si perdemos. Un abrazo.
Rateta, ens hem creuat. Sí que fa fred noia. Jo tinc l'estufeta sota la taula de l'ordinador. Un petonet.
Ets un enxufat! O hauríem de dir "endollat"? Ai...
Per mon cunyat la música acaba i comença amb Alfredo Kraus (és canari i allà són capaços de dir que José Vélez és un Julio Iglesias sense fortuna).
A més a més, mon cunyat és del Madrid. Amb això està dit tot.
Bé, m'he oblidat dir que mala persona no ho és, la veritat.
Duschgel, més que res, sóc un cangur.
Òscar, i feu intercanvi de samarretes després del dinar de Nadal, com fan els jugadors després d'un partit?
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Espero que no quedessis massa arrugat després de l' "achuchón" d'ahir... és el que té viure al barri i trobar-se la Violette de festa...
;)
Apa, ara a fer-nos a tots dentetes! jeje. Però t'ho mereixes... tot i que vagis escrivint comentaris en blogs aliens dient que en realitat sóc dolenta com en la novel·la de l'Emily, snif snif
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Ei cangur, enchufat, o endollat, amb un cunyat, que ainsss, on son aquets homenots???
hehehe,... me'n alegro per tu, i gaudeix d'aquestes petites coses que fan que la vida sigui quelcom més.
Petonets paseante cangur!!!!
a mi també em passa que normalment vaig als llocs sola i ja estic tan acostumada que se'm fa estrany anar amb gent! i tan tranquil·la, oiga! :P I també crec que és un regal genial! i que els regals genials sempre s'han d'acceptar! hombreyaaaa! Muakis!
Violette, quan vas tranquilament pel carrer i una ombra se't tira al damunt i t'abraça i no et deixa treure els walkmans... et quedes planxat (més que arrugat). Però va ser un plaer trobar-te. No et vaig dir que estaves molt guapa. I ho estaves realment (no és per quedar bé). Tens uns ulls...
Khalina, tu ets un bocinet de pa. Per això crec que puc fer-te la broma de que ets dolentota. Espero no haver-te molestat.
Anna, gràcies. I ben tornada. Si vols veure homenots d'aquests, organitza una mani perillosa :-)
Nimue, veritat que s'està bé sense horaris per quedar amb ningú? Jo sempre sóc molt puntual amb mi mateix. Muakis, guapa (avui he dinat caragols amb allioli, i després he fumat. T'ho dic per si m'acceptes o no el muakis).
jop!..que paliza :-)
felicidades
Atikus, gracias majo. Puedo ser malo y darte la "manita"?
Por fortuna, sólo es fútbol. Lo importante es lo que hay fuera del estadio.
Un altre post tant, tant preciòs... Gràcies per compartir...
Tinc una pregunta per a vosté... :)
Cóm podría "seguir-te" i així estar al día de tot el que vas publicant?
Besitos varios y mil sonrisas desde México,
Ambber
Gràcies Amber. Suposo que pots posar al teu blog un gadget d'aquells que et diuen les pàgines que s'han actualitzat. Un petonet i un somriure.