Apagar la luz
miércoles, 16 de mayo de 2012 by el paseante
Últimamente me quedo en la cama todo el día, con la persiana bajada. Sólo salgo a la calle a por tabaco, sin afeitar y tras sacar una camiseta sucia del cesto de mimbre. El fondo de la bañera está reseco, como las plantas del balcón y mi ánimo. Las hormigas caminan libres por la nevera desconectada y con la puerta abierta, en busca de restos de algo comestible. Ya ni me apetece ir al campus de la UPF para agradecer ese buen tiempo que, de repente, ha hecho brotar una infinidad de falditas cortas sobre el cesped.
Últimamente me quedo en la cama todo el día, con la persiana bajada, pensando en los peñascos del Montsec, en comprar un bidón de gasolina aunque no tenga coche, en la pena que me da no disponer de una cocina de gas, en sacar una cuchilla del paquete de hojas de afeitar, en la barandilla del puente Calatrava, en robarle la pistola al sargento Hayden, en nadar en el mar hasta alcanzar el horizonte, en disfrazarme de elefante y saltar el muro del palacio de la Zarzuela.
Me angustia seguir todavía aquí, desde que el sábado pasado caminaba de la mano con el pequeño faraón Nil por un camino de la tierra de la niebla bordeado de espigas y amapolas. A cien metros se veía una masía con dos cipreses erectos en la puerta de entrada. Quise llegar a ese lugar, con mi sobrino de cinco años, para pedir un poco de agua. Hacía calor y estábamos sofocados. Entonces, y sin venir a cuento, el pequeño faraón Nil me dijo que se había hecho del Real Madrid. "És que han guanyat la lliga, tio, i ara són el millor equip del món". Y se quedó tan ancho, mientras yo notaba una sensación helada en el pecho, a pesar de los treinta grados de temperatura en mitad del mes de mayo.
Ni las recesiones, ni los recortes, ni los rescates me habían abatido tanto.
Devolví al niño a la granja de los caballos, aunque nuestras manos ya no estaban unidas, y sólo se escuchaba el sonido de las ramas de los plataneros balanceadas por el viento y nuestros pasos sobre la hierba. Ninguna palabra.
Desde entonces me quedo en la cama todo el día, con la persiana bajada, y busco el interruptor para apagar de una manera definitiva esa bombilla de 25 vatios que cuelga pelada del techo y que se ha convertido en una metáfora de mi vida, que ya no es vida.
Sorry, Paseante:
¡Basta ya de tonterías y de derrotas!
Ganaremos el año que biene, SI o SI y ese pequeñín entrará en razón y... si no entra, ne tocará tener una charla con él :)
muy seriamente...
(Tú no me conoces cuando me pongo seria :( o ;) ¿? - por esta vez voy a dejar que te quedes con la cara que quieras_
Ahora msm, vas a subir las persianas y darte una ducha con MUCHO jabón y...
Un abraza muy fuerte y una colleja
el año que Viene
Madre mía! Qué de faltas! Son las prisas...
Acabáramos...m'havies acollonat de veritat, mi Paseante. Això se supera!
Tinc permís d'armes i una escopeta per a caça major. Si veig un elefant per Gràcia...dispararé.
Ets un poca-solta.
Ton nebot ha fet bé de fer-se del Madrid. Si hem de fer alguna cosa entre les nostres families, ja saps, la nena rossa, és la millor decisió que ha pres. A més, negret com és, la samarreta blanca li quedarà millor que la blaugrana.
Número 9 a l'espatlla i a sota NIL?
Vaig als xinos a vore si en trobo una. A tu et regalaré una capça d'antidepressius.
Repeteixo: poca-solta, cabra.
Quina manera d´espantar la concurrència!
Massa dosi futbolera directa a la vena. Això és greu, molt greu. Si fins i tot t´ha sortit poètic...
Vaig a dutxar-me, a posar-me guapa i a obrir finestres, que això s´encomana.
Que les bombin a les depres!
ja pots encendre el llum, que et vull veure!
paraula de pas (una d'elles): vernut
au, va, després d'encendre el llum vesteixe't i empolaina't, que em convidaràs a un vermutet... si, home, és clar!
Al Turó Park!
on, sinó?????
Quin ensurt!...Si només és el futbol, tranquil, ja et passarà.
Has pensat a fer-te seguidor d'una altra cosa? Ser aficionat al futbol és poc original... no sé, esgrima, balls regionals, castellers, puntes de coixí, petanca...
No em fas pena, però. Estic segura que en una setmana hi haurà tants comentaris del teu post que no donaràs abast per contestar i això també anima, oi bandoler? ;)
Sé que vaig ser jo i no el petit faraó qui et va deprimir. No m'ho tinguis en compte, paseante: ja saps que vaig sempre fent amics...!
També jo he viscut la metamorfosi d'un barçalonista acèrrim en cr7íste: els mitjans audiovisuals són molt seductors. I les ànimes senzilles, fàcils de seduir.
Però penso que tot són etapes i que a ells els en queden moltes per passar. El futbol és un espectacle massa mediatitzat i poc, molt poc, enfocat a fer-nos millors persones encara. Tot arribarà.
Per cert... veig que encara no coneixes Susqueda. El dia que vulguis, t'hi porto. I arreglarem el món.
:)
Ximplet!!!!!
M'has fet començar el post 3 vegades!!!
Vinga, persianes amunt, llums enceses, dutxa o millor bany i que s'estovi tot plegat jijiji
Una samarreta ben florida i a veure les "minis" aquestes que han brotat per la UPF
Ais, aquests culés, que en sou de impresionables...
Petons (quant estiguis net i arreglat)
Si vols apagar d'una manera definitiva la bombeta, millor li fots un cop de garrot. A mi sempre em funciona.
:)
jajaja, quin gir li has sabut donar a la història. Ens has enganyat!
Que hi farem, ningú és perfecte, no?
Daltvila, tú enfadada tienes peligro :-) El post era absolutamente exagerado, pero es verdad que mi sobrino se ha pasado al Madrid y eso duele. ¿Montas un campamento de verano para niños rebeldes, señorita Rottenmeier?
Francesca, no se supera mai. Que sang de la teva sang (bé, ell és adoptat) es passi a l'equip enemic i es quedi tan ample... Només té cinc anyets. Suposo que si guanyem la lliga el 2013 tornarà a la normalitat familiar de ser del Barça.
Emily, la nena rossa té el cor blanc per culpa del seu pare. I al Nil li queda molt millor el blaugrana. Això no impedeix que els puguem presentar. D'aquí a trenta anys serien boniques de veure les seves converses davant d'un Barça-Madrid, al sofà de casa seva.
País, una no es posa guapa. Una és guapa o no ho és. Diria que tu no fas anar el verb "posar". Més aviat ets del "ser". En canvi, l'Emily, la Gerònima, la Lluna, la Daltvila, la Francesca... tenen feina amb les pintures de guerra :-) (És broma, eh? Ho faig per provocar).
Montse, un vermutet al Turó Parc amb tu seria bonic. Parlaríem molt del Martí, del Caïm, dels teus llibres... M'agradaria.
Parèntesi, també sóc seguidor del Barça de bàsquet, del Barça de handbol, del Barça d'hoquei... I vaig al museu del Barça i llegeixo llibres del Guardiola. Jo tinc moltes inquietuds :-)
Gatot, m'has acollonit amb el teu comentari. He anat corrents al teu blog i només has dit la teva, com sempre. Res que em pugui fer sentir malament. Tot i que m'ha dolgut lo del "puto hooligan del Paseante". T'ho podies haver estalviat :-) Què és això de Susqueda?
Lluna, que jo sóc molt polidet (un cop al mes vaig de pet a sota la dutxa, amb un paraigua, això sí). El post era una broma, malgrat el petit faraó Nil s'ha fet del Madrid. Un petonet (acabo de menjar-me un all cru).
Gerònima, si li foto un cop de garrot a la bombeta de 25W n'hauré de comprar una de nova als xinos. I costen 60 cèntims d'euro. A tu et funciona, però a la meva economia no :-(
Khalina, la gent pot ser "no perfecta", faltaria més. Però hauré de conviure amb el meu nebodet tot el que em quedi de vida i no me l'imagino cantant-me lo de "las mocitas madrileñas" cada vegada que guanyin una lliga.
Ja tornarà al "redil" que els nens, a aquestes edats, sempre van amb el guanyador :)
Tampoc cal que em facis la pilota per animar-me... ;-)
Ara he recordat que un petit culé decebut per temporades oblidables va passar-se al Bayern, fins i tot li va demanar a la seva mare que li comprés la camiseta.
Van passar els anys i va tornar al "redil", però com que és un provocador nat quan té ganes de tocar el que no sona alaba els gols del Cristiano i el savoir faire del Mou.
D´aquella anècdota d´esquirol passat al Bayern queda la camiseta que el seu germà es va posar el dia que va guanyar al Madrit per xinxar als amics madridistes.
Er furbol es asín!
Anna Eme, i si el Madrid guanya vint lligues seguides? M'ha agafat un calfred només de pensar-ho :-(
País Secret, el dia que trobis algú a qui li hagi fet mai la pilota et regalaré una bossa de pèsols congelats de La Sirena (no són pas econòmics). I jo també sóc molt del Bayern (i no perquè hagin eliminat al Madrid darrerament). És un club ben portat, sense deutes i senyor. Felicitats pel bon gust d'aquest noiet, malgrat sigui un provocador.
EStimado Paseante:
Le escribo para comunicarle que ya está inscrito en mi campamento de verano para niños rebeldes.
* Imprescendible traer equipito del Madrid ;)
No m'ho acabava d'empassar, no sé perquè...
No t'amoïnis, que als sis anys comencen a tenir seny i se n'adonarà de la realitat. La subtil pedagogia del tiet també pot ajudar. I un cop tornat al 'redil' ja no hi ha marxa enrera, ja veuràs, per molt que tornéssin a guanyar la lliga.
Això sí, t'has d'aixecar i posar les piles...
Eps!!... Si aquest any el petit faraó li agrada el color blanc, no hi pots fer res i molt menys deprimir-te però si et serveix de consol et diré que l’altre dia el meu sogre de vuitanta anys i “pericu” tota la seva vida, ens va confessar que fa un parell d’anys que li agrada mes el color blaugrana que el blanc i blau!!
De gustisbus non est disputandum o per entendre’ns .... para gustos hay colores, mai millor dit!
Daltvila, voy a acabar dando brazadas en el río, para intentar no ahogarme, depués de que un niño del Barça me pegue un empujón "inocente". Me da miedo tu campamento de verano :-)
Commuter. De veritat que s'ha fet del Madrid (espero que temporalment). I n'està orgullós. Però em temo que si el Barça no guanya títols en el futur immediatament, es farà del Madrid per sempre. I jo sóc un conejito Duracell amb això de les piles :-)
Kala, mola el teu sogre. Espero que vegi encara algunes Champions més del Barça (de l'Español ho té més difícil). I és xulo que dominis el llatí. Un gol del Barça en llatí tendria el seu què :-)
Dominar el que es diu dominar? Com diría l’Eugenio … si es bajito y se deja! (Para todo lo demás Google)
Kala, tramposa :-)
Je, je
He leído esto tarde, y seguramente estaré desfasada, pues vaya por delante que, detesto el fútbol por traumas infantiles. Pero mi hijo Pablo es tan forofo, que da vértigo.
Este año me ha dicho varias veces:
"mami, los de Barsa ganan más, y son mejores ¿no sería mejor que nos pasáramos al Barsa como el tío Nony?"
Pero, ahí me temo que su señor padre no lo va a permitir. Le ha costado varias amenazas de desahucio que entre en vereda .....
Claro que hace un par de meses le dio un susto mayor, por lo visto, ¡Le dijo, solo para vengarse que, entonces, se hacía del Atlethic! Y lo mejor es que su padre no se dió cuenta ....
Este verano, las aguas han vuelto a su cauce ...y por lo visto es de nuevo de los blancos. Claro que ha intentado explicarme que a veces juegan de rojo y otras de negro. Y lo único que he conseguido es una mirada de compasión de ese crío de 6 años que tengo tan viejo, porqué, entonces, no entiendo por qué los llaman blancos .....
En fin. Y por lo visto vuelve a empezar todo. Tengo que reponer mi Arsenal de tila y roiboos.
Blanca, lo mejor es que podamos reírnos de nuestros forofismos. Lo malo es la gente con pocas luces que hace de eso su religión. En cualquier caso, espero que Pablo vaya a pasar muchas tardes con su tío Nony :-) Gracias por el comentario. Un beso.