Estar bravo
domingo, 18 de enero de 2009 by el paseante
Mi última pareja estable era una veterinaria venezolana. A veces me analizaba -como quien inspecciona un caballo- sentada en el sofá, mientras yo arrastraba los cascos arriba y abajo por el piso, nervioso. Hasta que levantaba la voz para sentenciar: "Hoy estás bravo".
Me gustaría tener siempre el carácter de un contable sueco. Pero a veces pierdo la paciencia (por eso tengo un juicio a finales de mes -si no actualizo el blog durante una buena temporada, significará que estoy entre rejas, disfrazado de cebra). Últimamente me costaba mucho abrir vuestros blogs, desde que habéis puesto seguidores y largas listas de redactores que han publicado últimamente. Comentaros significaba pasar entre cinco y diez minutos mirando como vuestros fans emergían lentamente, uno tras otro, sus cabecitas en mi pantalla, más lentos que las setas de otoño.
Ayer estaba bravo, tras tardar un par de horas en leer unos pocos fragmentos de vuestras vidas. El cenicero se llenó de colillas y escribí un post siendo fiero, que luego descolgué en un ataque de contable sueco. Decía así:
Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar sencillas. Y a la derecha sólo una pequeña descripción de mí. Y esos links que conducen a otros mundos que admiro. Que leo y vivo, antes de acostarme.
Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar a mi hermana que me lee discretamente. Y me descubre, poco a poco.
Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar a la gente que quiere entrar en mi pequeño mundo. Sin que contenga esas imágines de seguidores (perdonadme, pero parece una secta) que alentecen abrirlo (para los que tenemos conexión a internet y ordenador perezosos). Sin esas listas de links con fotografías y/o iconos con los blogueros que han actualizado (¿por qué no quitáis ese dibujito frente a cada post? ¿Qué aporta?), sin declaraciones en favor de la humanidad que la gente ignora porque sólo quiere leer vuestras vidas. Sin que parezca una tienda de todo a cien. Recargada. Nunca he comprendido ese seguidismo que hacemos de las modas. Uno se pone un piercing y le imitamos. Un blog cuelga su lista de fans y corremos a hacer lo mismo.
Me gusta mi blog donde sólo pongo como recurso una canción. Me gusta que mis posts duren lo mismo que un tema musical. Es el tiempo justo que quiero que dure vuestra pérdida de tiempo conmigo. Tres minutos aproximadamente. A veces lo cuadro y otras no.
Me gusta mi blog. Tiene el mismo aspecto que el primer día. Fondo blanco, letra negra, cosas por contar sencillas. Sólo palabra. Ajeno a modas. Perdonadme las críticas.
Eso colgué y descolgué ayer, cuando estaba bravo.
Hoy una contable sueca me ha comentado por teléfono que quizás el problema era mío. Que ni los seguidores, ni las listas de actualizaciones alentecen su PC. Que buscara virus en mi ordenador, concretamente uno de esos que utilizan los bandidos para hacer que tu máquina sirva para enviar spam masivo, sin saberlo tú.
Después de tres horas de rastreo, mi antivirus ha eliminado un archivo denominado "Acna.sy". Me he puesto bravo con él y le he pegado una patada que le ha mandado al fin del mundo. Y las setas de vuestros seguidores han comenzado a emerger con rapidez en los pocos blogs que he visitado. En cualquier caso, me abstendré de poner nueva decoración en mi espacio. Me gusta así este Turoparc. Fondo blanco y letra negra. Como el primer día, aunque ahora con mucha gente que es amiga, y tranquiliza mis aspavientos con su voz cálida.
PD: El juicio de finales de mes no se va a celebrar. La persona que me demandó retiró la denuncia, y ahora no sé si decir que somos amigos. Al menos nos respetamos. Pero esa es una historia que os voy a evitar.
PD2: Gracias por la canción y la calma Emily.
els virus enlenteixen molt el pc, però hi ha algun antivirus que també ho fa. El meu capità tenia el "Kaspersky" i es queixava que des que a l'estiu jo havia fet servir el seu ordinador, anava el triple de lent. Al final em vaig cansar de la crítica constant del meu ús del seu pecé i vaig treure-li el Kaspersky. Com que jo sóc de les que compren els programes, tenia el Norton, que et dóna dret a ficar-lo en tres pecés i encara quedava una opció. Li vaig posar el Norton i ara ha pogut veure que el que li enlentia era l'altre antivirus, i no la meva manera de "manejar" l'ordinador. Quina ràbia, ha estat mesos i mesos donant-me la culpa a mi, argggggggg...
Per altra banda, a mi m'agrada el teu turopark tal com és, però si et fa ilu canviar-lo alguna vegada, em continuarà agradant, pots pujar-hi de peus!!! perquè el que m'agrada és llegir-te!
M'ha agradat, l'expressió "estar bravo". A partir d'ara, si no et sap greu, la faré servir. Avui, però, estic com un xaiet, deu ser el temps...
Un petó de bon matí. Vols una xocolata amb melindros? :D
uix, perdona, acabo de rellegir-me i sembla una declaració de sentències... perdona la llargada, e?
:)**
A mi quan entro al teu bloc, em surt una finestra emergent, i fa rabieta també. Lo de posar els seguidors, ho vaig fer per empipar-te, i perquè és divertit. És com tenir la porta de la nevera neta i polida o plena d'imans, retalls i notes. O tenir l'habitació sense quadres o penjar un poster del Barça de la temporada passada.
Tot és qüestió de personalitzar una mica.
Mirarem de no posar-te bravo, tot i que veure com perds la calma de tan en tan no està malament.
Com a bona peixos, de vegades sóc contable sueca, però prega perquè no em vegis mai brava. Faig por!
Un consell. Abans de contestar a una provocació, compta fins a cent. T'estalviaràs problemes futurs. Però tots tenim dret a una enfadamenta.
Una novia que te analiza de esa manera, upss! que agobio!!
Pues un paseante entre barrotes no me mola eh...nada nada nos encadenamos ante el tribunal!!
Y que pasa que los links tan góticos que me he puesto tienen virus??...no me digas...con lo que me costo ponerlo, puff que pereza cambiarlo de nuevo!!
Abrazos libertarios ;)
A mi la llista de links, que em diuen quan un blog s'ha actualitzat i per ordre cronològic, em va molt bé. M'estalvio obrir blogs que ja he llegit. El que si estic d'acord amb tu és que sobren les fotos, dibuixets i primeres frases del post.
Més que res per què ocupen molt espai.
També és cert que tendim a seguir modes i es penja molta decoració. Això també defineix els gustos i la manera de ser del "bloggero".
A mi el que m'emprenya és quan obres un blog i sona una musiqueta (que pot estar molt bé) i no saps on has d'anar per parar-la. Jo, com a natural, escolto la meva música mentre miro blogs.
A mi també m'agrada el teu blog. Fons blanc, lletra negra, coses per explicar senzilles. Aliè a les modes. Tan sols paraules. Amb una cançó com a únic recurs per acompanyar la lectura.
Tres agradabilíssims minuts.
Amb tot el que m'agrades, paseante, et trobo terriblement dictador! hahahaha
Em vas fer canviar els comentaris, que sortissin emergents, em vas dir, i ara em vols fer treure els seguidors i les llistes de blocs per ordre d'actualització? hahahaha
Però no fa cadascú el que vol a casa seva? Catxis, paseante!
A mi em molesta la teva finestra de publicitat i la de molts altres. Un, en concret, la té eròtica, i de dones, i un dia, al tancar la seva pàgina, a la feina, em vaig quedar amb la pantalla plena de pits i el jefe sortint del despatx!!! No vaig gosar dir res, perquè dir-li que no era el que semblava em va semblar ridícul! hahahahaha
Però com diu la Montse, posis el que posis, m'agrada llegir-te i per tant ho seguiré fent.
Petons, petit dictador! ;-)
Uiii, el Paseante bravo, quina por! Haurem de treure capa i espasa jaja.
Me'n alegro que hagis acabat amb els virus :)
Això de posar els seguidors o regals d'altres blocaires és un dret de cadascú. A mi, com al Frare, em va bé tenir la llista actualitzada per saber qui ha penjat algun post nou. No faig que surtin les imatges perquè no m'agrada recarregar el blog, igual que no m'agrada carregar de decoració la meva casa. Però respecto que els altres ho posin, perquè potser els hi queda bé :) O si els agrada
Ara que Paseante, facis el que facis amb el teu bloc, jo seguiré entrant perquè principalment m'agrada com escrius.
Ahh! I saps una cosa? Ahir com vas despenjar el post, veia al meu blog que havies actualitzat.I en altres blogs sortia el títol del teu post i tot. I jo clicava i que no hi havia post nou.Tu volies fer-me tornar boja?jaja Quins comentaris més llargs fem tots. Més de tres minuts??
doncs jo no he posat la llista de seguidors perquè no és compatible amb la plantilla que tanta estona em va costar de fer... Però vaja, que tampoc he notat que els blogs amb aquestes coses siguen més lents. Virus tontos...
"Me gusta tu blog", definitivament seria la frase amb què em quedaria avui ;)
Si algun dia vas a la presso et portaré de berenar pa amb xocolata i una cullera per a que pugues fer un forat i escapar-te. Ale.
Bé, com la vida mateixa. Massa colorets, massa penjollets, massa maquillatges. Què perquè ho fem, dius? perquè ens agrada que ens mirin. I pensem que com més cridem l'atenció, més ho faran. I això és veritat? no ho sé. Potser et miren més ràpid, però també s'en cansen més ràpid. Jo també aprecio la senzillesa, en els blogs i en les persones.
Venezolana i veterinària...vaja combinació! No cal dir que amb l'animal que ets deuria tenir feina amb tu! En fi, la xicota t'estimava, ja es veu. COm dius que et deixar? No els facis el mateix a aquestes seguidores fidels que tens al blog. Cuida-les. No sé si les mereixes. Gràcies. De res. Tu les tens totes.
(Drexler és un bon paio; algun gust havíem de compartir).
La canción de Drexler está muy bien, entiendo que te guste si te gustan los de las flores azules - yo me la he puesto en favoritos de youtube, y luego he quitado la lista de seguidores de los postits, que (la verdad) es más bien feota.
Molan las cosas austeras, pero los colorines también están bien. Lo malo es que si tienen mucho rojo encienden a los bravos.
Y quítate el pop-up de publicidad: es un fastidio.
El pop-up de publi no és culpa teva, jo utilitzo el Mozilla i el Firefox me'l bloqueja immediatament, però m'avisa. El que sí que m'emprenya molt és haver d'escriure la ditxosa "Verificación de la palabra". S'ha de tenir interés en comentar a tots el que la teniu... Ja podeu estar-ne cofois!!
Però com les altres diré que tal com estan posats els links ara, si no fallen (que de vegades fallen), van molt bé per veure qui ha actualitzat. Tot i que enganyosament ahir vaig ser-hi quan penjaves i despenjaves "Estética" i el Blogger em deia que aquesta pàgina no existia al Turó Parc.
A mi m'encanta el meu blog, com a la Nimue el seu, a la Rita el seu i a la Montse el seu. Som tal com som. A casa meva neva perquè ara fa fred i m'agrada sentir-lo. Fins que pari de fer fred a Europa i llavors canviaré l'encapçalament i en posaré un altre, perquè em diverteix i bla, bla, bla...
M'encanta com escrius Paseante,per molt "bravo" que et posis. I m'alegro que no vagis a chirona, jo ja t'estava preparant un bocata amb una llima a dins.
;)
Al hilo de tu entrada, Paseante, te comento que, donde yo noto que verdaderamente se ralentiza el PC, es al entrar en un blog con muchos o todos sus posts en una sola página, "archivo de blog".
Un contenido óptimo estaría alrededor de los quince, porque si son menos, y tienes un día rebuscón, te puedes cansar de darle al "entradas antiguas".
Una presentación sencilla, sin duda, centra mejor la atención en la lectura.
Paseante, si que et poses "bravo" si. Per sort veig que has solucionat el problema i que era un virus el culpable i no nosaltres.
El teu blog està molt bé, però entenc que a cadascú li deu agradar el seu, ja que si no el cambiaria, no? I això és com la vida, cadascú és com és i gràcies a Déu tots som diferents.
Un petonet dolç per contra restar tanta "bravura" ;¬)
M'agrada el teu blog. No sé si no l'has canviat gens, just fa mig any que ens coneixem però m'agrada. Em tranquilitza, em calma i em dóna que pensar. M'agrada que calculis el temps que necessito per llegir-lo, que pensis amb la gent que et llegirà. M'agrada perquè és un blog molt personal.
Jo necessito color, kaos i barreja de formats. M'agrada el meu blog. És el que té aquest món cibernètic. Que, asseguts en una cadira, podem mostrar-nos.
M'agrada que estiguis bravo, que el teu pc estigui "net" i que tu no necessitis una llima per escapar dels barrots.
Ah! i si saps com treure l'odiós anunci que apareix cada cop que es llegeix el meu blog, t'ho agrairé.
Una abraçada, Paseante. És un gust llegir-te.
Montse, m'agradarà que diguis alguna vegada (poquetes) que "estás brava". I no espiïs els directoris secrets de l'ordinador del capità. Que tu ets tremenda. I moltes gràcies per la xocolata amb melindros, però no menjo dolç. Un suc de taronja?
Emily, aquesta finestra emergent no la poso jo. No entenc perquè apareix en alguns blogs i en altres no. Si algú té la solució per treure-la... M'ha agradat aquesta metàfora teva de la porta de la nevera. Potser sí que també cal decorar els blogs. Però el que volia dir amb aquest post és que una nevera ha de servir per conservar aliments, no per ser una pissarra. Suposo que tots tenim raó i ningú la té. I crec que tu no has estat ni estaràs mai brava. Tot i que si mai veus els meus pósters del Barça...
Atikus, ninguna novia agobia. Por eso son novias, digo yo. Y tu blog se abre sin problemas, no te procupes. Pero puestos a criticarte (aunque eso ya te lo he dicho algunas veces) echo de menos que nos hables más de ti, de vez en cuando, entre peli y peli. Cuando cuentas tus cosas, tu espacio adopta esa luz agradable de lamparita cálida en una mesa de biblioteca.
Fra Miquel, el teu blog és perfecte per obrir ràpidament, i llegir i mirar les fotografies. Jo també tinc això dels links. Però ho vaig posar en un blog paral.lel (lo que no quieras para ti, no lo quieras para los demás). Trobo que és un bon recurs per veure qui ha actualitzat, però repeteixo que les fotos o les icones no aporten gran cosa. És una qüestió estètica. I això de la musiqueta només ho posa el Veí de Dalt (al menys dels que jo visito). I ja sabem com és ell.
Rita, i com ha millorat el teu blog des que has posat la finestra emergent. I gràcies a qui? Eh? A qui? Ara en sèrio, és molt més fàcil comentar un post si tens la finestra aquesta damunt del text original. Veus els fragments, les paraules, les frases que t'han fet més gràcia. I comentes. Això no m'ho pots discutir. No tens arguments :-) Dos cosetes més. 1. Jo no poso aquesta publi al meu blog (ni hi tinc res a veure). 2. No cola que tinguessis la pantalla plena de pits després de visitar un blog. A saber per on voltes tu per internet. I en hores de feina!!! Ets flamenca :-)
Khalina, més de tres minuts :-) Igual que li he dit a Fra Miquel, el teu blog no em dona cap problema. És molt auster i m'agrada com escrius (de fet fa segles que m'agrada com escrius). I tens raó que cadascú pot posar el que vulgui, però m'havia de queixar. A més, no tenia res per explicar interessant en un post, i feia temps que em rodava pel cap criticar tota aquesta decoració que ha aparegut de repent al món blocaire.
Nimue, i aparca el zepe davant la presó per fugir tots plegats. El teu blog em sembla estèticament preciós, amb els dibuixos tan ben buscats, i les cançons i les teves paraules que et porten a un altre lloc entre cotons. No ho dic jo sol: ets la persona que escriu millor a Blogville. I potser de les millors decoradores d'interiors.
Edelia, jo crec que tendim més a imitar que a cridar l'atenció. Perquè si vols cridar l'atenció fas una cosa diferent, no imites. En cas contrari tots som rèpliques. També m'agrada molt la senzillesa del teu blog.
Veí, a partir d'ara detesto el Drexler. Passo de compartir cap gust amb tu. El teu blog és ple de parafernàlia i musiquetes i imatges. Seràs freaky!!! En qualsevol cas, tens molta més gent que et llegeix que a mi. Deu ser que no ets tan barruer com em sembla :-) Salut carallot.
Xurri, ese pop-up es un fastidio. Ya he dicho que no controlo ese tema. Y molan las cosas austeras. No pretendía que quitaráis nada de vuestros blogs, sólo aspiraba a acortar mis minutos de espera para leeros. Pero se agradece mogollón. Aunque tu blog también es de los rápidos en abrirse. Y jamás deja indiferente. Es de los pocos imprescindibles.
Violette, la verificació de paraula és útil. Abans de posar-la, sempre em trobava spam en posts antics. I m'agrada que nevi a casa teva. És un recurs molt bonic. I ningú més el té. Aquestes coses m'agraden. El que critico és el seguidisme de les modes. El que m'alentia obrir els blogs eren els seguidors i les imatges abans de cada blog actualitzat. I vaig penjar un post que es deia "Estètica", però el vaig treure perquè me'n vaig penedir. Tot i que al final, l'he penjat.
Toy folloso, gracias por entrar. Yo pongo 10 posts (si no recuerdo mal). Me parece una cantidad aceptable. Pero también conozco blogs que ponen muchísimos, y es cierto que alentecen el sistema.
Anna, moltes gràcies. Sempre m'agrada entrar al teu blog perquè mai en surts com has entrat. De vegades et quedes trist, de vegades somrius, de vegades destaparies cava per com et van les coses. Escrius senzill i emotiu. M'agrada casa teva. I era un virus el culpable de tot plegat.
Rateta Miquey, no fardis de vella amistat. Vols dir que fa mig any? :-) Penso que el temps que dura una cançó és suficient per explicar quatre coses. Com les pelis que han de durar 90 minuts. Però, si són bones, poden allargar-se fins a 120 minuts, i potser encara et sap greu que s'hagin acabat. Això vol dir que tenien coses a dir. Al teu blog hi ha kaos, i barreja de formats i color. Però també és un gust llegir-te.
No sabia si penjar aquest post. Feia temps que tenia problemes per obrir els vostres blogs. Sabia que no era just criticar el que cadascú vol fer a casa seva. Però també volia explicar que hi ha gent que us volem llegir i potser no tenim els mitjans ràpids per fer-ho, com els dels què disposeu vosaltres (ara que he eliminat el virus, potser ja ho podré fer més tranquilament). Us ho heu agafat d'una manera molt elegant. M'esperava crítiques. De veritat. Però sou massa sueques totes plegades. I jo massa Alfredo Landa.
Pues a mí me gusta ese Juanitop de mala hostia. Me pone. Cuando vueva a hablar contigo te voy a dar caña hasta que te encabrones. A mí me basta escuchar al Drexler este. Me ponen de mala hostia los guays estos que van de intelectuales y no saben más que dos notas a la guitarra. ¡¡Qué pereza, la leche!!
A mi també m'agraden els blogs senzills, on el que importa és allò que realment es vol transmetre. Al dia a dia, em titllen de sòbria, de minimalista... Suposo que de la decoració que cada individuo escull se'n podrien deduir moltes coses ;)
Según mi pequeña estadística particular, el denominador común de todos los que os encargáis de mantener frescos y ágiles nuestros reflejos con el ratón en el cierre compulsivo de pop-ups, es que seguramente en algún lugar del blog tenéis restos de uno de esos cachitos de código que te dice (o decía) cuantos visitantes tienes en este momento (aunque en tu blog ahora no lo veo). Por lo menos ya no te suena el himno del Madrid - aquello era insufrible!!!
Hola, bon dia.
Estic completament d'acord amb tú.
A més vaig descobrir que si feia servir el Firefox enlloc de l'explorer encara millor.I m'estalvio els constants avisos que tinc actualitzacions de seguretat.
M'encanta la manera com escrius, pausadament i amb coherencia. I que xulo que la teva germana i tú compartiu estones de blog.
Peró tú sempre vens a casa a fer el comentari, cosa que agraeixo amb tot el cor, cada dia en tinc menys de "comentaristes". Sort que escric el blog per mi!
Una abraçada.
Ilse, voy a comprarme un traje de cuero con látigo (de accesorio) para ponerte, mientras te obligo a escuchar a Drexler hasta la infinidad, hasta que admitas que sus canciones son buenas.
Somiant la lluna, dels blogs se'n poden deduir moltes coses, com ara que al teu només publiques molt de tant en tant, quan tens una cosa a dir, quan surts de la teva closca protectora. M'agrada molt casa teva.
Xurri, si un dia das con ese código secreto en mi blog que me pone cosas estilo himno del Real Madrid y lo eliminas, dejo que me invites a un café :-) Valeeee, lo pagamos a medias.
Menta, sempre m'agrada passar per casa teva i llegir el que has volgut explicar. I això crea addicció. Mentre tinguis ganes d'escriure, jo tindré ganes de llegir-te.
Passejador, avui t'he dedicat un video, junt amb tres persones més (a qui també els l'he dedicat). no sé per què, quan el vaig veure vaig pensar en tu... espero que t'agradi. petonet.
Veig que es tracta de fer el comentari més llarg del món blocaire. Però m'afanyaré i seré breu perquè la connexió falla i crec q no es per culpa d'un virus...
A mi m'encanta la gent quan es posa brava, mentre després sàpiga baixar del burro. I també m'encanta el teu blog.
Bravo, bravisimo, bravo.... és una cançó de quan feia de monitora i portàvem els nens i nenes a colònies. Quan feien una cosa que estava bé o era bonica els hi cantàvem.
M'hi has fet pensar.
A mi , dels blogs, m'agrada la lletra , la música ...sentir-m'hi bé.
O sigui...que continuaré passant
Bon cap de setmana Paseante, ja casi hi som! ;)
Paseante, jo fa mig any que et conec, tu no sé... fardo de llegir-te si, que passa??? petonets!!!
Montse. ja l'he vist. És una delícia. Moltes gràcies guapa.
Alatrencada, no m'agraden els teus comentaris massa llargs :-) Ja saps que em costa menys baixar d'un burro que d'una bicing (mira que són rares aquelles màquines). Un petonet artista. Et trobo a faltar.
Joana, aquesta cançó em sona a la Carrá. Igual estic equivocat. T'imagino de monitora, tota pacient, tota tranquila. Bon cap de setmana també per a tu. Ara sí que falta menys.
Rateta, era conya. No t'enfadis, que em fas por si estàs brava. Petonets.
Paseante, m'he apuntat a la moda de seguir blogs i publicar qui segueix... He parlat amb l'Emily... i mira ;)
Però m'he fet seguidora teva
Disfruta dels seguidors Khalina.
sigo gozando de Carlos Baute amenizando las primeras líneas de tus textos vía pop-up... las instrucciones no eran correctas? no te orientas en la plantilla? el e-mail se perdió en el spam? o simplemente no quieres pagar tu café?