turoparc

Al rebedor hi tenim una calaixera d'Ikea. La vam trobar abandonada al carrer el sergent Hayden i jo fa cosa de deu anys. Ell em va dir que semblava nova de trinca i em faria servei. Així que la vam carregar de la plaça del Sol a la del Diamant com dos pepes: ell lleuger al davant i jo esbufegant al darrere.

Ara la tenim al rebedor del pis nou per amagar-hi les claus de casa, els paraigües de quan plou i les factures que fa por obrir. Si no l'haguéssim recollit aquella nit de fa tant de temps, ves a saber on pararia aquell pobre moble amb tres calaixos. Li he agafat estima després de tant de temps treient-li la pols.

Damunt, hi tenim un quadre taronja d'una pintora francesa que viu a Holanda o d'una pintora holandesa que viu a França (no me'n recordo mai). Fa segles, la meva germana portava una vida bohèmia. Tenia un amic que coneixia una artista que necessitava algú que li guardés una vintena d'obres durant uns mesos. Així que la senyora Hayden li va oferir casa seva al carrer Sèneca, sense pensar-s'ho. Però, com que la noia no donava senyals de vida i els quadres desprenien una fortor penetrant, la meva germana va decidir regalar tota aquella producció a amics i parents. Em vaig quedar el quadre més bonic perquè vaig ser el primer en passar per aquella galeria d'art improvisada.

Ara el tenim al rebedor del nou pis i dóna una certa sensació de calidesa quan entres a casa. Potser aquella pintora franco-holandesa s'ha fet famosa i ara el quadre val uns diners, però en tenim prou amb que ens agradi.

Aquestes festes hem acabat de decorar l'entrada del segon primera amb un tapís que mostra dos terriers negres fent un arbre de Nadal, i un altre amb dibuixos hivernals i un "Silent night" teixit. Tots dos els ha fet la dona dels mars del sud (ara no recordo si és holandesa o francesa) i són bonics. Uns llumets petits i intermitents envolten el quadre, la calaixera i els tapissos, i acaben d'arrodonir el rebedor en el seu punt just.

Però, l'altre dia va venir el petit Hayden i va dir que faltaven coses en aquella entrada de casa nostra. Així que va anar al seu domicili i va tornar corrent amb una capsa gegant de cartró amb un treball que havia fet a l'escola. Eren dos papa noels, un de color verd i l'altre de color vermell que diuen: "Bon Nadal" i "porteu-vos bé".

També són bonics. Així que els tenim damunt de la calaixera, sota el quadre i al costat dels tapissos, amb tot de llumets que fan pampallugues. No seria el rebedor més auster del món, però és el nostre primer rebedor de Nadal i ens fa gràcia.

Dormo al costat d'aquest espai. Fa una estona m'ha semblat sentir-hi soroll. He sortit de sota les mantes, m'he posat les espardenyes i he anat a les fosques fins als llums intermitents. Damunt de la vella calaixera, sota el quadre de la pintora desconeguda, al costat dels tapissos de la dona dels mars del sud i de la capsa amb papa noels del petit Hayden, hi havia quatre regals perfectament embolicats. Cap és per a mi, però m'ha fet més il·lusió veure'ls allí, ben posadets, que si de petit els Reis d'Orient m'haguessin portat aquell zoològic que vaig demanar i que mai vaig tenir.

Demà els Hayden estan convocats al rebedor de casa nostra a les 11:30.

PD: Gràcies per la música, Emily.