Óscars 2010 a los mejores blogs (5). Mejor personaje masculino.
jueves, 17 de marzo de 2011 by el paseante
MK regresa al escenario con un vestido corto y manga cero de Jil Sander. De riguroso negro y con flecos horizontales. El Veí de Dalt sigue con su traje oscuro de Adolfo Domínguez que se compró en las rebajas de 2001. Se disponen a conceder el Óscar al mejor personaje masculino del año.
Ella se acerca al micrófono:
-Ésta es una categoría reservada a los gentlemans que nos han hecho soñar más de una noche con que los príncipes azules existen, leyendo sus textos.
-¿Te refieres a mí? -pregunta el Veí.
-No, y déjame proseguir, por favor. Decía que... no todos los hombres son mediocres y se pasan el día pendientes del fútbol.
-¿Hablas del Paseante?
-No voy a dar nombres, y no me interrumpas más. Me refería a esos tipos que son encantadores y que tienen un mundo interior que nos muestran en cada post. Gente normal, con la que te cruzas por la calle, pero que cuando se ponen a escribir ves que el universo masculino no es tan diferente del nuestro. Son aquellos hombres con los que no te importaría montarte en su Vespa (Fra Miquel) para ver la ciudad con sus ojos de fotógrafo (en plan Vacaciones en Roma), o acudir a una fiesta en la terraza de su edificio (el Veí de Dalt) y planear con él las próximas Històries veïnals, o hacer un concurso de anuncios en la tele (Óscar) mientras los dos estáis en zapatillas, o pasarle la máquina rapadora por su cabeza (el Gatot) mientras añora a sus gatitos, o hablar de cine mientras él (Atikus) hace de abuelo cebolleta recordando sus tiempos en la movida madrileña.
Aparecen en pantalla las páginas que optan al Óscar al mejor personaje masculino, mientras la voz en off lee algunos fragmentos de sus páginas.
MALERUDEVEURE'T
El Veí de dalt por Malerudeveure't."Recordo els seus primers passos al replà, ara fa quatre anys, tímids, silenciosos; expectants; serens. Recordo aquelles sessions al cinema tardorals, on en sortir de la sala, enlloc de comentar acaloradament la pel·lícula (sempre en blanc i negre), es tancava en un mutisme somrient. Caminava pensant que potser Gregory Peck l’esperaria a la cantonada per convidar-la a pujar en moto. O George Peppard li regalaria algun diamant. O Willian Holden la convidés al seu estudi parisenc. O Sean Connery l’estimes sota un faig centenari. Jo no bec i sóc gasiu, no viatjo i odio els boscos; per això mai vaig gosar convidar-la a sortir. Dona d’aigua".
LLIBRE PRIMER
Fra Miquel por Llibre primer.“'Llibre dels secrets d'agricvltvra casa rvstica y pastoril'. El primer tractat d'agricultura escrit en català.
Ja us aviso que aquest no serà un post de fotografies, com és habitual en aquest blog (no he trobat cap màquina del temps que em transporti a mi i la meva D-80 a finals del segle XVI i principis del XVII i em retorni a caseta :-)
Hi haurà molta lletra...".
THE LOST ART OF KEEPING A SECRET
Óscar por The lost art of keeping a secret."jo de psicologia no hi entenc ni un pebrot del piquillo, la veritat, però sembla que forces corrents d’aquesta disciplina que amb tant de salero exerceix la meva dona situen en el punt de sortida de la infantesa un grapat de maneres de fer de la vida adulta. mira, hasta per buscar un punt de sortida.
massa queixes (per no dir cap) de la infantesa no en tinc. l’únic trauma que em ve al cap era la meva incapacitat per menjar coliflor (és fastigosa!) i per dibuixar altra cosa que no fos una casa amb un sol mig tapat per un núvol. l’afer coliflor me’l solucionaven posant-hi beixamel pel damunt i el del dibuix me’l solucionava calcant aprofitant els vidres de les finestres de casa".
ATIKUS
Atikus por Atikus."Esta semana veía como un par de mendigos se refugiaban del frío y la lluvia con unos cartones en la esquina de un famoso banco. Y quién sabe si no hace mucho esos mismos señores estarían detrás de uno de los mostradores de las sucursales de dicho banco resolviendo algún conflicto... Y es que la vida da muchas vueltas. Desde luego no seré yo quien los juzgue.
Hay mil situaciones por las que alguien puede llegar a acabar refugiándose tras un cartón, y quizás tenga que pedir limosna o saltarse la ley para ayudarse a sí mismo o a su familia. No todo es blanco o negro en el plano de la moral, vamos al menos bajo mi punto de vista. Un ciudadano no es más legal moralmente por el grosor de su cuenta corriente, incluso si acaso al revés. Pero eso también sería prejuzgar ¿no?. En fin, esas discusiones las dejaremos para un café, que darían mucho que hablar del tema. De momento, hablaré de una peli que habla de un refugio, un gánster duro pero con corazón.. ¿Quién sino Bogart?".
SIMPLICIGATS
El Gatot por Simplicigats."Li he llegit a Jordi Casanovas un post que feia una reflexió semblant a altres que havia llegit els darrers anys: què passa quan un blog desapareix? o deixa d'actualitzar-se? o s'acomiada?
Hi ha accidents vitals que tenen resultats mortífers. Totalment inesperats, vull dir. Hi ha també circumstancies on te la jugues al 50%... N'hi ha d'altres, en què no pots fer ni preveure pronòstic.
Demà -avui-, a les 11 del matí tinc una cita. No és cap rollo sexo-emocional. Miro de respirar i relaxar-me.
Em sento bé. Estic content d'acabar l'any sentint que de vegades la pell no té distàncies. Que la vida cada dia pot ser nova".
El Veí se prepara para abrir el sobre:
-¿Te imaginas que gano yo? -le pregunta a MK.
-Me parece que vas a ser el eterno candidato. Y, ahora, di el nombre del ganador, que la noche es corta -responde ella.
-And the winner is... Fra Miquel por Llibre primer.
Suenan los aplausos. Fra Miquel da un beso a una danesa sentada a su lado, que se llama Birgitte (según me comentan), y salta al escenario completamente vestido de negro, de Hermès, sin corbata. Besa efusivamente al Veí de Dalt y le tiende la mano a MK. Se ha equivocado, sin duda, con los nervios (es un eterno despistado). Se desprende de su sombrero de ala corta y mira a la platea:
"Benvolguts,
Els que em coneixeu de fa temps, ja sabeu que sóc més d'imatges que de paraules, així que no espereu cap discurs brillant.
Us agraeixo a tots (o potser hauria de dir a totes? ;o) l'atenció que em presteu.
Sou estupendes.
Jo no sóc res més que un humil frare que intenta deixar constància de l'existència dels jardins, plantes i paisatges amb els que es topa. Celebro que us agradi.
Personalment penso que qualsevol dels altres nominats podria estar aquí dalt. Tots escriuen molt millor que jo! I en la seva trajectòria bloggera han demostrat ésser uns cavallers de primera, cada un amb el seu estil. Podria compartir l'estatueta amb tots ells, però... no es pot tallar a trossos. Oi? Je je. Gracies un altre cop per concedir-me aquest premi.
Abans de marxar, però, vull fer un agraïment especial a El Paseante, per les emocions que ens regala amb els seus escrits. Estic enganxat al seu blog des de que el vaig trobar, i més d'un cop m'ha fet plorar i molts més he rigut amb el que escriu. A més, si ara sóc aquí és en part per culpa seva. Ell si que es mereix un premi! Gràcies".
Aplausos, hasta que se funden de nuevo los focos para que la voz en off presente la nueva categoría. Es el Óscar a la mejor banda sonora (los que seleccionan mejor la música).
Los nominados son:
País Secret por País Secret.
Commuter por Diario de una commuter.
Emily por Emily habla sobre cómo es el mundo.
Violette Moulin por Violette Moulin.
Llum por Mainoestard.
El ganador, próximamente en vuestras pantallas.
PD: El discurs de Fra Miquel és seu. Moltes gràcies.
PD: Em podeu "escoltar", si voleu, a Bloggers con voz, amb locució de la Duschgel. El text no és gran cosa (un conte per a nens petits), però ella té la veu molt bonica i l'ha millorat. Moltes gràcies Dusch.
Oh, quina barra! Et passes la vida criticant-me i ara em nomines! Serà possible!
Bé, no sé si això és una arma de doble tall...és perquè m´apliqui? Mira que ho intento , però sempre em surt el ramalasso vuitanter, o manolero o...kumbaià.
De totes maneres em deixes tranquil.la perquè sé que m´estalviaré discurs lacrimògen i de passada et dóno les gràcies per haver pensat en mi encara que...maliciosament.
I...la veu de l´Adolfo és la teva al conte? i la dels diamonds? o totes i ets una bèstia radio- polifònica? O no he entès res?
Biennnnnnnnnn!!!! Pater, no et queixaràs, eh? La teva cort de seguidores ha respost com calia :)
Respecte a la nominació a millor música, ha estat un poc difícil la decisió perquè m'agrada molt llegir a País i la seva sensibilitat...però Emily ha estat tota una descoberta així que voto per ella...i l'enllaço :)
Cada cop et surt millor això dels oscars. felicitats, fra.
Gràcies per lo de la nominació, però me da en la nariz que ja tens el premi donat. i jo que volia fer un discurset...allò de gracias, paseante, tú tienes la culpa de que yo esté aquí, este premio se lo dedico a mis padres, a mi familia en general, a mi novio que está en la platea llorando, a mis perros que me ven desde casa, os quiero, perritos...en fin, de ilusión también se vive que deia ma iaia, buaaaaaa.
País Secret, la meva crítica és que poses molta música dels 80, que a mi no m'agrada (el que no vol dir que sigui dolenta). Hi ha molts dies que sí que m'agraden els temes: els Manel, la Sylvie Vartan... Estàs ben nominada. I vigila a "Bloggers con voz". Hi ha un paseante que no sóc jo (i que té una veu de locutor professional molt maca). El meu conte és infantil i el narra la Duschgel (que encara té una veu més maca).
Vida, ets una "chaquetera". Tu vas votar al Veí de Dalt i no pas al Pater :-) El blog de l'Emily és molt bo, però escriu poquet. A veure si l'animem entre tots.
Emily, ja tindràs ocasió de fer discursets. Potser aquí. Potser en una llotja.
Felicitats al Frare! Tot un galan!
I ara toca l'apartat de música... Ais, aprofito per dir que fa pena que la Violette estigui out. I com ella està out, encara que escrigui poquet últimament, dono el meu vot per l'Emily, i aprofito per felicitar-la de nou per Dash and Lilly.
Però què dius?????????????? Vaig votar al Pater! Forever!!! Exigeixo una rectificació pública!
Me han gustado las palabras de Fra Miquel, felicidades por su blog que sigo asiduamente.
Toda la historia de los Oscars es estupenda, siempre me haces pasar un buen rato Paseante.
Felicitats al Frare! La veritat és que les seves fotos estàn molt bé, estàn naturalment ben disparades, té molt bon ull i artístic.
Ens has deixat deures... Catxis! Però quins deures més xulos, Paseante! Quina manera més maca i original per fer-nos arribar la existència de altres blogs interessants.
El meu vot és per Mme. Moulin. M'ha agradar molt, molt. Té un blog molt maco i ben cuidat.
Gràcies per les vostres felicitacions.
Vida, no facis cas del que et diu el Paseante, tan sols vol provocar ;o)
Lo de la música està difícil. A tots els blogs nominats es pot escoltar bona música, encara que d'estils o temps diferents.
Jo voto per la Emily, per què m'agrada la selecció de músiques que posa.
Gràcies per la nominació, Paseante! Això sí que ha estat una sorpresa d'última hora...
I, per descomptat, felicitats a tu, Frare! I has de saber que encara que tu no em votis a mi, jo sí que t'hauria votat a tu si no hagués estat tan despistada... O no... Aaah! no ho sabràs mai! :P
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Recorto y pego desde los comentarios del post anterior:
""mola posar-li modelets a l'MK. Em recorda aquelles nines retallables de quan érem petits"".
Por favor que nadie piense que debería ofenderme por ser considerada una mujer objeto!Nada más lejos de mi pensamiento!.
Decia Billy Wilder que si el Cine consigue que un individuo olvide por dos segundos que ha aparcado mal el coche, no ha pagado la factura del gas o ha tenido una discusión con su jefe, entonces el Cine ha alcanzado su objetivo.
Pues bién , si con la oportunidad que se me ha dado en este magistral blog de aparecer vestida como una diosa ,al lado de un siempre risueño Veí de transmutable aspecto , consigo que alguien visualizando los enlaces esboce una sonrisa y lo que es más importante me imagine por un segundo así...querido Paseante estaré más que satisfecha y tienes mi eterna gratitud.
Así que dejémonos de minimalismos estilísticos para el siguiente premio y pongamos toda la carne en el asador:
http://quemedices.diezminutos.es/noticias_famosos/fiesta_telva
Quien no luciría perfecta con ese Carolina Herrera?.
Para el Veí pido una transmutación a :
http://www.altfg.com/blog/photos/jeff-bridges-meryl-streep-t-bone-burnett-899/
Quina sort, MK, el Paseante et va triar per fer de presentadora i et fa anar ben vestida. A mi segur que em vestiria d'Ágata Ruiz de la Prada, grrr.
Violette, jo es que us votaria a totes ;o) però només ho puc fer per una
Paseante, jo vull veure la MK amb el vestit de la Carolina Herrera... (com dimonis s'aguantarà aquest vestit???)
Vaaa, siii, porfaaa ;o)
I el Veí millora molt amb la proposta de MK eh?
Emily, segur que t'arribarà el gran moment. I et vesteixi com et vesteixi segur que surts guapíssima
:o)
Vaya currada con esto de los Óscars, paseante!
Me ha sorprendido estar nominada (poco publiqué en el 2010!) y te agradezco el empujoncito.
Ahora mismo mi blog es muy original en cuanto a la música: se ha vuelto loco y suenan todas las canciones a la vez!!! A ver quién es el guapo/a que puede igualarlo...
(Por cierto, si alguien sabe cómo arreglar el entuerto le estaría muy agradecida)
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Si l'MK es posa el vestit que proposa de la Carolina Herrera m'he d'anar a graduar la vista de seguida! No em vull perdre ni un plec de la seva pell, ni de les seves corbes!
Jo, pobre de mi, crec que l'única corbata que tinc és la de 5è de primària que anava amb al gometa enganxada...
Però abans que res un és un cavaller i no em puc "mullar" donant el meu vot a cap d'aquestes excel.lents damisel·les...perquè els el dono a totes, tot i que si m'he de mullar -en sentit literal- ho faria amb la Violette a la dreta i l'Emily a l'esquerra...; per fer-te rabiar, bàsicament.
PS El que m'extranya és que no m'hagis nominat a mi. Jo tinc un cantó femení que pocs saben trobar...
vILAWEB NECESSITA DE LA VOSTRA AJUDA!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192888
Khalina, el frare és l'Spencer Tracy de Blogville. Tot un senyor. Gràcies per votar.
Vida, vas votar al Veí :-) És broma, dona. Jo sóc una miqueta de provocar a la gent. Catxis. I rectifico públicament. De genolls.
Mari-Pi-R, muchas gracias. Me pasa lo mismo con tu blog. Sé que siempre encontraré una historia bonita allí. Poquito a poco se ha convertido en uno de mis preferidos, sin hacer ruido.
Amber, el Frare és un molt bon guanyador. Com ho haurien estat els altres. I Mme. Moulin i tu teniu punts en comú: elegància, classe, bon gust... Celebro que l'hagis descobert. D'això es tracta en aquests premis.
Fra Miquel, com em coneixes... Ja li he demanat disculpes a la Vida. Felicitats pel premi i m'apunto el teu vot. Gràcies, maco.
Violette, si no haguessis descuidat tant el teu espai sortiries en gairebé cada categoria, que ja saps que és un dels meus blogs de culte de sempre. Va, torna a publicar, que el darrer del Manu Chao era boníssim.
MK, aisss, que et faig passar per la persona que no ets. Ets culta, elegant, sensible. A més, ets atractiva. Només que t'he agafat una miqueta com la "mascota" d'aquesta història perquè tens aquesta paciència que ho aguanta tot. Sempre amb un somriure. Només faig broma amb la gent que m'estimo molt (tret del Veí).
Emily, o d'Esther Williams amb un barret de pinyes i plàtans :-) La propera edició dels óscars serà amb tu i el frare de presentadors. Ja us podeu anar preparant :-)
Fra Miquel, todo se andará :-)
Commuter, ja sé que el teu blog és del 2011. Però m'agrada molt i, a més, poses al Rufus Wainwright. I això que la música soni al mateix temps pensava que era volgut. Em preguntava: "com s'ho ha fet per aconseguir aquesta barreja de sons?". Queda xula, no?
Veí, el teu cantó femení només surt quan et posen una multa per orinar a l'espai públic i poses aquella "boquita de piñón" per dir-li a l'urbano "que jo tinc problemes de bufeta, senyor guarda".
Mortadel.la, demà m'ho miro. Ja saps que sóc receptiu a les teves crides. Cuack.
Se'm passen els dies volant i penso que he deixat comentaris i després resulta que no...
Gràcies per esmentar l'assumpte dels Bloggers con voz, Paseante, però sobretot, moltíssimes felicitats a Fra Miquel! Se l'ha ben merescut!!
Paseante te has pasado a tope de power!!
Pero lo copìo , pego , lo cambio a letras de molde , lo imprimo ..y me lo cuelgo en la nevera!
Felicitats FRA!!!!!!!!
Duschgel, no pateixis pels comentaris. I gràcies per parir els Bloggers con voz. És una idea molt xula (si tens bona veu).
MK, en la nevera sólo tenias una felicitación de Navidad (por cierto, ya estamos a finales de marzo) con un Santa Claus en calzoncillos rojos.
Joana, va guanyar el millor?