Carme Solé Vendrell
miércoles, 25 de abril de 2012 by el paseante
Estoy sentado en la terraza de un bar, tomando un café sin azúcar. Mi cabeza queda a la altura de esas increíbles piernas largas que conducen a las muchachas altas a mezclarse con la multitud de rambla Catalunya a la captura de celebridades.
Allí, en el paseo, manda Sant Jordi y hay un mercado de famosos que quieren escribir y de escritores que buscan ser famosos. En la carpa de una librería intuyo a María Lapiedra, junto a Almudena Grandes que está al lado de Pasqual Maragall (el pobre mantiene la mirada extraviada, mientras lo guarda Diana, su esposa, con un gorrito de invierno inadecuado en primavera). Ninguno de ellos firma libros. Toda la gloria se la lleva un tal Mario Vaquerizo, al que ataca con flashes una marabunta de gente que se da codazos para alcanzar la gloria de estar cerca de él, lo más pegado posible a esa estupidez.
Eso sucede un poco más allá. Y un poco más allá todavía, firma libros el único enemigo de verdad que tengo en esta vida. Ha escrito una obra sobre un asesinato en los Pirineos de Huesca. Cuentan que es buena, muy a pesar de mi envidia (él forma parte de esa gente que sólo sabe poner zancadillas. Es competitivo y egocéntrico).
Pero eso no me preocupa esa tarde mientras tomo un café frente a un stand de literatura infantil, donde una niña rubia con dos coletas hojea un ejemplar de un libro con tapa verde (no puedo leer el título) que le acaban de comprar sus padres, ajena a esas personas que la esquivan a toda velocidad para sacarse una foto con Mario Vaquerizo o con el autor de esa obra pirenaica. Sobre el rostro de la niña, un cartel en la caseta de libros infantiles anuncia la presencia de la ilustradora Carme Solé Vendrell a media tarde.
No la he visto en mi vida, pero tengo referencias de su trayectoria, de los autores a los que ha dibujado y de su biografía. Allí no hay nadie de su edad firmando obras. Así que permanezco sentado en esa terraza del bar, con paciencia, fumando, en espera de esa mujer que nos dio un golpecito en la espalda, sin conocernos y sin debernos nada, a la mujer de los mares del sur y a mí. Ella quizá no alcance nunca la popularidad de Mario Vaquerizo o de María Lapiedra o del autor de ese libro sobre el crimen de Huesca, pero tuvo un momento de su vida para dedicárselo a dos personas que tenían ilusión y eran invisibles. Seguro que lo ha hecho con más gente, aparte de nosotros (son personas que sólo saben poner facilidades, que no compiten, que son empáticas).
Espero su llegada, mientras mi cabeza queda a la altura de esas increíbles piernas largas que conducen a las muchachas altas a mezclarse con la multitud de rambla Catalunya en busca de famosos, y la niña rubia con coletas ya está en la página final del libro que le acaban de regalar. Luego lo cierra y le pide a su madre que lo meta en su mochila, como si fuera un tesoro.
Passejant dilluns per una Rambla qualsevol vaig veure escriptors solitaris disposats a signar el seus llibres de qui la gent passava de llarg.Vaig sentir un calfred enmig de tota la gernació veient com la gent comprava les novetats mediàtiques escrites ves a saber per qui, i veient-lo a ell, sabent el que significa escriure i deixar-hi la pell i les esperances.
Va així això...
(Una vegada vaig escoltar una entrevista a la ràdio que li van fer a la Carme Solé Vendrell i em va agradar molt.De seguida vaig anar a mirar a la prestatgeria dels llibres de la meva infantesa i allà la vaig trobar, en un conte il·lustrat que llegia quan portava cuetes.Tinc un tresor ;-)
Espero que la teva espera donés fruit i en tinguis un tu també.
A mi, el que em fa una mica de ràbia de la diada de Sant Jordi, són aquesta mena de personatges que els hi escriuen el llibre, els hi donen tot fet i mastegat, i es pasen un dia sencer signant llibres que no han escrit, i acabant la jornada amb un si te he visto no me acuerdo... però amb la butxaca plena.
Jo no pensava en en Mario Vaquerizo sino en la Anita Obregón (toma ya!!!). I si, sap greu pels escriptors que s'ho curren de veritat.
Jo la vaig trobar un dia per Gràcia (crec que era ella).Suposo que algun dia la coneixeré (a la Carme). Ja sabia que havia d'estar per Sant Jordi a Barcelona, en fin...
Ningú t'ha regalat cap llibre? o al menys un clavell?
Si realment el teu “paisano” es així, no t’hi amoïnis... sempre he pensat que tard o d’hora, el temps s’encarrega de posar les coses i a la gent al seu lloc. Les persones que fan mal als altres, d’una manera u altre ho acaben pagant. Envoltat de persones amb empatia que saben posar facilitats i apartat dels que no t’aporten res de bo. Sant Jordi es el que té… molts llibres, moltes roses i algun que altre capullu!! (Ui…. Això es una paraulota… vaig a rentar-me la llengua amb sabó)
Por aquí no se celebra el día del libro.
Pero mis recuerdos de este día no son de los mejores ya que en aquel tiempo trabajaba en una librería.
María la Piedra??????????????? Fira, sí, fira.
Tens un enemic?? Ostres, m'en faig creus!! jeje Deixa'l fer, jo espero com diu la Kala que el temps els posi al seu lloc als que van pel mon fent malures (encara que de vegades tampoc hi confio en la justicia "divina") Ja veig que es un fidel seguidor del Salvame i La Noria que els coneixes tots els "mediàtics" jijijiji
Petonets Sr. Paseante
m'han encantat les il·lustracions del vídeo, paseante. La Carme Solé té un estil semblant?
Trobo a faltar l'enllaç al vostre llibre...
si no et vols fer publi, el podries passar per email, no?
bona nit, company.
Aquest tal Mario Vaquerizo és el marit de l'Alaska? Es veu que hi havia el Mario Conde però per sort quasi ningú li demanava signatura grr. Jo estava malalta i vaig enviar al meu company de reporter informador.
M'agradaria tenir un llibre signat per tu i la dona dels mars del sud
Penso que el del llibre dels Pirineus és un, però...
Ale!!!! Jo també vull tenir el vostre llibre i signat pels dos!!! :(
...
:)
...
Ho dic en serio eh!!!
:)
El dia de Sant Jordi... és lo que té!
Jo també em vaig fixar en els escriptors que estaven per signar... Un al costat de l'altre...
Quina crueltat! Com es deuria sentir aquell al que no li ve ningú per signar el seu llibre i que té un al costat amb una cua que es perd a l'horitzó...
Jo vull tenir el vostre llibre signat per tots dos, però quant el tingui, us convidaré a casa per què me'l dediqueu en la intimitat ;o)
Gracias por descubrírmela. He entrado en su página web y me han gustado muchísimo sus ilustraciones tan expresivas, tiernas y suaves. En ocasiones, veo cuentos que son ilustrados de una forma demasiado dura, bueno, no sé si es la palabra.
Y qué es lo que deduzco de todo lo que leo aquí, que publicaste un libro con la Mujer de los Mares del Sur. Me encantaría verlo y leerlo. Puede que hasta lo comprara para regalárselo a una personita muy especial.
Un abrazo, Paseante misterioso
País, de moment nosaltres escrivim aquí. Però fem exercicis per poder passar a paper un dia. I si algú ho aconsegueix, ens ajudarem els uns als altres. Vull fotos de les teves cuetes :-)
Anna Eme, i les hores que es passen prostituint-se la tele? Tenen el seu mèrit :-)
Emily, he tingut aquell llibre de la Wolkswagen. Un dia en donarem gràcies de tot allò.
Kala, costa aparcar la rancúnia. I ho sé que he d'aprofitar la gent maca que conec. Com tu. Però això no t'alliverarà d'anar corrents a rentar-te la llengua amb sabó :-)
Mari-Pi-R, trabajar en una librería es lo mejor del mundo, ni que sea en la Via Augusta.
Francesca, un respecte per la María Lapiedra. Els nostres pares van treballar junts.
Lluna, la veritat és que no conec els famosos més que pels programes de ràdio que parlen de la tele. Reconec més les seves veus que les seves cares. Un petonet.
Gatot, el llibre sortirà a finals d'any (és un conte infantil nadalenc i no l'ha il.lustat la Carme Solé Vendrell. Ho ha fet una altra dona). És clar que posaré l'enllaç. Una abraçada, company.
Khalna, no es pot estar malalta en un dia de festa. Ara m'has recordat una heroïna russa (clar que amb el teu to de pell...).
Gerònima, jo sóc el Salinger català :-) Ja te'l signarà aquella public relations de la dona dels mars del sud.
Fra Miquel, a darrera hora del dia de Sant Jordi, davant del Corte Inglés de plaça Catalunya, hi havia l'autor del Mortadelo y Filemón amb una cua infinita davant seu. Al seu costat, dos nois que havien fet un còmic no tenien ningú esperant una signatura.
Daltiva, el libro no saldrá hasta final de año. Carme Solé Vendrell nos dio un empujoncito hasta que encontarmos editor. Queríamos que lo ilustrara ella, pero no fue posible. Lo ha dibujado otra excelente dibujante.
Pues eso... una crueltat, o potser masoquisme¡!
A mi m'asseuen al costat de l'Ibañez i m'aixeco per fer-li una reverència, li demano que em signi un còmic i marxo cap a casa a llegir-lo.
A mi el que m'agrada d'aquesta diada és l'ambient. Els llibreees... gairebé a totes les parades trobes els mateixos i la majoria són novetats. Em va alegrar trobar un parell de parades amb llibres de segona ma.
N'hi hauria d'haver més!
Bon cap de setmana
No hi ha res com un Sant Jordi a Barcelona, eh?! I sobre els "escriptors" mediàtics, diuen que l'important és que es llegeixi. Deu ser veritat, però també seria interessant que sapiguessim què llegim, encara que ho triem...No sé si m'explico...
Fra Miquel, t'hauré de posar en contacte amb el meu pare perquè féu intercanvi de Mortadelos :-) I jo també vaig veure una parada de llibres de segona mà. Em va sorprendre.
Edelia, crec interpretar que de vegades triem el que ens diuen que triem (campanyes publicitàries, etc).
No anem bé, no, si la gent es pira per un tio que la seva màxima preocupació a la vida és procurar-se un arsenal de cerveses per la nevera...
No conec la Carme Solé, però una persona altruista d'aquesta mena ha de tenir sensibilitat per nassos. La buscaré.
M'alegra que publiquis un llibre,(ja informaràs quan surti!) Ara toca un recopilatori dels teus millors posts! ;)
Commuter, doncs jo sóc molt Simpson amb això de les cerveses :-)
La Carme Solé va ser molt altruista amb nosaltres. I us informarem quan sorti tot plegat. Serà un conte petitet per a nens.
Gràcies pel teu comentari que apuja els ànims.