Ellas (vosotras)
martes, 20 de noviembre de 2007 by el paseante
Hace un par de años, de camino a casa de los Hayden, en un paseo arbolado, un machito discutía con una mujer junto a un cajero automático. Supongo que su cerebro no encontró más argumentos, y le pegó una hostia en la cara que la hizo caer de rodillas. Imagino que era la posición que él prefería para que le hiciera una mamada pidiéndole perdón. No me atreví a interceder, por lo que no me considero mucho más evolucionado que ese verdugo con el cabello oxigenado de rubio cutre.
Siempre me han apasionado las mujeres como personas. Nosotros somos más previsibles. En ese sentido no nos diferenciamos mucho de los animales. Pero ellas -vosotras- sorprenden porque su visión del mundo no es la establecida por los poderes. Envidio su sensibilidad, su empatía, su racionalidad...
Eso ya está muy dicho, pero lo pienso: el mundo sería diferente gobernado por ellas, por vosotras. Entre otras cosas, porque no compiten para ver quién la tiene más larga.
He entrado en la web del Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales). En el Estado español faltan 54 mujeres asesinadas en 1999 por sus parejas, 63 en 2000, 50 en 2001, 54 en 2002, 71 en 2003, 72 en 2004, 58 en 2005, 68 en 2006. En lo que llevamos de año faltan 63 personas sensibles, empáticas, racionales...
No creo que sea difícil introducir un cuchillo en su cuello y rajarlo, o golpear su cráneo con un martillo, o lanzarlas al vacío desde un séptimo piso. Lo difícil vendrá después, cuando los hombres nos miremos cada mañana al espejo para afeitarnos y no seamos capaces de reconocer en ese rostro ninguna sensibilidad, ninguna empatía, ninguna racionalidad. En esas cabezas con el cabello oxigenado de rubio cutre. Pensando en lo grande que la tenemos. En lo grandes que somos. "Puta gente", como diría Be.
PD: Adoro las canciones de Bebe y su discurso que hace pensar.
No sé si el cafè amb llet se'm posarà gaire bé avui... Un post molt dur, però bo.
Una barcelonina
Les compatriotes de la dona germànica que viu amb el meu germà li van dir que els espanyols cremaven les seves dones.
En defensa dels qui no ho fan, diré que els homes són més previsibles, però també solen anar de cara, son menys recargolats, miren als ulls i saben demanar perdó. Normalment, com a professora, m'estimo més els adolescents que les adolescents.
Gràcies pel teu homenatge, Paseante.
Els paios que peguen dones són uns cretins i immadurs. No cal dir que els arriben a matar-les, un grans fills de la gran p....
Però quan un col.lectiu és només de dones...deixa-les anar! Es traurien els ulls entre elles.
El post té alguna relació amb la data?
Realment no tinc paraules per a descriure a tots els maltractadors.
Per altra banda, no m'agrada generalitzar sobre gèneres, ni sobre cap grup. No podem considerar com un tot a persones individuals. I fent una mica de broma, no tots els d'un poble són uns xulos, o uns rates, ni tots els homes són previsibles. No m'agrada que m'englobin en un tòpic, ni per bé, ni per mal
Leo este post y no te reconozco. No me gusta lo que dices. Es simplista y además es mentira. Y lo peor de todo... ¿en serio te gusta Bebe y su feminismo de salón? Y a veces las mujeres llegan al poder. ¿Te acuerdas de Margaret Thatcher? Y no me digas que hay que comportarse como un hombre para llegar, please.
No sabría yo que decirte , Paseante. Los hechos son los hechos y el número de mujeres asesinadas a manos de hombres que eran sus maridos , novios o amantes está ahí y creciendo. Algo pasa , o quizás ha estado pasando siempre y no lo sabíamos porque no llegaba a ser noticia.
Nunca me he encontrado en una situación de violencia , aunque he visto de cerca a un buen número de carcamales.También he visto y he trabajado con mujeres que se servian de valores y roles tipificados como masculinos , para trepar y hacerse valer en una empresa o en una relación.
No sé. Intento evitar ese tipo de gente, o no responder a sus modelos de conducta.Cosa que me ha llevado a ser un poco el "Yo Claudio" de la empresa , por otra parte.
Pero también conozco a hombres y a mujeres totalmente cordiales, buenos , asequibles e inteligentes.
Y yo diría que no es verdad lo que dice el veí de dalt.Yo trabajo con un nutrido grupo de mujeres y discutes y te mandas a la mierda , pero por lo mismo hablas del problema y lo resuelves y al día siguiente ya estás ayudándola a pasar las penas del marido pendón.
Em sap greu barcelonina. I gràcies pel cometari.
Sempre he preferit el tracte amb les dones Violette. Potser he tingut sort i no n'he trobat cap recargolada. Les que conec saben demanar perdó, i acceptar-lo quan cal.
En quins ambients et mous Veí? Dones que es treuen els ulls! Mare de Déu Senyor, com diria en Higgins.
Tinc tirada a generalitzar Khalina. Sé que és un defecte. De vegades em surt sense voler, i d'altres de manera pensada, com en aquest post. Em va semblar que així quedava més contundent. Segurament m'he equivocat.
Ilse, me has puesto un comentario muy duro. Pero lo piensas asi, y así lo respeto. Me recomendó que escuchara a Bebe una persona con muchos años de conservatorio, y de recitales de música de cámara (formó parte de la orquesta del Liceu bastante tiempo). Confío siempre en su criterio musical porque es una profesional de ese campo.
MK, me ha encantado eso de que eres como "Yo Claudio". Me gustaba la serie y el personaje. Tienes pinta de no complicarte la vida con tonterías.
AMOOOOOOO ESTA CANCIÓN!!!
ya he cantado tantas y tantas veces s2
:D un dia canto pa ti!
Gracias por la parte que me toca xD
;* Bonito post como siempreee
Tampoc diguis que "potser t'has equivocat". Molta gent tendeix a generalitzar. Molta gent es pensa que el que passa a la seva empresa passa a totes, o que el que és costum en el seu barri, ho és a tots... I de vegades va bé sortir una mica fora del teu entorn i descobrir altres ambients (aquest comentari no va per tu, Paseante, va en general. I ara jo també generalitzo)
Suposo que es pot permetre generalitzar segons l'objectiu que volgui aconseguir jaja. I ara em sento Maquiavel amb "el fi justifica els mitjans", i no vull que em malinterpreteu.
Me encantaría esa canción Thaís. Hoy he escuchado por primera vez a Adriana Calcanhoto (o algo así). Genial.
No ho sé Khalina. M'ha sorprés, i molt, que les dones sembla que tregueu ferro a aquesta situació. Els etarres maten menys i són notícia cada dia. Em recorda aquelles sentències judicials que no entenc. Però ja t'he dit que potser estic equivocat.
Potser per això en moren tantes.
El otro día escuche en la radio un tipo que decia que no podía vivir sin una chica, a los dos o tres dias la mato...no puedo creer que exista gente así!!!
ni programas de televisión de ese tipo.
Espero que algún día se respete a las mujeres, y en general la vida de las personas, y esos seres despreciables desaparezcan.
Ara tiraré pedres sobre la nostra pròpia teulada... Però alguna vegada he pensat que a algunes dones potser els agrada que les tractin malament. (Estic totalment en contra de tot tipus de violència!! I no pretenc justificar res!)
Hi ha grans i fantàstiques dones al món com també n'hi ha de molt cabrones (el mateix penso dels homes) Així que no podem generalitzar. Però bé, s'agraeix el teu post homentage al gènere femení.
És molt difícil entendre perquè tantes dones aguanten la violència a casa però no crec que sigui perquè a cap d'elles (nosaltres) els agradi. Hi ha la vergonya, el temor, la por, el terror, la falta de medis, la ignorància, les promeses del maltractador, la compassió... i dins de cada apartat, mil matisos i mil graus. És difícil dir prou i denunciar. És difícil que et creguin. S'han de tenir mitjans i molta valentia. Sé de què parlo.
I no crec que ningú tregui ferro a aquesta situació, Paseante.
Gràcies per la cançó i per les alabances. Hi ha de tot al món. També hi ha homes molt sensibles i que no enganyen! Per ells també la meva alabança!
una abraçada!
Penso com tu Gemma.
Pues a las trincheras Atikus, y a hacerles la guerra, aunque sea con simples posts.
Hi ha de tot Alatrencada. Però és curiós que només morin elles. Alguna cosa vol dir això. Oi?
Penso que només cal dignitat, Violette. Sé que moltes dones no tenen la formació, els mitjans, la valentia... Però, de mica en mica, s'ha de girar aquesta omelette.
Una abraçada Joana, sempre ets molt cordial. Gràcies.
Les dones moren més sovint perque són més febles, físicament.
A més, en la dinàmica habitual de parella, l'home fa servir la força per dominar, la dona la paraula. A aixó corresponen els tòpics de brutus i recargolades, respectivament. Trogloditos i bruixes.
El cas és que la situació es pot produïr amb més facilitat del que es podria pensar. És una merda. I la Violette té molta raó.
M'encanta Bebe. És bestial. Musicalment també.
Gràcies pel comentari Xènia, i per dir que la Bebe és bestial.