Últimas imágenes
sábado, 31 de diciembre de 2011 by el paseante
Mis últimas imágenes del año son un netbook regalado por mi hermana (a cambio de los canguros -es lo que puse en mi carta a los reyes de oriente) con el que pasaré algunas temporadas en la tierra de la niebla este 2012, mientras mi madre se recupera de sus dos pequeñas operaciones pendientes. Haré la comida y llevaré la casa, con mi padre al lado que intentará descifrar los secretos de un buen sofrito y del zig-zag de la fregona.
Mis últimas imágenes del año son una portería hecha con dos ramas de árbol entre los manzanos de la tierra de la niebla, la tarde de Navidad con mis sobrinos. Hacía sol y ellos depositaron sus forros polares sobre la hierba para intentar meterme un gol. Ganó el pequeño faraón Nil -sin trampas- con sus seis goles, por sólo cuatro del pequeño Hayden.
Mis últimas imágenes del año son el mediodía de Sant Esteve, fumando en la terraza de la granja de los caballos. El sol trazaba una diagonal y dejaba la mitad de las baldosas en la sombra y la otra mitad con luz, mientras se asomaba tras el muro del edificio de los vecinos, que son más ricos que nosotros y disponen de un piso más de altura. Mi culo estaba sobre una escalera de granito. Una nalga en la sombra, la otra en el sol. Y debajo -en los dos primeros pisos- estaban mis padres: preparando la comida, mirando la tele, planchando ropa, preocupándose por la temperatura de la casa... Espero conservarlos un año más. Y después otro, y otro. Es lo que pido cada año por estas fechas. Simplemente eso.
Mis últimas imágenes del año son dos hipopótamos durmiendo en plan 69 en el zoo de Barcelona, un gorila grande que la miraba y unos pingüinos graciosos que posaban para su cámara. Y un pequeño Hayden y un pequeño faraón Nil que nos hacían de guía, a la turista y a mí, por esas instalaciones que los niños se conocen de memoria. Siempre me acordaré de esa libreta con dibujos de animales en blanco y negro que la turista, que jamás había entrado en ese recinto, le enseñó a hacer a mi sobrino mayor. Fue altruista. Le importaban más los leones dibujados que los vistos.
Son mis últimas imágenes de 2011. Me pido algo parecido para 2012.
Seguimos vivos, nos hacemos compañía. ¿Qué más queremos?
Bona entrada d'any a tothom.
et desitjo un bon any, paseante.
que puguem seguir disfrutant la teva tendresa.
Bon Any Paseante!
Que conserves ese maravilloso don de disfrutar de las pequeñas cosas de la vida, que el año te traiga maravillosas experiencias que podamos compartir contigo, que tus deseos plasmados en este cachito de pantalla se cumplan y que le marques doce goles a tus sobrinos (¡Ya está bien de hacer siempre de portero!)
FELIZ 2012,Sr. Paseante
Res més que això, que puguem seguir com ara.
Bon Any Paseante.
em quedo amb la imatge en que seies amb una nalga freda i una altra calenta (o no era això?) ;) No, no, ara seriosament: totes les imatges que ens descrius són igual de tendres, així que les compro totes! Molt Bon Any! (amb retallades, amb incerteses... però amb tota la il·lusió que siguis capaç d'acumular)
un petonet
Bon Any Sr. Paseante!!!! Tant de bo puguem llegir-te molt de temps i veure com aquests desitjos es fan realitat any rera any.
Un petó
Seguir vivos, hacernos compañía.
Yo también solamente pido eso. No necesito nada más.
M'has emocionat, paseante. Avui estic toveta...
Fins l'any que ve!
1B7!
Apreciat Mr. PASEANTE:
Et desitjo que la pau segresti la teva vida, l'amor inundi la teva ànima i la felicitat es reflecteixi en la teva cara, et desitjo, de tot cor tot el bo que et mereixes.
Quan hagis llegit aquest humil comentari, et recomano que tanquis els ulls i imaginis els moments més feliços de la teva vida; això és el que desitjo per a tu, un feliç any ple d'alegria i excel·lents moments.
Molt BON ANY 2012 i gràcies per aquesta entrada tan tendra, però també per ser com ets!!
P. D.: Gràcies, també, per els teus molt apreciats i sentits comentaris sempre, i especialment els dels meus dos últims posts.
Terminando un año con buenas imágenes, esperando que tu entrada al 2012 sea todavía con mejores imágenes.
Que a tu madre le vaya todo bien, y que tu lleves la casa estupendamente.
Un abrazo y Feliz Año Nuevo con buena compañía.
PD el netbook es una buena cosa, nosotros hace ya muchos años que tenemos uno para viajar, que lo disfrutes
Qué mas queremos?
Esta música es de chica y chico mirándose a la cara...
Eiiii... A que soc el primer comentari d'aquest 2012??
Em sento com el primer anunci de l'any... tindré premi?
Us desitjo el millor... em sembleu molt bona gent!!
Genial 2012 per tu! :)
Al final és això seguir una mica vius...
Bon any!
365 contes
Terra de llibres
Bon any, PASEANTE! Que les imatges d'aquest 2012 que comença siguin totes ben bones!
I si, que continuem vius i fent-nos companyia, ni que sigui per aquesta finestra de BlogVille
petó
Val. Deixem que els pares, els nebodets i els país de la boira segueixin tal com estan i durin molts anys. Una altra cosa és que el 2012 no et lliuraràs tan fàcilment de mi. Per molt que m'entabanis amb frases tendres a cau d'orella. He fet un brindis a la teva salut ahir la nit.
Això vol dir que has sortit i entrat d'un any i l'altre amb bon peu. Hi som! I continuarem somisnt :)
M'agrada la teva companyia ...
Querer podemos querer algo más, pero...amar lo que hay ya es una buena realidad. Encantada de compartirlo desde esta ventana.
Veig que a la tera de la boira el cap d'any ha estat força benevolent, i heu pogut veure la llum del dia sense filtre... ;-)
Valores molt bé el que tens, gran virtut. I el que demanes és tan poc... que ho és tot.
Molt bon any!
Bon any,Paseante. Em va agradar ensenyar el teu nebot a fer diferent la realitat (en sóc especialista). El dibuix que més em va agradar va ser el darrera d'aquell animal del qui no recordo el nom...
Ara ens queden els dofins :)
Bon any Dotze Paseante!
què fa que quan et llegeixo em sento tan bé?
jo em demano una mica de saber veure-ho així, amb calma , i anar mirant com regalima el món..
Pratinsky, moltes gràcies. Et desitjo el mateix per a tu. Visitaré casa teva ben aviat.
Anna Eme, molt bon any. Avui he vist un graffiti al carrer de Santa Tecla (barri de Gràcia), a tocar del bingo. Era xulo. Ja t'ho diré en el teu blog per si no veus aquest comentari.
Daltvila, muchas gracias por los deseos. Y ya me va bien hacer de portero, aunque sufro por mis gafas, que esos niños chutan duro :-) Molt bon any, maca.
País Secret, que ens puguem fer una miqueta més de companyia tots plegats. Tu ens en fas molta. Bon any, gironina.
Montse, només et fixes en el meu cul :-) Molt bon any també per a tu i per als teus (especialment els nens). I que tornis a publicar en paper.
Lluna, ens anirem llegint els uns als altres que això és una miqueta com una família. I també espero que els teus desitjos per aquest any tirin endavant. Un petó, falsa emboirada :-)
Commuter, espero que ja no estiguis toveta. Sempre t'he imaginat forta i no sé per què. Un petonet.
Ámber, he tancat els ulls i he imaginat els bons moments de la meva vida. I m'ha sorprés trobar-ne uns quants. Moltes gràcies per desitjar-me tot això. Demano el mateix per a tu: que els projectes vagin sortint (cinema, oposicions, feina...), que segueixis prenent-te la molèstia de comunicar-te amb nosaltres de l'altra punta del món i que tinguis molta salut i molt amor. Un petó.
Mari-Pi-R, no sé para qué quieres un Netbook si apenas os movéis tu marido y tú de la casa a la esquina y de la esquina a casa :-) Mira que os gusta viajar (y que os dure muchos años más esa afición). Gracias por tus deseos. Yo sólo espero que sigas igual que ahora (tan radiante). Y que tu sobrina te envíe por fin ese dibujo tan bonito por internet. Un abrazo, canadiense.
Mónica, yo no quiero nada más. Y me ha gustado esa síntesi que has hecho de la canción. Que tengas un buen año completamente recuperada.
Kala, sí, vas ser el primer comentari de l'any. Ara t'he imaginat com una bombolleta de Freixenet en el primer anunci de l'any :-) Però m'agrada que siguis tu (també sembles molt bona gent). Tens el teu misteri i es bonic que ens visitis en silenci. Potser un dia et podrem visitar a tu. El 2012?
Gerònima, aquest any no crec que faci allò dels òscars, però tindries moltes possibilitats de guanyar el de millor blog. M'agrada molt com escrius. Que tinguis un bon 2012.
Bajoqueta, també molt bon any per a tu. Et dic el mateix que al Pratinsky: tinc ganes de conèixer casa vostra. Quan hi entri, us cansareu de mi :-)
Fra Miquel, o ni que sigui en una terrassa de l'Eixample amb vistes a la ciutat. Ets de les persones més nobles que he conegut mai (ho dic més que res perquè encara em deus els cinquanta cèntims que et vaig deixar per comprar una baguette a la gasolinera del carrer Girona i els vull recuperar). Bon any, maco. Un petonet.
Veí, aquest brindis devia ser amb un Don Simon, que et guardes les begudes cares per brindar per altra gent (ho sé). Jo espero arribar a final d'any amb el blog obert. Tu, amb la teva edat, suposo que faràs el que podràs. I si et deixem de llegir, doncs serà llei de vida. Ara dit seriosament, és un plaer compartir bromes amb gent com tu que dona joc (no et tiraré més floretes perquè darrerament et tinc massa estima -deu ser el Nadal). Que tinguis un bon any, carallot. Tu i els teus.
Joana, ja saps que ets la nineta dels meus ulls. També m'agradarà llegir-te aquest any.
Ada, encantado de compartirlo en la tuya. Tu mundo es un puro cuento para niños, pero escrito para mayores. Un cóctel excelente.
Martí, vaig fer el Cap d'Any a Barcelona. Et juro que no hi havia boira tampoc aquí :-) Molt bon any, escriptor. Ets un mestre, tot i que et faci vergonya.
Turista, com t'agrada colar-te al zoo amb els carnets dels Hayden. Jo volia pagar entrada, però tu "que no, que entrem gratis, que posem els nens al davant. Ells passen de manera natural, després vaig jo amb les ulleres de sol i tu ja t'aclariràs amb la noia de l'entrada". I encara tremolo ara donant els carnets a aquella xicoteta del zoo, mentre vosaltres ja corríeu per les instal.lacions. Als dofins t'acompanyarà ta tia nana.
Lolita Lagarto, gràcies per les teves paraules. Bon any també per a tu. Tinc ganes de llegir-vos a les persones que em comenteu fa poquet. Em falta una mica de temps. Però una vegada entri en el vostre món, crec que m'hi trobareu sovint.
Nusé... potser vestida de daurat guanyaria molt, però de moment t'asseguro que més haviat semblo una bombolla de Aero-Red!!
Ui, per favor... aquesta "h" d'aviat s'ha colat sola!! Que analfabestia! I vols que escrigui en públic??
Kala, la veritat és que desconec què és un Aero-Red. I a tots se'ns escapen errors (jo en sóc especialista). Espero llegir-te un dia, analfabestia :-)
Per si vols saber que es Aero-red http://youtu.be/8Ghbv7cmZ1M
Ja he vist l'anunci de l'Aero-red :-) M'has fet riure. Ets boja, eh?