Óscars 2010 a los mejores blogs (4). Mejor dirección artística.
miércoles, 9 de marzo de 2011 by el paseante
Se encienden de nuevo los focos sobre el escenario del Blogville Theatre. MK i el Veí de Dalt se disponen a entregar el Óscar a la mejor dirección artística.
-Éste es el premio a la gente que cuida la presentación de sus blogs. Que no deja ningún detalle al azar. Que emplean el mismo tiempo en elegir una fotografía o un tipo de letra, que en escribir un texto. Son personas con sentido de la estética -asegura MK.
-Igual podrían asesorarte a ti, porque me has venido con un camisón negro que... -dice el Veí.
-Es un vestido corto de noche de Raf Simons, que ni en sueños podrás despojar en tu vida del cuerpo de una mujer. ¿Ves estos tirantes? Pues se retiran con suavidad sobre los hombros y el traje se desliza rozando el pecho y las caderas hasta el suelo sin hacer ruido, en menos de un segundo, como si fuera de seda silenciosa. Y cierra la boca, que vas a salir en todas las fotos con la mandíbula desencajada.
Aparecen en pantalla las páginas que optan al Óscar a la mejor dirección artística, mientras la voz en off las describe brevemente.
ALMA ABIERTA
Amber por Alma abierta. Elegancia, glamour, sofisticación, amor por el detalle. Te imaginas leyendo ese blog entre cortinas blancas y sentado en una butaca de piel clara. Es una bitácora de alto standing. Encima cuenta con la mejor selección fotográfica de Blogville.MALERUDEVEURE'T
El Veí de Dalt por Malerudeveure't. Es como entrar en un bazar de Estambul. Hay de todo. Pero está bien organizado. Un blog colorista, como un puesto de frutas de La Boqueria. Y su columna de la izquierda es la guía telefónica de Blogville. Si no estás allí, no existes. Son muchas horas de trabajo por parte del Veí.MÉLANGE
Marichuy por Mélange. Es como entrar en una galería de arte moderno de Montmartre donde predomina la abstracción, la linealidad, la estructura. Sus textos complejos siempre van acompañados de imágenes poderosas. Un blog que su autora redecora día a día y que jamás te deja indiferente.LA RATETA MIQUEY I ELS SEUS PENSAMENTS
La rateta Miquey por La rateta Miquey i els seus pensaments. Minimalismo, funcionalidad, el fondo blanco, las fotografías Polaroid, la selección de los vídeos y las imágenes... Parece todo improvisado, pero no lo es. Picasso dijo: "Desde niño pintaba como Rafael, pero me llevó toda una vida aprender a dibujar como un niño".LES LLUNES DE MIRANDA
Nimue por Les llunes de Miranda. Su cuidada selección de imágenes infantiles te da la bienvenida en cada post y te invita a introducirte en un universo onírico. Tiene un toque personal e inconfundible. Y sus canciones son elegidas con precisión para combinar con el texto y el dibujo.El Veí se prepara para abrir el sobre:
-¿Te imaginas que gano yo? -le pregunta a MK.
-¿Te imaginas que me llama George Clooney para invitarme a cenar -responde ella.
Suena el teléfono móvil de la presentadora. Escucha un momento y cuelga.
-¿Era el Paseante? -pregunta él, con sorna.
-No, era George Clooney. Dice que pasará a recogerme con su Harley cuando acabe la ceremonia, porque él no confunde un vestido de Raf Simons con un camisón negro, y sabe cómo dejarlo caer al suelo mientras dice what else, con aquella voz.
El Veí de Dalt traga saliva e intenta imitar el tono de George Clooney para anunciar el blog ganador.
-And de oscar goes to... La Rateta Miquey por La rateta Miquey i els seus pensaments.
Suenan los aplausos. Podemos ver a la Rateta Miquey buscando en el suelo sus zapatos con plataformas abiertos por delante y rematados con lazadas. Sin duda no esperaba el premio, y se los había quitado porque le apretaban. Consigue montarse en ellos con dificultades y prisas. Besa al chico que la acompaña en esta gala. Me apuntan que se trata de Glamboy, un arqueólogo joven, de convicciones feroces e irreverente. Luego ella se levanta recompuesta y calzada de su asiento, con su elegante vestido corto de Chanel. Es de color negro de punto y encaje, lleno de transparencias en la parte inferior. Quizá la parte superior sea demasiado sobria.
Sube al escenario y abraza efusívamente al Veí de Dalt. Cualquiera diría que son viejos amigos. También saluda a MK con dos besos y otro abrazo sincero. Toma el micrófono y mira a la sala con sus ojos de Bambi:
"Apreciats amics,
Seré breu. Ara fa gairebé quaranta anys vaig pujar per primera vegada a un escenari. No era tant sumptuós com aquest però el motiu s'ho valia ja que, juntament amb la meva germana gran, havíem guanyat la gimkhana de la Festa Major de Gràcia. Ja llavors, vestida de PipiCalzaslargas, vaig decidir que el meu futur es mouria dins el món de la imatge.
Primer vaig intentar ser perruquera però el serrell "a lo garçon" se'm va creuar. Després, llegint Sissi Emperatriz de l'Editorial Juventud, em vaig atrevir amb fer vestits però no aconseguia passar de l'embastat de les vores. Després va venir ser esteticien, pintora, arquitecta, poeta i decoradora. Actualment fitxo en una empresa gran on tinc una cova especial assignada per a mi, fosca i freda, on passo les hores davant de màquines que m'ensenyen paisatges i persones. És per això que em sento molt honrada de ser premiada amb aquest guardó que evoca els meus orígens.
Abans d'acabar, però, vull especialment dedicar a dues persones el fet de que ara estigui aquí, davant vostre. Primerament al sempre entusiasta Veí de Dalt ja que sense la seva proposta, amable i suggerent, una nit de primavera i fruit de la casualitat no seria ara aquí: va per tu, mestre!
I l'altre per en Tohub. Va ser ell qui, una tarda de divendres em va donar a conèixer aquest món. Junts vam crear un blog, ara ja desaparegut, amb l'esperança interna (per part seva) d'entretenir-me i a estones, alliberar-lo de la meva incontinència verbal. Com va dir aquell a Palm Springs: "Por lo buen ser humano que es, es un regalo, mi regalo, es mi presente y mi futuro. Gracias, te quiero".
I a tots per seguir jugant, aquí i ara. De tot cor, gràcies".
Aplausos tremendos, quizá reconociendo el discurso más cálido de esta noche, hasta que se apagan de nuevo los focos, para que la voz en off presente la nueva categoría. Es uno de los cuatro premios grandes: el Óscar al mejor personaje masculino.
Los nominados son cinco galanes de cine en blanco y negro:
Fra Miquel por Llibre primer.
El Veí de dalt por Malerudeveure't.
Óscar por The lost art of keeping a secret.
El Gatot por Simplicigats.
Atikus por Atikus.
Normalmente tengo los premios concedidos de antemano. Esta vez, el Óscar lo dais vosotras. ¿El mejor personaje masculino de Blogville en 2010 fue...?
Podéis dejar un comentario con vuestra elección hasta el próximo martes por la noche. Y los candidatos tenéis derecho a hacer campaña en vuestros blogs.
El ganador, próximamente en vuestras pantallas.
PD: El discurs de la Rateta Miquey és seu. Moltes gràcies.
Subjectivament, el meu vot hauria de ser per l'Atikus. És una persona que em cau bé. I va ser el meu segon entrenador en aquell llunyà Harem Futbol Club. És tranquil, discret i culte. Però va tancar el seu blog el 2010 (espero que el torni a obrir). Així que voto per l'Óscar. Em fan somriure els seus posts, i sempre em quedo millor que abans de llegir-los. Té un blog que el cuida com al seu fill. I és un mestre barrejant emocions. M'agrada la gent que parla del seu dia a dia. Ell ho fa. A més amb gràcia.
Felicitats, RAteta! Tot i que no vaig votar-te m'alegra el teu premi.
Veí de Dalt, no som ningú! no m'has vist ni mirat ni apreciat. Per què? Per què? Per què? :)
Què difícil votar avui...a veure,millor home blogaire... el Gatot és un bon candidat, però diuen que s'ha suicidat...l'Oscar és divertit, però això no basta per a mi, El Veí, m'ignora i evidentment..., no conec Atikus, així que...el meu vot és per al Pater, per suposat! Fa bones fotos, parla de flors i violes, és dolç, és especial, m'aguanta els rollos amb estoïcisme cristià, és fidel...ai, el blogaire ideal! Sort, Pater!
Bon dia!
Ric molt amb l'Òscar del The lost art of keeping a secret, o sigui que el meu vot és per ell!
Bé, jo no vull trencar-m´hi les banyes: voto per Fra Miquel.
Perquè aprenc molt en el seu blog , perquè toca molta flor i és dolç que no s´explica ;-)
Felicitats a la Rateta Mikey.
Molt difícil triar un d'aquests homes :) però el cor em diu que he de votr al Gatot ... perquè no pot marxar de Blogville sense un oscar per tota la seva trajectòria, les seves paraules i per compartir sentiments. Moltes alegries i grisors però som humans i despullar.te de la manera que ho ha fet el Gatot fa que tots ens despullem una mica encara que sigui ense voler-ho.I escriu molt bé, molt intimista , provocador,reflexiu, tendre...
Tots els proposats són uns gentelmens. Uns referents de Blogville.
Molta sort!!!
Vayamos por partes como dijo Jack el Destripador...En primer lugar servidora en calidad de presentadora , honor inmerecido a todas luces y otorgado a dedo por el organizador del evento monsieur Paseante, no puede votar en ninguna categoría.Cosa que es de agradecer porque a mí me gustais todos y todas y con mi caracter ornamental , despistado y poco resolutivo todavía estaría consultando el primer premio.
Por el mismo motivo antes citado queda excluido mi blog de ser nominado a ninguna de las categorías cosa que es de agradecer porque no recuerdo imagen más patética en los Oscar que la que ofreció James Cameron al recoger sus tropecientos Oscars y gritando aquello de "Soy el amo del mundo"....no quisiera verme tentada de emular algo parecido.
La siguiente cuestión a aclarar es que servidora en su humildad se ha ido ciñendo a los diálogos construidos enteramente por monsieur Paseante y a las descripciones sobre todo del diseño de vestuario(...increibles , verdad , chicas? tan sobrio que parece el hombre...) y me he limitado a buscar imágenes que puedan completar y alegrar visualmente tales descripciones.
La verdad es que tot plegat es un honor y un placer .
Así que sin más dilación ahí va el enlace a ese maravilloso vestido de Raf Simons para Jil Sander.
Y por supuesto imagen del Veí transformado en esta ocasión en....
http://www.wearefreshfish.com/blogg/?p=10349
http://photobucket.com/images/benny%20hill/
Primer que tot, Paseante, donar'te les meves més sinceres i sentides gràcies per haver'me nominat als Òscars! En va produir una alegría molt, molt gran quan em vaig assabentar.
Per a mi, el millor premi, és el fet que em llegiu i, alguns de vosaltres, també em comenteu. Quan fa ja 366 díes que vaig començar Alma Abierta, mai em vaig imaginar que tants lectors arribesin a pasar pel meu espai i menys els quasi 3,000 comentaris (incluyent els meus, evidentment), i menys la constància, respecte, fidelitat i bon rotllo que em doneu. Tot això és impagable!
També moltes gràcies per aquesta iniciativa teva tan xula i simpàtica, juntament amb tot l'esforç i Il·lusió que has
invertit en aquestes entrades tan exquisidament redactades.
Gràcies, també, per la menció tan elegant que fas del meu blog!
Una forta abraçada, cinematogràfica,
Àmber
L'any que ve que et contracten per fer els guions dels Goya, que tu puedes. I de passada al presentadors. Sí que estàs posat en això de la moda...a veure si...ehem.
Felicitats a la RaTeta.
I el meu vot és per al Veïnet. Fra Miquel, no t'enfades :)
Passen els dies i no tinc ni una trista nominació, buaaaaa
Muy buenas descripciones de cada blog, se pueden sentir todos ganadores con tus halagos.
Anem a pams,
1) RaTeta: saps que t'estim i t'admire (mira, ara m'he posat txé!), per tant, premi merescut. El discurs i el record te l'agraeixo. Sempre és bonic i amable pensar que algun dia vaig ajudar algú a trimofar al món de la virtualitat. Ja sabia jo que un discurs tan ben escrit no podia ser del Paseante.
2) MK: nena, si tu prefereixes anar amb un petardo canós i malgirbat aquell, que només sap beure cafè de màquina i parla estrany, allá tú! Però a mi no em cal cap Harley per treure't el vestit baixant-te els tirants. Només escoltant-me els mots encesos que et diria a cau d'orella sobre la meva Vespa, et faria lliscar la tela avall. Tot i que el Paseante preferiria aquí que digué la barroeria que te'l tregués a queixaladdes. Però no ho faré. Tinguem la cerimònia en pau fins al final. I ja tanco la boca.
3) Només "elles" poden votar? Jo també voto pel Gatot. Perquè és un paio que em va marcar i és una fera de blocaire. Ho és l'Òscar, també; cert. Però fa menys que el conec. I amb el Fra Miquel ja em begut molt vi de missa plegats i sap que sempre em tindrà per cantar les ensoltes.
4) Vida: vida meva....Com que no t'estimo ni et faig cas? Ara mateix et poso al meu llistí telefònic virtual. Jo diria que so vós que no pugeu mai el replà...a prendre cafè.
5) Emily. El Paseante no et nomena perquè deu guardar l'Òscar megaespecial final per a tu soleta... Sort que tu sí que m'entens...
6) Joana: et deixo de ser fidel des d'aquest mateix moment! ;-(
7) Paseante...mmmmh....En fi. No, encara, no... M'ho guardo pel final.
... jo, en aquesta categoria, no puc ni sé escollir. Motius pels que vull que guanui cadascún?
- el Frare perquè les seves fotos m'evoquen, sovint, al meu antic barri fent-me sentir les olors de les flors, carrers i plantes. I per tenir un saxo sempre a la mà. I sincerament, per amistat.
- el Veí per ser el meu gurú, amb un toc marranot la mar d'atractiu. Ara que això de ser l'etern nominat MOLA (Gary Gran mai va guanyar l'Òscar)
- l'Òscar és una bèstia en el domini de les lletres. És molt bó i les seves escenes d'amor conjugal m'enterneixen i, en el millor sentit de la paraula, envejo.
- el Gatot per gat: avui et bufa, demà et ronronea. Sempre tendre, no saps quan esgarraparà o vindrà a jeure a la falda. També per amistat.
- I l'Atikus: porque un apasionado del cine seguro que es buena persona y mejor gente (aunque una vez me riñó... muuucho... que me acuerdo!! ;)!!!)
Per cert, els diàlegs de la gala de lo milloret que he llegit últimament (MK si xerres amb el Clooooney, convida'l a la pastisseria portuguesa, que nantrus venim!!)
gràcies per la nominació i per qui m'ha volgut donar vots; ja sabeu que no sóc de memes, ni de massa participacions multitudinàries...
i ara menys.
Però no puc ser malagraït i no dir res a una casa on sempre m'he sentit ben tractat.
una abraçada totalment virtual.
el gatot.
ahhh, quin dilema de vot, triar entre frare (frare!! que déu nostrusenyor em perdoni), veí (ai veinet, tampoc ara...), atikus (como te echamos de menos), óscar (recien descobert), Gatot (un clàssic de la blogosfera)... args... però jo en aquest cas em declaro insubmisa.
Espero que tots els nominats entenguin que per a mi el millor blog masculí de la blogosfera és el turoparc, malgrat no està nominat.
És estèticament senzill i agradable, tant abans com ara que està tunejat, els textes són rodons, elegants, interessants, íntims però no indiscrets, personals però humans, i m'acompanyen d'una manera extranyament propera, m'arriben al cor, em remouen els sentiments, sempre, des de que els vaig descobrir fa moooolt de temps. Les músiques tan ben triades, l'amabilitat general i les bromes gamberres i afilades, que sempre fan somriure... sóc una incondicional d'aquesta casa, i per això el meu vot és per al paseante.
(Ja saps, paseante, són 10.000 en bitllets petits i nous, amb numeracions no consecutives...)
En primer lloc, m'alegra moltíssim l'Òscar a la Rateta.
Un petonet guapa!
b) Els diàlegs dels presentadors son per sucar-hi pa.
c) M'ho passo teta amb els comentaris a aquests posts
i d) Tot això està resultant una experiència increïblement divertida.
Paseante, tant sols se m'acut dir-te que gràcies, moltes gràcies.
Per la que estàs muntant, i per la nominació, es clar.
Una abraçada
Amb permís...
RaTeta! Això de que tinc un saxo sempre a ma... Mira que per BlogVille hi ha gent molt mal pensada. A saber què s'imaginen...!!!
No m'enfado, Emily :o)
Felicitats Rateta!!!
M'ho estic passant la mar de bé amb aquests diàlegs i vestidets.
A part, no ens limitem a votar, aquí tots fem petar la xerrada.
A mi també em costa decidir-me. A part, els vots no són secrets? jeje
Clar que no sé si fiar-me dels recomptes del Paseante...
A veure qui voto,mmm. Això és difícil. No he llegit en Gatot ni l'Atikus... Però sí que llegeixo al Frare, el Veí i l'Òscar, i tots tres m'agraden per motius diferents. Puc fer un triple vot??
Paseante,
això de fer-te passar per la Xurri i fer servir el seu nick és, com a mínim, lleig...
Perquè la noia no pot estar tan malament..., oi Xurri?
Sonora ovació per totes les nominades i, especialment, per la rateta més simpàtica que he conegut mai, molt més eixerida que aquella que escombrava l'escaleta.
Això de fer campanya significa que m'he de posar traje blau marí, cobata i començar el discurs tot dient "puedo prometer y prometo"?
Doncs ho tinc força malament ja que aqust dissabte vaig estar de "bodorrio" a la bonica vila madrilenya d'Alcobendas i, com sol passar en aquest tipus d'esdeveniments, el traje ha tornat a Barcelona amb taques (alimentàries, no mal penseu!) de natura ben diversa.
A mi m'agradaria veure un frare vestit d'etiqueta. Per molt que renti el "sayo" no li quedarà mai prou net. Així que voto per Fra Miquel amb frac.
AnnaEme
Moltíssimes felicitats a la Rateta!
Ho poses dificilet amb aquesta tria d'homes blocaires. Jo t'escolliria a tu, Paseante, per tot el tinglat que ens has muntat i perquè ens ho estem passant xupiguai. I per com escrius, que sempre em deixa encandilada. Però com que no t'has nominat a tu mateix, jo em quedo amb els tres que conec, que són el Vesinu (que és molt Vesinu), el Fra (que em sembla un encant de persona, i això que no el conec directament) i el Gatot (una de les veus més íntimes i de més llarga trajectòria). Ja em veus que em costa triar (o rebutjar) homes, especialment d'un grup de tanta qualitat.
El que tinc clar és que el Veí s'emportarà la medalla al més nominat. Em preocuparà si apareix a la llista de les dones blocaires més glamuroses.
El meu vot va per l'ATIKUS, si bé els altres blogs nominats també m'han agradat molt.
Deixa'm dirte, Paseante, que, per a mi, hi han blogs, com persones que neixen per a escriure, el mateix que els ocells neixen per a volar i, precisament, aquesta és la conclusió a la que arribo un cop m'he llegit en profunditat el blog de l'ATIKUS
Escriu molt bé, amb gràcia i molt bon domini de l'idioma.
Ho fa amb una senzillesa molt elegant, molt subtil.
L'ATIKUS sap narrar de manera magistral la quotidianitat i, a més, és sincer.
Segons ens diu, deixa el seu blog per no poder mantenir el ritme vertiginós que, moltes vegades li va suposar tenir tants comentaris, tot el temps que hi invertia en contestar, la reciprocitat que practiva amb els seus fidels lectors i això ho comprenc perfectament.
:)
Perquè, a més, és un blog net, és a dir, que no distreu a la vista, que et pots concentrar molt bé en el que vas llegint.
És sobri, però sensible.
Contundent, però suau, respectuós i no mareja la perdíu afegint excessives imatges i/o vídeos.
Last but not least, per la seva llarga i molt meritòria trajectòria en blogger. Sis anys mantenint un blog diàriament o gairebé, són molts anys, almenys així m'ho semblen a mi, i això és força admirable, ho dic jo que sóc fan de la perseverança.
Llàstima que ja no escrigui més. En tot cas, le dono les meves gràcies per transmetre com ha trasmès.
I també gràcies a tu, Paseante, per "descobrir-me" aquesta magnífica bitácora. GRÀCIES!
Vida, no t'enfadis amb el Veí. L'home toca massa tecles i ja té una edat per arribar a tot arreu.
Sense Caletre, el blog de l'Óscar és d'aquells que en surts sempre amb un somriure. Gràcies pel comentari.
País Secret, el frare en persona és tot el contrari: feréstec, fred i amargós. Ens enganya amb les seves paraules :-)
Joana, esperem que el Gatot torni a escriure algun dia. El seu espai és de referència en aquest món dels blogs.
MK, em dius que no tens temps per escriure quatre diàlegs i després fas aquests comentaris quilomètrics. El dia que et trobi pel carrer passaràs vergonya :-) I sí que pots ser candidata a un Óscar. Aquí les normes les poso jo.
Ámber, res de gràcies. El teu blog és dels més ben dissenyats que conec, a banda de la qualitat dels textos. Aquest joc busca una miqueta això: donar-vos a conèixer entre vosaltres. Una abraçada.
Emily, que els vestits els trec de Google. Això sí, mola posar-li modelets a l'MK. Em recorda aquelles nines retallables de quan érem petits. I encara que, algun cap de setmana, el Veí de Dalt i jo fem una escapadeta a aquell hotel tan mono i discret de la Cerdanya, som heteros (al menys jo, i diria que ell també).
Mari-Pi-R, son todos unos ganadores en el fondo. También la gente a la que no nomino porque sólo entran cinco blogs en cada categoría.
Veí (un altre que va a pams, com l'MK), el teu vot al Gatot és savi. I m'espero a aquest final que et guardes de moment. Riurem o plorarem?
Rateta, amb el bon gust estètic que tens i dius que el Veí és el teu gurú... Ves que no et tregui l'Óscar :-)
Gatot, no podies faltar en aquesta categoria. Espero que tornis aviat i amb força. Una abraçada.
Xurri, moltes gràcies per tot el que dius. Sempre he tingut la sensació de que tu i jo som una mica bessons en aquest món dels blogs. A fora, no, eh? Que la gent es pensarà que ets un monstruito de cara. A fora sóc més bessó del Veí.
Fra Miquel, gràcies a tu per seguir aquest joc i per participar-hi. Encara guanyaràs un Óscar :-)
Khalina, volia posar secrets els vostres comentaris, però vaig pensar que semblaria que feia tongo. T'he comptat els tres vots.
Veí, ja tornes a voltar per aquí? Pesat.
Óscar, tu tens glamour fins i tot amb el traje plé de taques. Sento que no hagis guanyat (o ha fet el frare, segurament comprant vots perquè no sé a qui li pot agradar aquell blog seu). Eres el meu candidat.
Anna Eme, doncs l'has vist vestit d'etiqueta. Gràcies per votar.
Duschgel, moltes gràcies. He comptat els teus tres vots. I el Veí no apareixerà a la llista de dones perquè tinc un excedent de candidates (a veure com en trio només cinc).
Amber, m'alegra molt que hagis votat per l'Atikus. Sempre he estat un enamorat de la persona (d'una bonhomia absoluta) i del blog. Gràcies.
De res, va ser un plaer. I les gràcies més aviat sóc jo que deu donar-te les gràcies per aver-me mostrat el blog de l'Àtikus i els altres també. Espero que l'Àtikus hagi llegit el meu darrer comentari. És un molt bon blog, a més parla de cine.
Felicitats, RaTeta!! I genial el teu discurs! Ja saps que jo t'hauria votat si no hagués estat tan desconnectada, no? Tu vales mucho, nena!!
PS: M'ha encantat allò dels ulls de bambi, Paseante! L'has clavat!
:)
Amber, crec que els blogs ens defineixen la personalitat. I el de l'Atikus és entranyable. Així deu ser ell també en persona.
Violette, els ulls diuen molt d'una persona. Els seus són de Bambi. Els teus són hipnòtics.