Pendiente de contar
sábado, 30 de mayo de 2009 by el paseante
Sigo parcialmente incomunicado. Stop. En casa de Fra Miquel podéis ver y leer un largo paseo que compartimos juntos, aunque lo hiciéramos por separado. Espero que me permita repetir la experiencia en el futuro. Parecemos reporteros de verdad: el fotógrafo y el plumilla. Stop. Tengo historias por contar. El terremoto Ilse ha regresado a Barcelona, metiéndome en problemas con sus cánticos de hala Madrid en la cabalgata de los Reyes Magos del Barça tras el triplete histórico (música de Manel). Stop. La mujer elegante me ha hecho un favor tremendo prestándome su tecnología punta, y aún no le he contado que algo se instaló en su ordenador portátil -glups- (música de Blonde Redhead). Stop. Una buena amiga anda algo pachucha, con calditos y esperas largas de diagnóstico. Siempre le quita importancia a todo. Se guarda el miedo dentro. Pero le vamos a hacer compañía entre todos (G. me pregunta a menudo por cómo está; y con R. iremos a achucharla en esa playa larga). Estos días esa buena amiga prefería preguntarme telefónicamente por cómo de gamberras habían sido Ilse y la mujer elegante en su encuentro en Barcelona, en lugar de hablar de lo suyo. "Mucho. Han sido tremendas. Ni te lo imaginas" (música de Teddy Thompson). Stop.
Nadador, hauràs de fer senyals de fum. Sort de la tecnologia de la dona elegant. Igualment veig que estàs ben entretingut. M'apunto la promesa de noves històries, i les espero amb ganes.
Ha quedat molt bé la passejada conjunta amb en Fra Miquel sí :) I a part per les meves terres d'orígen.
I Melahel? Es cert que fa dies que levita amb la samarreta del Barça?
jolin, doncs jo et trobe a faltar, mecatxis amb la tecnologia quan no funciona. Però em console pensant totes les passejades xules i guapes que estaràs fent... B7s!
Bueno espero que se mejoren las comunicaciones y puedas contar tus historias en breve.
Te felicito por el triplete expresamente en mi block ;)
ah, y a falta de internet disfruta de la naturalaza ;)
abrazos
Framiquel estarà encantat de repetir l'experiència.
Bé, doncs esperarem que les comunicacions del "plumilla" es normalitzin.
Cuida les companyies! Ja veus que et poden cedir una mica de tecnologia en un moment de necessitat.
Una abraçada.
Esperarem les teves històries que sempre relaxen.
Confio que l'amiga "patxuxa" estigui millor. Molts ànims i una abraçada!
Està fent una primavera d'aquelles que deixen "xof" però no ofeguen...
Que tinguis una bona setmana!Nadador
Veus com no et prova això de nadador?
Segur que en una de les teves cabussades se't va mullar l'ordinador...
Torna al pasenante, home!!!
Un post preciós el que has compartit amb en fra miquel, allà hi he deixat el meu comentari per a tots dos.
Fes el favor de cuidar més les amigues, no pot ser que estiguin malaltones... :-)
Petons!
...hay abrazos que endulzan las lágrimas de los amigos... aunque las guarden en algún rincón de esa playa larga...nada junto a tu amiga (seguro que tiene sonrisa de mar)
Torna quan puguis! Tantes coses a explicar no es poden deixar perdre.
Eiiii, has tornat a ser tu!!!
Paseante, paseante, paseante...
Petonassos!!!!!!!!!
... mmmm.... sentia les seves passes però no n'estava segura...si de tornada de fer companyia a la seva amiga (espero que ja ben recuperada) necessita llimonada fresca, n'acabo de preparar... Una abraçada
Gràcies Khalineta, poblenovina. El Melahel fa dies que li he prohibit levitar, que la gent ens mirava raro :-)
Gràcies Nimue guapa. A veure si la tecnologia i les opos ens permeten escriure més sovint. Catxis...
Gracias Atikus. He visto tu felicitación en tu bloc. Tú y yo no nos vamos a enteder, que yo soy poco elegante cuando perdemos o ganamos. Y tú eres todo lo contrario. Me desarmas.
Fra Miquel, les comunicacions ja estan normalitzades. M'agradarà trobar una excusa per tornar a passejar amb tu. Em va agradar molt com va quedar el teu post. Busquem algun nou raconet de la ciutat?
Joaneta, no sé si la meva amiga està millor. Ella diu que sí, però sempre és molt optimista i ara pinta parets, tot i que hauria de fer repòs. A veure si aquesta primavera que ens ha deixat xof (a mi també) s'acaba i entra l'estiu de veritat.
Gràcies Rita, per lo del post de Fra Miquel i per demanar-me que torni a ser el paseante. Millor així. I les amigues malaltones sembla que ho estiguin menys. Ho escric en plural quan hauria de ser en singular.
Matilde, lo intentaré hacer. Y no sé si tiene sonrisa de mar, de momento la suya es de playa. Gracias por seguir entrando y a ver si inauguras tu blog.
Ja he tornat Alatrencada. Tinc ganes de notícies teves. Intueixo que alguna cosa no et funciona del tot, però tenim mitjans per estar en contacte i parlar. M'agradaria.
Rita, m'has tret els peus d'ànec del nedador. Coi. Ara que començava a nedar bé :-(
Quan la meva amiga estigui recuperada del tot segur que voldrà un got de la teva llimonada fresca. Sap coses de tu. Ella es la meva Lisbeth Salander.