Óscars 2010 a los mejores blogs (7). Mejor guión.
jueves, 7 de abril de 2011 by el paseante
Se encienden de nuevo los focos sobre el escenario del Blogville Theatre. MK aparece con un transgresor vestido de noche de organza blanca y seda azul a rayas, que es una transformación de la clásica camiseta marinera de Jean Paul Gaultier, realizada por el mismo diseñador. El Veí de Dalt parece cansado a su lado. Tira de su falda y le pregunta si falta mucho.
-Tranquilo, queda esta categoría, la de mejor personaje femenino y la de mejor blog. Y te dejo ir a jugar con las maquinitas.
-Es que me han enviado un archivo con imágenes de Caroline Wozniacki y quiero ir a descargarlo.
-Seguro que es una filósofa polaca.
-Danesa.
-Pero, ¿es una filósofa?
-Es danesa.
MK se dirige al público para presentar a los candidatos al mejor guión.
-Los que me conocéis, sabéis que me acuesto temprano con un libro entre las manos que poco a poco se va tumbando sobre mi pecho hasta que me quedo dormida. Siempre he sido lectora. Desde pequeña me gustaba que mis padres me contaran historias. Luego aprendí a leerlas en papel. Ahora lo hago, a menudo, en la pantalla, porque hay muchos blogs que hacen literatura. Con el tiempo, he aprendido a llevarme el portátil a la cama, cuando me acuesto temprano para leeros, hasta que la pantalla se va derrumbando poco a poco sobre mi pecho, y me quedo dormida.
-¿Falta mucho? -pregunta el Veí de Dalt.
-Shhhtt, que sale la voz en off.
Aparecen en pantalla las páginas que optan al Óscar al mejor guión.
PAÍS SECRET
País Secret por País Secret.
Faros, lluvia, un jardín que despunta con la primavera, una anécdota en el paseo, un recuerdo de infancia con Josep Pla, una mañana en el sofá, vistas al mar, un padre lanzándole un membrillo en el huerto, una ruta en coche, una iglesia, un viaje imaginado y otro vivido. Desde el norte nos llega un universo plagado de detalles y de buena literatura. Muy personal y con un estilo reconocible. Un blog imprescindible.
EMILY HABLA SOBRE CÓMO ES EL MUNDO
Emily por Emily habla sobre cómo es el mundo.Esta temporada apenas nos ha contado sus cuentos preciosos de años atrás en los que nos hablaba del sur, de las playas largas, de los personajes etéreos como ángeles. De cine. Pero nos ha dedicado una novela creada a partir de la amistad con nosotros. Un texto que se ha ido convirtiendo en compacto, en mítico, y que quién sabe si un día verá la luz en forma de papel. El mundo de Emily es de otro tiempo. Un tiempo que debería regresar.
GEL DE DUCHA
Duschgel por Gel de ducha.Es el castellano perfecto (como todo lo fabricado bajo la marca made in Germany). Sin una duda, sin un error. Es la técnica. Seguramente es el blog al que tengo más envidia. Encima lo pone todo al servicio de su imaginación. Jamás te deja indiferente. Y siempre te dibuja una sonrisa en los labios mientras te preguntas cómo lo ha hecho. Su lenguaje no es rebuscado. Es natural. Y eso es lo más difícil de conseguir. Encima, escribe humildemente. Uno de los mejores blogs que conozco, creado tras una ventana sin balcón en un país frío.
TRAVELANT AMB LES ROSES
Vida por Travelant amb les roses.Mallorquina, sensible, imaginativa, prolífica, sensual, tímida, genial. El suyo es el blog revelación de los últimos tiempos, al menos para mí. Escribe casi a diario, y no le recuerdo un post mediocre. No sé cómo lo hace. Además cuida su blog con buenas imágenes. De un pequeño detalle cuenta una gran historia. De una gran historia cuenta un pequeño detalle. Es tremendamente buena.
AQUARI
Martí por Aquari.
Un blog semi clandestino (mis preferidos). Apenas nadie lee su prosa poética, quizá porque a él tampoco le preocupa demasiado darla a conocer. Va a su ritmo. Escribe poco, pero cuando lo hace se atenúan las luces, baja el ruido en la ciudad, la gente camina de puntillas para que lo podamos leer en silencio. No recuerdo otros blogs con su misma potencia. Para mí, es de referencia.
El Veí se prepara para abrir el sobre:
-¿De verdad que esto se acaba y puedo ir a descargar las fotos de Caroline Wozniacki? -le pregunta a MK.
-De verdad. Pero por mucho que las imprimas y les des besos, ella no se convertirá en una persona real para ti. Eso sólo sucede en los cuentos, y tú ya eres mayorcito. ¿Para quién es el óscar?
-And the winner is... Emily por Emily habla sobre cómo es su mundo.
Suenan los aplausos.
Emily besa a su hija Silenci. Se abrazan largamente. Hasta que se levanta del patio de butacas. Lleva un little black dress de Givenchy en tafetán de seda. El Veí de Dalt no pierde detalle del movimiento de sus caderas mientras ella se acerca al escenario. Parece que por un momento se ha olvidado de Caroline.
La ganadora aprieta a MK contra su cuerpo, y le da una cariñosa bofetada al Veí de Dalt. Levanta el Óscar y se dirige al micro. Duda un momento, mirando al infinito:
"Avui em sento com Sabrina, la filla del xofer de la família Larrabee. Per això, he comprat el vestit que duc avui. El duia Audrey Hepburn en la pel·lícula del mateix nom de Billy Wilder. Veig que tenim la mateixa talla!
El cinema m'ha acompanyat des de petita, quan mirava les pel·lis que mon iaio contractava per al seu cine, l'Olímpia. La meva educació ha estat visual, d'imatges que, amb el temps, he posat amb paraules. No em considero escriptora, sinó una contadora d'històries. Per això no crec que mereixi aquest premi. Els altres nominats són millors que jo. Però si ho penso bé, em sento afalagada, perquè segurament he guanyat per D&L, la novel·la que ha pres les hores que hauria d'hagut de dedicar a l'Emily.
Buff! Ara estic nerviosa amb tanta gent pendent de mi. I això que m'he pres un tranxilium abans de venir, perquè em conec i, si no m’hagués pres res, ara estaria plorant, amb el rímmel corregut… I no volia sortir a les fotos amb la cara de la núvia cadàver…
Dedico aquest premi a tots els que un dia van triar-se un personatge per a la novel·la i em van acompanyar durant tot un any llegint-me. En la pel·lícula Rebeca, la protagonista diu que li agradaria guardar en una ampolla els records bonics i obrir-la quan volgués reviure'ls. Així faré jo d'aquí uns anys. Em llegiré un capítol de la novel·la i en tornaré a viure els moments feliços i infeliços. En cada capítol hi ha una part de mi i, a cada personatge femení, li he fet viure històries que m'havien passat.
Ara ja ho sabeu. Era un secret. Si voleu que una cosa se sàpiga, conteu-li a l'Emily en secret. Gràcies a tots i fins sempre. Us estimo".
Aplausos, hasta que se funden de nuevo los focos, para que la voz en off presente la nueva categoría. Es el Óscar al mejor personaje femenino.
Los nominados son:
Vida por Travelant amb les roses.
País secret por País secret.
Joana por Llum de dona.
Filadora por Fil a l'agulla.
La Rateta Miquey por La Rateta Miquey i els seus pensaments.
El ganador, próximamente en vuestras pantallas.
PD: El discurs de la guanyadora és seu. Moltes gràcies escriptora.
Prime!!!! Aquí ho tinc claríssim... Tot i que m'agraden totes, les conegui molt o poc, el meu vot és per la meva estimada... RaTeta!!!!
Quin honor Paseante incloure'm entre aquest reguitzell de cel.lebritats :)
Si puc votar ho faré per País secret.
Apa bona nit i moltes gràcies.
Ara he de triar el vestit :)
Felicitats Emily!!!
Oh! Sisplau, Emily, pardonnez-moi... Moltíssimes felicitats!! Et mereixes aquest premi i molts més!!!
Una abraçada, chérie!!!
Per cert, Paseante, un post brillant! As usual...
:)
Em donen l'Oscar i jo dormint, quines coses passen en somnis...
Gràcies i bon dia!
Com tinc el corazón partío, no em pronuncio sobre les candidatures :)
M'agraden tots els blocs.
Per cert, hagués preferit un morreo en públic del Veí...en plan Halle Berry i Adrien Brody.
Felicitats, Emily!
Un sol vot pel personatge femení? Mira que ets cruel, però el dono a la Joana (i és la nostra és una llarga història que no cabria en l'espai d'un comentari...)
Després d'una semaneta estresant a la fi puc guaitar pels blogs amb calma...
Enhorabona Emily!!!
Ja et vaig dir jo que no tenia guió, home...però m'ha emocionat tot el que has escrit sobre Vida. I a sobre, vas, i em tornes nominar! Però que no veus que mai he estat la Reina del Baile? :)
Besitos, rei, i gràcies!
Pd. Ha, ha, la paraula de verificació que m'ha sortit ha estat "macho"
Ostres Paseante! que fort! estava llegint-te i pensava, el noi té bon gust però també hauria de ser un dels nominats i al final, quan he llegit el meu nom m'he quedat de pasta de moniato! t'asseguro que només de rebre la teva visita al meu blog ja em sento afalagada! moltíssimes gràcies per visitar-me, llegir-me, comentar-me i ara això! que fort!
Com és possible que tot i conèixer-te hagis aconseguit emocionar-me?
És que m'imagino, tot el que descrius...!
Ets un crac Paseante!
Felicitats a la Emili. Tot i que no la vaig votar en aquesta categoria... reconec que mereix el premi.
I és que tots els blogs que estan nominats són bons! Això fa difícil l'elecció del millor...
Aquest cop li dono un vot a cada una. Totes son el millor personatge femení al seu estil.
Una forta abraçada
Ostres tu! M'havies nominat una altra vegada? Estic que no hi "quepu"...
Moltíssimes felicitats a l'Emily!!!
I per a la nova categoria voto per la Joana :)
Moltíssimes felicitats Emily!
Paseante, veig que ja queden pocs Oscars... Es cansen els teus presentadors. Bé, en especial el Veí, quin home! La Mk sempre esplèndida variant modelets.
Doncs voto per la Rateta i la Joana
ehem... puc votar per la Joana?
si?
doncs ho faig!
Home...si em fas descarregar fotos d'una danesa, millor que fos la Katja Kean, no? Crec que ja ha llogat el pis de sota casa.
I si calgués donar un petó a l'Emily, millor que fos aquest, ben mulladet:
http://www.youtube.com/watch?v=BOIZ3RSU1MM&feature=related
Per cert, un premi merescut!
I pel nou oscar, no em facis votar que igualment el donaràs a qui et sembli.
I ara vaig a treure'm el vestit de lloguer...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Ja se que amb aquesta serie de post has volgut rendir un homenatge a tots i totes les teves entranyables querències blogueres , a la vegada que donar-les a coneixer a tothom perque les compartim i apreciem...però es que jo encara no he pogut llegir-ne cap!! . Perque en ma vida m'havía entretingut tant obrint tantes págines de desfilades de moda ni m'havia vestit de manera tant variadament exuberant!!
A la que acabi tot això , penso arribar a casa i passar-me una setmana amb roba cómoda e informal!!
http://www.365noticias.com/keri-russell-obtiene-sexy-para-esquire.html
I estic segura que el Veí també :
http://1.bp.blogspot.com/_PpR8fnQcaOM/S2yVEQktyFI/AAAAAAAACL8/H-T9A0y_AWw/s1600-h/2978223322_6a0aea1a1a.jpg
Tant de temps sense llegir-te i res ha canviat. Quina meravella :)
MK,
em podies haver avisat i m'hagués posat la samarreta imperio dels diumenges...
Pero si la portes a sota , que no t'hi has fixat!!?? Si es la que et vaig comprar al mercadillo de Torrefarrera!!
Felicitats a la guanyadora i gràcies per la part de carpa que em toca ( de veritat que també t´has menjat les cartes d´amor dels altres?, uff quin mal l´estómac!)Per la següent em demano un paper menys sofert, escriptora.
Paseante, gràcies per la nominació. I a tu, com et veurem vestit?
Violette, la Rateta també se'l mereixia. Com tu, encara que aquest 2010 has escrit poquet.
Joana, res d'honor, que t'ho mereixes. I la País és la guanyadora. Tenim gustos similars.
Emily, menys dormir i més escriure, que ara ets la guionista oficial de Blogville.
Martí, et crec que tens una història llarga amb la Joana. Ho veig a casa teva com us estimeu (no dic físicament, perquè em sembla que tots dos teniu parella). I això és bonic.
Vida, tu ets la "reina del baile" sempre. Com ho som tots. I tens un blog fantàstic. Del grapadet de millors.
Filadora, tens raó en que tinc bon gust (altres coses no, però sóc un sibarita). Per això t'he nominat. El teu blog cada dia m'agrada més.
Fra Miquel, què vols dir amb això de "com és possible que tot i conèixer-te hagis aconseguit emocionar-me?". Vigila que demà igual no trobes la Vespa on la tenies aparcada :-)
Duschgel, a veure si tornes a escriure aviat, i el teu descans del blog és efímer. M'agradaria.
Khalina, tots estem cansats amb tantes anades i vingudes per l'escenari de la cerimònia. Però un premi és un premi, coi.
Montse, i tant que sí. Al final faré un petit discurset demanant disculpes a tots els blogs dels què no he parlat i que s'ho mereixien. Òbviament, hi seràs.
Veí, coneixes totes les daneses, les russes, les holandeses, les italianes... Ets un no parar.
MK, no hauria pogut triar una millor conductora de la cerimònia que tu. Va, que queda poc i podràs anar a llegir al sofà amb el teu skypijama de color rosa.
M, m'agrada veure't novament per aquí. Crec que ho hauríem de fer tots: donar senyals de vida cada vegada que puguem, perquè som com petits amics.
Veí i MK, a fer safareig a casa vostra, coi.
País, la novel.la de l'Emily la vau escriure entre tots. Felicitats per la part que et toca, perquè va quedar molt xula. I jo vaig amb una sabata i una espardenya.