Fent kilòmetres
domingo, 30 de diciembre de 2012 by el paseante
La nit de Sant Esteve tornem a la metròpoli en un vell golf verd amb matricula de la terra de la boira.
Condueix el sergent Hayden, escoltant un programa esportiu a la ràdio. La té fluixeta perquè la seva dona dorm al seient del copilot. Al darrere, estic enmig dels dos nebots, mentre les ratlles blanques de la carretera moren cíclicament sota el nostre cul i per la finestreta passen pobles aïllats amb campanars que sempre són groguencs i altius.
Els dos nens es barallen, en la penombra del cotxe, sobre les meves cames, per una maquineta de jugar al futbol (una DSI), mentre el sergent Hayden determina que han de passar vint minuts perquè li toqui a cadascú aquell artefacte.
Comença a jugar el petit faraó Nil. Mentrestant, el desgraciat sense joguina, el petit Hayden, em demana un conte. Li dic que em doni una pista d'inici per fabricar una història. M'explica que està esquiant al Pirineu i que ha de passar una aventura. Rumio una estona. Li explico que està esquiant al Pirineu quan cau una boira tremenda i perd el rastre dels seus pares. Es fa de nit, s'ha extraviat i busca refugi en una cova on, per entrar, s'ha de treure els esquís i arrossegar-se pel terra. Arriba a una sala ampla, on hi ha un foc de llenya. S'amaga darrera una columna de pedra quan veu aparèixer uns neandertals que entren arrossegant un cérvol mort...
Passen els vint minuts i ja li toca la DSI al petit Hayden. "Tio, després m'acabes la història, d'acord?".
Ara, el petit faraó Nil em demana un conte, mentre em fa anar un braç amunt i avall (com si fos un d'aquells gatets xinesos). Li dic que m'expliqui un principi d'història. Rumia una estoneta i comença a narrar que fa surf per la platja, però que no vol taurons assassins (ja coneix les preferències del seu germà de deu anys, a qui li agraden les històries de sang i fetge).
M'invento que un dia li van regalar una planxa de surf molt maca, però que era massa gran per ell. No la podia moure i li va demanar al seu avi, un gran constructor d'embarcacions, que li arreglés. L'home vell li va posar un motoret, sota la fusta, i un volant, com els dels cotxes. Des d'aleshores, el Nil va ser capaç de governar aquella embarcació i anava amb ella fins a una illa propera on només vivia una àvia que li donava canelons per dinar quan el veia arribar pel camí de sorra. El Nil va pensar que aquella dona estava tan soleta com el seu avi, i que potser el podria portar amb la seva planxa de surf motoritzada fins a l'illa, per si es feien parella...
Passen els vint minuts i ja li torna a tocar la DSI al petit faraó Nil. "Tio, després m'acabes la història, d'acord?".
És la nit de Sant Esteve i tornem a la metròpoli en un vell golf verd amb matricula de la terra de la boira. Condueix el sergent Hayden, escoltant un programa esportiu a la ràdio. La té fluixeta perquè la seva dona dorm al seient del copilot (i perquè també vol escoltar els contes que explico als seus fills, per si dic alguna bestiesa o per si li agrada el relat). Al darrere, estic enmig dels dos nebodets que hauré de continuar cuidant aquest 2013.
Cada vegada em sembla que lluito més per ells que per mi. Em faig gran.
PD: Espero que tingueu una bona entrada d'any.
Crec que al petit Hayden li has de treure lo de "petit". S'està fent gran, o al menys alt. Però encara li agraden les històries de El petit Nicolás, potser encara és petit. Per cert, em va fer una pregunta molt comprometedora, val 750 euros si la vols saber...
Mentre siguin petits tindran, tindràs, contes, disfruta'ls i aprofita el temps que queda. El dia que es fan un facebook, s'ha acabat el bròquil...Quien avisa...
Bon any, xic. Manteta, sofà i 12 olivetes o...??? ara em diràs 750 euros si ho vull saber...
Jo vull un tio com tu que m´expliqui contes mentre condueixo amb la ràdio apagada. Has pensat en gravar-los ens cassettes-cd? Potser algú més s´apunta i ens sortiries més baratet.
Té raó l´Emily, aprofita´ls que això passa ràpid.En quatre dies et diran que no siguis plasta, que ho sé jo.
Bona sortida i bona entrada d´any!
Però es faran grans i després tornaran a veure't i a demanar-te companyia, a plorar les penes ia garlar de les mosses, sempre tornen...
El millor any per tu i els teus, estimat Paseante!
Ja t'imagino entre les dues cadiretes de seguretat!!!
Ais, gaudeix d'aquests moment que com diu na Pais en un tres i no res es faran grans.
Espero que ho passis molt bé la nit de cap d'any i que tinguis una molt bona sortida d'aquest i entrada al nou.
Un petó Paseante
Pues con tantos cuentos el viaje se debío de hacerse corto, ya me hubiese gustado tener a un tío con tanta rapidez de improvisar cuentos.
Un buen cambio de Año Nuevo con un abrazo
Aish... I com acaben, com acaben els contes...!!!
;o)
Que tot et vagi molt millor en aquest 2013 PASEANTE
Una abraçada
Emily, ets massa materialista. Amb 750 euros passo tot un mes. I el petit Hayden encara és menut, malgrat la seva alçada. Demà, manteta i espardenyes de quadrets mentre menjo 12 olives. Bona entrada d'any, guapa.
País Secret, ja ho he pensat això dels cassetes-cd :-) I lo de que sóc un plasta, ja m'ho diuen ara. El problema és que no ho fan els meus nebodets. Espero que tiguis una bona entrada d'any, gironina.
Zel, el més fotut és que, quan tornin, potser jo ja no hi voldré ser (estaré amb les meves partides de petanca). També et desitjo el millor 2013 per tu i tota la teva gent. Això ho remuntarem, ja veuràs.
Lluna, abans eren dues cadiretes de seguretat. Ara només n'hi ha una. El petit Hayden ja és gran i jo viatjo més ample :-) Espero que arrenquis amb força l'any, amb tota aquella gentada de la terra de la boira. Un petonet.
Mari-Pi-R, me cuesta crearles los cuentos. Por eso les pido que me propongan personajes o situaciones. Feliz año nuevo también para ti. Lo celebrarás unas horas después que nosotros. Un abrazo, quebequense.
Fra Miquel, els contes sempre acaben bé, com ho hauria de fer la vida. També et desitjo tot el millor per aquest 2013. Jo hi confio en aquest any. Una abraçada, maco.
Feliz año Paseante
Te deseo lo mejor!
Este será un buen año, lo presiento;)
Feliz año también para ti y los tuyos, Daltvila. Espero que este 2013 nos trate todo lo bien que nos merecemos y que nos sigamos leyendo en este mundo de los blogs. Un petonet.
OOOOOOOOOO. m'has dit guapa! ole, ole.
Bon any, Paseante. Estic contenta i si estic contenta el cap se'm dispara. Crec que necessito un gin tonic al dia, amb mandarina :P
Que tot vagi be, la feina, la salut i l'amor (si el trobes). No esperes a tenir-ne 59 :P
Que tinguis un bon any paseante...
És fantàstic llegir-te. T'ho havia dit? Aixxx
petons!
A mi m'agrada contar contes a "dues mans": jo una frase, ell/ella una altra, jo la següent, ell/ella la que continua...és divertit i molt enrequidor. Jugues amb mi? :)
Feliç 2013!
(http://nuevacasaazar.blogspot.com)
Emily, bon any també per a tu. Espero que tinguis 365 gintònics amb mandarina aquest 2013 i que continuis igual de contenta cada dia.
Joana, et desitjo el millor 2013 possible. També és un plaer per a mi llegir-te i espero anar-ho fent tot aquest any. Un petonet.
Francesca, bon any nou, illenca. Ja m'agradaria poder explicar contes amb tu, a dues mans o a dues veus :-) (Ara enllaço la teva nova casa.)
Ara si que me’n adono que ets un “tio cuentista”... Per favor, quina facilitat per inventar histories!!
Saps quina es l’avantatge que hi ha si una de les tres persones que viatja al seient del darrera d’un cotxe soc jo?.... Que no fa falta posar-se el cinturo de seguretat, quedem tant empotrats que encara que posessin el cotxe cap per avall no ens bellugaríem!!
Si no recordo malament, l’any passat vaig ser la primera persona en felicitar el 2012 al teu blog (en plan bombolleta de Freixenet) i ja veig que aquest any, si no soc l’ultima, poc em falta.... Us desitjo que el millor de l’any passat sigui el pitjor d’aquest 2013!!
Pd: Avui, a fer bondat i a dormir d’hora eh!!
Kala (bombolleta Freixenet), m'agrada molt el teu desig. És bonic. I el físic no existeix a Blogville. Així que et vull imaginar amb el teu esperit alegre i enginyós. Que tinguis uns bons Reis :-)
Igualment Paseante!! (Aixo comença a semblar un xat... jajaja)
Quin tiet tan eixerit! Quina sort! Clar que jo de petita tenia la tieta Dolors. La seva especialitat eren els contes barrejats. M'encantava com anava mesclant la Blancaneus amb els tres porquets, Peter Pan o Mary Poppins visquen noves aventures. llàstima no poder recordar-ne cap
Khalina, no recordes els contes, però tens en el teu pensament a la tieta Dolors. És el més important.