Entente cordiale
viernes, 18 de mayo de 2012 by el paseante
Apreciado Artur Mas, presidente de Catalunya; apreciado Mariano Rajoy, presidente de España; apreciado Herman Achille Van Rompuy, presidente del Consejo Europeo; apreciado José Manuel Durão Barroso, presidente de la Comisión Europea; apreciada Angela Merkel, canciller alemana. Apreciados señores políticos, apreciados banqueros, apreciadas eminencias varias.
Sé que son muy honorables y ejercen de grandes hombres (o mujeres -siempre utilizo el genérico masculino, disculpadme) de Estado. Sé que están por encima de nosotros y sólo les preocupa mejorar nuestro destino. Pero aquí debajo, como hormiguitas, seguimos millones de personas esquivando las pisadas de sus botas de campo, cuando antes éramos cigarras panza arriba, tostándonos al sol. Lo sé, es nuestra culpa. (Hablo sólo de nuestros pecados y no de los suyos para intentar establecer una entente cordiale entre ambas partes.)
Ustedes reman para que no nos ahoguemos en esa marea de recortes. Hacen lo que pueden, soy consciente de ello. Pero, ¿se han planteado algo tan sencillo como eliminar las cuotas de la Seguridad Social y el IRPF durante un par de años a los emprendedores? Cobren sólo el IVA que generen esos trabajos. Ingresarán dinero extra y se ahorrarán un montón de subsidios por desempleo.
No es una idea mía (por supuesto). La aplicó Sarkozy en Francia en 2008 y se adhirieron al proyecto 700.000 personas. Creo que ellos están mejor que nosotros (esos gabachos a los que admiro tanto -soy francófilo).
Aquí hay mucha gente con iniciativas, con ganas de hacer cosas (muchos no necesitan ni créditos bancarios). Pero también tienen miedos e incertidumbres antes de comenzar una actividad por culpa de ese bombardeo diario de negatividades en los medios de comunicación.
Conozco a jardineros, médicos, modistas, policías, administrativos, agricultores, editores, músicos, periodistas, empresarios, veterinarios, comerciales, encuestadoras, abogadas... que saben hacer muy bien su trabajo y tienen ganas de remangarse la camisa. Sé de un par de proyectos que están pendientes de eso, de ponerlo sencillo, de recibir un golpecito en la espalda, de un cierto positivismo que no se ve por ninguna parte. Incluso yo daría un paso adelante.
Apreciado Artur Mas, presidente de Catalunya; apreciado Mariano Rajoy, presidente de España; apreciado Herman Achille Van Rompuy, presidente del Consejo Europeo; apreciado José Manuel Durão Barroso, presidente de la Comisión Europea; apreciada Angela Merkel, canciller alemana. Apreciados señores políticos, apreciados banqueros, apreciadas eminencias varias.
Pónganlo fácil y entre todos arreglaremos la situación. No nos traten como a hormigas, trátennos como a elefantes y tiraremos del carro. No nos encorseten, ni nos ahoguen. No nos consideren como sus súbditos, véannos como sus colaboradores. Es tan sencillo como eso.
Y no les voy a pedir que dejen de pensar en sus resultados electorales. No les voy a recordar que estamos cansados, muy cansados, de sus privilegios y de sus mentes poco preparadas para dirigir un país. No voy a asegurar que se mueven sólo para mantenerse en su escaño, en la silla de su consejo de administración o en el asiento de avión rumbo a Bruselas. Ante todo, quiero mantener esa entente cordiale con ustedes, emintentísimos señores.
Nos necesitan más de lo que creen. Y nosotros también a ustedes (de momento).
Elefantes, nooooooooooooooooooo, després ja saps el que passa :)
Paseante, for President!!!
Pienso votarte, ni lo dudes ;)
Eso, eso, Paseante for President!!!!!
Total, pitjor no ho podràs fer... ;)
M'ha agradat la cançó!!
Ets un idealista, rei...
estic d'acord amb això que "ens deixin fer" que proposes.
Però he llegit un parell de documents que m'han deixat la sang glaçada: quan provem d'aportar positivament, des del punt de vista de les formiguetes, "ells" ja se'ns han pixat a sobre.
Em sap greu, molt, que assumeixis la tesi que ens han venut: tots som culpables. No és cert: els més culpables segueixen pagant menys, i els menys culpables seguim pagant més. I si vols, t'ho demostraré. Però em fot molt que la mentida que ens han repetit hagi quallat fins i tot en tu. I que la publicitis.
Me'n vaig a un sopar d'aniversari de 3 anys. I no vull fer tard. Després torno.
Quan vaig al turoparc, m'agrada mirar gossos, parelles i demés.
No trobar-me polítics, no sé si entens el comentari...
Entenc que vulguis mantenir el "entente cordiale" però no sé si s'ho mereixen.
Estan en un altre mon i no són capaços d'agafar el "toro*" per les banyes i fer-lo recular. Els canvis a millor han de venir de les formiguetes que som. De l'esforç de tots aquests que tenim il·lusió per fer les coses ben fetes.
Mirat aquest vídeo:
http://www.deredactie.be/permalink/1.1226597
Potser tots hauríem de fer com a Marinaleda...
Una abraçada
* Bancs, Multinacionals, Mercats ¿? (encara no sé qui son), Especuladors, Reis i Princeps varis...
xAPÓ, AMIC MEU! PRESENTA'T I ET VOTARÉ!
oichs, se m'havien disparat les
oooooooooooostres, mira una de les paraules: indigbat
(canvia la b per la n, va!)
No em fa res que em comparin amb una formiga, son treballadores i sociables, ara això si…. sempre i quan ningú em vulgui trepitjar. A mi el que m’ofega es aquest sentiment d’impotència, tenir la sensació que m’estan donant clatellades que em fan anar cada vegada mes ajupida. I si haig de tirar del carro, més que en forma d’elefant, ja m’està bé fer-ho en forma de burro català! (Buff... Tic d’un reivindicatiu!)
Crec que ja no hi ha lloc per l'entente cordiale, sembla que esperin la violència per reaccionar.
Al final tot depèn d'uns especuladors que volen diner fàcil, que no volen arriscar-se a perdre¡l, i dicten les normes als governs.
Per acabar-ho d'adobar tenim uns quants corruptes que viuen impunes.
No sé on podríem emigrar i començar de nou
No estic d'acord en què tothom ha fet les coses mal fetes. Hi ha molta i molta gent que ha fet allò que es podia permetre i no més. Pagant els impostos i declarant-ho tot (els assalariats no tenim cap altre camí).
Ara bé vols dir que no n'hi ha prou d'atacar dia rere dia als altres partits ( vull dir els que no estan al gobern )i amagar allò que ens amaguen ( els que gobernen) i posar fites d'una vegada i buscar sol.lucions per anar endavant d'una vegada. Discutint i fent la bombolla tan gran només obtindran l'efecte boomerang.
A mi també m'agrada més que parlis de passejos, de nits i bicicletes, de boira i de la lluna :)
Encara som uns somiatruites...
Bona setmana Paseante
Francesca, crec que els elefants sobreviuran els Borbons :-)
Daltvila, si me votas te regalaré 400 euros en tu próxima declaración de renta :-)
Lluna, si em votes, construiré un aeroport al teu poble. Després ja buscarem viatgers :-)
Gatot, m'has dit rei? Vigila que no agafi l'escopeta. I crec que m'has llegit malament. Feia una miqueta d'ironia.
Emily, doncs al Turoparc juraria que hi ha més d'un d'aquests lladres. Però, "oído cocina". Em toca parlar de gossos i de parelles.
Fra Miquel, tenen la paella pel mànec. Es fan les lleis a la seva mida i després ens diuen que sort en tenim d'aquest Estat de Dret. Som formiguetes, noi, i no sé com fer-ho perquè tot sigui una altra vegada "normal". Han passat massa bestieses aquests darrers 15 anys.
Montse, et faré un port esportiu de luxe sota de casa teva si em votes :-)
Kala, sempre em fas riure. Però també ets misteriosa. No t'he vist mai comentar altres blogs. No seràs una inspectora d'Hisenda que està darrere les meves finances? Hauré d'anar en compte amb tu :-)
Khalina, que emigrin ells, no? Quants poden ser a nivell d'estat espanyol? 100.000? No sé com s'ha de fer per acabar amb tot això, però crec que la gent comença a adonar-se de les coses. Confio (relativament) en els mitjans de comunicació. I m'agradaria confiar en el poder judicial. De moment, un fiscal de Galícia ha començat a investigar els directius de Nova Caixa Galicia (notícia que, sorprenentment, no ha tingut massa ressò).
Joana, ells són uns professionals de l'engany. Potser sí que val més que em torni a dedicar als passejos. Però és que algú em va demanar per email que em mullés sobre aquests temes que ens capfiquen. I he fet el que he pogut.
El misteri sovint esta produït per lo desconegut, estic segura que la gent que em coneix pensen que tinc més de comediant que de misteriosa, i com a tal, m’agrada saber que t’arrenco algun somriure! ;-)
Kala, ho fas sempre. Gràcies.