Nochevieja en junio
domingo, 28 de junio de 2009 by el paseante
Bajé en el suburbano a medianoche hasta el punto más cercano a la playa al que me podía acercar ese transporte. La noche de San Juan siempre me ha parecido el inicio de un nuevo ciclo (en el que debes tirar, quemar, depurar, desear... cosas). Es mi Nochevieja. La de verdad me deprime.
Caminé entre la multitud, y las tracas me hicieron bailar un zapateado en esa acera del paseo Joan de Borbó. Olía a mar. Normalmente bajo solo. Normalmente me mojo las manos o los pies en el Mediterráneo solo. Pero esa noche hice una llamada perdida a su móvil. Y en la esquina al final de la calle, frente a ese edificio feo con balcones rojos, aparecieron la princesita y Buñuel. Hacía un año que no les veía, y parecían salidos de una foto fija de entonces. Como en un daguerrotipo. Siguen siendo igual de guapos.
Caminamos entre la multitud, y las tracas nos hicieron bailar un zapateado en esas zonas asfaltadas junto al mar, y luego sobre la arena. Nos alejamos de la muchedumbre y nos acercamos a esa playa que antes era nudista, junto al nuevo hotel vela. Todo ese espacio parecía transformado. Hablamos de temas pendientes, y aseguré que si esa noche acaricias una ola tendrás suerte el resto del año. Como era su primera víspera de San Juan junto al Mediterráneo, las olas les sorprendieron y les calaron los pantalones. Yo salté a tiempo hacia atrás (soy más listo que esa pareja). Y me quedé tumbado en la arena, con la ropa seca, junto a la botella de vino, mientras la princesita y Buñuel se desnudaban para acabarse de bañar. Aparté la mirada de sus cuerpos lácteos para no ver panoramas a los que no estoy acostumbrado, mientras buscaban sus bañadores recién adquiridos en Decathlon en sus mochilas. Cuando volví a mirar, flotaban entre las olas como focas. Van a tener mucha suerte este año nuevo.
Ella salió primero del agua y canturreó a mi lado una canción céltica de bienvenida del solsticio de verano, con su voz de locutora de radio, mientras se secaba junto a la botella de vino que iba menguando. Él apareció tras un rato de remojo más prolongado. Parecían salidos de una foto fija de hace un año. Igual de guapos que entonces. En esa playa.
A las cuatro de la madrugada remontamos el paseo Joan de Borbó. Caminamos entre la multitud, y las tracas nos hicieron bailar un zapateado en la acera. Les despedí en la boca de metro de Barceloneta, con historias todavía pendientes de narrar. Y proyectos de colaboración. En mi trayecto de regreso a casa vi a un vagabundo roncando (a pesar del estruendo) sobre un banco público. Su perro sin raza dormía tranquilo (a pesar del estruendo) con el hocico sobre sus piernas. Me quedé un segundo allí, mirándoles.
Era mi primer día del año. Y olía a mar.
PD: La fiesta del Veí de Dalt seguramente fue menos tranquila. De ese estilo barato:
d'"d'estilo barato" dius? de què, moreno?
Faltaves tu... suspirava veure com movies el culet ballant:
http://www.youtube.com/watch?v=OcDp9mQSmHM
... mmmm...
Cuarenta grados de temperatura
con ese movimiento eres una tortura
Me gusta bailar a oscuritas sin luz
y mi corazón haciendo tun tun tun.
Baila como quieras que cosa mas buena
baila como quieras que cosa mas bella
Me gusta bailar a oscuritas sin luz
y mi corazón haciendo tun tun tun
Tot i que els veïns, ballant, van deixar el llistó bastant alt (hi ha qui continua la festa, sembla). Entre les veines encara fem quinielas sobre qui el té (el culet) més bailongu.
Cel·lebro que tu la passessis de manera tant elegant. Fa per tu (amb quin vi dius que veu cel·lebrar el solstici? m'interessa)
;·)
Veus com et calia tornar a ser el paseante!
Has recuperat aquella manera tan teva d'escriure, tan especial, que em va atrapar fa tant de temps...
Fes-me un favor, no facis més experients i no canviïs més, nano!
Bon diumenge!
PS La cançó, una monada... :-)
PS2 Ah, la revetlla del veí va estar molt bé. També ens vam banyar, té una piscineta d'aquelles que s'inflen, i també hi havia vi per a qui en volia, tot i que que jo sóc més de cava, que tampoc va faltar.
Anem a pams.
Entenc molt bé el títol. Sant Joan és també per mi Cap d'Any i el de veritat em ve una mica gran. Però això és perquè som crancs de platja.
I tu a la platja segur que tu vas passar molt bé... Ara bé... Tu no anaves al Círculo Ecuestre? Mira, ja m'ho deien ja que s'agafa més aviat un mentider que un coix!!!
I no suporto el segon video que has penjat, és ofensiu que exemplifiquis les festes del Veí (cranc de platja també...) amb l'anunci aquest. La nostra festa va ser la BOMBA!!
I no cal que dissimulis tant que vas estar fent de voyeur una bona estona. Ja et dic jo... S'agafa abans un paseante mentider que un nadador coix.
:P
(Ja ho deia jo que la Violette havia tornat amb força... huasssssssssssss)
Ups!!! Volia dir "segur que T'HO vas passar molt bé i no "segur que tu vas passar molt bé".
Tot i així, el to de bronca és el mateix, encara qua abaixo una mica el to per la falta comesa (una profe com jo! quina vergonya!!).
:S
PS: Ritaaaa!!!! Dolentaaaa!!!!!
Que no Violette, que tens raó, que s'ho mereix per mentider! (Jo no hi havia pensat més... :P)
Muacks, guapa!!!!
Doncs el meu Cap d'Any, com el de la majoria de profes, és el 31 d'agost. I comencem l'any l'1 de setembre plens de bons desitjos i de projectes!
Però el teu Cap d'Any m'ha semblat molt bonic, molt.
Ains Paseante no sé per que li tens tanta mania al Veí de dalt...
Alguna cosa fosca hi deu haver...
No sé el que donaria per tenir-vos junts en la mateixa habitació... aviam que passa.
jejejejeje..... ejem... seria un experiment antropològic certament interesant...
Qué cosas más raras hacéis los bárbaros. Vamos a tener que ir a conquistaros y a evangelizaros, que estáis asilvestraos!!
¡Qué bien canta Regina Spektor! ¿verdad? ¿Te he pasado cosas suyas? Si no, dímelo y compartimos de nuevo esa dirección de email.
Jajaja, me gusta mucho la canción de Billie and the visions, pero el vídeo-anuncio es como un plagio de Lucía y el sexo y me da escalofríos de pensarlo, que era un dolor.
Puede que no te lo creas, pero lo que más pena me da de perderme el Faraday, además de la playita, de los conciertos, de mis amigos y de Manel, es no poder volverte loco otra vez con llamadas y citas atropelladas.
Feliç any, Paseante...o nadador!
Que suerte eso de pasear y nadar; en la capital del Estado, mucha capital pero como no te metas en una piscina con las baldosas calientes alrededor nada!!
ademas a mí lo que me gusta es la playa al atardecer o anochecer y si es con una chica mejor, es que me da miedo ir sólo ;)
saludos
Feliç any nou Paseante !!.
Jo en canvi començo l'any cada setembre, pero potser ho adelanto, que mira que em fa falta començar d'una punyetera vegada aquest any nou millor..!
Sort tens que estic reclòs i no puc estar a l'alçada. Sort que les veïnes et posen a ratlla..., carallot chabacano!
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Rateta, és xula la lletra d'aquesta cançó. M'agrada de veritat. Jo només remeno el cul per anar a obrir la porta a la "recepción del embajador", i demanar-li si vol un Ferrero Roché. El vi era un Raimat negre, però ara no em facis dir la marca. No la recordo.
Rita, ara m'agrades. Així que el Veí té una piscina de plàstic al balcó. Amb ninotets de Disney? I ell que fardava de piscina amb terra de gres negre a la seva terrassa de 60 metres. Quin gran menditer!
Violette, et prometo pel que més vulguis que mai he anat al círculo ecuestre, ni he mirat pel foradet de la porta per veure qui entra i qui surt de cal Veí. Paraula d'honor. D'on ho has tret tot això? Bon any nou cranqueta. I bons viatges, guapa. Torna amb cròniques.
Rita, té força perquè se'n va de vacances a Creta i a Cuba. Coi, així també tindria força jo. Envegeta? Nooo, que jo em quedo aquí mirant qui fitxa el Barça.
Violette, ara no vull semblar repelent. Però al teu darrer post hi ha un "soc" que deu voler dir "tros de soca". Aisss, que estàs de vacances. Tranquila, que jo també en faig en castellà. I en català a punta pala.
Rita, mai menteixo. I el guapo sóc jo, coi :-)
Nimue, aquest Cap d'Any abans de començar el curs, és com a estrany. Et deu agradar moltíssim la teva feina. Però si ho sents així, farem les dotze campanades també el 31 d'agost.
Helena, el Veí i jo en una mateixa habitació... Haurien de reobrir el diari El Caso. :-)
Ilse, no me has regalado nunca nada de Regina Spektor. Alatrencada me ha pasado su música. Tiene buena voz y sus temas son como cuentos. A mí también me da pena que no vengas al Faraday. Y puede que me vuelvas loco, pero no será por tus llamadas y tus citas atropelladas. Por cierto, recomiendo muchísimo la lectura de tu último post a todo el mundo que le guste leer por placer. Delicioso, como siempre, Ilse (http://gafapastawannabe.blogspot.com/).
Atikus, no te quejes tanto caramba, que os han puesto (creo) unas playas artificiales junto al Manzanares. Y no me digas que tiene miedo de ir a la playa solo. Tú eres muy Gary Cooper.
MK, no t'ho creuràs. La nit de Sant Joan, a la platja, vaig acaronar una ona pensant en tu. Ens anirà bé el nou any, ja ho veuràs. I avui estaveu de festa major a la teva ciutat. Segur que has ballat un munt de pasodobles. Ara diràs que no, però t'agrada la festa.
Aiss, Veí, que hauré de fer un post parlant positivament de tu. Costarà, eh? Però és que les teves fans ja em demanen que rectifiqui algunes de les meves frases. Les tens comprades noi. Les tens hipnotitzades.
Una nit màgica que m'hagues encantat viure.
Sóc nova en el món dels blogs, i el teu és molt bó.
AaIIISSS , Paseante , donç m'ho crec! I..no saps com te'l agraeixo aquest gest...
Mira hasta ja sembla que m'ha de canviar el dia a millor!
:-)
No vaig sortir de festa major i això que els meus fills varen tornar de matinada i em van dir que la platja a la nit estava plena.
Casonlolla l'any que vé ho hem de fer diferent!!.
Hem de convocar al veïnat , partit de futbol i ball de nit , vale?
Paseante!!! Sí, és especial la veu de la Regina Spektor.
Les revetlles sempre vora el mar, per si cal remullar els pues, oi?
Ens veiem aviat. Una abraçada
Gràcies per rectificar-me, Paseante. Ara ho corregeixo... (repelent!).
En quan a les teves mentides... Si no les recordes és que a sobre, ets un mal mentider!! Saps aquella dita que diu que per ser mentider s'ha de tenir bona memòria?
:P
... pensa que els ferreros no tornen fins al setembre...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Paseante va estar bé la teva revetlla, però de tornada segur que no vas espiar-nos a cal Veí? Em va semblar veure a algú penjat d'un globus. Eres tu? Confessaaaaaa.
Festa d'estil barato!! Hi va haver molt glamour...
M'apunto a la trobada. Quan? Demà? dijous? divendres? Vespres, per això, que acabo cursos a 8 i pico o 9. Què vol dir " en què quedem"?
Hola Helenna, moltes gràcies per entrar i pel comentari. Crec que t'agradarà el món dels blogs, que la Violette Moulin va batejar amb el nom de Blogville. Passaré per casa teva.
MK, segur que no vas ballar fins la matinada? Que te conosco. L'any vinent hem de fer moltes coses de manera diferent.
Alatrencada, gairebé tot en aquesta vida s'ha de fer vora el mar. L'Spektor (regal teu) m'agrada molt. I ens veiem aviat (després de tants mesos potser no ens reconeixerem).
Violette, no recordo res de circulos ecuestres, ni de voyeurismes. I mira que tinc memòria d'elefant. Ara aniré al teu blog per buscar algun possible error. No és repelència, és que sóc un bon samarità i m'agrada ajudar la gent :-)
Rateta, veig que hi estàs ben posada en aquest tema de les gormanderies :-) Per què serà?
Khalina, no sé ni on viu el coi de Veí. Però aquelles noietes que entraven a casa seva semblaven menors d'edat, fes-me cas. Tema trobada... Suposo que et refereixes a la irlandesa. Us dic alguna cosa. Els horaris són perfectes. I això del "en què quedem" no ho acabo de pillar. És un blog col.lectiu. Suposo que et refereixes a ell.
Vaig deixar un comentari fa uns dies...i s'ha esborrat :)
Només dir-te que la teva revetlla no s'assebla amb res a la de cal Veí però "menors d'edat" res de res...mira que anàvem pintades i estrijolades però la cara de 2nenes" no se'ns va esborrar :)
Bon estiu Paseante!
Domingo antes de almorzar
Todo su equipo fue a jugar
Pero no pudo jugar,
Porque tenía que pasear.
Así paseaba así, así
Así paseaba así, así
Así paseaba así, así
Así paseaba que yo lo ví
jejeje...ho sento... no he pogut evitar!!!
m'han xiulat les orelles amb allò dels que vam moure el culet a cal veí...
tot s'ha de dir... perquè les noies són molt discretes -et moi aussi- que és fàcil descartar...
em va agradar també la teva celebració, paseante... potser l'any que vé podrem -podreu- fer una celebració unitària amb el veí i quedar tots i totes a la barceloneta?
si no us poseu d'acord, que sembla que sereu incapaços..., ja muntaré jo un territori neutral...
perquè vés... això de muntar m'agrada...
ni que hagi de tornar a lligar amb cordills pels turmells als i les levitadors/es!!!
petons i llepades d'any nou!
he vist l'enllaç d' "ne què quedem" al teu blog i ja hi he participat
Joana, fa ràbia quan s'esborra un comentari. També m'ha passat alguna vegada. Segur que estàveu guapes a la festa del Veí. Bon estiu.
Violette, com es fa per suprimir un comentari?
Gatot, encara falta un any. Tens temps per anar muntant. I em penso que els cordills els hauràs de lligar als turmells madridistes la propera temporada.
Khalina, a mi em diverteix participar en aquest blog. A veure si t'hi aficiones també.
juraria que t'havia felicitat l'any nou... què ha passat amb el meu comentari? snif...
m'encantaria veure't ballar un "sapateau" al ritme dels petards!
Arare, a la Joana li va passar el mateix. Devia fallar blogspot aquell dia. En sap greu. Bon any nou també per a tu.