Preparación de una llamada telefónica
martes, 12 de julio de 2011 by el paseante
Jamás madrugo, a no ser que sea necesario para ver una copa intercontinental jugada por el Barça en Japón.
Hoy lo he hecho. Me he afeitado, me he puesto crema hidratante protectora 9.60 y la he dejado actuar durante una hora sobre mis patas de gallo. He aprovechado a que hiciera su efecto para desayunar un zumo de naranja, un bistec con patatas, un café con leche y un café americano.
He escuchado la pequeña remodelación del gobierno español en la radio. He lanzado los dados de la suerte sobre la cama. A la cuarta tirada han salido los tres ases.
Luego me he lavado la cabeza. La espuma del H&S citrus fresh para cabello graso (tengo caspa si no vigilo) y el aclarado siguiente han retirado de mi cara los restos de la barba afeitada una hora antes y del hidratante 9.60. Me he secado el cabello con una toalla con los colores de la Juventus y me he duchado. Nunca me limpio el pelo y el cuerpo al mismo tiempo. Excentricidades mías.
He tendido la toalla de la Juve en el balcón. Por la acera de enfrente pasaba un anciano con un perro viejo y me he acordado de Jesús Moncada, cuando transitaba por ese mismo lugar, hace tanto tiempo.
Me he puesto unos calzoncillos negros. Luego unos tejanos negros. Unos calcetines negros. Me he calzado unos zapatos negros. Me he quitado las viejas gafas de pasta negras que sólo llevo en casa porque son cómodas y me he enfundado una camiseta negra. He cogido del cajón superior de la cómoda el D.N.I., que he puesto en el bolsillo izquierdo de mis pantalones; un billete de cinco euros, que he puesto en el bolsillo derecho de mis tejanos y las gafas de salir a la calle.
He abierto la nueva puerta del edificio (la anterior la cambiaron por un robo reciente en el principal segunda) para encender mi tercer cigarrillo del día frente a la tienda de productos de Nepal, con un sol que me deslumbraba mientras hacía rodar la ruedecita de mi encendedor.
He caminado en dirección a la plaza Joanic, pasando por la acera de sombra. Había humedad en el ambiente y me cruzaba con personas sofocadas por el bochorno. Tres chicas fumaban en la puerta de su oficina, hablando en voz alta de sus vacaciones, con sus melenas oxigenadas. Un matrimonio anciano arrastraba un cochecito con un bebé, mientras ella le decía que le dolían los pies. Una chica con top negro y perro negro ha salido de un portal atropellándome. No llevaba tattoos a la vista. Y me ha mirado.
Al final de la calle Sant Lluis, ya era yo, que no soy madrugador. Era como soy siempre a media tarde. Necesitaba sentirme bien, limpio, seguro. Así que he regresado a casa y le he llamado. Estaba preparado para que descolgara el teléfono su secretaria. Me lo ha pasado. Yo tenía la voz clara y el diálogo suficientemente brillante. Me vendía bien, tras los primeros contactos en la pasada primavera. Y él me escuchaba con simpatía. Parecía alegre, como si se hubiera lavado el cabello con H&S citrus fresh y se hubiera comido un bistec con patatas para desayunar. Y luego hubiera salido a caminar hasta la plaza Joanic.
Hemos quedado para dentro de siete días en su despacho de esa calle que se asoma prácticamente al corazón de la ciudad. Si no pasa nada extraño, será nuestro primer editor. Aunque sólo sea de un cuento para niños, escrito con la mujer de los mares del sur.
Només una paraula: felicitats!
AnnaEme
(suposo que ja deus saber com n'és de difícil que un editor et fagi cas)
Felicitats :)
Ho trobo molt arriscat esmorzar aquesta barreja de cafès amb llet, sucs de taronja i bistec amb patates abans d´una trucada important. Corries el risc d´una insdisposició.Es veu que t´agrada el risc.
Si ha valgut la pena, benvingudes les barreges i les mongetes amb butifarra a les set del matí.
Felicitats als dos escriptors i molta sort.
Enhorabona!! Espero que sigui el primer d'una llarga llista.
Lourdes
Ep! Enhorabona! Potser sí que val la pena preparar-se a consciència abans de les trucades importants... però escolta, el negre integral té res a veure amb l'ocasió?
L'henhrabona de nou. Estarem al cas ;-)
Eiii!!!
Això és una gran noticia!
Set dies dius?
Uff. No hi seré, Espero que vagi dallò més bé. Us desitjo molta sort.
A veure si aviat podem comprar a les llibreries, aquest conte per a nens... ;)
Una forta abraçada a tots dos
Òsti tú! Quina barreja de rituals tan estrafolària... però eficaç pel que es veu!
Moltíiiiissssima sort (creuo els dits!).
Ja estic frisant per llegir-lo!!!
Felicidades Paseante, que tengáis muchísima suerte, que os publiquen el cuento y que se vendan millones de ejemplares, con lo cual a continuar con ello.
Sin fastidio, pero las personas que fuman tienen 89% de posibilidades de coger cáncer.
Ei, què bé! Sens dubte l'ocasió es mereixia tot aquest ritual de...anava a dir de purificació, però això del bistec amb patates per berenar...
Enhorabona, Paseante escriptor!
Una llamada telefònica, estimat PASEANTE, que puede cambiar para bien tu vida.
Què xulo! M'encanta! :)
I sí que és cert que els editors tenen una tendència un tant egocentrista i de mirar per damunt de les espatlles, però mai oblidis que els que poden veritablement fer-los d'or és l'escriptor i creador.
En el fons, amb ells, es com saber llençar bé els daus!
Com de costum, és un plaer llegir les teves descripcions.
Abra7s,
Àmber
P. D.: Oi que el proper Sant Jordi em signaràs uns cuants exemplars! Fixa't que, si vols, t'els puc promocionar a l'Amerique du Nord (inclou Mèxic, bien sûre!).
Rentar-te el cap? Però tu no eres calb? A mi no me la fots...
Per cert, el conte aquest..."la chica de los mares del sur" te l'ha dictat?
Anna Eme, moltes gràcies. I sí que és difícil entrar en aquest món. És qüestió de picar pedra.
Laie, moltes gràcies.
Pais Secret, lo del bistec amb patates he de reconéixer que no és veritat. Era un fricandeau amb llenegues que havia sobrat del dia anterior. Gràcies, guapa.
Lluna, també moltes gràcies i benvinguda.
Martí, el negre integral és obligatori quan tens un excés de pes. Diuen que aprima. Gràcies, Higgs.
Fra Miquel. moltes gràcies, però recorda que serà un llibre per a nens i tu tens més edat de llegir tractats de botànica :-) Espero que vagi molt bé la vostra aventura africana. Una abraçada.
Commuter, afeitar-se, dutxar-se, esmorzar, estirar les cames... no ho trobo pas massa estrany tot plegat. I et dic el mateix que a Fra Miquel: serà per a nens i vosaltres ja sou grandets :-)
Mari-Pi-R, muchas gracias. La primera edición no creo que supere los 500.000 ejemplares, pero todo se andará. Y, sin fastidio, las personas que se pasan media vida viajando en avión tienen un 89 por ciento de posibilidades de perder las maletas. Que lo sepas.
Vida, moltes gràcies. Més que res era un ritual per treure'm la son de les orelles, que jo sóc noctàmbul.
Amber, també moltes gràcies. Aquest editor crec que no té res d'egocèntric. Sembla prou proper i amable. I, fet: seràs la nostra distribuidora per l'Amérique du Nord :-)
Veí, m'has entrat mentre responia els comentaris anteriors (després la gent es pensa que vivim junts, en plan Epi i Blas). Ja no sóc calb, nano. A la primavera vaig trobar una perruqueria al passeig de Sant Joan, regentada per unes xineses molt simpàtiques, on em van fer un implant de cabells directament d'una nina Barbie al meu cap. Ara tinc meleneta rossa. Quan em vegis s'accelerarà el teu cor. I la mujer de los mares del sur no va dictar res, que ella sap teclejar. Va ser una feina a quatre mans.
Veí, el cap igual es renta, amb cabell o sense en el cas del Paseante...
Paseante, primer de tot felicitats per la notícia, que vagi bé. Ara, lo d'anar a veure l'editor vestit de negre...com assessora en moda et diré que vagis amb una camisa d'aquestes surferes que compres a la planta joven del cortinglés. Xancles i les urelles et deixes les de pasta que amb elles ets igualet a Hugh Grant, amb menys cabell però. Jo ja et regalo una bossa d'aquestes que van creudes al pit i ja serà lo más de lo más.
Bé, vagi bé i esperem nou post.
Felixitats Paseante!!!! quina ilu!!
Justament ahir estava pensant en tu i en el llibre que publicaries! paraula de filadora!!!
Felicita a la "mujer de los mares del sur" de part meva" plis!
Avui brindaré per vosaltres! (m'esperaré al sopar! :) )
Un editor amb sort; amb molta sort. I no pas per rentar-se el cabell amb H&S Citrus Fresh ni per crupir-se tot esmorzant (s'ha de tenir valor, molt valor) un bistec amb patates.
Emily, gràcies. No tinc edat per anar amb camises surferes i xancles. I si el Veí de Dalt llegeix això del Hugh Grant se'n fotrà de mi un any seguit.
Filadora, moltes gràcies. Ets vident? Ja felicitaré a la mujer de los mares del sur de part teva. I espero que hagis brindat per més coses.
Òscar, nosaltres sí que hem tingut sort amb aquest editor. Espero que ens ajudem els uns als altres. I un bistec amb patates entra de primera a qualsevol hora del dia si tens gana. Gràcies pel comentari, maco.
Lo de la hidratante 9.6 (`por cierto ¿qué es?) y el bistec con patatas para desayunar está muy logrado. Y tengo que confesar que me has "emocionado" (por decirlo suavemente), al describir cómo te vestías y preparabas. Por un momento pensé que te había dado por cambiarte a la profesión más antigua. ¡Lástima que el editor no fuese chica! Presumo que el actual no está abierto a tus encantos masculinos. ¡Y mucha suerte! (lo de mierda solo es para el teatro ¿o no?)
Uooooh! jo vull llegir aquests contes!! Enhorabona!
TE DESEO TODO LO MEJOR. SUERTE.
UN ABRAZO
MARIAN
Meleneta rossa? No, sisplau, ros no, no pot ser, no m'agraden els homes rossos... I qui sóc jo per dir res?
No m'estranya que surti un llibre. Escrius que es viu, jo si més no, em sento al teu costat quan et llegeixo.
I per cert, a mi també em passa, cap, i cos, a part!
No acostumo a llegir blogs, però fa uns dies vaig anar a parar al teu per casualitat i m'hi vaig enganxar tot pensant... Malgrat que ell digui que no, aquest paio ha de ser escriptor... I vet-ho aquí!! (M'agrada comprobar que gairebé sempre el temps s'encarrega de posar a la gent i a les coses al seu lloc) Moltissimes felicitats!!
Blanca, és la marca de una crema hidratante. Se llama así: "9.60". Gracias por tus deseos y, si no sale lo del libro, me plantearé dirigir mis pasos hacia ese antiguo oficio del que hablas :-)
Edelia, moltes gràcies.
Marian, tambien muchas gracias por el comentario y por tu visita.
Zel, gràcies. I estic mono amb la meleneta rossa, eh?
Anònim, moltes gràcies, però no sóc cap escriptor. En aquest món dels blogs trobaràs gent que escriu molt bé i que tampoc ho són.
Jo me'n sé de un que fins demà, 1 d'agost, no es calçarà sandàlies... veig que tu tampoc ets de mostrar els dits dels peus... casumlolla...
I per cert:FELICITATS!!
Rateta, ja porta sandàlies? Gràcies, guapa.
¿Y sales de casa con un miserable billete de cinco euros? Pues como te encuentres a la tal Ariadna Oltra vas listo! :D
¡Felicidades!
Ilse, a los guapos de cara nos invitan las chicas :-)