Aniversario
domingo, 2 de enero de 2011 by el paseante
Hoy hace cinco años exactos que creé este blog. Fue una Nochevieja de 2006. El señor Gris dormía en el suelo con su collar de hawaiano, mientras yo escribía a mano cuatro palabras torpes en un papel, tras apartar el plato de las doce uvas. En esa época salía a fumar un cigarrillo al balcón en mitad de un texto y, con suerte, estaba ese gato sin nombre rondando vagabundo por los contenedores de basuras. Ahora voy a fumar al exterior y estáis vosotras en el piso de abajo con cara de Audrey Hepburn, y vosotros en la tercera planta con rostro de George Peppard. Haciéndome compañía.
Que tingueu un molt Bon Any Nou.
PD: Para celebrar este quinto aniversario, amenazo con publicar un post diario durante los próximos cinco días. Estáis avisados :-)
Coi, t'has matat escrivint el post!
Bueno, felicitats pels cinc anys. Esperem els cinc post que dius. Què has estat fent aquests dies que no has publicat res de res? ves a saber...
Gràcies al teu bloc, jo ara en tinc tres, per sort o per desgràcia, jij. I menos chulería que el meu ja en farà quatre...
Una fumadora amb insomni
Moltes felicitats, Paseante! Ja ens anem fent madurets en qüestions blocaires, eh? Déu n'hi do! I ja veus com ens acabem fent companyia els uns als altres...
Una abraçada ben forta i que tinguis un bon any!
feliç aniversari!!! caram cinc anys de blog! això sí que és maduresa! :)
espero que hagis passat unes felices festes i desitjo que els reis es portin molt bé!
resto a l'espera de que cumpleixis l'amenaça! :)
Bon any, estimat! Espero que siguis molt feliç!!! T'envio una abraçada violetera, d'aquelles que per poc et tiren per terra quan vas caminant despistat per les places del barri.
Primer de tot, és un plaer d'obligat cumpliment felicitar-te per aquest quinqueni gens funcionarial de bloc. És un goig seure a casa teva i escoltar la delícia d'històries que ens serveixes a taula. Rematadament millors que qualsevol d'aquests àpats nadalencs que encara no hem digerit del tot. Aquí, segur, no hi calen les Sales de Frutas Eno (publicitat subliminal).
Ara, dit això ... un servidor amb cara de George Peppard??? Amic Paseante, el model Peppard només s'estila en indrets com Benidorm mentre sona, no pas el Moonriver, sinó els Pajaritos de María Jesús. Jo, posat a demanar per Reis, em demano ser un veí de l'estil George Clooney que, a més de tenir com a xicota a l'Elisabetta Canalis, pot gaudir de l'àmplia gamma de cafès Nespresso per la gorra.
Espero, tot prenent un Volutto, que el començament d'any nou s'enceti amb aquesta amenaça de cinc posts.
Una abraçada. Molt forta.
Cinc anys! Com passa el temps a BlogVille! Bé, i fora també...
Celebro que després de tots aquests anys continuïs escrivint. Espero llegir-te aquests propers cinc dies, i com a mínim, cinc anys més.
Una forta abraçada
M'agrada la nova capsalera. On és aquest llac?
M'alegra veure que la meva absència ha coincidit amb la teva. Manco feina per fer...Feliç 2011!
Bona amenaça, Paseante, així, veuré el teu nom actualitzat al costat i podré venir...si l'humor em deixa...ai, a veure si el nou any és diferent... que no crec.
Felicitats pels cinc anys, que són molts!
I una anraçada, i un petonàs, i un cigarret compartit!
Feliz Año Nuevo, que tengas todo lo que esperes.
Felicidades por tu quinto año, que sigas publicando tus posts tan graciosos.
Un aire nuevo le has dado a tu blog, sigue con ello en nuevos cambios en tu vida.
Un abrazo y suerte en tu futuro 2011
; )
doncs gràcies, paseante, per escriure tant de temps. Sempre és un plaer llegir-te.
Ptonets
Emily, que és de gratis. No et queixis :-) Cuida els teus blogs, que són molt xulos.
Duschgel, gràcies. I a veure si engresques el teu "trasto" per tornar a publicar, que cal gent nova.
Kika, també moltes gràcies. Les festes han anat bé. I els Reis són els pares, eh? Que ja tinc una edat :-)
Violette, bon any guapa, aquella ombra inesperada que em fot sustos pel barri :-) I que així es repeteixi aquest 2011.
Òscar, sempre em fas somriure amb els teus posts i els teus comentaris. Ets brillant. Lo del Peppard era per aprofitar el clip de Youtube. Saps a qui et veig un aire? Al Warren Beatty. I menciones l'Elisabetta Canalis. Aisss, que no dormiré aquesta nit.
Fra Miquel, molts gràcies. Cinc anys no és res al costat d'una sequoia, oi? I no en tinc ni idea d'on és aquest llac. És una plantilla prefabricada de BTemplates.
Vida, hem estat uns dies absents tots dos. Feliç 2011, illenca.
Zel, Moltes gràcies. No t'imaginava fumadora. Més aviat al contrari: de la lliga antitabac. I no sé per què.
Mari-Pi-R, muchísimas gracias. Te deseo lo mismo para ti, ahora que has entrado en una etapa diferente de tu vida. Espero que la disfrutes.
Silver, :-) Ets l'antítesi de l'MK. Però ja m'agraden els contrastos.
Xurri, doncs de res. Però diria que ets més velleta que jo. També ha estat, i és, un plaer llegir-te. Sempre.
Que diu qué , quina cosa això de l'antítesi??.
Qué vols dir?.
Que mira que coi s'arribarà a pensar la gent de mi? , potser vols dir que faig comentàris molt llargs jo ?. Pobra de mí , que quasi no m'atreveixo mai ni a entrar ni a dir res no fos cas que us penseseu qui sap qué , clar com que escribiu tots tan rebé , i jo si no m'entrebanco amb l'ortografía ho faig amb els raonament i les explicacions , total , que com que em costa tot aixó de sintetitzar , perque no voldría pas que no se m'entengués i no es per treure-t la raó , que potser la tens una mica , de que a vegades m'allargo molt en els comentàris , però es que com t'anava dient , em costa dir-ho amb poques paraules , i això que moltes vegades no tinc pas gran cosa a dir , mes aviat no diría res per no liar-la tant, però vaig desgrunant el pensament de tot el que m'inspira el que llegeixo por ai...i ja veus tú ,que si tal , que si cual ..
Ah!i ara que m'en recordo molt bonica la foto de la capçalera.
Bueno , vaig tirant , encara que em sembla que em deixo una cosa , ah! si ,que caray, que moltes felicitats per lo dels cinq anys, jopeta , yo era molt joveneta aleshores i no sabia massa de com fer anar tot això d'internet, però vaig coneixer el blog de l'Emily i d'allí vaig anar rebotan al teu i a la resta d'aquest veinat i mira per on , ara m'has fet pensar...aisenyor , senyor..com passa el temps
esperem el "cinquilo" de posts amb ànsia lectora!
Molt bon any, Passejador, i moltes felicitats!
Me encaaaanta esta canciónnn!!...con este tema hasta la ministra Leire Pajín, saldría al patio a fumar un pitillo :-)
Bon Any Nou Paseante!
Ho recordo, de quan vaig estar explorant el bloc pel joc del blocaire invisible. Me n'alegro que em toquéssis, el regal me'l vaig endur jo.
Bon any, Travis.
PD. Aquest any no hi ha hagut joc!
Molt bona manera d'entrar a l'any! Tot celebrant l'aniversari de la tevea bitàcora...
Jo em sento encara molt "neófita", doncs fins al 9 de març d'aquest 2011 no podré "celebrar" com Déu mana l'anyet del meu blog...
Com sé que t'agraden els llibre i la bona literatura, si et pases per casa meva podrás "agafar" como préstecs el que hi esmento...
Bona entrada en aquest any màgic, sweet gentleman i salutacions des de Mèxic (encara gaudint d'aquest extraordinari païs),
Amber
Enhorabuena, paseante, veo que nuestros blogs han crecido prácticamente a la par, le deseo muchos más años de larga vida. Un saludo!
5 anys ja? Caram, felicitats! Doncs bé, veig que estem a quatre hores d'acabar el 3 de gener i encara no has penjat el teu post del de dia. No compliràs la teva amenaça?
Finalment s'ha descobert el pastís:
1) ets més vell que jo.
2) Per cada any, ja li podeu posar una dècada.
3) agafes vídeos que jo havia fet servir en el post de "Nostàlgia". Copión!
Amb tot, crec que he de felicitar-te. Cinc anys escrivint el mateix post, té mèrit! ;-)
I crec que estaré fora del replà cinc dies seguits...; no fos cas...
MK, Déu no ho vulgui, però si tu i jo fóssim parella, seríem els Ropper. Tu tot el dia dale que te pego al sofà explicant-me coses. I jo mirant la tele, desconnectat :-) Això sí,, tu ets molt més guapa que la Mildred. I jo sóc molt més... Bé, deixem-ho aquí.
Montse, moltes gràcies i molt bon any (he hagut de mirar qui era la Montse. Catxis de canvis d'identitats, nchts, nchts, nchts).
Atikus, Feliz Año Nuevo. Y no mentes a la señora Pajín en este blog, por favor. No debe ser sano odiar tanto a una persona a quien no conoces personalmente, ¿verdad?
Laie, moltes gràcies. També em va tocar un regal amb tu (malgrat escriguis molt poquet). Li haurem de demanar explicacions al Veí per això del joc. Que tinguis un bon any. Travis.
Amber, aviat podràs celebrar el teu primer aniversari. Entraré a buscar llibres a casa teva. Cal carnet de biblioteca? Bona entrada d'any, siguis on siguis.
Desconvencida, te deseo lo mismo. Larga vida cinéfila. Un saludo.
Khalina, el teu dubte m'ofèn :-)
Veí, el que més em fot és que t'hauré d'aguantar cinc anys més. Paciència.
Felicitats Paseante...i jo a la "parra".
Un goig passar per casa teva i llegir-te.
Que siguin cinc anys més i ara vaig a llegir els posts a tot drap i amb la feina que tinc...aixxx
Que tinguis una nit màgica plena de somnis bonics :)
Joana, moltes gràcies. I disculpa la feinada que t'he fotut amb els posts. Ja saps que escric poquet, però aquesta vegada volia celebrar l'aniversari.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
En un post que et vaig dedicar fa temps també hi apareixia el mateix tall de peli (.. coses del youtube...): la imatge de tu picant tecles, nosaltres cantant (per què som nosaltres las que cantem, oi?) i el Sr. Gris dormitant és d'allò més suggerent. Però saps? el que més m'agrada d'aquest tall és el "Hi!"... és allò de "ostres, tu per aquí"... i és que tard o d'hora, sempre ets per aquí.
Moltes felicitats per l'aniversari, Paseante: que bueno que viniste!!
Rateta, moltes gràcies. Aquest tall de peli és perfecte. Clar que sou vosaltres les que canteu. I la relació que establim entre tots plegats es resumeix perfectament en aquest "Hi". Tard o d'hora, sempre acabem treient el cap per la finestra.
Bon any Paseante! Llegirem els 5 posts que estan a punt de caure i tots els que vindran! :)
Ah! i felicitats pels 5 anys de blog!!! que en siguin molts i molts més i molts i molts i molts més!
Filadora, Bon Any també per a tu. I gràcies pels teus desitjos. Ens anirem llegint. Un petonet.