Ajudem en Pau
martes, 5 de octubre de 2010 by el paseante
La Laie fa una crida per ajudar aquest nen de tres anys, fill d'un company de feina. Al seu blog trobareu més informació. No em poseu comentaris a mi, sisplau. Digueu-li alguna coseta a ella, si us ve de gust (poca gent la comenta). No tinc diners per ajudar en Pau. Però tinc temps per ajudar a difondre aquesta iniciativa. Gràcies.PD: Vaig descobrir la Maria Coma al blog de la Llum, que sempre posa bona música. Fa dies que volia penjar aquest tema. Crec que li agradaria al Pauet.
PD2: La Laie ens comunica que ja han aconseguit els diners per al tractament del Pau. Esperem que tot vagi bé.
Gràcies, guapo. Amb banda sonora i tot, si és que ho mimes tot amb el mateix carinyo :)
No pateixis pels meus comentaris, últimament no escric ni jo... ep! però em passo per casa teva, eh?
M'encanta llegir-te, si tinguéssis un grup al facebook me'n faira "fan" :-P
No saps amb quina alegria et vinc a comunicar que avui ens han dit que ja han aconseguit els diners!!! En menys d'una setmana... és encoratjador veure com enmig d'aquesta situació econòmica tan dolenta, la gent es volca en aquestes causes.
Moltes gràcies, Paseante, per participar-hi!!!
Un petó.
Laie, gràcies a tu per explicar-nos aquesta situació. Ara és quan comença el camí de veritat per en Pau. Esperem que tot li vagi molt bé. Un petonet.
esperem que hisenda no li'n foti la meitat (si,si, no em mireu així) aix...
que em sembla que es fiquen amb qualsevol cèntim que entri en un compte, sigui amb la finalitat que sigui!!! (tant de bo m'estigui equivocant, tant de bo)
Dius que no et posem comentaris, però no me'n puc estar avui. Primer, que el Pau millori i que tot vagi bé. Els nens se'n surten. Ho sé.
Segon, avui he estat a una sala d'oncologia. I he saludat una coneguda. Justament dissabte vaig estar al seu garden center amb ma filla per comprar unes flors. Entre les flors caminava una noia jove, amb una càmera penjada al coll, molt absent a tot. Avui, la seva mare a l'hospital m'ha explicat que està sentenciada. La paraula m'ha corprès. M'ha encongit el cor. I he pensat que hem de lluitar per la vida, ja que hi ha gent a la que li queden pocs dies de vida. Per tant, aprofitem cada dia com si fos l'últim. Vivim la vida. Per Pauet i per ella, una abraçada, ni que no ho sàpiguen mai que algú pensa en ells :)
Gràcies per dir-ho, Paseante. A vegades reps coses en les que no acabes de confiar. Venint de tu no hi ha dubtes. Esperem que en Pau no hagi d'estar gaire temps més pels hospitals i que vagi a jugar a futbol aviadet. Petons guapu