Borada
martes, 2 de marzo de 2010 by el paseante
Hace poco subió la vecina de abajo para quejarse de unas humedades en su cuarto de baño. Es una sindicalista menuda y atacada por los nervios, que tiene tres libros de poesía publicados (según ella). Creo que no me gustarían porque me cuenta que es una persona muy ocupada, y para narrar algo que valga la pena hace falta tiempo y calma.
Hace poco subió el albañil de la compañía de seguros para investigar de dónde venían las humedades en el cuarto de baño de la sindicalista de abajo. Era un andino menudo y atacado por los nervios, con tres libros de poesía publicados (según él). Dejó fluir el grifo e inundó de agua las baldosas con el teléfono de la ducha. "Esto van a ser las racholas. No lo cubre el seguro", sentenció. Me contó cómo rascar las juntas entre las baldosas e impermeabilizarlas con borada (una especie de cemento que no deja filtrar el agua), cómo poner selladora entre la bañera y la pared, y cómo desenroscar los grifos y rellenarlos con cemento blanco. Lo anoté todo en mi libreta (donde apunto ideas para escribir posts), sacando la puntita de mi lengua aplicada. Le dije que comprendía perfectamente sus instrucciones y que me dedicaría a ello inmediatamente. A veces no me queda otro remedio que mentir. Jamás he sido manitas, pero ahora soy pobre y no puedo contratar a poetas lejanos para que me impermeabilicen el baño.
Me desplacé al Servicio Estación con una gorrita de lana, para dar el pego, y la libreta (donde anoto ideas para escribir posts) repleta de marcas de selladoras, de boradas y de cementos blancos. Parecían jeroglíficos, mientras subía y bajaba los cinco pisos buscándolos en ese universo hostil para los que no somos hábiles con las manos. Me perdí entre las estanterías repletas de artículos tan indescifrables como los poemas de algunas personas sindicalistas o andinas que escriben aunque sean gente muy ocupada y nerviosa. Encontré los productos tras consultar en los puntos de información. Con todo, me rascaba la cabeza, bajo mi gorra de lana gris, leyendo las instrucciones de una caja de cartón que podría parecer un detergente para lavar a mano, pero que se titulaba Juntas blancas impermeables Beissier. Llevaba un poema escrito en la parte frontal: "Limpiar y sanear las juntas. Añadir 0,4 litros de agua por cada 1,5 kg de Juntas blancas impermeables y mezclar hasta conseguir una pasta consistente. Aplicar con espátula de goma en diagonal sobre la junta, presionando sin frotar". Indescifrable, como un poema.
Regresé a mi cuarto de baño en ruinas. Me puse unos jeans viejos que me iban pequeños (cuando me agachaba para intentar mezclar ese polvo de la cajita mágica con agua, me quedaba la hucha trasera a la intemperie). Me puse el jersey que mi última novia dejó abandonado en un cajón de mi apartamento porque en el trópico van en manga corta y no necesitan disfraces de esquimales, e intenté aprender cómo se agarra una espátula.
Eso fue hace días. Me he pasado una semana cantando coplas que sonaban en TeleTaxi, mientras adquiría el oficio de albañil. Como sucede siempre en la vida, aprendes a base de tiempo y esfuerzo. A media semana, sellaba bien las baldosas. Supe cómo limpiarlas con un trapo húmedo para quitar el exceso de pasta. Cómo pincharlas con un mondadientes para saber que eran herméticas. De vez en cuando salía al balcón a fumar un pitillo, mientras se secaba mi gran obra de arte en el cuarto de baño. Esta noche ha pasado la primera chica escotada de la temporada bajo mi balcón (parece que asoma la primavera). La he incomodado con un silbido en forma de piropo, con mi hucha trasera al aire. No ha perdido el tiempo elevando su mirada para ver mi rostro repleto de polvo, mis dedos cortados por frotar el cemento, ni mi manicura echada a perder por la borada. Flotaba etérea, segura de sí misma. Por Torrent de l'Olla.
Parece que se acerca la primavera. Apago el cigarrillo en una maceta y regreso al trabajo.
PD: Podría escribir un post parecido por la muerte de mi ordenador, pero he optado por el cuarto de baño. Los trastos coinciden en estropearse últimamente. Estoy de reformas. Quizá por eso he estado lejos de Blogville.
PD2: Gràcies Emily per avisar que tenia un virus. Ets un encant.
Primer: la música que il·lustra el post, no havia de ser dels Smiths, com a mínim Camela i el seu: pensando en ti. Vols dir que la sindicalista aquesta tenia humitats a les racholes? no devia ser a un altre lloc? Mira que les dones són rares i...Ara que penso, tinc una terrassa per pintar, una balconada de fusta per rascar i pintar, la caldera que em fa el tonto, i humitats...A quan cobres l'hora? Pago el que sigui per veure el canalillo...No sóc sindicalista, però tinc temps de sobra i escric una novel·leta...
Però... cagunlaputa (ho sento, són les males companyies blogueres que llegeixo últimament las que em fan dir aquestes coses) COM POTS SER TANT BÓ!!!! a aquestes hores i em fas riure!!! com pots trobar poesia a Servicio Estación? canalillo... piropos... uffff... per Deu, PERÒ QUÈ BÓ ETS!!! (si, ara creu-t'ho)
PD per cert aquesta novia teva segur que és una deixada. Els trastos cadascú a casa seva, vale? I deu ser lletja, també...
Veus com t´ho deia jo que feies poesia?
Si t´avorreixes, pots pujar aquí dalt. Com l´Emily tinc un munt de reparacions per fer...i molta mandra.Tinc les juntes de les rajoles de color de gos quan fuig, fan fàstic!Ah, i pantalons texans de tota mida no fos cas que perdessis l´encant en ajupir-te.
No hay nada como la crisis para aprender oficios: albanil, poeta, etc...
otra opción sería poner la bañarte, como los vaqueros, en esas bañeras de metal...necesitarias una chica vestida en can-can que te pusiera los cubos de agua caliente ;)...ya sabes que soy algo peliculero...
en fin si vuelve la histerica la metes un balazo ;-)
abrazos
ostres, ja pots passar per casa, també! M'ajudaràs a fer la neteja... amb o sense canalillo. Que la R. continua de baixa i t'asseguro que no dono l'abast.
Si, és cert: ets molt bo, però que consti en acta que al servei estació hi ha molta, moltíssima poesia. I a qualsevol ferreteria una mica amb cara i ulls (i si pogués ser, com més antiga, millor)
he dit.
Uff paseante... Això del "canalillo" ha estat un cop baix, és superior a mi!!!
Et feia més aviat com el de l'anunci de la coca-cola light jo... Amb samarreta de tirants, texans grandosos i un mocador sortint de la butxaca del darrera per aixugar-te la suor... T'has carregat el meu mite eròtic de la blogosfera... :-(
Bé, igualment, jo et convido a passejar pels meus barris i fer un refresc si vols, que el lampista ja el tinc avisat.
Petons (què hi farem!)!
Veig que de feina no te'n faltarà. Pensa que al món hi ha molta dona a la que reparar cosetes, jij.
Abans no t'he dit que aquests post caseros són els que més m'agraden. Que els altres on contes les teves sortides amb companyia femenina, em posen gelosa. Sempre penso: quan es decidirà el Paseante a donar-me cita? ai...Vaig a estendre que no tinc chacha.
Calla, Rita, dona, que el canalillo mola...vull veure què n'opina el Veí, que segur que els pantalons li van petits també...
El veí és un pijoteres i segur que no ensenya "canalillo"... Que es va comprar uns 501 a New York City!!!! ;-)
(Ho sento paseante, però és que encara estic trasbalsada... :P)
Ay, madre, cuántas cosas tienes que aprender, Paseante.
1.- Cómo que no lo cubre el seguro?? ¿Y eso quién lo dice? ¿Te fías de cualquiera que pase por tu casa?
2.- No se dice canalillo. canalillo es el escote, lo del culo es la hucha. Viejo, más que viejo!!
3.- El bricolaje se aprende viendo la tele, melón. Todos los sábados y domingos en telecinco. Hacen unas cosas monísimas.
4.- Como ya no te paso música, tienes que poner canciones de tu época. :p
5.- Prepárate porque cuando se estropea una cosa, van todas detrás.
6.- La poesía es un rollo, una cosa para jóvenes.
Suposo que, en acabar, t'has preguntat a tu mateix la cèlebre qüestió que diu: "Con IVA o sin IVA?"
Servei Estació, dius ? ah! no hi ha un lloc igual com aquest. Fantàstic , ple de productes i materials que serveixen per arreglar coses. I una ferreteria? un altre dels meus llocs preferits. I el plaer de veure un cop acabada, la borada i satisfet, fumar el cigarret de després? Gairebé orgàsmic tot plegat. Avui m'has tocat la fibra, paseante : el bricolatge i el remiendu són coses que tothom hauria de fer en algun moment de la seva vida. Ho recomano. Per cert sóc manetes i si algú necessita que li faci pressupost, passo a domicili ( però no estic nerviosa ni he fet tres llibres de poesia ni tinc humitats). Per cert paseante , el teu look paletil el feia més amb un mocador lligat pels quatre cantons i no amb gorra de llana. En fí, hi ha gustos per tot.
ooh... em sembla que no tinc res per arreglar ara per ara però t'agrairia un piropo, això sí! Cal demanar torn? :P
Vigila molt bé on apagues les teves cigarretes, Paseante...
I ja ho saps que escrius molt bé, oi?
;)
No entenc com la penya encara perd el temps llegint-te. Deuen ser de Càritas Diocesana, perquè si no, no m'ho explico. I menys encara que hagis abduït a la Rateta. Una acòlita fidel que tenia i va, i et fa la pilota! Quan l'atrapi... És que tu el virus que dius que tens el deus transmetre per la ràbia, tu, no?
En fi. A mi no me la fots. Al gra. O sigui que per explicar-nos que NO TENS NI PUTA IDEA de com enganxar unes rajoles (que puta idea ens importa) vas i ens fots un rotllo de colló de mico fent-te passar per un Pepe Gotera y Otilio qualsevol per fer-los pena a aquestes pobres ànimes descarrilades. I li poses una mica de salsa pornoeròtica fent-nos creure que tens un "canalillo" voluptuós (que segur que ni es deu veure dels pèls que gastes) i que una pobra brasilera es va deixar un jersei a casa teva (no seria un travolo?). Patètic. I la sindicalista aquesta és la que veig al replà que duu bigoti? Més val que et facis missioner al Congo belga i des d'allí, no tindràs problemes de "goteres". En fi. Quan hagis après a fer una "regata", puja que t'ensenyo com es fa un "empalme".
Si és que alguna ànima caritativa de les teves no et posa a to, abans...
Veí, que el virus ets tu. Un virus agradable, però. No sigui cosa que t'enfades...
Vols dir que saps fer un "empalme" tu? o hauré de venir jo a ensenyar-te'n? No m'excites que tinc moltes ganes de fotre patades a les teves jugadores, a veure si ens decidim d'una i fem el partit pendent, que estic en forma. Se m'han posat unes cames que ni Maradona en sus mejores tiempos. Clar que sempre puc fer un gol amb a mà.
La darrera. Passa alguna cosa amb les sindicalistes amb bigot? Mira que quasi un 99 per cent de dones en tenim, i qui ho negui, t'enganya. Espera, ens ensenyaràs com tens el canalillo? la Rita diu que ets un pijo i que no l'ensenyes.
Jo estic amb la Rita, et feia i et faig com el de l'anunci de la Coca-cola ligh i passo de les rajoles i de com apagues el cigarret.
Els pintors han passat per casa...no t'explico quin panorama tinc :)
Ja saps com escrius de bé ...Uix si em llegeix el Veí!
Encara és a Colmenar???jjeje
jajaja, quines pintes! T'imagino! I això de xiular a noietes? jaja Molt bo!
Veig que tindràs cua a Blogsville, sempre va bé un "chapuzas" jeje. Vigila que encara deixaràs de ser el Paseante.
He rigut molt, i m'ha anat bé. Vaig a seguir amb un treballet
quan dius sindicalista a què et refereixes? Saps que en els sindicats hi ha gent de tota mena i professió. Qui ha dit que tenen bigoti?? ehhh?
Jo, com ara estic ocupada, per això no puc escriure. Es cert que per escriure cal calma. Clar que de vegades, tot i estar ocupada, he escrit.
Emily, et prometo que vaig estar buscant coples a Youtube, però totes eren potables i volia alguna cosa més desmanegada. He posat els Smiths, que van sorgir d'una ciutat obrera. A més, m'agraden. T'he passat pressupost per email per fer aquestes reformes a casa teva. El canalillo té un 15 per cent de recàrrec.
Rateta, et rentaré la llengua amb lleixiu, eh? Les senyoretes malparlades es queden per vestir sants. Que lo sepas :-) I aquesta noia no era deixada, era pràctica.
País, també t'he enviat el pressupost + el 15 per cent del canalillo. Però ja veig que te l'estalviaràs. Catxis.
Atikus, La balada de Cable Hogue? De verdad que eres un peliculero. Pero me caes muy bien. Y no le voy a pegar un balazo a nadie, hombre. El precio de la munición está por las nubes. Hay que ahorrar.
Arare, el tercer pressupost de la nit. El tens a la teva safata d'entrada. Encara hauré de canviar d'ofici :-) Les ferreteries són xules, i els seus responsables em captiven contestant les preguntes més estranyes amb seguretat. "Sí mira, treus la protecció de l'aixeta i li poses selladora. Funciona millor que la silicona". Poesia pura.
Rita, aquest anunci no l'he vist mai. És que la tele i jo no ens conectem massa sovint. Espera que apunto, mentre trec la punteta de la llengua. Dius que m'he de comprar uns texans grandosos, uns tirants... Això ho puc carregar al pressupost? Passes del canalillo? Tot plegat només suposa un 15 per cent d'augment.
Emily, sí noia. Fa vint minuts que envio pressupostos. Crec que tancaré el blog i obriré una empresa de reformes. I això de la cita... ja t'enviaré pressupost. Avui estic molt liat. Seria una trobada amb canalillo?
Emily, el Veí fent reformes? Aquest es lleva amb el barnús, i crida al secretari per si li ha encarregat taula al Club Eqüestre.
Rita, un 501 és un Peugeot? És raret el Veí, peró no me l'imagino anant a NYC a comprar-se un cotxe francès. Quin acudit més dolent :-(
Ilse, soy tan imbécil que me encanta cuando me llamas cosas como melón (echo de menos el alma de cántaro). Debe ser culpa de tu voz de angelito mesetario. Lo demás ya lo hemos aclarado.
Òscar, jaja. Ets bo fins i tot posant comentaris.
Llum, doncs em posaré aquest mocador lligat pels quatre cantons. Mira, de moment tinc anotats tres pisos per fer-hi reformes. Ens associem?
Nimue, un piropo: no només escrius bé, també ets una xiqueta bonica.
Violette, tranquila que vigilo molt amb les cigarretes. No necessites cap reforma? M'acabo d'associar amb la Llum i només tenim tres reformes per fer.
Veí, deixa't de rotllos i dis-me si necessites alguna reforma a casa teva. És que tinc una empresa de reformes amb la Llum i necessitem clients. Si vols canalillo + 15 per cent.
Emily, encara hauré d'obrir una perruqueria per afeitar aquests bigotis femenins. En una nit, ja he engegat dos negocis. Mola :-)
Joana, encara el tinc a Colmenar. Sembla que s'ha contagiat de la mala gaita madrilenya :-) Espero que sigui lleu això dels pintors.
Khalina, gràcies. Aisss, que t'ha sortit la vena gremialista. No té cap importància que aquesta persona pertanyi a un sindicat, però sempre m'ho explica, i també lo dels llibres de poemes. Només ho volia narrar al post.
ostres! samarreta imperi... mans brutes de borada...
i quin exit!
em sembla que vaig a rebentar alguna "rachola" a veure com em senta arreglar-ho...
salut!
Ricderiure, moltes gràcies per entrar. No rebentis cap rachola, home. Imagina't que la rebentes, ens ho expliques i ja està. Salut.
Bufff... a mi aviat m'esperen unes reformes importants, i tampoc tinc gaire experiència en bricomania. Em rellegiré el post per anar prenent nota, i apendré la deuprada tècnica que expliques... eren... ¿texans vells balders i jersei abandonat, oi? ...d'acord... miraré què tinc per aquí
Jo estic de reformes fins els pebrots, i també tinc una veïna al damunt que m'ha fet "goteres" al meu bany, porto un any per que vingui el pèrit, i res, noi.... tinc el sostre amb plaques d'alumini i guix i només de pensar en l'enrenou, m'entren tots els mals.... ànims, un petó i bon cap de setmana (per cert, que sexy has d'estar amb "aquells" vells texans) xD
¿"una sindicalista menuda y atacada por los nervios, que tiene tres libros de poesía publicados ,pelín borde y siempre ocupada"???.
Valguem deu aquesta es l'Esther!!
Si aquesta treballava amb mí i varem organitzar plegades la vaga d'ensenyament del 89!!.
Aiisss, senyor , senyor..que petit es el mon. Mira , tú agafa una bandera d'aquestes que et donaràn al casal que hi ha tot baixant el Torrent , un spray i pinta una A envoltada d'un cercle a la porta , i ja te l'has guanyada home , ni humitats ni res .Quan torni a pujar li dius:"Camarada a cada cual segun sus necesidades y de cada cual según sus posibilidades" Fots un crit de Viva Bakunín !! Adeu siau camarada, i li tanques la porta.
MK, premi al millor comentari en anys. Ets massa!
Et confessaré una autèntica passió que em devora: les ferreteries.
I com diu l'Arare, com més antigues i polsoses, millor.
Un altre dia avisa, home! :-)))
Ná, que hay que estar tanto pá un roto como pá un descosío. Pero tápate los riñones, que con la que cae te vas a acatarrar.
Ja veus que les "desgracies" no vene mai soles, jo tinc humitat a la façana, he tingut de posar nou el calentador electric de tans sols quatre anys "es la media de vida que tienen, en van dir, quin collons!!" i ara m'estant petant les llums del sostre del bany... Cap problema, tot fos aixo!
Mecatxis, mecatxis!!! Si que estaves desaprofitat tu!! Tot un manetes i ha tingut que anar un andino a ensenyar-te com s'arreglen les humitats.
Per cert... jo també pateix d'humitats, així que quan tingues una estoneta t'abaixes cap al sud i ho parlem d'arreglar-ho!
Un beset guapo
Laie, jo m'esperari al bon temps per fer reformes importants. Així t'estalvies el jersei.
Cris, és estrany que passi un any perquè vingui un pèrit. Paciència i ànims.
MK, com ho saps que es diu Esther? I com has endevinat que em diu camarada? Seràs bruixa!
Emily, l'MK és una persona seriosa. Però de vegades li entra un estrany sentit de l'humor boirenc.
Martí, i les botigues de fils i vetes? Amb aquelles capsetes plenes de botons...
Xurri, llevo refajo, no te preocupes.
Menta, el que m'emprenya és que els electrodomèstics cada vegada duren menys temps. Ho fan expressament?
Albanta, un andino i un paseante (quin acudit més dolent). Ja baixarem a arreglar el que calgui. Un petonet.