Duelo en Blogville
domingo, 5 de abril de 2009 by el paseante
Del ganador de varios premios blogueros, del creador de Harén fútbol club, llega Duelo en Blogville (copyright de Violette Moulin).
Dos hombres opuestos. Una ciudad decadente. El Veí de Dalt regenta, agarrado a la botella de whisky, el único saloon que cada día tiene menos clientes y más coristas enfadadas porque no cobran cuando toca. El nadador dirige, abrazado a la Biblia, la única cárcel de Blogville que cada vez cuenta con más presos y menos ayudantes del sheriff contrariados porque no llegan a fin de mes.
Se enfrentarán al amanecer en la calle principal, para intentar que con su duelo regrese el interés por esa ciudad que en un tiempo fue bulliciosa y alegre. Cuando todo era una fiesta. El Veí de Dalt aparecerá mal afeitado y resacoso tras su última juerga con las chicas del can-can. El nadador irá impecable al duelo, con su levita almidonada y sus pistolas con empuñadura de plata, perfectas para despertar el amanecer con un tiro seco al corazón del contrincante.
Es deseable que los disparos no alcancen a nadie. Es posible que el Veí de Dalt invite al nadador a una copa en su saloon, tras el duelo fallido (ambos son algo miopes y les cuesta apuntar). Puede ser que Blogville vuelva a convertirse en una ciudad bulliciosa y alegre, donde todos nos contemos las penas y las alegrías, y pongamos y esperemos comentarios, mientras vemos que el cielo sigue siendo transparente y lo surcan aves sencillas tras las ventanas de nuestras habitaciones. En Blogville.
Duelo en Blogville, próximamente en sus pantallas.
PD: Per a la Violette. A veure si aconseguim que tot aquest món dels blogs torni a tenir vida. Sinó, ens hauran de fer una tomba a Blogville. L'Ilse ja ens escriurà els epitafis, que hi té traça.
Però si té més vida que mai!!!
Jo no deixo de nedar pel Turó Park, ja ho veus!
M'ha agradat, això del Duelo. Ja tens padrí? (O padrina?)
Apa! per què has d'autoritzar els teus comentaris? eh? eh? eh? ÔÔ
"la heredera del sin perdón de eastwood".
mark keagan. whasington post.
"el retrato inolvidable de una ciudad decadente. imprescindible".
joseph clemence. vanity fair.
"¿quíen dijo que el western era un género muerto?".
mary jo shilton. herald tribune.
això no m'ho perdo!!!
:)
Vols dir que ho animaràs això sense ni una miqueta de sang? Res una rascadeta encara que sigui... ;-)
M'has donat una idea de post... hehehehehe
Oooh, Nadador!!! Que divertit pots arribar a ser!! M'has fet obrir molt els ulls primer, després m'has fet somriure i finalment, riure...
Esperaré que passin aviat la peli i la miraré aguantant la respiració mentre m'inflo a crispetes!
:D
Tranquil que amb l'arribada de la primavera segur que tot això s'anima.
Però no prengueu mal, ei? Que això de que a la primavera la sang s'altera no va per les parelles que es baten en duel a pistoletaso si no més aviat per les parelles que s'enamoren d'un cop de sageta (de cupido)
PS: ostres! tu si que t'has animat tot de sobte! L'anterior post se m'havia passat!
oooh! no me'l perdria per res aquest duel!!! a veure si es veritat que revifem! (però sense fer-se pupa, eh! duelo de bon rollo, ehemm)
jajajajjajajajajjajaja
jajajajjajajaja
ais perdona... el nadador, és que he llegit així de primeres... "dos hombres apuestos"
jajjajajajajajjajajaj
jajajjajajajajjaa
que em pixooooooo!!!!!!!!!
ai.... lo que fa la imaginació....!
:)
petons i llepades gens congestionades!
Montse, no tinc padrina. Ho vols ser tu? I això d'autoritzar els comentaris és una castanya (fins i tot per a mi que he de confirmar-los un per un). Però ja n'estava fart de l'spam.
Òscar, jaja. D'això se'n diu humor intel.ligent. Gràcies per seguir la broma.
Mar, hi estàs convidada. Però vigila amb les bales perdudes :-)
Rita, ja mirarem de fer-li una rascadeta, encara que sigui, al Veí. I et faré pagar per aquestes idees, eh? :-)
Violette, vam quedar que recuperaríem l'esperit de Blogville, oi? Menys crispetes i a escriure. És una ordre, no un consell :-)
Fra Miquel, insinues que ara m'he d'enamorar del Veí de Dalt? Se'm gira feina.
Nimue, sempre m'encanten les teves expressions dolces: "Sense pupa". Vindràs amb el zeppe, per si la cosa es posa lletja i has de fugir?
Gatot, opuestos y apuestos. El Veí serà tot el que tu vulguis (millor no entrar en detalls). Però lleig no és. Ni jo tampoc. Va, envia una foto teva xulo. Vinga :-)
També em passa de vegades que llegeixo una paraula per una altra i em foto un fart de riure.
Petons i llepades. Ja et vaig posar be el link.
No podem permetre cap "duelo" , de cap de les maneres :) i menys entre tu i el Veí.Quedaríem orfes de galants i "gentelmans".
Ja m'he posat casi al dia...uns dies més i torno a nedar per aquí , per allà i més enllà.
Vaig estar a Barcelona al Romea en una nit plujosa ,i anava descobrint homes galants abraçats a dones elegants...
Una abraçada Nadador ( m'agrada més Paseante :)
Ni en el millor dels westerns es pot donar un guió amb un duel semblant!
És com confrontar el pijoteres del Gary Cooper (alias "Jo mai m'embruto); o sease; vós; i el Clint Eastwood (alias, "No em miris, que et fulmino"), osease, un servidor; en un duel que no tinc ni per on començar. No hi haurà color. De totes maneres m'agrada que m'acceptis una copeta de whisky al Saloon (tu de malta i amb tres glaçons, és clar) abans que et deixi com un colador. Et deixo el meu Winchester 73? No; que encara fotaràs un tret a alguna de les coristes del ca-can i desprées no podrem fer la festa en pau.
Em sembla que a Blogviller ja estan corrent les apostes... (8 a 1, és clar). No cal dir a favor de qui...
(I no cal que et treguis les botes, com el Custer).
quina gràcia! Pensava que la sang havia arribat al riu :) Del futbol directes a les armes
Saps què? Jo m'encarrego de les apostes, i els guanys els invertim en la festa.
Joana, el que esperem tots és que tornis a nedar per casa teva. I tranquila, que el Veí no sap ni on és el gatell d'una pistola. I jo li perdonaré la vida.
Veí, a trenc d'alba. Recorda-ho.
Khalina d'acord. Et guardes els diners de les apostes a l'escot, eh? :-)
NENAAAAAS, AL SALOON QUE VIENE UN PAYOOOO!!!
Jo ja estic pentinant les plomes i enllustrant les botes!!
http://www.youtube.com/watch?v=HaCOKvKp5JE
I cal decidir-se entre el Veí i lo Nadador??? Déu cada cop ho poseu més difícil...
(i això de moderar comentaris? és la teva petita venjança???)
Vaya, vaya, que duelo es ese??
en fin en cualquier caso ya sabes seguro que como pistolero, el mejor papel tuyo sería el de Sterling Hayden como Johny guitar, de musico, no de pistolero,...mucha música y pocos duelos, que siendo miope a donde van a salir los tiros!!
saludos
Atikus, Hayden no dejó que cayera ese vaso al suelo en la peli. Y tienes razón que con mi miopía mejor lo hacemos con balas de fogueo. A ver si hay heridos entre el público :-)
me presto a dejarme caer por allí con un maletín gordo tipo Mary Poppins lleno de bisturís, pinzas, agujas de coser, botecitos con alcohol, yodo, mercromina y árnica, algodones, gasas, vendas y un buen botellón de güisqui anestésico (per si preneu mal...).
Violette esperará mordiendo su pañuelito bordado, ansiosa, los tirabuzones rojizos trémulos bajo su sombrerito de flores, respirando trabajosamente dentro de su corpiño color azul celeste, rematado con cintas y volantitos en el escote y la cadera.
Xurri, eres una peliculera de verdad. Ya te imagino imitando una ambulancia con tus labios "ninoninonino" y abriéndote paso entre las damiselas con corpiños azul celeste gritando "abranpasoquesenosvá". Pero me da a mí que, tras la cura, igual Violette te estampa un guante en la cara y te reta a un segundo duelo en Blogville. Mola.
Qué va! La Violette d'aquesta peli és una ballarina de can can amb plumes vermelles al cap i carreres a les mitges negres de reixeta i es passa el dia al saloon fumant amb boquilla i bevent whisky sense soda.
No porta guants i és molt pacífica...
Nadador, aquest cop no veureu dones revolcant-se al fang ni mossegant la pols del carrer major de la ciutat.
Vale Violette, cambio la visión y ahora vas de cancanera, corpiño a anchas rayas verticales blancas y negras sobre falda negra con enagua roja rizada asomando por debajo, boa blanca en los hombros y plumas rojas en el pelo... pero lo morder del pañuelito nerviosa no te va? (no está contraindicado con el güisqui y la boquilla).
En el barro no me veo, pero porque no me veo peleando contigo. Antes nos veo a ambas espalda contra espalda peleando contra las rígidas damas del ejército de salvación - tú por el largo de tu falda y lo largo de tus piernas, yo por pura simpatía (contigo). Y luego pataleando en el aire y soltando improperios mientras los alguaciles del chérif nos reducen, camino al calabozo.
Juas.
I si el Veí i jo anem amb plumes vermelles i vosaltres us bateu a Blogville? Crec que seria un espectacle millor :-) No cal que hi hagi fang.