Gent que no conec del barri (l'estanquera nova).
domingo, 19 de febrero de 2012 by el paseante
Passo sovint per davant de l'estanc on ella treballa. Ho faig amb gorra o amb el cap descobert, amb el coll aixecat de l'abric o espitregat, amb bufanda o sense, amb el cabell curt o llarg. Ella és nova en aquell aparador on canvien massa sovint de persona que despatxa. Faig de camaleó perquè no em reconegui quan la miro darrere els vidres tota trista, allí engabiada. Costa posar-li edat. Sembla més aviat jove, però la mirada és vella. Si es pensa que no la veu ningú, fa una calada d'un cigarret que té amagat sota el taulell. Després expulsa el fum com si llancés barquets de paper en un riu amb els telèfons de mil antics amants allí escrits esperant que l'aigua difumini la tinta.
De vegades entro a comprar un paquet de paper de fumar per fer-li companyia vint segons. Té uns ulls clars que no em miren mai. Pago els vuitanta cèntims i surto al carrer per observar-la, de reüll, darrera la peixera, abans que em torni a engolir la ciutat.
PD: Marxo uns dies (a partir d'aquest dijous) per ajudar els meus pares (potser encara escriuré un darrer post -demà diumenge tinc un dia xulo- o potser ja no diré res més). Em tocarà fer de cuiner. Si em passeu receptes faciletes us ho agrairé molt. Me les emportaré apuntades a la terra de la boira.
PD2: Emily, com era aquell arròs amb mandonguilles i ou dur ratllat? Encara bavejo.
Me ha conmovido imaginar esos barcos de papel lanzados al río con los teléfonos de antiguos amantes.
Mañana, si tengo tiempo, te escribiré una receta.Ojalá tu día sea muy "xulo".
A l´hora que et llegeixo, les nou del matí d´un diumenge, em costa una mica imaginar-me aquests barquets, estic molt espessa encara. Durant el dia hi aniré pensant i segur que cap a mitja tarda els veuré surar damunt del mar.
Cuinant no sóc de mètode, m´agrada molt però em costa seguir receptes al peu de la lletra. Aquesta setmana passada he fet algun invent aprofitable, ja te l´enviaré.
(Emily, canta´m la de l´arròs amb mandonguilles que el trobo molt original)
A mi la frase del papel también me ha conmovido. Sabes tocarnos el corazón de manera natural, Paseante.
No soy una gran cocinera, pero si puedo te envío algo.
Un abrazo y buen viaje.
A mi m'ha quedat la frase: "potser ja no diré res més",estàs tonto.
País, la recepta és molt típica. On diu mandonguilles, apunta pilotetes, sóna raro. Ja saps, mini pilotes per a l'olla. Brou amb arròs del delta de l'Ebre (imprescindible per fer país)un ou ratllat i les pilotetes surant...
En fin, Paseante, que tinguis bon dia demà i els que venen, ajudar els pares és de bon fill :)
Buenooo, ho reconec, m'ha agradat la frase dels barquets...jo ho interpreto com a: "antes de entrar, dejen salir". Per què no li dónes el teu telèfon escrit en un paperet de fumar?
I vols dir que no tens a la noia acollonida?? Això d'anar-se disfressant sense ser el temps pot fer una mica de por... Ves que no et prengui per un terrorista albano-kosovar!!! No m'estranya que no et miri.
Si vols alguna recepta només cal que ho diguis, no sóc gran cuinera, però faig algun plat que queda prou bé, si vols te les explico de viva veu si ets per aquí, jeje encara que l'arròs amb pollastre al curry no sé si li agradarà a la Sra. Sofia...
Petonets Paseante.
Pd. Estàs llegint Makinavaja?? M'encantava quan comprava El Jueves.
Bueno Paseante te voy a echar de menos aunque yo también me voy unos días.
Cuida mucho de la familia y haz la buena receta que tanto te gustó.
No te preocupes mucho todo con amor sale.
Un abrazo
Fa aproximadament divuit anys que vaig deixar el vici de fumar… i de vegades em fas venir ganes d’encendre un cigarret!!
Espero que el fet de que hagis d’anar a ajudar als pares, no sigui per una malaltia, i si ho es desitjo de tot cor que sigui lleu.
Trobaré a faltar molt llegir-te!!
Anónimo dijo... = Kala
(Una de dues, o estic mutant a robot o em fan falta ulleres)
I després què fas amb tants paquets de paper de fumar? Per què tu ja has deixat de fumar. Oi?
Si vols me'ls pots passar. Jo els utilitzo per assecar les claus del saxo...
No tinc massa receptes per passar-te. Cuino una mica de tot, però senzill... truita de patates, pollastre al forn, sopa, ous ferrats amb patates i coses així.
El meu llibre de referència per a cuinar és:
"La Cuina de l'Estudiant" De Margarita Torrent (La portada la trobaràs al final de la barra lateral del BANC AMB VISTES).
Bona estada a la terra de la boira!
abraçada
Patatas a la riojana:
Patatas, chorizo de aquel rojo y cebolla. Sofría el chorizo rojo un poco y retire. Añada las patatas en trozos y cebolla. Ponga un poco de agua o caldo casero y cueza hasta que las patatas estén en su punto. Una el chorizo a la cazuela y deje reposar.
Le importaría quitar eso que nos pregunta si somos un robot?
Peix al forn en un llit de patates i ceba: Talles les patates fines (2mm) i les vas posant en una plata de forn untada d'oli formant una capa. després talles ceba fina i també li poses a sobre. Sal i pebre i al forn! El forn ha d'estar calent però les patates es fan a foc baix 1/4 d'hora...Després posem el peix,només amb sal, al damunt de les patates i ho coem deu minuts.
Apa, que vagi de gust!
Set anys després, La RaTeta t'ofereix un llistat de receptes MOLT útils. Mira-te-las que valen molt la pena:
http://comradioblocs.com/lacuinadecarbo/category/receptes-en-un-minut/
Un cop més, un plaer (i saps que és així). Cuida i cuida't molt. Petons
Arrel d'una d'aquestes cadenes de correus he aconseguit varies receptes. Te'n copio una que em sembla fàcil de fer. Jo penso provar-ho:)
Pollastre amb crosta
Ingredients:
pits de pollastre
sal
mantega
formatge emmental ratllat
farina de galeta
Les quantitats segons quants sigueu.
Poses el pits de pollastre al fons d'una safata fonda per anar al forn, i els sales una mica.
Fas una pasta barrejant mantega, formatge ratllat i farina de galeta a parts iguals, i l'extens per damunt dels pits de pollastre.
Ho poses al forn. La mantega es desfarà i amb el formatge i la farina de galeta faran un crosta boníssima i cruixent que contrastarà amb el pollastre que quedarà cuit però no sec.
Espero que t'agradi!
Com diu la raTeta... cuida't
abraçada
PS: El "no robot" de blogger diu:
"necessary"
Ja veus... cuida't
Hi ha estancs que no conviden a quedar-s'hi de petits com són o bunkeritzats com estan. Potser sí que es deu sentir engabiada... Segur que cuidaràs als pares excel·lentment amb aquestes receptes express... però vigila amb el colesterol!!!
Daltvila, gracias. Fue chulo ese domingo. A ver si lo cuento a mi regreso.
País Secret, les nou del matí d'un diumenge és hora d'anar a dormir, no de llevar-se. I més ara que ets DJ :-) M'agrada la gent que inventa a la cuina, que no és dogmàtica amb les receptes.
Ada, no sé tocar ni corazones, ni pechos. Cachis. A ver si me pasas alguna receta de caldereta. Un abrazo.
Emily, "potser no diré res més" abans de marxar uns dies, coi. Torno la setmana vinent i continuaré escrivint poca-soltades. I molt bonic això de donar-li la recepta de l'arròs amb mandonguilles a la País abans que a mi. M'apunto aquests privilegis que tenen algunes persones davant meu.
Lluna, només espio aquella noia de l'estanc sis o set vegades al dia. No crec que sigui res greu. I aquest arròs amb pollastre i curry té bona pinta. Jo sé fer un pollastre amb pinya, poma, panses i curry. Suposo que són sabors similars.
Mari-Pi-R, seguro que tú no te marchas a sólo 200 kilómetros de tu casa :-) Buen viaje también para ti. Seguiré tus consejos. Un abrazo.
Kala, quina enveja això dels divuit anys sense fumar. Un dia m'agradaria escriure-ho. Lo de la meva mare és una simple artroscòpia de menisc. Però suposo que no podrà caminar amb facilitat. La casa és gran i és millor que no pugi i baixi escales en uns dies. Trobaré a faltar els teus comentaris que sempre m'augmenten l'autoestima.
Fra Miquel, no he deixat de fumar. Però si mai necessites paper per al teu saxo, i els estancs són tancats, només cal que me'n demanis. Jo també sóc de cuinar senzill i totes aquestes coses que dius les sé fer. Demanava receptes per cuinar una miqueta diferent per als meus pares. Gràcies, maco. Una abraçada.
Emily, m'ho apunto, però no sé si ho faré. Segur que està boníssim, però això té pinta de bomba de rellotgeria. Millor l'arròs amb mandonguilles. I això del robot ho vaig treure, però em va començar a entrar spam de webs russes de sexe. Joder (mai millor dit).
Parèntesi, gràcies. Té bona pinta. Sembla una mica com una papillote però feta al forn. Aquesta recepta la faré.
Rateta Miquey, moltes gràcies. Un petonet.
Fra Miquel, moltes gràcies. És una recepta original però porta formatge i mantega. La podria fer, però hauria de ventilar la casa tres dies seguits :-) En qualsevol cas, s'agraeix.
Anna Eme, aquest estanc del que parlo és mini (de vegades hi ha cua de clients al carrer). Faré el que podré i el colesterol ben lluny. Gràcies, fotògrafa.
Preciós el post, comme d'habitude, cher Paseante.
Força, estem amb tu i et pensem.
Rep una molt, molt forta abraçada, plena de gràcia.
No t'he vist apunta't al sopar veïnal...encara :)
I una recepta fàcil :
Bulls arròs evaporat i el reserves
en una cassola oli d'oliva, un pebrot vermell a daus+ 3 pastanagues a rodanxes, 3 cebes a trossets. Rossejar-ho.Afegir-hi curry i panses de corint. Un cop tot daurat afegir-hi l'arròs.Queda sec i "suelto". Amb un ou farrat queda deliciós.
Bon diumenge. Ja has tornat amb una barqueta de fum del país dels amants? :)
Que vagi molt bé!
Jo tinc unes quantes receptes al blog moltíssimes! :) I algunes de ben senzilles.
T'esperarem :)
365 contes
Terra de llibres
Àmber, gràcies. Sovint em preguntes per la meva mare i t'ho agraeixo moltíssim. Una abraçada.
Joana, el Veí no em convida a aquest sopar veïnal. Té por de la competència :-) Gràcies per la recepta. Té bona pinta per fer-la als meus nebots. I això de la barqueta de fum se m'escapa. Catxis.
Bajoqueta, moltes gràcies. Tinc pendent el teu blog de fa mesos. Ni t'he posat un link. Ara ho faig. Sóc un despistat. Em costa entrar a nous espais, però després sóc molt fidel.
Per què no et mira mai amb aquests ulls clars quan et ven?
Dóna-li un paperet amb el link d'aquest post. A veure si et mira el proper cop
Khalina, en aquest estanc canvien sovint de dependents. La dona aquella dels ulls blaus ja no hi és. Ara hi ha un noi grassonet. Catxis. No et passa que t'acostumes a algú i quan desapareix ja no saps com tornar-lo a veure?