En espera


Para Emily.

Caen cuatro gotas, que me hacen añorar mi gorra de lana gris. Aunque sea inútil, levanto el cuello de mi chaqueta que ha quedado a dos dedos de los auriculares blancos en los que escucho las últimas novedades de la trama Gürtel y del caso Matas. Son unos espabilados.

Me refugio en una librería en Via Augusta. Me permiten acceder a pesar de mi aspecto. Rasco mis zapatos de Charlot en la alfombrilla de la entrada, en señal de agradecimiento. Compruebo que los bestsellers del escaparate eran sólo una tapadera. En el interior venden títulos picantes. Hay un montón de volúmenes con el Papa en la portada, y títulos del estilo Evangelio para los pobres.

Al menos, tienen sección de literatura infantil. Me dirijo a ella. Aunque hay un apartado para catequistas, también venden simples relatos para todos los públicos. Una niña vestida de colegio de pago asegura a su madre vestida de Gucci que no posee ese título de Gerónimo Stilton. Relame las primeras páginas con su pequeña mirada tras sus gafas de miope antes de que se lo compren, a pesar de que no sea su cumpleaños, mientras se dirigen a la caja de pago. Me quedo solo. Extraigo mi bolígrafo gastado de la mochila y anoto títulos de editoriales con mi pequeña mirada tras mis gafas de miope.

Hace tiempo que busco un editor porque tengo historias escritas para niños. Las he enviado a algunas empresas. Me regalan educadamente esperanzas y silencios (saben repartirlos a partes iguales, por algo son profesionales). Si formara parte de alguna trama Gürtel, si tuviera contactos, quizá no debería ni escribir un texto, porque me los comprarían igualmente.

Salgo de la librería sin que el arco detector me humille. Caen cuatro gotas. Por la calle pasea una anciana con un teckel vestido con un jersey del mismo color que mi gorra añorada. Me observan un momento, y cambian de acera. Ninguno de los dos parece preocupado por la trama Gürtel o porque les publiquen un relato para niños. Tengo ganas de ser viejo. O de convertirme en perro.

En Gal.la Placídia suena mi teléfono móvil que nunca llevo encima, salvo que intuya que ella me va a llamar. Me cuenta que tiene el proyecto de cuidar a una niña con rizos después del verano. Sus padres le regalan esperanzas y silencios (saben repartirlos a partes iguales, por algo son profesionales en eso de contratar a niñeras), pero le duele que su futuro esté en manos de otros. Si formara parte de alguna trama, si tuviera contactos, seguramente podría hacerse cargo de la pequeña mientras se pinta las uñas de los pies. Pero ella es una profesional y siempre cumple bien con su trabajo.

Pulso la tecla de colgar cuando acabamos de hablar. Siguen cayendo cuatro gotas. Estoy junto a un poste del bus urbano. Descubro un ómnibus que primero te remonta a la montaña y luego te baja a la playa. Un largo viaje por un simple clic de la T-10. Tarda en aparecer, mientras la niña con uniforme de colegio de pago pasea frente a la parada leyendo tras sus gafas su libro nuevo de Gerónimo Stilton. Espero el ómnibus. Tengo tiempo. La vida es larga, como esa playa a la que voy a llegar en una horita. Y en la que me voy a descalzar las botas de Charlot para hundir mis pies en esa vida de la que ningún poderoso va a disfrutar jamás. Como hará ella en su playa lejana.

18 comentarios:

    Per ser vell, hauran de passar molts anys. Per ser gos, en una altra vida. L'any que ve per Sant Jordi et volem veure signant llibres. Jo procuraré ser la primera en venir, ja me'n dedicaràs un.
    Vols dir que no veus el futur i la velleta amb el teckel sóc jo fent un passeget? Segur que m'han deixat sortir de la resi de Blogville :)
    I diria que en aquesta llibreria va treballar fa molts anys una tieta meva. Després se'n va anar molt lluny a un país on fa molt fred per començar una nova vida.

     

    Al carrer de les Carolines , aprop de Via Augusta , tot passada la Gala Placídia, hi ha una petita capella dedicada a Santa Rita que en el seu dia es oberta als vianants.
    Jo vaig descobrir-la l'any passat.
    Has d'anar-hi amb un bon propòsit i pregar-li a la Santa el teu més preciós desitg.
    No es cap broma de les meves. Hi crec.
    L'any passat em vaig passar demanant...i alguna cosa encara no me l'ha portat.
    Però alguna altra sí.
    Potser aquests editors que no responen necessiten una espenteta ,una carpeta dormida dintre d'un munt de carpetes , que cau als seus peus en el moment precís...
    Fes-hi una escapadeta , es el 21 del mes de maig si no recordo malament.

    Per aquest Sant Jordi no hi serem a temps en lo de les signatures però pel proper ho tinc clarissim que sí.
    I a Blogville ja ens encarreguem del boca -orella...

    En el cas que no vulguis creure en Santa Rita , també podem optar per altres métodes més expeditius.
    Tu has vist El Padrino?.

    Sempre he volgut dir-li a un editor allò de: "Voy a hacerle una oferta que no podrà rechazar"

     

    Pues si logras publicar un libro: avisa. Porque me lo pienso comprar.

     

    Estic amb la Dusch.... tens fusta amic, molta fusta i molt "savoir faire".... fantàstic, com sempre, dolç i evocador :) Petons

     

    JA sabem 4 coses més de tu:

    1. "Salgo de la librería sin que el arco detector me humille."
    Ets un lladregot que pispa coses i té por que el descobreixin.

    2."Pulso la tecla de colgar cuando acabamos de hablar."
    Veig que saps llegir: t'has après les instruccions supercomplicades d'un mòbil.

    3."Hace tiempo que busco un editor porque tengo historias escritas para niños."
    Saps copiar d'altres blogs. I t'han pillat.

    4."Descubro un ómnibus que primero te remonta a la montaña y luego te baja a la playa."
    Tens uns 108 anys. Fa temps que no passen òmnibus per Barcelona

    5. "Para Emily"
    Estàs enamorat. I ella és tota una dama..., que no et vol ferir.

     

    Apa! com les engalta el "carallotet" del Veí , com tu l'anomenes en els entrenaments.
    Te ha calao Mister.
    Heu quedat per veure plegats el Barça -Madrid ?. Vinga i porto una carmanyola amb una truieta de patates.

     

    Ja veus, paseante, tu pagant-li cursos de castellà a les ecspanyes amb nits boges amb iaiones i ara ja t'entén quan et llegeix...

    Al claustre de la Catedral hi ha una Santa Rita, ja m'hi passaré de part teva i a Sant Agustí, al Raval, el 22 de maig, se celebra la seva festivitat amb una ofrena de roses, unes de concretes que vénen a la mateixa placeta, prèviament beneïdes. T'hi poso un link

    http://www.festes.org/articles.php?id=63

    Ja miraré de fer-te un miraclet... ;-)

    Com sempre, deliciós, però tristoi aquest.
    Petonet!

     

    Finalment acabaran editant els teus relats, ja veuràs. I si hem d'anar el 22 de maig a santa Rita del carrer Sant Agustí, hi anem. Jo no hi he anat mai, però es veu que és curiós de veure. Hi ha moltes roses! I la gent escriu en un paper el desig, i embolica en paper de plata la rosa beneïda junt amb el paper.

    Com sempre, els teus escrits són tan descriptius, que he pogut veure la nena miop, a l'àvia amb el gos, a tu mirant editorials...

     

    Emily, la velleta i el teckel no eren com vosaltres. Ells semblaven tristos, i vosaltres sou vitals. I segur que un Sant Jordi, no sé si el proper o el de 2012 o més enllà, tindràs la novel.la de Dash al carrer. No ho dic de conya, ja ho saps. I sóc tossut.

    MK, gràcies per aquest comentari, guapa. Crec que conec aquesta capella. És la de la Casa Vicenç (Gaudí). Hi vaig estar fa dos o tres anys. Ja sé què vas demanar: la Champions pel Barça. Et conec com si t'hagués parit. I un dia et faré una proposta que no podràs refusar: que m'acompanyis al Camp Nou.

    Duschgel, gracias guapa, pero ahorra para el trasto, no gastes en tonterías :-) (No me quito de la cabeza lo de tu footing. Llevo horas cansado.)

    Cris, fusta d'alcornoque? (no ho sé dir en català).

    Veí, en això de que és una dama tens tota la raó. Avances adequadament.

    MK, de quin color van vestits els del Barça? Si ho endevines et deixarem venir amb nosaltres :-)


    Rita, ets un encant. Jo aniré a la que proposes i a la que ha dit l'MK. Tot sigui per la quarta Champions del Barça :-)

    Khalina, m'agraden aquestes tradicions, tot i que no sóc massa religiós. Però sempre hi ha una sensació agradable quan trobes tanta gent que confia en alguna cosa. Gràcies pel comentari. Fa mesos que no escrius, noieta. Sé que estàs liada, però et trobo a faltar.

     

    Jo de tu aquí hi posava aquella del Julio, la Gwewndoline...mentre vas enfonsant els peus a la sorra.

    Espero impacient veure els teus llibres publicats, tots, el infantils i els altres.
    un petó

     

    Me gusta esa manera de describir tus paseos, que parece que te vamos viendo por delante, a cuatro pasos de distancia. Y que por alguna telepatía inexplicable nos metemos en tus reflexiones y sentimientos normales - haces mucha compañía. Mola leerte. Por eso cualquiera comprará tus libros, si algún editor avispado acierta a entresacarlos del montón de carpetas llenas de paja y textos anodinos que se le acumula en la mesa, y los pone en papel. Yo no rezo y no pongo velitas, pero lo desearé como petición egoista.
    Y en la playa, estoy de acuerdo: no es mala idea poner de banda sonora Gwendoline, pero no en versión Julio, sino en versión pitingo que nostámal.

     

    saps? el 92 uneix el barri on abans vivia amb el que visc ara.

    Vigila que sovint vaig amb la bici prop del mar trepitjant senyors pensatius i descalços. I segons em va dir una bruixa, haig de confiar amb el que em diu la meva intuició: i la meva intuició diu que aviat girarà la sort al teu favor (que la tens en contra???).

    Una abraçada moooolt grossa

     

    ooooh! tinc tantes tantes ganes de trobar els teus llibres a les llibreries!!!! seran meravellosos! ho sé!! :)))) Sóc faaaaan! :))))
    muaks!!

     

    yo... he venido a felicitarte.

     

    País Secret, quin mal gust que tens triant la música i les lectures :-)

    Xurri, creo que todos nos hacemos compañía. Una vez quise cerrar el blog y alguien me dijo que le hacía compañía por las mañanas en que encontraba un post. Es una de las cosas más chulas que me han dicho jamás. Me apunto lo de Pitingo. Gracias por tus palabras.

    Rateta, no recordo quin bus era, però mola el viatge. El faré. Gràcies pel que dius, guapa. I no em deixaré trepitjar :-)

    Nimue, a les llibreries de Blogville. Jo també sóc fan teu, ja ho saps. Un petonet.

    Be, creo que siempre te digo lo mismo. Cada vez que te veo por aquí, tengo un sentimiento de añoranza. El blog te lo debo a ti y a otra madridista. Gracias por la elegancia felicitándome por la victoria. Ya te dije que Kaka no funcionaría. El próximo año os traéis a Rooney y a Ribéry.

     

    Poeta, més que poeta!!

     

    En que quedem? 21 o 22 de Maig! perquè evidentment s'hi ha d'anar. Jo també et vull comprar en una llibreria!!!

     

    Violette, ho has teclejat malament: paleto, més que paleto.

    Filadora, ho he mirat a Google. És el dia 22. Gràcies per entrar.