100.000
viernes, 12 de abril de 2013 by el paseante
Esta tarde, según el contador gratuito Webstats, mi blog ha recibido la/el visitante número cien mil, después de daros la murga durante más de siete años. Ha sido alguien desconocido (seguramente) o conocido (improbablemente). Pero lo cierto es que era de Barcelona y con contrato con Telefónica.
La mayoría de esos cien mil clics son míos. Otros muchos fueron de personas que se extraviaron en este callejero virtual de internet y alcanzaron el Turoparc por casualidad. Pero algunas visitas son vuestras, de ese puñadito de personas que seguís aquí desde hace tiempo y de otras que me hicieron compañía durante una época, hasta que desaparecieron.
Esta tarde hubiera debido estar a pie de la escalerilla del avión para darle la bienvenida al visitante número cien mil que aterrizaba en este territorio virtual mío. Pero me encontraba (sorry) en el parque de la Mirurgia (Eixample), jugando a fútbol con el pequeño faraón Nil y la mujer de los mares del sur. El niño llevaba las bambas de Messi, la chica iba con zapatos de tacón y yo andaba con unas botas de invierno a destiempo. Los tres corríamos, riéndonos, sobre ese pavimento de caucho.
Mientras nos marcábamos goles en esa vida real, bajo balcones repletos de ropa tendida y las torres de la Sagrada Familia en el horizonte tras los tejados, alguien ponía la visita cien mil en mi vida virtual. En ese justo momento, yo probablemente sacaba la punta de la lengua entre mis labios, agotado de tanto trotar tras la pelota, mientras el pequeño faraón Nil y la mujer de los mares del sur celebraban un gol que me habían marcado chocando sus manos.
Hacía sol y los tres sudábamos.
PD: Gràcies a tothom per visitar-me tots aquests anys.
Grácies a tu per ser-hi. Per escriure històries quotidianes de la manera que ho fas. M'agrada passar per aquest raconet.
Un petó Paseante!!
El Turó Parc de veritat, el físic, el parc, parc, vamos, és un lloc on vaig quan vull recordar coses o quan estic enfadada amb el món, o el món ho està amb mi perquè m'he portat malament. Allí tinc un moment de pau mentre comparteixo una mandarina amb el Bruc.
El teu, el turoparc és un lloc on vaig cada matí si algú escriu alguna cosa simple i bonica com la d'avui i em dóna alegria.
A per les 200.000 mil. Serem vells i que poguem anar molts cops al Turó Parc, el parc i al turoparc.
Jo sóc Orange, m'hagués agradat ser Telefónica de Barcelona, però no :(
Ja podries pagar una birra, xic!
Felicitats. Ni que la vida ens dugue per camins separats, sempre tindré cinc minuts per visitar-te :)
Sort que amb set anys només has de bufar set espelmes que si n'haguéssis de bufar 100.000 per cadascú que ve a visitar-te no sé pas com et trobaríem.
Això de les visites no se n'ha de fer cas excessiu, els robots manen a internet. El més important és la constància a seguir publicant després de tot aquest temps, encara que hi hagi "altibajos". Felicitats pel número... i pels anys encara que no celebris aniversari de blog :)
Per una vegada a la vida que em pot tocar un premi, i no hi ha obsequi ni festa!
Sóc de Telefònica i consto com de Barcelona la majoria de vegades - això ja et demostra que dels comptadors no te´n pots fiar gaire- i podria ser qu et fes una visita a la tarda ;-)
El premi el tinc de fa temps, és la sort de poder venir a llegir-te, la veritat sigui dita.
Que no decaigui la festa i amunt!
(aquesta glamurosa dels mares del sur com s´ho fa per jugar a futbol amb sabates de taló? Que m´ho expliqui!)
País, és molt fàcil: sóc tan glamurosa i sexi que si em citen per anar a un parc a jugar a futbol, acudeixo amb faldilla cenyida al cos, escot i talons alts.
La visió d'acudir a la cita vestida amb pantalonets curts, samarreta del barça i sabatilles de futbol de messi, no va amb mi :P
Vaig fer un gol, per cert...
Felicitats Paseante, per les 100.000 visites, per continuar publicant després de més de 7 anys i per tot el què ens expliques, que de fet és el més important.
Molaria una foto dels peus de la mujer de los mares del sud xutant amb les sabates de taló :)
(vaja, que et van fotre una pallissa de calle! ja ja ja!)
Abraçadeta!
No es mereixen, gràcies a tu per escriure i contestar els nostres comentaris.
El contracte de l’ADSL el tenim amb Movistar (Abans Telefònica) …. No recordo si ahir a la tarda vaig entrar al turoparc, però no ho descarto!
PD: Hi ha una cosa que no em quadra….. O el Nil i “la mujer de los mares del sur entalonada”, son uns cracks del futbol?..... O tu, molt bo, molt bo de porter no ets oi?
Així eres tu reina? Jo creia que eres la Shakira! :-D
(Paseante, esborra´m el comment repe que jo no puc, gràcies)
Pues muchas felicidades y no dejes de seguir publicando que en menos de siete años van a ser los 200 000.
Sabes puedes excluir tus entradas en la función de estadística o no lo recuerdo exactamente, lo hice en su momento.
Un abrazo
Quan entro als blogs des de casa solo dir que sóc d'algun poble gironí, tot i que quan entro des de la feina llavors sóc de vodafone i de bcn i si és des del mòbil llavors puc ser de qualsevol lloc. Hauries d'haver precisat més, paseante, i haver dit l'hora i el browser, i potser ens hauríem identificat millor...
Jo, després de sis anys i vuit mesos he decidit que el gat no arribaria als set anys. Aquest és el primer comentari en quinze dies de desert. I te'l faig amb carinyo tot i que em sembla que tens el cor en altres recepcions.
Bona nit i fins algun dia, J.
de reeeeeees! ;) confieso que muchas veces he venido solo para mirar las banderitas en webstats jijij me gusta mucho ver quien de fuera ha visitado tu blog xD y claro ver la banderita de Brasil alli.
Paseante, felicitats pel 100.000! ara li hauries de regalar un viatge o alguna cosa "de pes"! O t'hauries de regalar tu mateix un viatge o alguna cosa "de pes"!
Un petó i que per molts anys puguis continuar seduint-nos des del teu Turopark particular!
Ni de Barcelona, ni de Telefònica, ni tan assidua com deuria. Així que no sóc la visitant 100.000. Però si sóc una de les lectores que ve a passejar pel teu turoparc i que sempre surt fascinada.
No sé que tens.... simplement llegir-te em transporta a altres llocs, a altres temps, i a un seguit d'emocions i sensacions impagables.
Un beset bonico, des del sud.
moltes felicitats i moltes gràcies a tu per fer-nos passar tan bones estones amb les teves històries tan boniques! :)
Totes les dones virtuals que ha hagut en mi t'abracen. Continua...
Crec recordar q fa un any vaig entrar aquí per error. L'any passat també perquè una veïna em va obligar. Avui hi torno de casualitat i resulta que sóc el 100.000. Pots enviar-me la panera de Nadal per l'ascensor.
Lluna, gràcies a tu que sempre hi ets, encara que t'he d'estirar les orelles perquè escrius molt poc. Un petonet, boirenca.
Emily, també moltes gràcies. Al Turó Parc no s'hi va a menjar una simple mandarina obrera amb un teckel. S'hi menja un coulant de xocolata amb xips de maracuià en aquella terrasseta del centre del parc amb un gos afgà (encara que a la taula del costat hi hagi un senyor amb un escuradents a la boca). I et dic el mateix que a la Lluneta: escriu. Un petó.
Anna, els fumadors no bufem espelmes, les inhalem :-) Gràcies pel teu comentari i tens raó amb això dels robots. Lo de les 100.000 visites era una excusa com una altra per escriure alguna cosa.
País, moltes gràcies. Tu també ets un premi per a tots els que et llegim. És curiós com et sento tan propera, sense coneixe't més enllà dels teus textos. Coses de Blogville i de les pomeres :-)
Mujer de los mares del sur, el Nil es va deixar fer un gol, que és molt diferent :-) I una dona com cal ha de tenir roba de carrer, roba de casa, roba de dormir i roba de jugar a futbol. Que lo sepas.
Gerònima, moltes gràcies bonica. El gol va ser perquè em va enlluenar el sol. Si no, de què? :-) Una abraçadeta.
Kala, gràcies a tu per estar sempre per aquí. Ets l'única que no té blog, però ets una més d'aquest petit univers. I, repeteixo, em va enlluernar el sol. Pot passar, coi :-) Un petó.
País, espero que això de reina i de Shakira no m'ho diguis a mi :-)
Mari-Pi-R, muchas gracias. No sé yo si voy a estar siete años más por aquí. Dependerá de la ilusión. Y eso de "excluir tus entradas en función de la estadística" no lo acabo de entender. Un abrazo.
Culdolla, fa poquet vaig passar una bona estona llegint el teu blog. No podia comentar cap de les teves darreres entrades, tot i que ja veia que tenies ganes de canviar de casa. Jo també et tinc carinyo. Més del que et penses. Una rascadeta al llom, gat.
Thaïs, la banderita de Brasil està muy abajo :-) Gracias por seguir entrando en este blog, aunque algunas veces escriba en la lengua del Cuxi. Um beijo. T'estimo.
Albanta, moltíssimes gràcies. El que em sap greu és que no siguis més assidua amb el teu blog. Poc a poc ens anem perdent i és una llàstima. Un beset, valenciana, des del nord.
Nimue, moltes gràcies també. Tu sí que ens fas passar bones estones amb la teva fantasia increible i la teva manera de posar-la en paraules. La crítica és que escrius molt poquet, però suposo són etapes. Una abraçada, mestra.
Fedora, abraço molt fort totes aquestes dones que m'han fet companyia tants anys. Continuarem endavant tots dos, tu de lloguer i jo de propietat :-)
Veí, moltes felicitats. Ets el visitant número 100.000. De premi podies triar una panera de Nadal o un pastís gegant d'aniversari d'on sortissin en banyador, una darrera l'altra, l'Emily, la Rateta Miquey, la Xurri, l'Mk, la Violette, la Khalina... Has triat la panera. I ara, seriosament, gràcies per voltar per aquí, per mantenir viva la flama de Blogville i per ser un cràpula encantador. Una abraçada, guapo.
Jo no vull sortir d'una panera en plan butifarra, coi. Surt tu. En tot cas, d'un pastís amb una boa de plomes com a únic complement...
Fa poc vaig vore Con faldas y a lo loco...
Emily, em llegeixes en diagonal :-) Tu sorties d'un pastís gegant amb la Rateta, la Xurri, l'MK... No d'una panera en plan butifarra.
Doncs a continuar fins els 200.000 i més enllà! ;o)
Felicitats pel nombre de clics i gràcies per escriure.
Ja saps que jo estic aquí per culpa teva Oi?
També gràcies per això ;o)
Una abraçada
PS: Osti! El vídeo que has penjat és molt xulu! :D
Gracias a ti
Me ha gustado eso de que deberías haberle esperado al pie de la escalerilla del avión :)
Muy chulo el video
Felicidades y besos
Fra Miquel, moltes gràcies per tot el que dius i per deixar-nos llegir i mirar tots els teus blogs. Una abraçada.
Daltvila, también muchas gracias a ti. Lo de la escalerilla del avión era por si el/la visitante bajaba de la luna de Valencia :-) Un beso.