Calendaris
miércoles, 23 de diciembre de 2015 by el paseante
És curiós com a mi, que sempre visc sense
rellotge i ignorant si és dimecres o dijous, m’agradi tenir al menys un
calendari abans que comenci el nou any. Els vull petits, si pot ser de butxaca,
i per això aviso a tothom del meu entorn que me’n guardin algun si entren en
una farmàcia, en una ferreteria o en una òptica, llocs on encara es poden robar
del taulell (els que som vergonyosos), quan el dependent es gira per buscar-te
un producte.
Fa set anys, pensava que no el tindria perquè
el tenista, que és el meu camell habitual en aquests temes, se’n va oblidar d’agafar-me’n
un. Però una tarda que vaig quedar per caminar amb la Pocoyo, abans que acabés aquell
desembre, ella em va acudir amb un petit calendari on hi havia estampada una
imatge de la Verge Maria. Me’l va donar una mica avergonyida, excusant-se de
que només havia trobat aquell. Però l’he guardat des de llavors. Aquell 2008 va
ser bonic.
No sé d’on em ve aquesta dèria pels
calendaris. Si exerceixo de freudià, una tarda de diumenge de quan era petit, i
passava el Nadal a casa dels tiets rics, ell va tornar de caçar amb la boira
encara agafada a la seva jaqueta llarga. Va deixar uns animals morts damunt de
la taula de la cuina (no sabria dir si eren de ploma o pèl), va anar al quartet
on desava les escopetes i va córrer a la dutxa per netejar-se la mort.
Mentre l’aigua brollava al quarto de bany, jo
vaig veure alguna cosa que feia pes en una butxaca d’aquella jaqueta llarga que
el tiet havia penjat en una cadira. En la meva curiositat infantil, vaig treure
a la llum un paquet de cartronets que semblaven cromos. I vaig veure, per primera
vegada en la meva vida, tot de dones nues, una rere l’altra (rosses, morenes...
fent posturetes en troncs d’arbre o en platges amb palmeres), en aquells
calendaris de butxaca eròtics de l’etapa post-franquista. No em vaig fixar,
fins temps després, que darrere les noies hi havia tot de dies per escriure en
aquella vida meva de quan tot era futur i gairebé res era passat.
Em vaig quedar el calendari d’una d’aquelles dones
despullades perquè allò m’obria els ulls a un univers desconegut. Però no el
conservo, com no tinc altres objectes d’aquell descobriment del món adult que em
van marcar.
Ara tinc el que em va donar la Pocoyo a la
capseta dels records, on guardo també el primer calendari que em va regalar la
senyora Hayden de la papereria Raima, que és al Gòtic de Barcelona (un
establiment que obre els ulls dels nens, dels il·lustradors i de la gent que s’estima
aquests universos bonics).
M’he acostumat a aquests calendaris triangulars
de Raima, i m’agrada anar-hi cada Nadal amb la dona dels mars del sud per
agafar-ne tres o quatre per a la gent més propera. Els tenen a l’entrada per als
clients i els que encara no ho són.
Però aquest dilluns hi havia un senyor molt
seriós amb vestit fosc, corbata i les mans creuades davant dels seus pantalons
a la porta. Així que només en vam agafar dos, tímidament. Ara estic pendent del
tenista, per si me n’ha pogut robar un de butxaca a l’òptica, a la ferreteria o
a la farmàcia de la terra de la boira. O de saber si la Pocoyo ha anat a missa.
M’agrada començar l’any amb un calendari
menut, d’aquells que et mires després, de tant en tant, quan és primavera o ets en plena canícula del mes d’agost o es preparen les festes de
la Mercè. I veus que passen els dies i aquell moment del desembre passat, que
ja quedarà lluny, te’l miraves i tot estava per inaugurar, com una camisa nova.
El meu calendari de Raima 2016 està a la
taula. Segur que tindrem un bon any tots plegats.
A mi m'agraden les agendes i m'hagués agradat tenir-ne una de Moleskine, ben roja, i escriure cada dia lo que he de fer: treure el gos, descongelar mandonguilles, anar al Lidl (imprescindible), viatge a les torres bessones, fer rentadora, comprar regals... Però després veig que no necessito cap agenda per fer això... Amb el cap ja faig.
Els calendaris bons són els que et donen a la peixateria, amb Sant Pancraci o una Anunciación de María, perquè cada dia et diuen el sant o t'avisen de les llunes i arrenques un full de cada mes que cau.
Que tinguis un 2016 ben carregat d'esdeveniments, amb camisa nova o no. I escriu un post nou cada setmana...
Pocos son los calendarios que puedas encontrar hoy disponibles, mi esposo también se pirra con ellos, va al banco por ser el único lugar seguro que va a encontrar, lo cuelga detrás de la puerta de la cocina y escribe sus citas de médicos.
Yo soy electrónica, pocas citas tengo y con el calendario de mi ordenador me bandeo muy bien con él.
Te dejos mis deseos de felicidad en estas fiestas junto a los tuyos.
FELIZ NAVIDAD!
Un abrazo
Te'n buscaré algún, no se si parroquial o comercial
En qualsevol cas, que tinguis un bon any :)
A mi, cada any, me n'envien un del Col·legi de logopedes. Si l'un és bonic, el de l'any següent encara ho és més. I així, any rere any.
Al del 2015, que encara conviu amb el que acabo de rebre del 2016, hi ha el dibuix d'una noia pujant per una escala feta de llibres, és xulo!
Al del 2016 hi ha una noia amb un llibre per perruca, que diu, mentre fa bombolletes d'estrelles "viueltemps". També és xulo!
Que tinguis una molt, molt bona entrada d'any!!! Muaks
per cert... quin goig veure al teu "estoy leyendo", el meu llibre! m'ha vingut un calfred i tot. Potser ja el vas acabar i el vas deixar aquí, però fa molt bonic ;) gràcies!