Empaitant ombres (1).
martes, 17 de agosto de 2010 by el paseante
Localització: Barri de Gràcia (Barcelona).
Dia: 16 d'agost de 2010, cap a les onze de la nit.
Víctima: Una noia d'uns 25 anys, probablement del centre d'Europa atlàntic. Caucàsica.
Durada del seguiment: una hora escassa.
Una amiga recent, l'M. em va fer recordar la idea original que tenia al cap quan vaig obrir aquest blog el 2006 i pensava que no tindria gaire res a dir: seguir una persona pel carrer i explicar on entrava, què feia, què en pensava jo d'ella. Com m'imaginava la seva vida.
Curiosament, quatre anys després, a l'M. li rodava aquesta mateixa idea pel pensament, per si mai no tenia res més a dir al seu blog. M'ho va explicar en una platja, fa pocs dies, dibuixant onades a la sorra amb els peus, amb l'encàrrec de tirar-ho endavant. O ella o jo. O tots dos.
Potser hauria d'obrir un nou blog, ja que això ho escriuré en català. Però em mareja la gent que obre massa espais. Ja tinc altres blogs, però són de ficció. I aquest serà de no-ficció, com el Turoparc. Així que ho posaré aquí. Només us vull demanar un favor: que corregiu el meu català d'anar per casa. Us ho agrairé moltíssim si feu l'esforç. Més que dir-me si us agrada el relat, prefereixo que em piqueu els dits com a profes repel.lents de català. De veritat.
Tot plegat (i aquí comença el post), que aquesta nit he sortit de casa per treure la brossa. Passaven les furgonetes negres i silencioses dels Mossos d'Esquadra (hi ha festes al barri) pel davant dels contenidors quan he aixecat la tapa per abocar-hi una bossa amb només unes clasques de gambes i unes pells de lluç que haurien perfumat el meu petit apartament tota la nit. Les restes del meu sopar.
Una noia alta i contundent pujava Torrent de l'Olla amunt. He pensat en seguir-la. Segurament era estrangera. No m'esperava ningú a casa, i tenia les cigarretes suficients a la butxaca com per anar darrera els seus malucs que ballaven damunt d'unes sabates planes.
Caminava lleugera, amb el seu cos de cavall bonic. El rostre era agradable quan s'ha aturat davant d'un aparador per mirar robeta infantil i l'he vist de perfil, mentre es retirava el cabell ros de les galtes, per posar-lo darrere les orelles. No tenia edat per mirar-se robeta infantil (potser tenia una germana gran embarassada a Dinamarca, per dir un país que es pogués correspondre amb les seves faccions caucàsiques: cara ampla, nas petit, front generós, cabell ros i llis, ossos amplis com d'animal prehistòric). Duia uns texans normals, ni cenyits, ni esfilagarsats, ni caiguts. I una samarreta de ratlles horitzontals blanques i blaves que no feia per ella.
A la plaça Lesseps, ha tret un telèfon mòbil de la butxaca dels texans normals, ni cenyits, ni esfilagarsats, ni caiguts, i ha contestat una trucada. Això volia dir que no estava sola al món, en primer lloc, i que jo havia de fer temps per no avançar-me al seu camí, en segon lloc.
M'he distret mirant les obres d'aquell espai que no acaba de ser cap cosa concreta a la plaça Lesseps. On només van posant ciment. M'he assegut al costat d'una font que brollava amb un gran orgasme, l'única cosa bonica de la plaça, mentre veia la meva víctima a uns cinquanta metres de distància, clavada a la vorera, parlant. És estrany que la gent s'aturi per parlar. Normalment ho fan mentre caminen.
Potser m'hi hauria d'haver acostat per saber en quin idioma es comunicava, però encara no tinc prou traça per fer de detectiu professional.
Al cap d'uns deu minuts, ella ha penjat la trucada i ha tornat a caminar Torrent de l'Olla amunt, a bon pas de cavall bonic. He hagut de córrer, no fos cas que la meva primera víctima se m'escapés abans de temps.
Ha creuat la plaça Lesseps com ha pogut (era una maniobra complicada per a tots dos, i em calia mantenir la distància perquè no notés la meva presència). Després ha enfilat per l'avinguda de Vallcarca. La seguia a vint metres. No coneixia aquell territori que m'ha despertat el meu cantó poruc. Les voreres eren plenes de sud-americans amb samarreta imperi, cridaners. La noia ha saludat amb un cop de mà el responsable d'un restaurant llatí. L'he tornat a veure de perfil en aquell moment. Semblava cansada després d'un dia llarg, probablement. Amb ganes de treure's la samarreta de ratlles i els texans normals, ni cenyits, ni esfilagarsats, ni caiguts.. I amb ells, aquella xafogor de sobre.
S'ha aturat una segona vegada davant l'aparador tancat fins demà d'un supermercat Consum. Jo era a tocar de la seva esquena, mentre ella mirava una oferta en un cartell: "Llobarro de les nostres costes a 6,75 euros el kilogram". He pensat que era més de peix que de carn i que entenia el català escrit. Digueu-me espavilat.
A l'alçada del número 50 ha entrat en un portal que hi ha abans d'un taller de cotxes. "Talleres Kael" deia el rètol patrocinat per l'empresa Magneti Marelli. L'he vist darrere els vidres esperant l'ascensor, al costat d'unes plantes de plàstic. Després he canviat de vorera. He mirat les finestres il.luminades del seu edifici i he intentat endevinar en quina viuria ella, a qui no tornaré a veure mai més. Però a qui li he dedicat una hora de la meva vida.
M'ha entrat por llegint-te, paseante, sóc superporuga i només d'imaginar-te... "la gallina de piel" se m'ha posat...
No seràs un psicòpata, oi?!?!?! :P
No eres tu sol qui la seguia, llegin-te m´he sentit "detectiva" i "mirona".I una mica sospitosa també, però per mi que ella ha jugat amb tu una bona estona.Me la imagino una dona valenta.
Felicitats per la iniciativa d´escriure en català.
Ostres, és curiós el que sigui que ens empeny a fer d'observadors, a imaginar vides alienes. A mi també m'agrada, en un parc, al tren, a la platja...
Però seguir a algú!? Vols dir que si t'enxampen no et prendran per un psicòpata i/o pervertit?
Tot i això, m'agrada. És com mirar una pel·lícula. Perquè a més, la banda sonora acompanya molt, eh?
Hola Paseante!! Tinc el meu bloc una mica abandonat, però vaig tafanejant pels altres, una mica com tu amb els desconeguts del carrer...
Realment t'ho creus que si segueixes durant una hora (perquè només va ser una hora, no?) a una dona no se n'adona?
Amb el teu permís agafo un cavall de la teva granja i arribo cavalcant perquè allà on visc estem acostumats a anar més depressa.
Bon relat en català.
Celebro que escriguis en català.
De veritat.
Pel tema faltes, jo utilitzo el corrector de “OpenOffice”. Des de que ho faig que cada cop escric amb menys faltes :o)
I si vols que gent que no en sap et pugui llegir, penja un traductor a la barra lateral... Van prou bé, creu-me. Als meus blogs en tinc. Prova de llegir-hi un post , per exemple...en danès, per dir una llengua d'un país del que podria ser la teva víctima. Ja veuràs com la traducció és perfecte ;o)
Bromes a part, el relat està bé, però sobretot, per la manera en que l'escrius. I que ja et dec haver dit algun cop que m'agrada.
El relat en si, no té un altre interès que el que tu et puguis imaginar d'aquella persona que segueixes. I això ja torna a ser ficció.
Felicitats, i una abraçada
PS: I dius que ja tens altres blogs de ficció? M'has de dir on son!!
no vaig estudiar el català a l'escola, paseante i poca ajuda et podré donar; penso que hi ha algunes webs (hi havia quan ho vaig mirar) que donaven "indicacions" de les coses on solem cometre més errors: temes de correcció gramàtica més que no pas ortogràfica, temes de coherència verbal de les formes del text, temes de fer entenedores les frases usant una puntuació correcta, ni mancada ni excessiva...
miraré si les trobo i si és el cas, te les passo.
El que descrius... vaig passar anys fent-ho (abans de ser blogaire) per crear personatges per una novel·la que mai vaig escriure i que segurament mai escriuré. En alguna ocasió, va passar que em "pillessin" i la feina va ser meva per explicar que no tenia cap mala intenció. Si de cas, com deiem fa uns dies, si hi tornes, que sigui ben afaitat! :)
Gràcies per atrevir-te. Saps que et canvia el to de veu segons l'idioma? A mi m'agrada llegir-te en català.
Quina gràcia. t'imagino seguint-la jaja.
Mira jo també he fet coses d'aquestes. Buff. Potser podria fer un post i tot al respecte. No ho he fet masses vegades, per això. No us penseu que estic sonada. A part sempre he anat acompanyada. Queda més dissimulat.
L´última no va sortir bé. Va ser fa poc jaja, sortint una mica tard de la feina, un company que em porta 15 anys d'edat i jo vam veure un dels capos. Vam decidir seguir-lo espontaniament. De fet, vam dir si ens venia de camí al metro. La ràbia és que l'home va anar cap un bicing i ens va deixar amb un pam de nas jaja... Dos o tres setmanes més tard jo em vaig treure el carnet jaja. però l'ocasió no s'ha repetit.
M'agrada llegir-te en català. Jo no el trobo d'anar per casa. per cert desconeixia la paraula "clasques" . Sóc tan vulgar que sempre parlo de "closques"
Jo t'he seguit a tu :) M'encanta la teva narrativa, et deixo un bon sac de petons!!!
Yo creo que siguiendo a chicas indefensas das miedito, paseante. No se si te creerán cuando digas que vas de buenas.
Pero el relato es chulo.
Dan ganas de probar y seguir a alguien para luego contarlo, pero con mi suerte seguro que me pillan y me parten la cara...
Després de llegir-te vigilaré si algú em segueix...
Això teu ja passa de veure posts a tot arreu...això ja comença a ser greu :)
Sort que t'ho perdonem jejej
Bon cap de setmana Pasejant :)
M'agrada el teu català. Jo no vaig parar fins que em vaig treure el C, ara toca el nivell D i n'ha fent...
Vigila de donar idees i que algun dia t'ho facin a tu, per on dius que vius?
Rita, cada vespre fumo davant d'un edifici de pisos del Poble Nou. Esperant que surti una dona a treure la brossa.
País, gràcies per això del català. Ella ni se'n va adonar que la seguia a un metre del seu clatell. Sóc espavilat.
Laie, sí que tens el blog abandonat. És per algun motiu? Te n'has cansat? M'agradaria que el recuperessis. I aquesta gent que segueixo pel carrer després apareixen en un blog d'internet. Els faig "famosos" a molt petita escala :-)
Amazona, no se'n va adonar. Sóc molt discret. I torna'm el cavall :-) Gràcies per entrar.
Miquel, gràcies. Només escriuré aixó d'empaitant ombres en català. La resta en la llengua oficial de l'imperi :-) Els altres blogs són un magatzem on penjo coses que escric per guardar-les, i no són públics. Una abraçada.
Gatot, gràcies. He buscat llocs per millorar el meu català. No tinc massa problemes amb l'ortografia, però sí amb la sintaxi (castellanitzo massa frases). I per què no reprens el projecte de la novel.la? A mi m'agrada com escrius. Una mica tal com raja, però tens paràgrafs molt potents.
Khalina, no pateixis, que jo m'ocupo del capo aquest. Ja tinc targeta del bicing. No se m'escaparà. I això de les clasques, ais. És que a més, sóc de Lleida i allí parlem molt estrany. Catxis.
Cris, feia temps que no et veia per aquí. Pel carrer sí que t'he vist, però m'he fet el despistat i he deixat que m'empaitessis.
Xurri, que no es delito. Y, además, ¿cómo se demuestra que sigues a alguien? Complicado. No sé, es de buen rollo, para colgar un post. Si siguiera cada día a una misma persona, sí sería como para tener miedo. Por cierto, hace tres días que no desayunas en el Mesón de Aragón. ¿Te ha pasado alguna cosa con ellos? Me gustaba verte cada mañana tras los cristales comiendo unos huevos estrellados y unas manitas de cerdo estofadas (un poco potente como desayuno, si me permites el comentario). Y luego siempre pedías un carajillo de anís mientras hojeabas el ABC. A las ocho de la mañana.
Joana, encara que et giris, jo sóc molt rapidet amagant-me darrere una farola, un arbre, una moto... I el teu català és preciós, dels millors que llegeixo. Tens nivell D i E i H.
Emily, visc a Chueca (Madrid). Podries aprofitar el viatge i anar a Colmenar Viejo per seguir també al carallot :-)
Caram, de Paseante a detectiu!
M'agrada molt, llegir-te en català, però això ja t'ho han dit.
Mira, ja t'ho han dit tot, així que no em queda res per dir-te. Però ja saps que et seguiré llegint, en català, en castellà o en xinès, perquè - si em deixes- et seguiré obris el blog que obris.
I no has fet cap falta, ni d'estructura, ni de lèxic, ni d'ortografia ni de res (que escrius molt millor que jo, home! que no tinc cap nivell-nivell, però en el seu dia vaif ger allò que en deien "reciclatge" per als mestres)
Un petonet detectivesc.
Jo me'n hagués adonat Paseante. T'ho ben asseguro.
Tens un català perfecte.
Apa! el que faltava .Torno de vacances i mira quin panorama em trobo. La Lilly liquidant a tothom a tort i a dret a la novel-la , tu perseguint xicotetes ,a aquestes alçades potser ja deus anar amb gabardina i barret com l'inspector Gadget , perque et pega mes que el Robert de Niro a Taxi Driver ...francament.
Bé , segueixo llegint i vaig a veure si s'ha xalat algú més de blogville aquest estiu...si es que se us pot deixar solets
Ah! i m'han semblat veure un grapat de faltes d'ortografía amén d'un grapat més de puntuació.Un escàndol.
Arare, moltes gràcies. Sí que vaig fer un munt de faltes, però la Rita va ser tan amable que me les va corregir.
Filadora, gràcies. I no te n'hauries adonat de que et seguia. T'ho ben asseguro :-)
MK, jo sóc més el Robert de Niro de "Toro salvaje", quan ja s'ha grillat del tot, està deixat físicament i empaita noietes menors d'edat al seu local de copes. Es veu al mirall i s'enganya a ell mateix: "Sóc el millor, sóc el millor", diu mentre llença cops de puny a l'aire. Quin gran actor.
I on dius que has vist aquest grapat de faltes? A cal Veí?
Apa, apa, sajerao!!!!!
A mi m'agrada llegir-te en català. I sé que t'amagaves darrera els arbres per no ser vist. I el que més m'agrada és la teva capacitat d'observació. És que, saps? m'agrada com expliques les coses?