Estufeta
jueves, 28 de noviembre de 2013 by el paseante
És mitja tarda i, quan s'amaga el sol, fa fred al pis nou. Tenim la calefacció espatllada des que vam entrar amb màniga curta encara no fa un mes i ara es troba a faltar.
Sort que conservo una estufa elèctrica que m'ha acompanyat en les meves mudances dels darrers trenta anys. Encara li funciona una de les dues resistències a la pobra vaca munyida. La vaig portar de la terra de la boira a la ciutat universitària quan jo encara no tenia vint anys. Després em va acompanyar a Gràcia quan en tenia més de trenta. I ara, amb la Sagrada Família de fons, s'encén amb la poqueta fogositat que li queda en la seva vellesa per escalfar la poqueta fogositat que em queda a la meva edat.
És l'única font de calor que tenim a tot el pis. Així que quan l'arrossego pel cable al quartet de la rentadora, darrere meu la dona dels mars del sud arrossega per la corretja el seu gos ventilador. On va l'estufa, anem nosaltres.
Ara que és mitja tarda i s'ha amagat el sol, la tenim entre els nostres peus a la taula de treball. Sembla una llar de foc amb la seva única resistència d'un color vermell intens. La dona dels mars del sud dibuixa no sé què i jo escric no sé què. Tots dos observem, amb les ulleres jueves a la punta del nas, el gos ventilador que dorm a la seva butaqueta florejada entre les nostres cadires.
Ella em mira amb sornegueria, per sota el serrell francès, i em diu:
-Semblem un pessebre.
Quan li vaig a contestar, rep un WhatsApp de la senyora Hayden, la veïna del davant que abans era la meva germana i ara s'ha convertit en l'amiga de l'ànima de la dona dels mars del sud (estan tot el dia amb els missatgets amunt i avall, enviant-se fotos dels nens i del gos. Explicant-se coses que podrien parlar al replà de l'edifici. Però elles són modernes i prefereixen estar cadascuna amb el seu telèfon mòbil a vint metres i una paret de distància).
El whatsApp diu que els Hayden han fet escudella i carn d'olla de sobres i ens n'ofereixen per superar el fred de la nit.
-Què li contesto, Sant Josep? -em pregunta ella.
-A la nevera ens queda un enciam iceberg i un parell de pastanagues. Potser hi ha una llauna de tonyina a l'armariet. Crec que ja faríem -li responc a la Verge Maria.
-T'ho preguntava per preguntar. Ja li he donat les gràcies per la sopa calenteta a la teva germana, que aquí hi fa molt fred i hi ha molta gana.
Al cap d'un moment, sona el timbre del nostre pis (el whatsApp antic) i entra el petit faraó Nil (el rei Baltasar) amb una font de cigrons bullits. Després apareix el sergent Hayden (el rei Melcior, atlètic, en màniga curta) amb la sopera plena de galets. I acaba la comitiva reial la meva ex-germana (el rei Gaspar) amb una safata amb pilota, verdura i botifarra negra -no sabem on és el petit Hayden, probablement s'ha quedat a dormir a casa d'un amic.
Ho deixen tot damunt la taula de treball i se'n van sense dir massa cosa més que ens vingui de gust. Tampoc adoren el gos ventilador que fa de nen Jesús.
-Mira, Bruc, han vingut els Reis d'Orient! -li diu la dona dels mars del sud, mentre els Hayden somriuen a punt de sortir per la porta. El gos posa cara d'afamat, tot remenant la cua.
Quan marxen els veïns altruistes, paro la taula taronja on acostumem a menjar. Poso plats i coberts, mentre els presents que ens han portat els mags s'escalfen als fogons. Endollo la vella estufa que fa anys que em veu viure moments com aquest i s'encén l'única resistència que li queda a la seva vellesa, per escalfar la meva vida encara una estona més.
De seguida, s'acosta a la petita llar de foc elèctrica el nen Jesús. Al cap d'un moment, ho fa la Verge Maria, tot dient-me, mentre serveix la sopa i la carn d'olla:
-No creus que hauríem de començar a posar els llums de Nadal?
Miro per la finestra i recordo quan vivia sol. No fa pas tant de temps.
Venen unes torretes que van molt bé per fer de mula, giren i us poden escalfar als tres.
Si ens fas dentetes amb l' escudella potser em presento a fer de pastoreta i li dic a Fra Miquelcaganer que s' inviti també.
Portarem torrons.
Ah, i diga-li la Verge que deixi de teclejar tatn el mòbil i se' n recordi que fa temps tenia un teclat ;-)
Sempre m'he preguntat si la Verge i Sant Josep tenien relacions dins el matrimoni o ell simplement li va tapar la "falta" a ella. Ma mare no m'ho ha resolt mai.
Tu has adoptat al gos?
Truqueu a un lampista, que el fred no és bo. I si no, a fer fillets i d'aqui nou mesos seràs un Sant Josep de veritat :)
Què valents que sou els que viviu a la capital que amb una estufeta amb una sola resistència ja feu, jo poso la calefacció i tot i així estic geladeta...
Eis!!! Ja sé pq vau triar el pis de davant dels Hayden!! :P
Veig que es pot venir per autoinvitació, ves que no m'hi apunta! :P
Emily, que vas faltar el dia que ho explicaven a catecisme?? jijiji
Acurruqueu-vos si baixa massa.
Petonets Paseante
He pasado por unos días grises que me han hecho recordar cuando era pequeña que nos juntábamos alrededor del fuego en aquellos días invernales.
Saberle sacar fruto a esa vieja estufa y disfrutarla con la buena compañía con un buen plato de garbanzos debe de ser todo un placer.
Un abrazo
A mi m'ha agradat molt la imatge de tu portant l'estufa i, al mateix temps, la dona dels mars del Sud portant el Bruc de la corretja :)
Bah, no siguis tiquismiquis, aquest fred no és res comparat al fred que es passa quan es viu sol! :) Abraçada pre-nedalenca, Paseante i companyia
Quina gana m'has fet agafar! Vaig a fer un whatsapp al "kefe", a veure si comença a fer el sopar!
Crec que a la feina tinc una estufa de placa elèctrica que no utilitzo. La voleu?
El dia que muntem el pessebre sencer com proposa la PAÍS no caldrà estufa... ;)
Abraçada
País, ara t'he vist de pastoreta i m'he posat nerviós. Sort que la imatge del frare fent de caganer ha fet l'efecte d'una dutxa d'aigua freda :-) I la Verge està molt mandrosa amb això del teclat. Li haurem de treure la son de les orelles. Estoy en ello.
Emily, em vols carregar de fills i de gossos. Em sembla que em sortirà més econòmic trucar un lampista. I lo de la Verge i Sant Josep va ser per obra i gràcia de l'Esperit Sant (li va passar el mateix a una noia de l'institut o això juraven ella i aquell pobre xaval). Em penso que m'hauré de tornar a imaginar el frare de caganer, perquè tu de Verge també poses nerviós.
Lluna, és que tu vius a la terra de la boira. Jo no en tinc de fred a Barcelona. Però convisc amb una dona i un gos "sureños" i quan baixa el termòmetre de 18 graus ja tremolen. Si vols venir a fer de pastoreta seràs benvinguda. Hauré de recórrer una altra vegada a Fra Miquel fent de caganer per baixar l'escalfor de la meva imaginació :-) Un petonet, falsa boirenca.
Mari-Pi-R, en mi casa nos juntábamos alrededor de la caldera de leña, mientras mi madre tostaba rebanadas de pan en ella. Y mezclar garbanzos con un perro te puedo asegurar que caldea el ambiente :-) Un abrazo, canadiense viajera.
Fedora, fem unes desfilades per casa darrere l'estufa que, més que un pessebre, semblem un pas de Setmana Santa. I tens raó: la companyia dona caloreta. Una abraçada, illenca.
Montse, no m'imagino el kefe/mariner amb whatsapp. Però segur que et va fer un sopar com els d'abans de les noves tecnologies i dels menjars pre-cuinats. Un petonet, poeta.
Fra Miquel, crec que ja ens has ajudat prou amb aquest pis, però s'agraeix moltíssim la proposta. I has de venir ara mateix a fer de caganer, que amb tanta pastoreta i verge suelta... :-) Una abraçada, guapo.
Os habéis convertido en mi Belén favorito, vosotros y todos los pastorcillos que os han salido... Yo también quiero ir de pastorcilla espontánes cvon mi chaquetón puesto del revés ;)
Es como un cuento precioso. Me ha gustado muchísimo.
Bon Nadal
Que bonic!
I ostres! la vostra nevera i la meva semblen germanes!
:)
Records a la resta del pessebre!
Quina escalforeta tan entranyable...