Guantes
viernes, 11 de febrero de 2011 by el paseante
Hace tiempo estaba en un lugar llamado Benrath, junto a un Rin en el que nadaban cisnes negros a pesar de que la temperatura era de varios grados bajo cero. Como soy un despistado y un inconsciente, no llevaba guantes. Hannah me prestó los suyos de lana, marca Nike, para evitar que tuvieran que amputarme alguna de las falanges por congelación en un hospital de Düsseldorf. Aquella mujer era nativa del lugar y su cuerpo estaba acostumbrado a los inviernos extremos. Cuando me marché, me pidió que me los quedara. Así me acordaría de ella.
Hace un año Thaís llegó a Barcelona para redescubrir la ciudad que había conocido una vez en verano, cálida y luminosa, y ahora encontraba fría y oscura. Venía de Brasil, despistada e inconsciente, con ropa para ir a la playa de Copacabana. No llevaba guantes, y en la calle Verdi me dio pena tiritando con sus manos en los bolsillos de la chaqueta, una madrugada ventosa de enero. Le presté los míos, marca Nike, para evitar que tuvieran que amputarle alguna de las falanges por congelación en un hospital de la ciudad.
Ahora esos guantes están en Bauru, Brasil, con alguien que no los necesita porque allí hace buen tiempo eternamente. Me dijo que los quería para recordarme, y puso esa carita a la que no puedes negarle nada. Espero que hoy se los haya puesto para soplar las velas, mientras yo paseaba por el Turó Parc con las manos en los bolsillos. Tiritando. Acordándome de ella. Y de Hannah.
PD: No le regales los guantes a CuxiCu, ¿eh? Él ya tiene pelo en las manos :-)
PD2: ¿Era ésta la canción? A Hannah también le gustaban los Simply Red.
Pues hicieron su buen uso en cada momento estos famosos guantes. No me digas que usas guantes en Barcelona?, hay es cierto que ahora hace más frio.
Buenas noches Paseante
Jo els únics guants que tinc que no són meus, els vaig robar al meu amic M. Durant molts d'anys els vaig dur dins una motxilla, però sense posar-me'ls perquè tanmateix tenien forats als dits. Necessitava aquells guants en aquell moment. Perquè l'enyorava. I perquè volia que se li congelassin els dits i s'hagués d'amputar alguna de les falanges per congelació :)
"Dos guantes y un destino", podría ser el títol per a una pel·lícula, doncs aquest post seria digne de conertir-lo en guió cinematogràfic.
Bonica història, gràcies per compartir-la.
Grácies por el post joan! aqui tb hace frio!! usaré los guantes más veces eh :} Los guantes estan alli guardadicos con mi pasaporte esperando un proximo viaje a Bcn.
Un beso, te quiero muito!
Mari-Pi-R. Esos guantes han viajado y han abrigado. En Barcelona esta noche llevaba incluso gorra de lana. Aunque era más por lucirla, porque es chula, que porque hiciera frío.
Vida, mira que ets dolentota. Li fots els guants i, a més, vols que li amputin les falanges. Segur que ell no ho voldria per a tu.
Amber, hi havia una peli holandesa d'un vestit de dona que passava de mà en mà, o de cos en cos. Ara no recordo el títol. Sí, podria ser una idea inicial per a un argument cinematogràfic. Però només van ser uns guants entregats al carrer Verdi a una brasilera amb fred a les mans. Una matinada.
Thaís, allí no hace frío, hace fresco :-) Espero un próximo viaje tuyo a Barcelona. Una noche te pondrás entre el Cuxi y yo y nos cogerás a los dos del brazo. Como en la película "El mago de Oz". Él será el león triste y yo el hombre de hojalata. Un petonet. T'estimo molt.
Madre mía, ¡si los guantes hablaran!
Mira que maco ell amb els Simply Red...com abriga la cançó.
La història dels guants-relleu també ho és. Si te´n fan falta a mi me´n sobren, però no sé si són de la teva talla, tinc les mans petites.I si no, ja tens excusa per anar a Brasil ( sense gorra de llana, que si no cantaries una mica)
Jo no em recordo mai d'agafar els guants per Barcelona, i anant amb la bici s'agraeixen ara. M'encanten els Simply Red, i més en aquest àlbum.
Què maco és que et diguin que t'estimen!!!
Bonic post, bonica cancó, bonics guants i excel.lent dedicatória, Paseante, m'encanta!
M'agraden les barreges de mans, de freds, de cares...i dels vostres "t'estimus"!
Felicitats!
Aquesta cançó te la pisparé...
Duschgel, tienes que pedirle a Don Agustín que te escriba una serie sobre guantes :-)
País Secret, els Simply Red sí que fan música, no com algunes coses que escolto en blogs del nord. I jo també tinc les mans petites, així que si m'envies uns guants m'ajudaràs a acabar de passar l'hivern.
Commuter, sí que és maco que et diguin que t'estimen. Però la noia de Bauru ho diu a tothom. Catxis. I quan vegi una ciclista sense guants per Barcelona sabré que ets tu.
Mortadel.la, moltes gràcies. I què en faràs d'aquesta cançó si no tens blog?
Com?
I tant que en tinc! AIXXXXXXXXXXXX!
Però n'acabo de penjar-hi un altre,
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/189789
Mortadel.la Casolana (per servir-lo!)
T'hi he deixat l'enllaç, Turó. Més Vilaweb i tal...
Hola, aprovecho el día de hoy para hacerte un comentario por primera vez. Hace tres años que te sigo en secreto. Y hoy es día de San Valentín en Madrid y me he decidido.
Yo tenía unos guantes de piel que me regaló mi abuela, y los perdí. Los llevé durante veinte años y ya tenían la forma de mis maravillosas manos. Podré tener unos guantes nuevos, pero ya no seran aquellos. Los que yo quería...
Un beso de tu admiradora secreta
... Simply Red... "I don't believe in many things but in you I do"... bufff, quins records Paseante, quins records...
M'has fet recordar que un any, ja fa molt de temps, em vaig anar trobant tot de guants negres. Un cada cop. De llana, de pell, de seda...En vaig recollir mitja dotzena. Cap combinava am els altres.
Com que no sóc supersticiós no sé si allò va tenir cap repercussió en la meva vida. Però després d'aquell any, mai més he tornat a trobar un guant negre. :o/
Jo, a Barcelona, només utilitzo guants per anar en moto ;o)
una abraçada
Mortadel.la, ara et podré llegir. Gràcies.
Enamorada, llevaste veinte años esos guantes. Te abrigaron una quinta parte de tu vida.
Rateta, millor que no els expliquis en públic. Crec.
Fra Miquel, és curiós això dels guants. Potser era com en aquells contes on l'enamorada deixa molles de pa al camí perquè ell la pugui seguir.
Jo si em poso guants aquests dies de fred, sobretot per anar en bicing, o per esperar trens a Caldes o quan treballo per Olot o Manresa o Ripoll... I no li donaria a ningú perquè no vull que m'amputin les falanges jeje
Khalina, no t'he mirat mai les falanges dels dits. Catxis. Ara no sé si les tens boniques. La vista se me'n va cap als teus ulls.