Óscars 2010 a los mejores blogs (6). Mejor banda sonora.
martes, 29 de marzo de 2011 by el paseante
MK aparece en el escenario con un vestido de fiesta de Carolina Herrera en gris plomo y negro, con bustier y broche de azabache. Es elegante, pero tiene un punto de rebeldía encantador. Su larga falda susurra sobre la madera, tras sus pasos, mientras su escote muestra todo el esplendor de la presentadora. Detrás de ella, el Veí de Dalt hace esfuerzos por subirse los pantalones de un traje que le va grande. Con un poco de suerte no comprobará ante los espectadores que la cremallera de su bragueta está subida (espero que desde realización le den órdenes por el audífono).
Ella se acerca al micrófono:
-Algunos cineastas como Eric Rohmer o Luis Buñuel jamás ponían música en sus películas. Decían que eso distraía al espectador de su discurso. Personalmente, creo que no tenían razón. Hay blogs que están muy bien narrados, que nos cuentan historias interesantes, pero los leemos con esos acordes sonoros de fondo que sus autores han elegido con cuidado. Quizá se han pasado más tiempo buscando la canción ideal que escribiendo. Y al final te queda esa armonía entre texto y música. En definitiva, los blogueros, escribimos canciones sin pretenderlo. ¿Qué puede durar la lectura de un post? ¿Tres minutos? Cinco, como mucho. Igual que una canción.
-Una vez puse la "Balada para Adelina" de Richard Clayderman en mi blog para acompañar un poema dedicado a la llegada de la primavera que se me ocurrió en un frankfurt, pero no tuvo el éxito que me esperaba entre los lectores -dice el Veí de Dalt.
-Inténtalo con Luis Cobos y serás candidato en esta categoría en la próxima edición de los Óscars. Y deja de mirarme de reojo el bustier.
Aparecen en pantalla las páginas que optan al Óscar a la mejor banda sonora.
PAÍS SECRET
País secret por País secret
DIARIO DE UNA COMMUTER
Commuter por Diario de una commuter.
EMILY HABLA SOBRE CÓMO ES EL MUNDO
Emily por Emily habla sobre cómo es el mundo.
VIOLETTE MOULIN
Violette Moulin por Violette Moulin.
MAINOESTARD
Llum por Mainoestard.
El Veí se prepara para abrir el sobre:
-¿De verdad puedo ganar en la próxima edición si pongo a Luis Cobos? -le pregunta a MK.
-Estoy convencida de ello. Abre el sobre, por favor, y deja de comprobar con el dedito que la cremallera de tus pantalones está subida.
-And the Oscar goes to... Llum por Mainoestard.
Suenan los aplausos. Llum se dirige al escenario con un vestido negro sin mangas, con volumen y pliegue en falda, de Bruno Pieters. Está espléndida, y más tras grabar su primer disco que podemos escuchar en su blog.
Saluda a los presentadores y toma el micro. Parece que va a cantarnos algo, pero no. Habla:
"No sé com expresar-ho perquè no quedi fals, però vull agraïr en primer lloc aquest premi a l'Acadèmia per haver convocat aquests premis i per haver-me donat l'oportunitat de guanyar el de la millor banda sonora.
No hi ha cap altre cosa que em faci tan feliç, perquè la música és justament allò que m'ha tret dels sotracs de la vida i que m'ha acompanyat en els bons moments des que tinc ús de raó.
Abans d'allargar-me més vull fer un agraïment especial al meu tiet Agustí, una de les primeres víctimes de la sida en aquest país. Ell va ser qui em va inculcar l'amor per la música, qui em va ensenyar per primer cop qui eren Peter, Paul and Mary o els Rolling Stones, però també els Kinks i els Brincos. Va ser un amor a primera vista amb la música i sempre he tingut una relació més que fidel, fidelíssima amb ella.
Per això, enmig de les rucades que puc arribar a esciure al meu blog, faig més èmfasi en la música, sobre tot en compartir amb quí s'apropa al meu blog tot allò que escolto que em fa emocionar, que em fa moure, que em fa sentir bé. És una de les coses que em fa més il·lusió, que algú em digui: m'agrada aquest tema que has penjat!
La música ho és tot per a mí. Per això, de gran, he començat a estudiar-ne i de gran, també he volgut fer realitat un somni, que també compartiré amb vosaltres aviat: l'enregistrament del meu primer disc. Ara, però, gràcies un altre cop a tots i totes pel premi".
Aplausos, hasta que se funden de nuevo los focos, para que la voz en off presente la nueva categoría. Es el Óscar al mejor guión.
Los nominados son:
País secret por País secret.
Emily por Emily habla sobre cómo es el mundo.
Duschgel por Gel de ducha.
Martí por Aquari.
Vida por Travelant amb les roses.
El ganador, próximamente en vuestras pantallas.
PD: El discurs de la Llum és seu. T'ho agraeixo molt.
Ostres, més nominacions? Però si jo no tinc guió? Vomito paraules i imatges i músiques...:)
gràcies, però...
Molt emocionada!
Si el Veí va posar un dia, per amanir musicalment un apunt seu, la "Balada por Adelina" de l'oxigenat Richard Clayderman; crec que mereix l'honor de compartir el merescut premi amb la Llum.
Si en un altre, per un casual, hi va posar la Mari Cruz Soriano tocant el piano; crec que res de compartir. El premi ... :) ... per ell!!!
T'he fet comentari 4 vegades i no surt. Deia que felicitats a la guanyadora i un discurs bonic amb el record del seu tiet.
Torno a ser la eterna finalista :(
Avisa'm amb temps si guanyo que m'he de triar vestit i sóc indecisa, jij.
Aquí passen coses i jo a les quimbambes sense assabentar-me´n! Primer de tot felicitats a la Llum. s´ho mereix, pel bon gust.
Segon, gràcies per la nova nominació... ets un sàdic, passejador.
I tercera, Emily, ets l´ecarregada de fer-me el vestit, t´ha tocat! Si no guanyem òscars, almenys que anem ben guapes a la festa. Apunta: vull un vestit vermell, llarg, escotat, cenyit de dalt i amb un bon caient. Ah, i res d´escots palabra de honor. Demano molt?
Crec que les nominades no podem votar...millor així perquè tinc el cor partit, per variar.
Felicitats a Llum pel premi. La veritat és que no coneixia el seu blog. (ja hi he passat:)
Respecte a la gala...jo, es que m'ho imagino! Qualsevol dia algú llegirà aquests posts i en farà una pel·lícula je je
Emili, jo crec que t'arribarà. Tard o d'hora tindràs el teu Oscar.
Ara ve lo xungu: A qui dimonis voto jo, ara, pel millor guió???
L'únic log que no conec és Aquari, i tots els altres m'agraden molt...
Mmmm Faré una ullada als blogs a veure si em decideixo.
:o)
Paseante , tu saps que hi gent que es guanyen molt be la vida fent d'assesors d'imatge?.
Ara no recordo com es diuen , però es com un "personal trainer" però que acompanyen a comprar a la clienta i li diuen si el vestit aquest o aquell li queden bé o si sembla un sac de patates ...etc.
Doncs penso , llegint les teves descripcions , que tens un potencial
brutal per tot aquest mon.
Clar que potser t'hauries de fer uns "arreglillos" estilistics , tú també , que aquesta gent son molt extremats en el vestir i tú ets un pelet clàssic i massa sobri (de bon rotllo..eh!)
Potser unes ulleres noves , i hauríem de fer alguna cosa amb la manía aquesta de tallar-te el cabell tant curt.Has provat mai de posar-te unes rastes??..i potser res de jaquetes serioses ...i el calçat també es molt important...
Be que tal quelcom semblant a això??.
http://thefashionisto.com/label/bernhard-willhelm/
Et visualitzo amb un gran futur en aquest mon de la moda..
PAís, hi ha una cosa que es diu RIVALITAT. Et penses que et faré un vestit i que estaràs més guapa que jo? NI LO SUEÑES...Però felcitats per la segona nominació, eh? Què m'has portat del viatge, vaaaaaa. Tinc un retallet de roba de fa segles i ja et faré un vestidet mono, amb escot caixa, que afavoreix molt i un collet de puntes. Mànigues llargues i vora fins meitent cama, que les fa supr llargues. Per a les sabates, unes merceditas planes, res de talons alts, fes-me cas ;)
MK, el Paseante necessita canvi de look. Acompanya'l a comprar roba.
Cuca, el patró ja el tinc, és de Valentino ( un clàssic elegant i resultón), per la roba no pateixis, i de merceditas res de res, ni puntetes de monja tampoc: sabates folrades de vermell passió i si hi ha algun "encaje" que sigui allò de vist i no vist, per tapar les vergonyes ;-)
No et facis pregar, dona!
Ah, i felicitats a tu i a les altres nominades, que lo cortés no quita lo valentino.
Ja em disculpareu Emily, Vida, Duschgel i Martí però ja m'he decidit a votar per País Secret.
És que els seus textos em deixen embadalit...Ja poden ser extensos que quant començo no els puc deixar a mitges.
Ja tinc ganes de veure aquest vestuari que ha de fer la Emily. Podries fer una col·lecció i organitzar una passe de models... :o)
Bé, és una idea...
petons
Cuqueta, fes-me cas i deixa el Valentino. Un vestidet negret que igual va bé per anar a un enterrament que a un còctel. I sabateta plana que la nit serà llarga ;)
Fra Miquel, ja et deixaré entrar al backstage per fer fotos, ai pillin.
Paseante, disculpa.
Passo depresa sols per donar el meu vot a ca l'Emily. Prefereixo que l'etern finalista sigui el Veí ;)
Felicitats a la Llum!! I jo ara, votaria per.... mmmmm.... País Secret! Sí!
Tot i que crec que aquí el Paseante farà el que voldrà si no ho entès malament, no? ;)
I finalment es va fer LA LLUM !(acudit dolent, ho sé...)
Veig que les noies veniu al trapo a parlar d'això mateix: de drapets i escots. Després direu...
Per cert, alguna em pot pujar la bragueta? Tu mateixa, MK, val: mira, aquí, no, no t'ajupis...És que no sé que, espera que...potser..., sí...així...ja no cal, no...ja...val aaii...tira...amunt...sí..de cop...fort...ja...no.,no.no...AIISIIIIIIISHHH....Ui, quin mal!
Gràcies per tanta teca per llegir i gaudir, però el problema és el mateix de sempre: i jo què em poso???
Perquè la gala no me la perdo!
Com sempre que guanyi el millor... la veritat no sé quina de les bandes sonores que nomines em quedaria. Totes són bones. Potser em quedaria amb la de Mainoestard que la trobo genial. Sí... i de pas me l'enduc cap a casa un dia d'aquests. La trobo brutal.
Felicitats a la Llum! Un discurs molt maco. Est fantàstic tot el que sent per la música.
I mira, voto per l'Emily. Igual que diu la Rateta, no vull que sigui l'eterna nominada.
Tinc ganes de veure els propers modelets
Voto per País Secret!
Vida, doncs és la primera vegada que veig uns vòmits agradables :-)
Llum :-)
Òscar, ves-li donant idees al Veí :-)
Emily, sí que és bonic el discurs de la guanyadora. A veure com serà el teu :-)
País, jo sàdic? Si sóc tan angelet que un dia em sortiran ales.
Fra Miquel, potser aquesta peli la farà el Santiago Segura. El Veí de Torrente, les noies de conilletes, tu de frare que vol redreçar el camí de les dones descarriades...
MK, un dissabte d'aquests t'acompanyaré al mercadillo i et faré un canvi de look. Ara vas massa moderna. Et proposaré un jersei gris fosc de coll alt, unes faldilles gris fosc fins als peus, un mocador de cap gris fosc i unes sabates... de quin color?
Emily i País secret, a fer de peixateres (amb tot el respecte per aquest ofici) a casa vostra.
Fra Miquel, el blog de la País Secret és d'aquells que sempre agrada.
Rateta Miquey, ets dolenta :-)
Violette, pozí :-)
Veí de Dalt, per enganxar-se-la amb la cremallera calen unes certes dimensions. Menos lobos.
Martí, els homes tenim la sort de que amb un vestit de Valentino mateix ja estem presentables. Gràcies per participar.
Mortadel.la, la Llum és una mestra en temes musicals. Aquesta setmana ha posat una cançó brasilera que és brutal. Cuack.
Khalina, encara guanyarà l'Emily :-)
Llum, és una bona decisió.