Sesión de cine
domingo, 28 de enero de 2007 by el paseante
Destino las tardes de sábado a todo aquello que puse en la carpeta de los temas pendientes a lo largo de la semana. Escuchando la radio lavo calzoncillos, ensobro facturas o leo artículos caducados sentado como un buda en las pocas baldosas del balcón que las plantas todavía no han invadido con su expansión de tallos y follaje.Hoy he cambiado de planes para recuperar una vieja costumbre. He arrastrado la estufa junto al sofá, he llenado una cazoleta con las aceitunas que prepara la señora Sofía, he encendido el televisor y he visto una película antigua: La mujer pantera (1942) de Jacques Tourneur. La emitían en Barcelona Televisió (BTV), pasadas las cinco.
Las cadenas locales suelen rellenar la programación con antiguallas, supongo que por razones económicas. En sus parrillas, siempre hay algún título que recuerdo de la adolescencia, cuando carecía de temas pendientes en la carpeta y disponía de tiempo extra. Entonces era un bicho raro: me entusiasmaba el cine mudo y la señora Hayden (tres años menor que yo) me preguntaba si iba a tragarme una cinta de esas. Para describirla, sacaba los dedos como garras, ponía cara de Nosferatu y comenzaba a moverse con aspecto expresionista. Sus risas se alejaban por el pasillo mientras yo me entregaba a aquellas imágenes hipnóticas en blanco y negro.
La mujer pantera sólo dura 73 minutos. En ese espacio breve de tiempo ha anochecido en la ciudad y la temperatura ha caído definitivamente. Mi apartamento estaba casi a oscuras en los títulos de crédito finales, con la única luz del tubo incandescente del calefactor. Siempre me ha gustado que me cuenten historias -como la de Irena Dubrovna en su personaje felino-, que llenen mi tiempo con sus vidas, que me hagan soñar. Luego, me encanta tumbarme en el sofá y recrearme con su recuerdo.
Entonces, la pila de ropa sucia puede aguardar al domingo.
jo vaig invertir part de la tarda mirant "siete novias para siete hermanos". Ja sé que ben bé no és el mateix jeje. Però aquí la tramontana aconsellava quedar-se a casa.
El meu diumenge el vaig passar a casa del meu germà assistint el seu gos amb terribles atacs epilèptics, mirant la tele, durant un moment ens varem adormir tots quatre, el meu germà, jo el gos i la gossa, tots al sofà, i em va despertar un cop de pota, un altre atac, ai qué terrible, per cert, ara et contesto a una pregunta que va quedar al aire, sí, tinc un altre gos ara, un téckel de pèl dur que no m'estima gens,desagraït!
Ja vaig veure que feien "7 novias para 7 hermanos". És bona, però llarga. I això de que et quedes a casa per culpa de la tramontana no cola noia. Et quedes a casa pel pescador. :-) A veure què et regala el 15.
Emily, jo crec que els gossos ens estimen/necessiten més que nosaltres a ells. Potser el teu és tímid, o necessita caminar més, o vol que no el treguis tant a caminar... Segur que hi ha un motiu. Perquè si els tractem correctament, ells ens estimen amb bogeria. Mira de corregir alguna cosa (un veterinari t'ajudaria). És maca la imatge al sofà de tots quatre. I a veure si millora el gos del teu germà. Tens blog?
El problema o no problema és que ell estima una altra persona, la veritat és que ric molt, no sóc gens gelosa. El gos és molt especial, però tranquil, a part de parlar molt amb veterinaris, l'he dut a ensinistrar, he escoltat molts consells, moltes teoríes...ara simplement l'accepto tal com és i ell a mi, suposo..
No, no tinc bloc, si algun dia supero la mandra potser en faré un.
EI! Ja tinc bloc
Aiii... cazoleta con aceitunas, estufa, sofà, sesión de tarde de sábado... amb pel·lícules com les que miràvem al poble a l'estiu per 15 pessetes la sessió... doble!!!
Recordo especialment King Kong i, com no, les de Tarzan.
Que faran aquest dissabte?? O millor sorpresa?
Benvinguda al món dels blogs Emily!
Violette, com que aquestes pel.lícules antigues només les passen als canals locals de televisió, dissabte... sorpresa. Encara que el petit Hayden m'ha convidat a menjar macarrons i m'obligarà a mirar una peli del Mani (Ice age).
I tu em faràs regal el 15? jeje
a ver si posteamos más, eh.
:p
Hola bona tarda!
Jo demà la aniré a veure, la mujer pantera. Sense sofà ni estfeta, a la casa de cultura, en una cadira i calefacció, suposo.És d'aquelles que s'han de veure no?
ja ens anirem llegint...
salutacions!
Quin regal vols Khalina? Una coseta d'or i diamants o n'hi ha prou amb l'amistat? Jaja, aisss que em temo que t'agraden els penjolls. Això em passa per preguntar. Cachis.
Lo siento Be, llevo unos días liado. Pero gracias por pedírmelo. Te he hecho caso.
:-) Joana. Et va agradar la peli? On és la Casa de Cultura?