tag:blogger.com,1999:blog-204129252024-02-20T20:51:23.991+01:00turoparcel paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.comBlogger423125tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-77513717428428479932019-07-18T19:28:00.000+02:002019-07-19T02:33:08.912+02:00Bruc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDiwiSoDeBkSssudisQpHNUoP9CzVunjC_SHJ1aArUfmFMeSAuYy47fvmHVHuFkqbZHI1B74KqPH7X6ih32wjRZB8bE-9F-HI3jUQPIaViinewfx1lzb-ALU1j4fH7XcHyCA/s1600/sofa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDiwiSoDeBkSssudisQpHNUoP9CzVunjC_SHJ1aArUfmFMeSAuYy47fvmHVHuFkqbZHI1B74KqPH7X6ih32wjRZB8bE-9F-HI3jUQPIaViinewfx1lzb-ALU1j4fH7XcHyCA/s400/sofa.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Avui fa un mes que et vinc a buscar
cada nit.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
-Surto a fer un cigarret -li dic a la
dona dels mars del sud, mig enganyant-la. I baixo les escales de
pressa perquè sé que tens ganes de tornar a casa.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Pujo per Roger de Flor. M'aturo al
restaurant Gamba de la Costa per mirar què recomanen aquella nit i
penso si t'agradaria menjar uns llagostins de Sant Carles. Encenc un cigarret calculant que l'acabaré de
fumar quan arribi on m'esperes.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
De vegades em trobo aquell home prim
que passeja un caniche vellet. Em pregunta coses de tu, encara que no
vinguis amb mi. L'empatia és una qualitat que descobreixes en qui
menys t'ho esperes.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A la cantonada del carreró, ja sento
la teva presència. Deixo enrere aquells baixos on sempre miren
pel·lícules amb el volum massa alt, la casa ocupada amb catifes
caloroses que pengen dels balcons, el taller mecànic... I arribo a
la porta amb una Laika dibuixada, a la porta amb un Hachiko pintat
amb esprai...</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
M'esperes pacient a l'entrada de la
clínica veterinària. Com cada nit. Faig la darrera calada al
cigarret, esperant que em reconeguis per l'olor de tabac, abans
d'apagar-lo. No remenes la cua ni saltes d'alegria quan t'adones que he arribat (ets
un gos massa seriós). Però vas fidel al meu costat, tranquilet, a poc a poc i deslligat (no
calen corretges per lligar els pensaments). És bonic que hi tornis a
veure, que tornis a caminar amb aquella gràcia tan teva...</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Desfem el camí d'aquell dimarts d'ara fa un mes,
passeig de Sant Joan avall. Miro les fulles dels arbres que ballen
amb la mica de corrent d'aire. Tenen la mateixa verdor d'aquella tarda,
quan anaves a dalt del cotxet. Començava a fer calor el divuit de juny.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Avui ha refrescat una mica perquè ahir
va ploure. Vigilo que no t'atropelli cap adolescent amb patinet, que
no et trepitgin les parelles d'enamorats, que cap gos et vingui a
molestar... No em cal patir per tu als passos de vianants. Et quedes quiet, al costat de les meves cames.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Arribem a l'estàtua de la caputxeta
vermella i deixo anar aigua de la font. De vegades seiem una estona
en un banc pensant que potser tornarà aquella nena russa de l'estiu
passat a preguntar com et dius. Van ser boniques aquelles nits, quan
baixàvem tots tres després de sopar.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Trenquem per Rosselló i
busquem Roger de Flor. Ja ensumes casa teva. Quan obro la porta de
l'edifici, hi entres com sempre. T'esperes a les escales perquè no
les pots pujar amb les teves potes curtes. Et gires per buscar-me amb la mirada. Et pregunto si prefereixes
pujar a peu o amb ascensor (nosaltres que no tenim ascensor). I treus
una llengua de pam quan t'agafo i et pujo a coll.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
-La corba -et dic en el primer revolt
de la barana.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Quan arribem al replà, et deixo a
terra. Primer vas a tafanejar la porta dels veïns. Després vols
entrar al nostre pis.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
-Ja sóc aquí -li dic a la dona dels
mars del sud, mentre tanco el pany amb clau.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Vas a la cuina per si hi ha sort i et
trobes la menjadora plena amb llet de la nevera. Però la menjadora
no hi és. Vas al dormitori per buscar el teu matalasset. Però també
ha desaparegut. Et conformes i t'adorms al parquet de sota la
finestra mentre sonen les campanes de la Sagrada Família. Et quedes a prop d'ella, de la persona que més t'estima de tot el món.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Potser somies que demà també et
vindré a buscar. Ho faré, no pateixis. Ho faré fins que se'm
desgastin les sabates. I després me'n compraré unes altres, perquè
no és fàcil trobar un amic com tu. Un amic incondicional.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Fins demà, bonic.</div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-50593900149712658342018-12-30T23:25:00.000+01:002018-12-30T23:30:56.733+01:00Neteja<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/T1F6wUwDP1w/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/T1F6wUwDP1w?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
Em llevo a mig matí i la imatge que em
retorna el mirall és la d'un home amb el cabell massa llarg i greixós. Potser hauria de fer un pensament i dutxar-me, ni que no
sigui dissabte. Però abans he de fer una altra neteja (d'avui no pot
passar). Em poso uns pantalons vells i un jersei foradat. Agafo
escombra, cubell, baieta, drap de la pols, neteja vidres (pst-pst),
fulls d'una Vanguardia que ha caducat... Obro l'ordinador i entro en
aquest Turoparc abandonat. Hi ha plats per rentar del Nadal de 2017 a
l'aigüera imaginària, i papers amuntegats damunt la taula del
despatx des de fa temps, i una aranya es gronxa al menjador mentre em
demana en matrimoni.<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Abans vivia aquí. Em pregunto per què
deixem escapar les coses que ens feien feliços.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Poso música mentre començo a fer
brillar, de nou, els vidres dels marcs amb fotografies de
l'estanteria. La de l'MK disfressada de presentadora en uns premis
Òscars tronats. La de la País Secret llegint el seu primer poemari
a sota d'una pomera. La de la Katrin amb un exemplar de l'Aftonbladet
sota la pluja. La de la canadenca que ja no condueix màquines
lleva-neus. La de l'Emily amb el carnet de ball a la mà mentre se li
acosta Robert Mitchum amb ulls de vedell...</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Aquest any que s'acaba m'hauria agradat
recordar històries en aquest blog que s'aniran perdent en la meva
desmemòria d'ancià. Potser podria deixar la neteja de banda, ni que
sigui una estona, i mirar de recuperar-ne unes quantes. A veure si
me'n recordo de com ho feia per explicar-les amb quatre frases
maldestres...</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Començo amb una tarda de febrer,
assegut en un racó del sofà, veient <i>Primavera tardía</i> de
Yasujiro Ozu. Una hora i mitja d'imatges lentes en blanc i negre que
em van trasbalsar com feia temps que no em trasbalsava cap obra
d'art. Després, em vaig aixecar i vaig levitar pel menjador mentre
el gos ventilador em mirava encuriosit.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Segueixo amb una excursió sense mapes,
a l'abril, per una ciutat on sempre m'havien guiat. Vaig anar agafant
punts de referència: l'oficina de Correus, l'edifici de la Lira, el
pont ple de llaços grocs... fins que vaig arribar al riu. Després
es va morir el gos ventilador i no va esperar a ressuscitar al tercer
dia. Ho va fer al cap de quinze minuts, i la dona dels mars del sud i
la Teresita van deixar de plorar i van començar a riure. S'estimen
el gosset.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Més tard va venir aquell cigarret al
jardí romàntic de l'Hospital Arnau de Vilanova, a les tres de la
matinada. Un home alt i vell, vestit de malalt, va aparèixer entre
la boira com un fantasma i em va demanar si el convidava a fumar. Era
a començaments del mes d'abril i encara feia fred. Quan vaig tornar
a l'habitació, em vaig estirar en aquella cadira articulada, que es
desmuntava, i em vaig cobrir el cap amb la jaqueta per amagar-me dels
mals esperits. El tenista roncava al seu llit de convalescent. Havia
caigut dies enrere en un carrer humit de la terra de la boira.
Segurament s'havia girat a mirar una noia maca i ara li tocava la
penitència d'un postoperatori.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A l'estiu em vaig retrobar amb el meu
arxienemic: el Veí de Dalt (l'home que em robava l'atenció dels
lectors i, especialment, de les lectores de blogs). Allí estava,
repenjat a la seva Harley, amb unes bermudes florejades i una
samarreta juvenil. Tenia cara de pinxo i em va allargar la mà com si
no hagués passat res dolent entre nosaltres. Vam baixar a la platja
mentre el cel s'enfosquia i els avions baixaven lentament cap a
l'aeroport. I ho va tornar a fer. Explicant els seus viatges
islandesos, eslovens, letons... em va tornar a prendre els ulls de la
Rateta, de Pocoyo, de la pintora, de la dona dels mars del sud, de
l'home tranquil, del jardiner fidel... A mi només em va fer cas un
noi que anava begut i feia pudor de fems. Es va asseure al meu costat
per si podia omplir el seu got buit amb la nostra botella de vi. Un
dia em compraré un cavall i una armadura i em batré a mort amb el
meu arxienemic.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A la tardor vaig assistir a una
desfilada de noies amb bates blanques i verdes. Eren una veterinària
ampostina, una veterinària tortosina, una veterinària sorgida d'un
conte dels germans Grimm, una veterinària mexicana, una veterinària
italiana que es diu Melània i una veterinària de la Riera d'en
Matamoros que s'assembla a l'Scarlett Johansson. El gos ventilador
només accepta que el toquin mans femenines, ara que no s'aguanta
dret i ha anat fent un <i>casting</i> de doctores guapes. De nit, el
poso al meu costat tapat amb una manta i li dic “punyetero” a cau
d'orella.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
La darrera escena que vull explicar va
succeir a començaments de desembre, quan vam haver de córrer cap a
la terra de la boira perquè la senyora Sofia volia celebrar els seus
primers vuitanta anys. Com sempre, no es va deixar convidar a cap
restaurant i es va passar el matí entrant i sortint del pati,
abrigada amb una jaqueta i una bufanda, on cuina quan no vol que la
casa s'ompli d'olor de menjar. El petit Hayden (que ja fa metre
vuitanta-tres) l'empaitava explicant-li les seves habilitats
surfistes damunt d'onades de tres metres. El petit faraó Nil, en
canvi, s'estimava més centrar la mirada en el forn on es gratinaven
els seus quatre canelons, com si fos una tele. Li vaig regalar un
mòbil de sostre a la senyora Sofia. I ella, tota pràctica, va dir
que el faria servir per foragitar els coloms que li treuen la terra
dels testos al terrat.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Així, més o menys, he passat l'any.
No tinc viatges islandesos, eslovens o letons per explicar, però
tampoc em puc queixar de com m'han anat les coses. A veure com serà
la temporada vinent amb nous capítols per estrenar. Ara acabo
d'endreçar una mica el blog i corro a la dutxa. Avui no me n'escapo.
Demà toca rebre el 2019 amb bona cara i bons desitjos. En tindré
uns quants per a vosaltres que em vau fer passar unes estones càlides
no fa tant de temps.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Bon any a tothom.</div>
<br />el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-16580594363000566802017-12-31T03:38:00.001+01:002018-01-01T02:36:22.862+01:00Javito<div style="margin-bottom: 0cm;">
<iframe allow="encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" gesture="media" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/rsQCYvS-RC0" width="560"></iframe></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
La dona dels mars del sud em diu que
vindrà el seu nebot per tallar-li els cabells, cap a les dotze.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
-Et sembla bé si el convido a dinar?</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Jo encara vaig amb pijama i espardenyes
però li responc que em sembla bé, mentre badallo. M'afaito, em
dutxo i surto corrent al Lidl perquè tenim la nevera preparada per a
dues persones de cinquanta anys i un gos iaiet. El seu nebot té vint
anys i menja com si s'hagués d'acabar el món. Seria una ruïna si
agafés el costum de venir a tallar-se els cabells a casa nostra
sovint i després s'assegués a taula amb el tovalló lligat al coll.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Però ve poquet i l'hem de cuidar.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A l'entrada del Lidl hi ha un nen
abraçat a un gosset de protectora. Giro el coll per no perdre'm ni
un instant d'aquell instant que mai no recordarà ningú, mentre
baixo la rampa. Al passadís de la carn trio una cinta de llom
farcida de pebrot, panses i prunes. Compro una malla de patates de
guarniment, una bossa de pastanagues i tres cebes de Figueres. Trio
una barra de pa calenta. Faig cua per pagar i el client que va
darrere meu m'agraeix que li deixi lloc per a la seva compra. Jo li
faig una mitja rialla. Quan pujo la rampa ja no hi són ni el nen
ni el gos.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Al passeig de Sant Joan fa solet en
aquest hivern cruel. Un colom es banya a la font de la caputxeta
vermella, mentre una nena passeja la seva nina com si fos una mare.
Llavors el veig baixar despistat mirant el telèfon mòbil per
trobar el seu destí. Va vestit amb poca roba: una dessuadora, uns
pantalons que li van curts, unes sabatilles esportives sense
mitjons... Té els ulls clars de la seva mare i el cabell esverat del
seu pare. Em poso a caminar al seu costat sense que em vegi perquè
és un Cary Grant despistat.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Quan arribem al nostre mateix destí li
faig un copet al braç i ell em reconeix de seguida. És més alt que
jo i em dóna la mà al seu estil: de dalt a baix, com si anés a fer
un clot a terra. Pugem les escales parlant i, quan poso la clau al
pany, el gos ventilador ens espera al rebedor per ensumar-nos a tots
dos i córrer al menjador per anunciar que hem arribat.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Li dic a la dona dels mars del sud que
he trobat un cuiner al carrer i que ens farà una cinta de llom al
forn, mentre ella s'aixeca de pressa del sofà i abraça el seu
nebot. Se l'estima.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Després li talla el cabell, mentre es
fa el dinar al forn i s'escalfa l'ambient. Després mengem a la
tauleta taronja. Després fem un cigarret. Després el noi mira la
biblioteca i ens demana si li podem deixar <i>El guardián entre el
centeno</i>. M'agrada la gent que tria un llibre d'una casa aliena.
M'agrada la gent que és senzilla i ben educada. M'agrada la gent que
no té maldat. Potser per això me l'estimo, el Javito.</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Mentre fulleja el llibre, recordo quan tenia la seva edat i era un despistat com ell. I tenia
exàmens i em perdia a la gran ciutat mentre la tieta Maria em
convidava a dinar al seu piset de Vilapicina i la meva vida era al
davant. Ella no tenia una biblioteca (de fet, vivia més a la seva
autocaravana de firaire que no pas a casa), ni em tallava els
cabells. Però els seus gossets (no recordo si eren dos o tres)
m'esperaven al rebedor quan jo hi arribava perdut amb els meus
pantalons curts i les meves sabatilles esportives sense mitjons. Com
si fos un Cary Grant despistat. Com si fos Javito.</div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-30821544122134595182017-11-23T03:44:00.002+01:002017-11-23T03:52:49.392+01:00Territori-presó<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/96QREvb_U5o" width="560"></iframe><br />
<br />
Porta la gorreta d'estiu, perquè té els ulls delicats, i l'abric d'hivern, perquè tremola de fred. Estava acostumat que el baixés a coll per les escales de l'edifici fins al carrer on hi ha un paradís d'olors. Però fa dies que només el pujo al terrat perquè l'esquena m'ha demanat un descans. I a ell també.<br />
<br />
Ara, les nostres passejades es limiten a aquell territori que és prou gran perquè sembli un espai lliure, i el gos ventilador i jo caminem tranquils per les rajoles finites pels murs del nostre patí de presó. Al carreró hi ha estelades penjades en balcons i l'helicòpter ens despentina sovint.<br />
<br />
Hi ha tres sectors, al terrat. El racó on la senyora Hayden planta tomàquets i on l'animalet acostuma a aixecar la pota per regar els testos (si ella ens enxampa, ens toca córrer davant de la seva espardenya). La cantonada on fumo i miro la gent que passeja per Roger de Flor, lliure de mals d'esquena. El lloc amb roba estesa dels Hayden que ens fa d'ombra d'aquell sol minvant de novembre. Avui hi ha una camisa de policia del sergent, una dessuadora d'<i>scooter</i> del petit Hayden, uns pantalons de futbol del petit faraó Nil i una samarreta d'estiu amb tirants efímers de la meva germana que és una optimista que pensa que l'hivern no arribarà mai.<br />
<br />
El gos ventilador i jo deixem petjades invisibles a les rajoles. Mentre ell ensuma el seu rastre, jo trec el mòbil i miro fotos de l'exterior, repenjat en un mur del patí de la presó. En una, la princesa Rapunzel somriu a la càmera amb les seves ulleres de sol i un disc de vinil a la panxa que és més gran que ella (només té set anys). Fa poc que em va demanar per escrit si volia ser el seu padrí de bateig a la reserva perquè el titular havia desaparegut (ja he buscat receptes per fer-li mones per internet). En una altra hi ha la meva família en una manifestació al passeig de Gràcia pels Jordis (amb la senyora Sofia espantada sota tantes banderes i crits de llibertat). Veig la imatge de la meva platja preferida entre dos mars i del nou quarto de bany de la terra de la boira que encara no té porta i on el tenista no té espai per deixar-hi els seus Mortadelos (que són <i>potombos</i> si són gruixuts i <i>tebeos</i> si són primets). Miro la dona dels mars del sud en el seu taller de París ple d'escultures per a una porta inspirada en Dante... Menja figues mentre dibuixa esbossos d'un gos salsitxa amb la seva samarreta ratllada.<br />
<br />
El gos ventilador ja vol baixar a casa. Tanco el mòbil, l'aixeco de les rajoles del terrat i el carrego a coll. "Anem". I ell em mira amb aquells ulls apagats i treu la llengua alegre perquè sap que el pis fa olor de macarrons Orsini. Perquè sap que aviat tornarem al carrer per ser lliures una altra vegada.el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-48349980762283903892016-12-19T21:56:00.001+01:002016-12-20T03:27:30.320+01:00La jaqueta<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/17blGl9yAeI" width="560"></iframe><br />
<br />
Feia temps que no anava per la vida amb el petit Hayden; tots dos sols. Quan era petit de veritat sempre em deia que sí quan li proposava sortir a caminar per la terra de la boira. Anàvem a l’estany dels cocodrils inventats que es menjaven el batlle perquè havia sigut malvat. O a plegar caragols amb les caputxes posades perquè plovia. O a cercar nius d’ocells que ja havien emigrat en aquelles pomeres despullades de tardor.<br />
<br />
Quan el petit Hayden era petit de veritat me’l sentia una miqueta meu. Fins que es va fer gran.<br />
<br />
Feia quatre o cinc anys que no sortíem a passejar tots dos sols. Ahir hi havia una sobretaula complicada en un dinar prenadalenc a casa seva: el sergent Hayden havia tingut un còlic (d’aquells que veus les estrelles) feia poques hores i amb prou feines es va asseure a taula per acompanyar-nos, el petit faraó Nil estava esgotat d’haver salvat el seu pare d’una mort segura (això creia ell) al lavabo d’un poliesportiu, la senyora Hayden se sentia cansada després de preparar a corre-cuita un fricandó només tornar del servei d’urgències, i a la dona dels mars del sud li tornava a fer la guitza el genoll tossut. D’eixerits, només quedàvem el petit Hayden i jo.<br />
<br />
Malgrat tot, vam allargar la xerrameca fins que es va fer fosc. La meva germana encara volia baixar al centre de la ciutat per comprar-li una jaqueta d’esquí al petit Hayden. Llavors vaig recuperar la meva ànima de tiet i em vaig oferir per anar-hi jo. El nebot va dir que sí com quan era petit de veritat.<br />
<br />
Abans em seguia com un follet de bosc amb les passes curtes i els genolls pelats de caure pels sembrats. Ahir anava al meu costat i jo havia de caminar de puntetes per no semblar més baix que ell. S’ha fet un homenet.<br />
<br />
Vam anar en metro al barri Gòtic i ens vam deixar engolir per aquells carrers estrets i humits carregats de llums de Nadal i de botiguetes obertes en diumenge mentre m’explicava les coses que interessen a un adolescent de catorze anys: els malabarismes que fa amb l’<i>scooter</i> i que penja a Youtube (“mira, tio, això és un triple salt amb mans”, “mira, tio, això és un doble salt sense mans”, “mira, tio, això...”), la noia de la classe que el convida a l’Starbucks i pot demanar el que vulgui perquè els seus pares són rics (“tu ets ric, tio?”, “no, sóc pobre”, “però quants diners tens al banc?”...), aquell amic que va fer a la terra de la boira l’estiu passat i que ja no li envia <i>whatsapps</i> (“i mira que érem col·legues...”), el dia que “uns canis” li van voler prendre el mòbil en un carrer fosc on no hi havia ningú (“no ho expliquis als pares, tio, perquè no em deixaran anar més a l’<i>skate-parc</i> a segons quines hores”)...<br />
<br />
Ell no recordava que teníem l’objectiu de trobar una jaqueta perquè xerrava i xerrava mentre es recolzava contra el meu cos per emfatitzar tot allò que deia. De tant en tant l’empenyia a l’interior d’una botiga i començava el viacrucis de la vanitat adolescent. El petit Hayden triava una peça després d’haver-ne analitzat cinquanta. Després apujava i abaixava coll i cremallera, es posava de perfil movent les espatlles endavant i endarrere, estirava la roba amb les mans a les butxaques... I el seu bon gust mai no baixava dels dos-cents euros, quan tenia un pressupost de setanta-cinc.<br />
<br />
Jo me’l mirava, carregat amb una pila de jaquetes que li aguantava perquè se les anés emprovant, i li recordava que no les podia pagar. Reflectits al mirall, teníem el cos d’una alçada i un pes similars. Però no semblàvem pare i fill, ni tan sols tiet i nebot, perquè les seves faccions estan fetes per un artesà i a mi em va tallar un manobre.<br />
<br />
S’acostava l’hora en què els comerços tanquen i les carrosses es converteixen en carabasses. No podíem tornar a casa sense la jaqueta i el petit Hayden, que és un noi entenimentat, va dir:<br />
<br />
-Haurem d’anar al Decathlon, com sempre...<br />
<br />
-O pots trucar la teva amiga dels pares rics.<br />
<br />
-Tio...<br />
<br />
A la segona planta, hi havia tres models que s’ajustaven al pressupost. Em va carregar amb ells i ens vam dirigir a un mirall estret i llarg al final del passadís davant del qual va començar a apujar i abaixar colls i cremalleres... Malgrat el seu bon gust, es va conformar amb allò que podia pagar i va triar el que m’agradava menys (“però l’has de portar, tu”, li vaig dir quan va dubtar si agafar el que preferia jo).<br />
<br />
Al carrer estàvem contents perquè havíem aconseguit fer l’encàrrec de la senyora Hayden, com si fóssim dues persones grans i responsables que ja podien anar soles per la vida.<br />
<br />
Abans de buscar la boca de metro, va voler entrar un moment en una botiga del carrer Santa Anna. Era d’animals. Al fons de l’establiment hi havia un seguit de tancats amb cadells de gos. Em va donar la bossa de la compra i va anar cap a la gàbia d’un chihuahua per posar la mà al vidre. L’animal es va acostar i va aixecar la poteta fins on tenia els dits el xiquet. Va estar una estona allí, a la gatzoneta, com si s’hagués aturat el món. La seva mirada tornava a ser la d’aquell petit Hayden que m’acompanyava a l’estany dels cocodrils inventats que es menjaven el batlle perquè havia sigut malvat. O a plegar caragols amb les caputxes posades perquè plovia. O a cercar nius d’ocells que ja havien emigrat en aquelles pomeres despullades de tardor.<br />
<br />
A fora, s’acostava Nadal. Un altre Nadal.el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-75770131563820760722016-05-09T02:57:00.000+02:002016-05-10T02:25:23.915+02:00Carrer Major<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/wXuPuCgxRDQ" width="420"></iframe><br />
<br />
El sergent Hayden aparca malament el monovolum damunt de la vorera de l’avinguda Blondel. Va en màniga curta i sembla acalorat, mentre me’l miro amb el coll del meu forro polar aixecat fins a la barbeta. Per a mi encara fa fresca, però ell ja nota l’estiu en aquelles ribes plenes de sol d’un riu Segre per on neden tot d’ànecs desocupats.<br />
<br />
La senyora Hayden es queda vigilant el vehicle, mentre el seu marit, el tenista i jo creuem un passatge estret i curt fins arribar al carrer Major de Lleida. Portem una mica de pressa i pugem decidits les escales d’un edifici antic i ombrívol, però amb l’olor de la pastisseria que hi ha als baixos que el fan familiar perquè aquella flaire dolça em transporta a la infantesa.<br />
<br />
A la segona planta, el tenista passa la clau per un pany menut i fràgil, i entrem en un pis ampli i buit. Els meus pares l’han anat buidant les darreres setmanes i ja només queda una cadira al menjador amb una gramola asseguda a sobre. Les parets són nues i les rajoles dibuixen fa dècades les mateixes sanefes.<br />
<br />
L’aixeta del quarto de bany ja no degota com la darrera que vaig entrar allí, i al dormitori de convidats no hi ha el llit on havia dormit moltes vegades. Tampoc queda l’armari ple de capces amb records de la tieta.<br />
<br />
Ens preparem per carregar la cadira i la gramola, i baixar-les al cotxe mal aparcat (portem pressa). Però abans vull obrir els porticons del balcó. Miro avall, al carrer Major de Lleida que és la meva cinquena avinguda o el meu bulevard Saint Germain. El meu carrer preferit de tot el món.<br />
<br />
El pis és alt i la gent es veu petita allà a baix, mentre passeja entre les banderoles medievals de la ciutat.<br />
<br />
Veig una noieta prima i guapa com la Sofia Loren que camina amb una bicicleta agafada al costat. Ha pedalat des de la torre del Patriot, als afores de la ciutat, per trobar-se amb un noi guapo i d’ulls grisos que juga a tenis i que ha arribat a la ciutat en el tren de les quatre (el cerverí) des de la granja dels cavalls. Després s’asseuen a la terrassa del bar Cantàbric abans d’entrar al cinema Principal per veure <i>Esplendor en la hierba</i>, el 1961. Fa temps que festegen, des que es van conèixer en un ball de fanalets a la plaça de Sant Joan. Però aquesta plaça no es veu des del balcó. Queda més amunt.<br />
<br />
Després veig un parell de marrecs que s’avancen corrent als pares per arribar a la botiga de joguines <i>El baratillo</i>, amb la façana plena de globus. Ella és rosseta, amb les galtes rodones i els ulls blaus. Ell és un petit passejant que gira un ull –pobret- i té les orelles sortides. Els dos germans es posen a tocar els pianets que hi ha a l’entrada d’aquell establiment i ja no hi ha manera de treure’ls d’allí fins que els pares es posen seriosos. Per a ells, anar al carrer Major un diumenge a la tarda és com anar a l’altra punta del món.<br />
<br />
Les darreres persones que observo des del balcó són un avi amb bastó que camina mig geperut després d’haver-se passat tota una vida fent de pagès. El segueix la seva filla soltera amb la gossa Caterina, que marxa mansa darrere les seves passes lentes, tota tacada de marró i blanc. S’han venut la torre del Patriot i ara van per voreres enrajolades quan abans ho feien per camins de terra.<br />
<br />
L’home vell s’atura en un quiosc per veure els diaris que parlen de la mort de Franco i se’n recorda de quan va fugir en un carro amb les sis filles mentre esclataven les bombes en la llunyania.<br />
<br />
Els veig tots plegats allà a baix, tot i que aquestes imatges són de fa temps.<br />
<br />
Em criden per marxar del pis. Però sé que mai més tornaré a veure el carrer des d’aquella altura i em deixo despentinar pel vent que fa ballar les banderes que ha posat l’ajuntament per fer-nos entendre que som una ciutat antiga i viscuda. Una ciutat per on han transitat generacions que ja no hi són i per on en transitaran altres que vindran.<br />
<br />
Deixo els porticons oberts del pis buit. Al costat de la cadira amb la gramola hi ha una capsa amb discs de pedra. L’obro un moment, abans de marxar. En el primer hi ha un paperet manuscrit, enganxat a la solapa. Diu: “25-12-2006. Nadal. Poso la gramola i l’escolto amb la meitat d’intensitat d’abans. Potser he perdut oïda o potser s’ha espatllat l’aparell”.<br />
<br />
Llavors m’imagino la tieta tots aquests anys que va viure en aquell pis del carrer Major, en aquella solitud volguda. I em puc imaginar totes les hores buides que hi va passar, totes les notes que hi va deixar perquè no tenia ningú amb qui parlar, cada dia llarg... Totes les passejades amb l’avi i la Caterina. Després sola, pujant les escales del mercat amb el cabell recollit o baixant fins al riu, despentinada. Recordo la rialla que ens regalava quan obria la porta, de petits, i li explicàvem que veníem de tocar el piano a <i>El baratillo</i>. Ens feia el berenar, mentre recordava amb la noieta prima i guapa com la Sofia Loren (la seva germana) i amb el noi guapo i d’ulls grisos que jugava a tenis (el seu cunyat) coses d’abans.<br />
<br />
Ara el pis està despullat i es prepara per aixoplugar noves vides. El contemplo per darrera vegada i el tanco de cop, com qui tanca una vida.<br />
<br />
M’esperen a baix, amb el motor engegat d’un monovolum a l’avinguda Blondel. El sergent Hayden encara està acalorat, mentre me’l miro amb el coll del meu forro polar aixecat fins a la barbeta.<br />
<br />
Transitem per una autovia, on les flors han esclatat en una hemorràgia de colors de primavera, cap a la granja dels cavalls. La senyora Sofia ens prepara el dinar, mentre la dona dels mars del sud la fa riure i el gos ventilador emprenya perquè sent l’olor del menjar. Hi arribarem en vint minuts i no ens caldrà escriure notetes perquè ens les direm en persona, per fer-nos companyia en els nostres carrers majors.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGcfDR5VeSN_kmoh17g5ySJTgXIU35ek2k5OKPSpBHUXMUkXFX6eW-kbi1kIM7w_tpNtrR-3YYgXtnYZ44CSlcV-PCnDAu39xtfl7TET1nSujMJZUTdPpOaIDKQYLdYBlsAqk/s1600/baratillo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGcfDR5VeSN_kmoh17g5ySJTgXIU35ek2k5OKPSpBHUXMUkXFX6eW-kbi1kIM7w_tpNtrR-3YYgXtnYZ44CSlcV-PCnDAu39xtfl7TET1nSujMJZUTdPpOaIDKQYLdYBlsAqk/s320/baratillo.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Fotografia de El baratillo (treta d'internet) on era feliç de petit amb la petita senyora Hayden, mentre ens vigilava la tieta Ramona des del seu balcó.el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-43382614840191973742016-02-27T02:44:00.003+01:002016-02-27T03:30:16.279+01:00Fotografies de la Marta<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/GJuwdcQlT1g" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’home tranquil condueix. La Pocoyo mira el
GPS al seu costat. Nosaltres observem el paisatge als seients del darrere.
Primer només hi ha l’autopista, però després ens desviem per camps de vinyes i
muntanyes prou manses per remuntar-les i baixar-les sense que ens calgui jugar
amb les marxes curtes del vehicle. Fins que arribem a destí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El poble és menut. Hi ha un mas senyorial i
una vintena de cases noves edificades al seu voltant. Una és de la persona que
ens ha convidat a dinar: la Marta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ella és com el dia que fa avui, lluminosa. Feia
temps que ens proposava d’anar a visitar el seu refugi amagat, aquella caseta
de la qual ens parlava sempre i que era en un lloc sense semàfors ni rellotges
ni cridòries. El cau de la rateta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per això somriu quan ens veu baixar del cotxe
disfressats de <i>neo-rurals</i>. També hauria somrigut si hagués vist una colla de
marcians sortint d’una nau extraterrestre o una comitiva del PP a la recerca
del vot perdut. Ella sempre té els llavis convexos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Avui no és la Marta que coneixem de Barcelona.
Avui fa de paisana, de pagesa, de rural... i li agrada ensenyar-nos els racons d’aquest
món seu on només viu de tant en tant. Caminem per la riba d’un bosc, ens
assenyala un poble abandonat en la llunyania d’una serra, ens parla d’un mas on
la propietària fa massatges relaxants, ens explica històries dels seus veïns
ocasionals...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Casa seva és bonica. Dues plantes, mobles
càlids, racons agradables. Quan ens l’ensenya, ja hi som tots perquè han
arribat –per fi- el jardiner fidel i la falsa boirenca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La Marta i la pintora es queden al pis de
dalt, preparant la taula i el menjar que requereix fogons i neteja. Són les
tietes perquè els agrada parlar i manar i que tot surti bé i que la gent sigui
feliç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La resta anem al jardí a fer foc a la
barbacoa. Ens ho passem bé jugant a fer brasa, a no cremar-nos, a rostir els
calçots i la carn, a treure’ns els jerseis perquè fa calor, a obrir cerveses
per refrescar-nos... Som la canalla i, sovint, les tietes surten al balcó per
vigilar-nos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">-Nens, feu bondat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al jardí, també juguem a fer-nos fotografies
que no ens podem enviar perquè no hi ha cobertura del 4G o del 5G o de què sé
jo... en aquest racó perdut del Penedès. Però les fem igualment, com si
visquéssim en aquella època en què calia esperar uns dies per revelar un carret
de vint-i-quatre imatges.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després dinem i fem tertúlia al segon pis,
mentre les gates de la Marta corren pel menjador d’aquella segona casa seva on elles
també són <i>neo-rurals</i> (acostumades com estan al seu piset de Barcelona sense
escales per pujar i baixar, ni tanta gent de qui fugir).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Tot és agradable. Un d'aquells moments que no vols que s'escampin en el temps fins a convertir-se en records. Que encara els vols viure.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fins que es fa fosc i la tieta pintora té
ganes de tornar a la metròpoli. Se sent un tro llunyà i ens sembla estrany
perquè el cel és seré.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’home tranquil condueix. La Pocoyo mira el
GPS al seu costat. Nosaltres observem la lluna asseguts al darrere, damunt de
vinyes i muntanyes prou manses per remuntar-les i baixar-les sense que ens
calgui jugar amb les marxes curtes. Fins que arribem a Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A la Diagonal, tenim cobertura i ens comencem
a enviar les fotografies que ens faran recordar aquest dia bonic. Sortim l’home
tranquil, la Pocoyo, el jardiner fidel, la falsa boirenca, la dona dels mars
del sud i jo mateix. Llavors ens adonem que no hi ha cap imatge amb la tieta
Marta ni amb la tieta pintora perquè es van quedar al pis de dalt, lluny de la
canalla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tots li devem una foto a la Marta des que ens
va convidar al seu refugi amagat: el cau de la rateta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Jo li hauria fet a la terrassa del bar on ens
va rebre per fer un aperitiu. Estava
preciosa amb el sol que li envermellia les galtes asseguda en aquella cadira.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La dona dels mars del sud li hauria fet (potser)
sota aquell arbre catalogat, al costat d’una tanca amb dos ruquets, mentre la
Marta ens explicava la història d’aquells animals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El jardiner fidel li hauria fet (potser) amb
la seva càmera construïda amb una capsa de sabates (una cosa estranyíssima) mentre ella treia i desava coses de la
nevera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La falsa boirenca li hauria fet (potser) quan la
Marta va treure el joc del Trivial per allargar la festa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’home tranquil li hauria fet (potser) quan l’amfitriona
es va asseure al seu costat en una ombra de la plaça del <i>mini-poble</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La pintora li hauria fet (potser) davant la
façana de la casa per fer-ne després una litografia, com les que fa ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La Pocoyo hauria fet una fotografia de grup,
tots asseguts a taula dient Lluissss (perquè a ella li agrada agrupar).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No vam dir Lluisss, ni vam mirar a cap càmera
en aquell menjador animat on vam menjar de primera, tots socarrimats. Fa temps
que ens anem trobant i retrobant tots nosaltres. Que ens fem companyia de tant
en tant. Que ens anem fent grans acompanyats. Que som amics.<o:p></o:p></span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-54023919471728806272016-01-05T02:46:00.001+01:002016-01-05T04:19:23.429+01:00Primer paseo del año<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jAGLcvvML0o" width="560"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cuando vivía solo, el
primer paseo del año era invariablemente al Turó Parc. Esperaba a que el señor
Gris se durmiera, con su guirnalda naranja colgada del cuello, y corría al
parque cerrado en Nochevieja. Caminaba alrededor de las vallas del recinto y
acariciaba cada hoja de planta que asomaba a la acera exigiendo un buen año
para cada uno de los seres vivos que se habían ocupado últimamente de mí. Una
hoja, un alma. Un alma, una hoja. Era
una tradición casi tan tonta como todo lo que hago. Pero, ¿y si les daba
suerte? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Este 2016, la mujer de
los mares del sur me dijo que me dejara de tonterías y me propuso un primer
paseo del año alternativo, sin desvelarme el destino. Me pidió que me
pusiera la chaqueta nueva y que cogiera la bufanda gris porque me he hecho
mayor y no está dispuesta a aguantar a un tipo tosiendo todo el día en casa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Seguimos la avenida
Diagonal en dirección al sur. Era domingo, pero muchas tiendas estaban abiertas
y nos cruzamos con compradores compulsivos que serían felices viviendo
eternamente en Navidades. Luego nos desviamos por las calles estrechas de Sant
Gervasi, donde ya no compraba nadie. Las recordaba de cuando deambulaba por ellas
buscando historias por escribir: Avenir, Marià Cubí, Laforja… Era curioso que
ella me guiara por el que había sido mi hábitat no hacía tanto tiempo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pasamos de largo el
mercado Galvany y subimos por la calle Santaló, hasta que la mujer de los mares
del sur me hizo detener frente a una librería nueva que parecía antigua: Casa
Usher Llibreters. Me pareció un lugar muy extraño para vender libros. Por allí apenas transitan los nativos del barrio.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Son unos amigos de una
amiga –me dijo ella, como única explicación.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tras los cristales, vimos
a tres dependientes jóvenes (que seguramente eran los dueños) sentados tras una
mesa. Y a ningún cliente. Nunca me ha gustado entrar en un establecimiento en el
que todas las miradas se posan sobre ti, a falta de otro objetivo. Pero la
mujer de los mares del sur ya había abierto la puerta y tiraba de mi bufanda
para que la siguiera.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Por suerte, esa librería era
una antigua vivienda familiar y las secciones literarias ocupaban distintas
habitaciones que quedaban ocultas a ojos de los responsables del negocio. La
mujer de los mares del sur sacó sus gafas del bolso y comenzó a ojear lomos de
volúmenes, con paciencia, como si tuviéramos todo el 2016 para estar allí. Yo apenas
leo nada más que prensa deportiva cada día. Así que cogí unos cuentos de Truman
Capote al azar y, simulando interés por el texto, comencé a pasar hojas exigiendo
un buen año para cada uno de los seres vivos que se han ocupado últimamente
de mí. Una hoja, un alma. Un alma, una hoja. Es una tradición casi tan tonta
como todo lo que hago. Pero, ¿y si les doy suerte?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Dejé el tomo en su lugar
y, como ella seguía buscando libros con parsimonia, decidí recorrer el largo
pasillo que cruzaba la librería. Al final, había un patio exterior que apenas
intuía tras el cristal de la puerta. Un cartel indicaba que podías tomarte un
café por un euro veinte o una copa de vino por dos euros allí.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Agucé un poco la vista
hacia esa penumbra del patio y pude intuir en ella la figura de un inventor que
estaba sentado en un banco del jardín, la de un detective fumando sobre un
piano de cola, la de un pelícano extraviado en una isla, la de una niña con un
perro salchicha, la de una bailarina junto a un trapecista, la de una
recolectora de hierbas medicinales, la de un dinosaurio asomándose a una ventana…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Parecían personajes esperando su turno
para entrar en la librería y vivir en los estantes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Entonces la mujer de los mares del sur tiró de nuevo de mi bufanda. Llevaba tres álbumes
ilustrados en las manos y me pregunto qué miraba allí afuera, en la noche. Le
respondí que nada.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pagó su compra. Los tres
libreros jóvenes eran amables y estaban predestinados a llevar una vida
intensa, pero asumible.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En la calle, todavía no
era muy tarde y el Turó Parc no estaba a más de tres calles de distancia. Así que tiré de la
bufanda de la mujer de los mares del sur, no sin que ella protestara, mientras
le hablaba de la posibilidad de escribir una historia con un inventor y un
investigador, otra con un pelícano torpe, una tercera con una niña y su perro
salchicha… Me escuchaba, atenta, con sus libros bajo el brazo.<o:p></o:p><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Era el primer paseo del
año y en casa nos esperaba un teckel con una guirnalda naranja en el cuello.
Seguramente, estaba dormido.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
PD: Ara fa tot just deu
anys que vaig obrir aquest blog. És temps…<o:p></o:p><br />
<br />
PD2: Gràcies per la música, Emily.</div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-2564715049536976902015-12-30T04:39:00.001+01:002015-12-30T05:53:15.219+01:00Betum<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hENMvHM9QR4" width="420"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Era la nit de Nadal i, a la granja dels
cavalls, al petit faraó Nil ja l’hi havia passat el disgust perquè havia
descobert que el Tió són els pares. Diguem que va ser un accident. Ell només es
volia amagar darrere les cortines del menjador, mentre el tronc (amb una cara
dibuixada i unes potes que no podrien disputar una final dels cent metres
llisos) esperava en un racó els seus cops de bastó. Llavors, el nen va veure
tot de paquets ben embolicats a terra –secrets- i va lligar caps. Després es va
posar a plorar, estirat a bocaterrosa al sofà, mentre la mare li xiuxiuejava
paraules a cau d’orella per mirar de calmar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però va ser la senyora Sofia qui va posar
ordre en el desconcert del nen. Li va dir, molt segura d’ella mateixa, que si
no feia cagar el Tió, ell s’enfadaria i se’n tornaria al bosc on viu la resta
de l’any per no tornar mai més. El petit faraó Nil es va incorporar al sofà, es
va mirar el Tió, es va mirar la seva àvia i va anar a buscar el bastó. Les iaies
són resolutives de debò.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El sergent Hayden i jo vam apurar una copa de
cava quan el petit faraó Nil i el petit Hayden van començar a fer xivarri mentre
els regals amagats darrere de la cortina ara sortien miraculosament de sota
aquell tronc, un rere l’altre: pilotes lluminoses, trencaclosques, llibres,
cremes de mans, ampolles de cava... A mi sempre em caga un gel de dutxa, el Tió.
No sé per què.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després em vaig posar la meva jaqueta negra i estreta
d’home modern (comprada al Black Friday), em vaig recargolar al coll la bufanda
grisa que em va teixir la Rosa fa temps i vaig sortir al carrer, tot enyorant
els guants descuidats a la metròpoli. Hi havia boira per tot arreu, i més
finestres il·luminades de vida a les cases que no pas gent al carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agrada fumar quan camino, i amb les mans a
les butxaques només pots portar el cigarret penjant dels llavis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A la terra de la boira no som massa de llumets,
però als carrers antics si que em va semblar que era Nadal. L’esglèsia era
groga i la gent ja hi havia entrat per celebrar la missa del gall. La vaig
passar de llarg per portar-li un cigarret encès a la Mònica (la darrera vegada
que vaig parlar amb ella va ser en una nit de Nadal –també li agradava fumar i
duia un Ducados penjant dels llavis aquell dia). Li vaig deixar a terra, davant
de l’entrada. Com sempre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Em vaig allunyar dels carrers del centre i
vaig passar per davant de la clínica veterinària de l’home que cuida animals. Curiosament,
hi havia llum al passadís de les consultes. Llavors, darrere els vidres per on
rajava l’aigua condensada, vaig entreveure el meu amic. Mirava de fer caminar
un gos teckel que no volia, o no podia, caminar pel costat d’un arbre de Nadal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Vaig picar a la porta amb la meva ma congelada
i tots dos ens vam sorprendre de veure’ns allí la nit de Nadal, quan la gent era
a casa amb la família. Altres nits com aquella havíem sortit tots dos a fer mal a
les discoteques, quan encara teníem cabell i anàvem en texans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ara, el Betum, aquell gos convalescent, mirava
de no perdre l’equilibri entre les nostres cames. Posava el musell a terra per
repenjar-se i jo m’ajupia per tocar-li el pèl negre i lluent del clatell. Era
suau i tenia els ulls plens de vida d'un cadell. L’animalet s’havia
menjat mitja estora de casa seva –tot jugant, en un descuit dels amos- dos
dies abans i l’home que cuida animals el va operar per mirar de treure-li
aquella nosa de l’estomac. Semblava que tot havia anat bé. El gos tornava a
caminar i a menjar. Fins que va arribar
la nit de Nadal i el Betum va recaure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després vaig saber que el veterinari s'havia passat aquella nit amb ell. Fent-li companyia. Jo vaig tornar
a casa, escampant la boira. La meva família ja dormia. A terra del menjador hi
havia tot de papers d’embolicar regals. El Tió jeia en un racó, encara cobert
amb una manta de quadrets. No s’havia escapat al bosc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Li vaig pegar dos cops amb un bastó que vaig
trobar en un racó demanant salut per al Betum i perquè un proper Nadal el pugui
tornar a celebrar amb el Manel com ho feia abans. Me’ls vaig imaginar tots dos,
veterinari i pacient, encara darrere els vidres de la clínica, fent-se
companyia darrere la boira. Segurament, l'animalet li llepava la cara.</span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-65542191724767453022015-12-23T03:33:00.002+01:002015-12-23T04:36:24.201+01:00Calendaris<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/LsMiYMErrQ8" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És curiós com a mi, que sempre visc sense
rellotge i ignorant si és dimecres o dijous, m’agradi tenir al menys un
calendari abans que comenci el nou any. Els vull petits, si pot ser de butxaca,
i per això aviso a tothom del meu entorn que me’n guardin algun si entren en
una farmàcia, en una ferreteria o en una òptica, llocs on encara es poden robar
del taulell (els que som vergonyosos), quan el dependent es gira per buscar-te
un producte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fa set anys, pensava que no el tindria perquè
el tenista, que és el meu camell habitual en aquests temes, se’n va oblidar d’agafar-me’n
un. Però una tarda que vaig quedar per caminar amb la Pocoyo, abans que acabés aquell
desembre, ella em va acudir amb un petit calendari on hi havia estampada una
imatge de la Verge Maria. Me’l va donar una mica avergonyida, excusant-se de
que només havia trobat aquell. Però l’he guardat des de llavors. Aquell 2008 va
ser bonic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No sé d’on em ve aquesta dèria pels
calendaris. Si exerceixo de freudià, una tarda de diumenge de quan era petit, i
passava el Nadal a casa dels tiets rics, ell va tornar de caçar amb la boira
encara agafada a la seva jaqueta llarga. Va deixar uns animals morts damunt de
la taula de la cuina (no sabria dir si eren de ploma o pèl), va anar al quartet
on desava les escopetes i va córrer a la dutxa per netejar-se la mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Mentre l’aigua brollava al quarto de bany, jo
vaig veure alguna cosa que feia pes en una butxaca d’aquella jaqueta llarga que
el tiet havia penjat en una cadira. En la meva curiositat infantil, vaig treure
a la llum un paquet de cartronets que semblaven cromos. I vaig veure, per primera
vegada en la meva vida, tot de dones nues, una rere l’altra (rosses, morenes...
fent posturetes en troncs d’arbre o en platges amb palmeres), en aquells
calendaris de butxaca eròtics de l’etapa post-franquista. No em vaig fixar,
fins temps després, que darrere les noies hi havia tot de dies per escriure en
aquella vida meva de quan tot era futur i gairebé res era passat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Em vaig quedar el calendari d’una d’aquelles dones
despullades perquè allò m’obria els ulls a un univers desconegut. Però no el
conservo, com no tinc altres objectes d’aquell descobriment del món adult que em
van marcar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ara tinc el que em va donar la Pocoyo a la
capseta dels records, on guardo també el primer calendari que em va regalar la
senyora Hayden de la papereria Raima, que és al Gòtic de Barcelona (un
establiment que obre els ulls dels nens, dels il·lustradors i de la gent que s’estima
aquests universos bonics).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’he acostumat a aquests calendaris triangulars
de Raima, i m’agrada anar-hi cada Nadal amb la dona dels mars del sud per
agafar-ne tres o quatre per a la gent més propera. Els tenen a l’entrada per als
clients i els que encara no ho són.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però aquest dilluns hi havia un senyor molt
seriós amb vestit fosc, corbata i les mans creuades davant dels seus pantalons
a la porta. Així que només en vam agafar dos, tímidament. Ara estic pendent del
tenista, per si me n’ha pogut robar un de butxaca a l’òptica, a la ferreteria o
a la farmàcia de la terra de la boira. O de saber si la Pocoyo ha anat a missa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agrada començar l’any amb un calendari
menut, d’aquells que et mires després, de tant en tant, quan és primavera o ets en plena canícula del mes d’agost o es preparen les festes de
la Mercè. I veus que passen els dies i aquell moment del desembre passat, que
ja quedarà lluny, te’l miraves i tot estava per inaugurar, com una camisa nova.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
El meu calendari de Raima 2016 està a la
taula. Segur que tindrem un bon any tots plegats.<br />
<br /></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-17042382564679761612015-12-13T02:46:00.001+01:002015-12-14T03:45:25.893+01:00La tata<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/qjEkTJ3oqc0" width="560"></iframe></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">A l’habitació de l’Hospital de Santa Maria hi
ha un finestral per on s’intueix la Seu Vella que vol treure el cap per damunt
de la boira, sense aconseguir-ho. A fora hi ha un jardí ple d’humitat i de fred
de tardor, però a dins s’hi està calent.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agradaria demanar-te si vas prou abrigada.
Però dorms amb la teva bata blanca i no pares de sacsejar els braços plens de
tubs, com una directora d’orquestra inconscient.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Feia temps que no et veia. La darrera visita
que et vaig fer va ser protocol·lària, d’aquelles de quedar bé, d’anar a veure
la tata per no semblar que te n’has oblidat. Recordo que em vas obrir el teu
piset fosc de renda antiga al carrer major i em vas fer passar amb una rialla –sempre
et recordo rient-, mentre em preguntaves si encara era militar. Et vaig dir que
sí, més que res per no contradir els teus records errats. Llavors em vas
ensenyar els desperfectes del teu habitatge com si hagués de fer venir una
brigada de sapadors de l’exèrcit per arreglar-los. Vaig anar a la ferreteria
per fer reviure quatre endolls i posar una mica de massilla en alguna esquerda
de les parets amb retrats de gent que ja no hi eren.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Allí no hi havia ni tele, ni ràdio, ni llibres...
com si no hi volguessis viure. Només una cadira i una tauleta al menjador. Les
habitacions eren plenes de capses segellades amb records. Potser ho tenies tot
a punt per tornar a la torre. Com si no acceptessis que aquella eventualitat
seria definitiva.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">D’allò deu fer set o vuit anys. No ens havíem
tornat a veure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En aquell piset t’hi has passat la teva
darrera mitja vida, l’etapa trista. Però abans hi va haver una altra vida a la
torre del patriot, aquell univers lluminós i aïllat del món on hi havia més
pomeres que maldats, més pereres que maldecaps, més camins que entrebancs. Casa
teva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Allí ens vam conèixer, un estiu en què la
senyora Hayden y jo érem només dos marrecs encara per escolaritzar. Recordo que
ens vas obrir la tanca de ferro pintada d’un color groc llampant, que donava a una
carretera sense transit, i van sortir dos gossos a rebre’ns remenant la cua: el
Treski i la Caterina. Darrere teu, hi havia l’avi Joan, a qui t’havies quedat a
cuidar sense marxar del niu, com havien fet les teves cinc germanes per formar
les seves pròpies famílies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquell estiu, i els següents, et vas convertir
en la tata, més que en la tieta soltera. Passàvem totes les vacances amb vosaltres i ens tractaves com si
fóssim els fills que no vas tenir i que mai no tindries. Segurament ens vas
malcriar una mica portant-nos al rebost per buscar aquelles rajoles de xocolata
que ens menjàvem mentre ens fabricaves barquetes amb fulles de canya que
posàvem a navegar pel canal, o ens explicaves històries del passat al voltant
d’aquell pou gran que ens feia por (i on la petita senyora Hayden em va llençar
uns calçotets en un atac d’ira infantil), o engegaves la gramola en aquella taula de pedra sota el porxo, o ens posaves la tele fluixeta perquè
no la sentís l’avi Joan (sempre deia que s’ha d’estalviar la llum) mentre feien
<i>La casa del reloj</i>, o ens treies la cera de les orelles amb les teves agulles
del cabell en aquella terrassa assolellada amb els gossos asseguts al nostre
costat amb la llengua fora per la calor...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els estius sempre acabaven quan els caquis de
l’arbre de darrere la casa començaven a madurar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després, l’avi Joan va morir. La torre del
patriot es va posar a la venda i vas llogar un piset de renda antiga al carrer
major de la ciutat. Encara et vas emportar la Caterina, velleta, perquè et fes
companyia, però mai res no va tornar a ser com era abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La senyora Hayden i jo ens vam fer grans i la
voracitat de la vida ens va portar a fer-te només visites protocol·làries molt
de tant en tant, d’aquelles de quedar bé, d’anar a veure la tata per no semblar
que te n’has oblidat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No ens ho retreies i ens obries sempre la
porta amb el teu somriure etern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La setmana passada vas relliscar a casa i et
vas fer mal. Encara sort que l’assistenta social va sentir els teus crits
darrera la porta i els mossos d’esquadra van poder obrir amb una placa de
plàstic. Després, van venir les trucades a la gent que un dia hi vam ser.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Potser ara comença la darrera etapa de la teva
vida. La majoria d’existències són boniques i tenen una novel·la o una pel·lícula. La teva m’ho sembla. Sempre has
cuidat a tothom sense que ho haguessis de fer. No t’ho hem agraït mai prou.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
I ara ets aquí, en aquesta habitació de l’Hospital de Santa Maria on hi ha un finestral per on s’intueix la Seu Vella que vol treure el cap per damunt de la boira, sense aconseguir-ho. Sóc amb tu, com ahir hi va ser la senyora Hayden. Em va dir que et va posar crema a la cara i que et va recollir els cabells que portaves despentinats. I que tu li vas donar les gràcies amb un somriure a la mirada. La meva germana sap donar alegria de manera innata i va estripar un altre full bonic en el teu llarg calendari vital.<br />
<br />
Avui et toca aguantar-me mi. Jo sóc més maldestre amb les relacions humanes, com la majoria de militars. Ja em coneixes.<br />
<br />
Només sé explicar batalletes. Però dorms.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’ha dit una infermera que t’has despertat de matinada i li has demanat les claus de la torre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per això, m’agradaria dir-te que no fa ni dues
setmanes, caminant per la terra de la boira, em vaig desviar d’un camí per
endinsar-me en un camp de pomeres despullades de fulles. Al final hi havia una
torre abandonada. Una figuera i un nouer l’estaven derruint amb les seves
arrels. Una mica més enllà hi havia un arbre ple de caquis madurs que els
ocells havien començat a picar. No havia tornat a veure mai més un arbre d’aquests.
Era com el que hi havia a la torre del patriot. El que anunciava el final de l’estiu.
Quan tu eres jove i nosaltres érem petits.</span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-77466065850740095112015-07-04T02:26:00.000+02:002015-07-04T03:01:29.109+02:00Canícula<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/OOJUsAPbk3s" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Encara que sóc nascut a la terra de la boira,
i hauria d’estar acostumat a les temperatures elevades, aquest estiu tinc molta
calor en el nostre pis sota el terrat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">També en té el gos ventilador, que treu un pam
de llengua i el pobre ja és vell. Em passo el dia empaitant-lo per casa amb el
vaporitzador a la mà per refrescar-li el llom. Ho faig en calçotets perquè la
dona dels mars del sud no torna fins al vespre i estem sols, l’animalet i jo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Amb ella votant per aquí, em faria vergonya. Es una persona amb sentit de l’estètica. Però no em fa res que em puguin veure els veïns. A més, quan
miro per la finestra del menjador com cau la solana damunt dels terrats de les
casetes del carreró, veig que les noies del bordell no poden anar més lleugeres de roba que quan feia fresca i sortien en negligés a fumar. Ara es
venten repenjades a la barana a l’hora de la migdiada, mentre teclegen
missatges o parlen pels mòbils. Em puc imaginar que, si reben clients a
aquelles hores, els deuen empaitar amb vaporitzadors per refrescar-los
quan pugen del carrer, suats com una mala cosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">També hi ha dues valquíries nord-americanes
que han llogat la caseta de sota nostre i no els fa res de treure’s el banyador
a la seva terrassa i banyar-se amb la mànega quan tornen de la platja. Ben just
deuen tenir vint anys. Així que ningú es deu fixar en un home gran que porta uns
bòxers negres i empaita un gos salsitxa per remullar-lo en aquella finestra de
menjador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A la tarda, quan les hores es fan llargues i costen de passar, vaig al despatx i el gosset se’m
queda adormit amb el cul a l’habitació i el cap al passadís, buscant la mica de
corrent d’aire que circula pel pis aquests dies de canícula. Abans li he posat
glaçons de fruita al bol de l’aigua i jo m’he pres un cafè amb gel després de
dinar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fins que al capvespre, torna la dona dels mars
del sud. Em troba amb els pantalons i la samarreta posats (cinc minuts abans), i
recent sortit de la dutxa (a l’estiu toca dutxa de matí i de tarda –com resa un
dels manaments de la llei de la persona amb qui convisc).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’explica el seu dia, mentre es menja un polo
de gel amb gust de xocolata que ha trobat al congelador i es queixa de la calor
que fa en aquest pis. Tots dos mirem per la finestra. Les noies del bordell han
plegat per avui i només ens queda l’espectacle de les dues nord-americanes. Ara
parlen per telèfon en roba interior, amb les seves veus nassals, buscant la
mica de fresca del seu terrat. </span>El Bruc és a terra, amb la boca oberta. És massa baixet per veure el mateix que nosaltres.<br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fa poc, li vaig enviar una foto a la Ilse del
gos ventilador amb una girafa groga de peluix que és la seva nova joguina. Ella se'n va enamorar quan es va estar a casa uns dies a finals de maig. Llavors
ja feia calor, però no tanta com per empaitar-la amb el vaporitzador a la mà
tot el dia. Ni per ruixar-la a la glorieta del parc de la Ciutadella quan ens
va ballar claqué com si fos Ginger Rogers o al parc del Fòrum quan ens va
descobrir la música d’Albert Hammond jr. al Primavera Sound.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La Ilse sempre és el començament del meu estiu,
encara que mai m'havia portat tota aquesta calorada que he patit des que
se’n va anar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Recordo la suada les dues vegades que em vaig
haver de desplaçar a la Ciutat de la Justícia darrere els vidres escalfats de
l’òmnibus H-12. O la tornada de la delegació d’Hisenda de Sant Gervasi, tot
xino-xano, carrer Calvet avall, sense trobar ni una mala ombra en tot el trajecte.
O aquell migdia infernal que buscava un endoll, pels voltants del mercat de
Sant Antoni, per al meu ordinador perquè venien tres dies seguits de festa i el
necessitava. O la nit de Sant Joan, quan vam decidir pujar al terrat amb una
taula, dues cadires, la caixa de fusta de “Uvas Encarnita” plena de plats i
gots, i la cassola amb la fideuà perquè al pis no s’hi podia estar. Ens la vam
menjar sota els focs artificials del veïns, mentre el gos remenava la cua vora
les nostres cames. O el concert de música clàssica al Turó Parc. Jo hi vaig
anar a peu. La dona dels mars del sud em va avançar a dalt de l’òmnibus 33, a
l’alçada de Muntaner, i em va aixecar la mà, tota foteta. Quan vaig arribar al
recinte em vaig refrescar en una font la cara i el clatell. La vaig trobar
asseguda a primera fila per escoltar Schumann amb el seu vestit de Marilyn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Avui, ella m’ha anat a comprar un aparell
ventilador a Kyoto perquè aquest estiu fa molta calor i tampoc es tracta de que
vagi en calçotets tot el dia empaitant el gos amb un vaporitzador. L’ha muntat
seguint les instruccions del manual (ella és la handy-woman del pis). Després
de molts errors-rectificacions, l’ha aconseguit plantar i posar en
funcionament. El teckel ha pujat al sofà i la corrent d’aire l’ha despentinat.
S’ha quedat a gust vora l’aparell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La dona dels mars del sud s’ha assegut al seu
costat per fer-li companyia i per aprofitar l’aire fresc que sortia d’aquelles
hèlix que rodaven a tota pastilla. S’ha tret les sandàlies i ha estirat les
cames al sofà. El gos i ella semblaven Joan Fontaine y Cary Grant a <i>Sospecha</i>,
quan van pels penya-segats de la Costa Blava en un cotxe descapotable. Com en
aquelles pel·lícules antigues, on uns ventiladors enormes despentinaven els
protagonistes a l’estudi, mentre de fons passaven imatges de paisatges.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’anava a asseure al seu costat quan he sentit
unes veus nassals que pujaven per la finestra de la cuina. Les valquíries nord-americanes
eren al terrat en banyador, ruixant-se amb la mànega. He començat a pelar
patates per fer una truita, tot guaitant cap a fora com aquell que no vol la
cosa. Quan l’oli ha començat a escalfar-se, m’ha vingut com una calorada.
La dona dels mars del sud ha agafat el vaporitzador amb ganes de refrescar-me.<o:p></o:p></span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-515476241857579962015-06-06T04:02:00.001+02:002015-06-06T04:26:51.291+02:00Pre-nostalgias<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ejvt9Crdu5Q" width="560"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El fútbol siempre me ha
generado nostalgia por los partidos que vi y por los que no veré. Por los seres
con quien los vi y con quien ya no los veré.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ese sentimiento se
multiplica cuando llega una final de la Champions en la que participa mi equipo (cosa que sucede muy de vez en cuando, aunque ahora estemos mal acostumbrados).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Mañana será uno de esos
días. El Barça y la Juventus se enfrentan en Berlín. Estaba invitado a ver el encuentro
en el televisor de la sala de estar de la tierra de la niebla, con mis padres y
los cuatro Hayden, pero les he llamado para decirles que me quedaré en la metrópoli.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Con ellos compartí la
final de 1992. Recuerdo que la señora Sofía preparó una cena ligera porque el
resto de la familia estábamos más pendientes del gol de Koeman que de sus
platos a fuego lento. Entonces no existían para nosotros ni el sargento Hayden
ni los niños. Luego fui con mi hermana a un pub, para tomar más de una copa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Viví la final de 2006 con
el señor Gris. Los dos solos. Le puse una camiseta de Deco, al pobre, y se durmió entre mis
pies mientras sonaban los petardos más allá de la ventana con los goles de Eto’o
y Belletti en París. Me gustó que nos hiciéramos compañía esa noche, y no fui a
celebrarlo a la Rambla para quedarme con mi viejo amigo, ese pastor de ovejas
que se había acostumbrado a la ciudad. Él ya no está, pero fue nuestra final.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Las de 2009 y
2011, fueron casi en solitario, frente a mi pequeño televisor de mi pequeño piso. Nadie me invitó ni yo invité a
nadie. Al menos estaba Ilse en el chat, para hacerle la puñeta porque ella es
madridista.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ahora, en 2015, llega una
nueva final que me genera una nueva nostalgia. Podría haber ido a la tierra de
la niebla y esperar que la señora Sofía hiciera una cena ligera porque nadie
estaría por sus platos a fuego lento. Pero esta vez me quedo en la ciudad con
la mujer de los mares del sur y el perro ventilador.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cocinaremos algo ligero, porque yo estaré más pendiente del gol de Messi en el
viejo televisor que de la comida. Y espero que a Bruc le venga bien la
vieja camiseta de Deco, mientras bosteza en el sofá. Será nuestra final y nadie más podrá
vivirla que nosotros.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cuando recuerde la quinta
Champions del Barça, será con ellos. Creo que mañana va a ser un día pre-nostálgico.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-24663086124121110642015-05-21T02:54:00.000+02:002015-05-22T03:58:32.970+02:00Julie Christie<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6h9XUYj96ho" width="420"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Cuando era pequeño, en la
tierra de la niebla era imposible cruzarte con un personaje famoso por la calle
(aparte del señor alcalde, que salía de vez en cuando en el periódico provincial). Como
mucho, venía una compañía de variedades por la fiesta mayor con chicas más risueñas
que las que vivían en el pueblo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Los famosos de verdad quedaban
reservados para el fin de semana, en la pantalla a todo color del cine al lado
de la estación de trenes. Cuando se apagaban las luces, me acomodaba lo mejor
que podía en la butaca incómoda de madera, junto a Sala y Miró, y espera a que
apareciera Johnny Weissmuller, luchando con cocodrilos, o Terence Hill y Bud
Spencer repartiendo mamporros en un salón del oeste. Aquellos héroes, que me
magnetizaban cada domingo por la tarde, vivían a distancias siderales de mi territorio vital.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">A la salida del cine, me
apuntaba en una libretita el título de la película, los nombres de los actores
y del director, mientras Sala y Miró me metían prisa para ir a jugar al
futbolín al bar de la señora Flora. A mis amigos les gustaban
las películas de acción, como a mí. Por eso, todos los filmes que tenía
anotados en mi pequeño diario cinematográfico eran del estilo: <i>Noche de
gigantes</i> o <i>Le llamaban Trinidad</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Hasta que una tarde vimos <i>Doctor Zhivago</i>, no recuerdo si por equivocación o porque no había otra cosa,
y aquel primer plano de los ojos de la actriz protagonista inundaron de azul la
tierra de la niebla durante toda la semana. A la salida, anoté su nombre en mi
libretita repleta de héroes y villanos, y en la que todavía no tenía a ninguna
actriz: Julie Christie. Su mirada no existía en las mujeres de la tierra de la
niebla, ni siquiera en las chicas risueñas de la compañía de variedades que nos
visitaban una vez al año, por la fiesta mayor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Creo que ella fue mi despertar a la primavera (junto a la carnicera de la calle de las
librerías que espiaba a la salida de la escuela, aunque era mucho más
cercana y mediterránea). En mi vida habían aparecido las mujeres y se quedaron
para siempre, a pesar de que no lucharan contra cocodrilos ni se pelearan en un <i>saloon</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Julie Christie
simplemente se paseaba en un carruaje por las calles de Moscú con la música de
Maurice Jarre de fondo. No necesitaba hacer nada más para que te fijaras en
ella. Me pre-enamoré, con esos enamoramientos pre-adolescentes. De eso hace
mucho tiempo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Hace una semana me afeité
con crema de sales minerales, me puse una mascarilla hidratante 9.60 del
Mercadona, me duché con gel de lima y limón, y me perfumé con unas gotas de
Jasmin noir de Bulgari (de una botellita de promoción que robé en Sephora). Me
vestí con unos tejanos oscuros y una camisa negra, y estrené unos mocasines de
gamuza de color caldera que había comprado el día anterior de rebajas en
Decathlon.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Llegamos al auditorio de
La Pedrera con el tiempo justo. Sólo quedaba libre la última fila de asientos
en el lateral izquierdo. La veríamos con cierta dificultad, pero al menos estaríamos
en el mismo espacio que ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Entonces se apagaron las
luces y me acomodé en la silla de madera. A mi lado no estaban ni Sala ni Miró.
En el escenario no esperaba ni a Tarzán ni a dos <i>cowboys</i>. La mujer de los mares
del sur me tocó el brazo para que me girara. Por una puerta a mi espalda, salía
ella acompañada por dos personas. Rozó mi respaldo. Parecía una persona mayor, pero sus ojos seguían inundándolo todo de
azul, en ese <i>frame</i> de penumbra en que apenas se cruzaron nuestras vidas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Era Julie Christie que se
dirigía al escenario para recitarnos poesía con Marta Pessarrodona, en inglés y
catalán.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Me gustó especialmente el
poema de Dorothy Parker "Threnody":<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Lilacs blossom just as
sweet<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Now my heart is
shattered.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">If I bowled it down the
street,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Who's to say it mattered?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">If there's one that rode
away<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">What would I be missing?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Lips that taste of tears,
they say,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Are the best for kissing.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Eyes that watch the
morning star<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Seem a little brighter;<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Arms held out to darkness
are<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Usually whiter.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Shall I bar the strolling
guest,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Bind my brow with willow,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">When, they say, the empty
breast<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Is the softer pillow?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">That a heart falls
tinkling down,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Never think it ceases.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Every likely lad in town<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Gathers up the pieces.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">If there's one gone
whistling by<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Would I let it grieve me?<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: inherit;">Let him wonder if I lie;<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><i>Let him half believe me.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Ese poema me pre-enamoró como si fuera un pre-adolescente.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">A la salida del acto le pedí a la mujer de los mares
del sur (que es mucho más cercana y mediterránea) si tenía un bolígrafo para
anotar los nombres de aquellas dos personas que nos habían regalado una hora de
vida en mi vieja libreta de gente importante, donde ya no hay lugar para
hombres duros de pelar. Me metió prisa, porque quería ir a jugar al futbolín en un bar del Eixample.</span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-18205132746464630172015-05-01T17:25:00.000+02:002015-05-02T02:59:21.563+02:00Un conte de diumenge<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/rWhc5TTDMKA" width="560"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al carrer era diumenge. Feia sol i les terrasses eren plenes de gent prenent el vermut abans de dinar. No passava gairebé cap cotxe per l’antiga carretera nacional que travessa la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Nosaltres érem dins del vell teatre de la terra de la boira, que hi ha en una vorera d’aquella via intransitada: el tenista, la dona dels mars del sud i jo. Estàvem asseguts en tres tamborets infantils de color verd poma, en mig d’un grapat de criatures inquietes, tot esperant que sortissin a l’escenari una narradora de contes i un il·lustrador per explicar-nos <i>Alícia al país de les meravelles</i>. Era estrany estar tots tres allí.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Potser feia quaranta anys que no trepitjava el teatre, des d’aquella vegada que em van lligar un globus al canell dret i em van empènyer a l’escenari per cantar una cançó ridícula que es deia “Bomba va, bomba ve”. Em recordo tremolant allà a dalt, davant dels pares de la resta dels alumnes de La Salle. Mai no he sigut amant dels focus ni de les mirades desconegudes.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Al tenista li agradava estar allí amb la dona dels mars del sud. Li complau la gent nova a qui pot fer riure amb les seves ocurrències (i la dona dels mars del sud riu amb facilitat). Ell és una persona sociable. Jo sóc més com la mare, que aquell diumenge s’havia quedat a casa amb el gos ventilador. Estava avisada de que mossega. Però a les matrones italianes no els fan por els gossos salsitxa que, amb prou penes, aixequen un pam de terra.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Abans que la narradora i l’il·lustrador pugessin a l’escenari, el tenista se’n va recordar de donar-me una mala notícia (ell és optimista de mena i mai se’n vol recordar de les males notícies):</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
-T’ho vaig dir que s’ha mort l’Antonio de Fondarella?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Em vaig quedar clavat a la cadireta verd poma. Sabia que estava malament, però no penso mai que les persones properes es puguin acabar. Especialment, les que m’he estimat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Per a mi, ell era l’home del sac. El recordo feréstec, lliure, caminador i remugador. Un home de camp que només anava de casa a les finques i de les finques a casa. A peu, encara que fossin vint kilòmetres. Hauria viscut feliç a Etiòpia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Quan vaig acabar l’ensenyament secundari, em vaig passar un any en blanc perquè no sabia què estudiar. I, com que no em podia estar sense fer res, em van posar a treballar amb ell. Aquell hivern, vam tallar a destral tota una hectàrea de pomeres.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Se’m van encetar les mans, mentre ell m’explicava els millors racons per plegar caragols o com regar els xops perquè hi sortissin bolets. Ho feia rient endins, davant d’aquell xiquet poruc. Però no tenia maldat i em va ensenyar que hi havia vida més enllà dels professors de l’institut que acabava de deixar enrere.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Després, el vaig anar trobant pels seus camins, que ja m’havia fet meus, i ens aturàvem a xerrar. O l’anava a veure a la seva granja de porcs, encara que aquella olor m’acompanyés incrustada al nas i a la roba la resta de la tarda.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
No li agradaven els cotxes, ni menjar dolços, ni els actes on hi hagués més d’una persona. Només volia caminar pels camps sense pressa i sense camisa. Crec que si sóc El paseante, és per culpa seva.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Fa un parell de mesos va caure i es va trencar un fèmur. El van deixar en una residència d’ancians i allí es va acabar tot per aquell home acostumat a ser lliure.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Aquell diumenge, si encara fos viu, hauria passat de llarg per davant del teatre on el tenista, la dona dels mars del sud i jo escoltàvem com la narradora ens explicava el conte d’<i>Alícia al país de les meravelles</i>, mentre l'il·lustrador el dibuixava en quatre plafons blancs. No semblaven tenir la meva por escènica de quan hi vaig cantar la cançoneta.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Quan van acabar, van baixar de l’escenari i es van barrejar amb els escassos adults que érem allí i amb el grapat de criatures inquietes. La dona dels mars del sud ens va presentar el dibuixant perquè és amic seu. Semblava una persona senzilla, creativa i educada. Em va caure bé i al tenista també, perquè li complau la gent nova a qui pot fer riure amb les seves ocurrències.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
En el vell teatre de la terra de la boira, aquell matí havia perdut una persona del passat i n’havia conegut una de nova amb qui potser m’aniré creuant en el futur. Segur que no me’l trobaré descamisat a la serra, sota el sol del mes d’agost, ni cridaré el seu nom per la porta metàl·lica de la granja. Crec que hauré de buscar l’il·lustrador en altres escenaris. La vida és això, un trànsit de gent diversa que t’afecta i t’enriqueix de maneres diferents, mentre van i venen.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Quan vam sortir del teatre, encara feia sol, però les terrasses ja eren buides i no passava cap cotxe per l’antiga carretera nacional que travessa la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
A casa, la senyora Sofia tenia el gos ventilador amb el musell damunt de les cames i se sentia l’olor dels calçots recent fets pel passadís que condueix a la cuina. Tots dos estaven mig endormiscats, com si també els haguessin explicat un conte.</span></div>
</div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-73311612578895409762015-04-14T02:51:00.002+02:002015-04-14T03:34:35.086+02:00El espigón de Oscar<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hZpn7Cde1w8" width="560"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Recuerdo un verano, de
hace catorce o quince años, especialmente solitario. Apenas conocía a nadie en mi
nueva ciudad y los Hayden estaban de vacaciones en Francia (sin niños, porque todavía no existían).</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
También era un verano
especialmente caluroso. Cuando salía al balcón de mi mini-piso para tomar el
fresco, me sentaba junto a mi mini-árbol, que todavía me acompaña, y me
distraía contando los coches que entraban y salían del viejo aparcamiento de
enfrente, que ya no existe.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una tarde de principios
de agosto estaba tan aburrido de sumar vehículos que decidí buscar un libro en
la estantería negra. Hacía mucho tiempo que tenía pendiente leer a Günter Grass,
pero me daban pereza las seiscientas páginas de <i>El tambor de hojalata</i>.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Comenzar un libro es como
comenzar una relación: requiere más esfuerzo que espiar un parking. Pero existe
la posibilidad del enamoramiento.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Así que leí el primer
fragmento:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
“Pues sí: soy huésped de
un sanatorio. Mi enfermero me observa, casi no me quita la vista de encima;
porque en la puerta hay una mirilla; y el ojo de mi enfermero es de ese color
castaño que no puede penetrar en mí, de ojos azules”.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Esa tarde,
milagrosamente, llovió y refrescó la ciudad, mientras entraba en la vida de
Oscar, sentado en el balcón, con el cenicero junto a la maceta de mi mini-árbol.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i>El tambor de hojalata</i> me
acompañó todo ese mes de agosto. Lo llevaba conmigo al Turó Parc en la mochila para leerlo en una sombra fresca, lo sacaba a la plaza del Nord después de cenar o bajaba con él a la playa en el ómnibus 39, mientras las calles pasaban por la
ventana. Me hizo compañía, como suelen hacer la mayoría de libros cuando estás solo. Las novelas dan
sin pedir, como en los enamoramientos.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Hay un espigón que
siempre será mío y de Oscar. Allí leí la mayor parte de esa novela, mientras
los veleros entraban y salían de su aparcamiento en el muelle, sin que tuviera la necesidad de contarlos, y yo me
enamoraba de Günter Grass en ese verano especialmente solitario, con los pies
descalzos en la espuma de esas olas que jamás se repetirán.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cuando acabé de leer la última página, le di la espalda a la playa y miré hacia el norte, por encima de las antiguas fábricas del Poble Nou y de Francia, en dirección a Alemania, donde vivía ese escritor.<br />
<br />
Hoy he buscado ese libro en la estantería negra que me acompañó en la última mudanza. No lo encontraba, hasta que la mujer de los mares del sur me ha ayudado a dar con él. Estaba debajo de otras novelas suyas que tiene pendientes de leer y de enamorarse si alguna vez se queda sola en su nueva ciudad.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-47927175448686029832015-04-05T02:57:00.000+02:002015-04-05T03:22:58.908+02:00Lupanar<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/bk4MEhUkxco" width="420"></iframe><br />
<br />
Dues nenes petites corren pel carreró sense
sortida que hi ha sota la finestra de la cuina. Empaiten una pilota, amb el seu
gat grassonet que també vol jugar.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al final del passatge hi ha una porta gran, que
hi posa frontera. És de fusta, amb la pintura verda que el pas del temps ha
anat desprenent. En una placa metàl·lica s’endevina que, una vegada, allò va
ser un taller mecànic. Amb una mica d’imaginació, darrere d’aquella porta podries
pensar en tot de misteris per explicar a aquelles dues nenes petites (l’entrada
a una altra dimensió, les restes d’un cementiri prehistòric, un jardí amb fades
que només apareixen de nit...). Potser obririen uns ulls com a plats, però
elles ara només miren de fer passar la pilota per aquella cistella de bàsquet
que el seu paret ha clavat a la porta, sota la mirada d’una Verge deslluïda que
dona pau en una capelleta penjada a dalt de tot d’un mur del carreró.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Em miro l’escena amb un cigarret que acabo
d’encendre, en un descans de la verdura que preparo per sopar. M’agrada cuinar
quan estic sol a casa. Les nenes i el gat em fan companyia aquest Divendres
Sant que hi ha quietud i silenci a la ciutat. Les persianes dels veïns estan abaixades
i els tendals enyoren la roba dels dies normals.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El carreró són tot de cases d’una sola planta
amb terrat. N’hi ha un que té un Cupido que llença una fletxa de pedra immòbil en
direcció a la Verge deslluïda. N’hi ha un altre que té una taula de ping-pong
on juguen dos avis quan fa bon temps.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un altre terrat era misteriós fins fa ben poc.
Sovint, una dona rossa, opulenta i en <i>mini shorts</i> sortia a penjar tot de
llençols a l’hora de dinar. Tenia un cos com per endinsar-se en les seves valls
i escalar les seves muntanyes en un cap de setmana llarg, disposat a fer bivac
per descansar en mig d’aquella natura exuberant. Quan havia clavat la darrera
agulla d’estendre, es girava i corria unes cortines metàl·liques per entrar a
casa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Amb una mica d’imaginació, darrere d’aquelles
cortines podia pensar en tot de misteris (l’entrada a una altra dimensió, les
restes d’un cementiri prehistòric, un jardí amb fades que només apareixen de
nit...), mentre pelava patates i tallava mongetes. La dona dels mars del sud em
feia bromes de com m’agradava darrerament cuinar i mirar per la finestra
aquella rossa excessiva.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una tarda tempestuosa, van sortir tres dones
morenes a penjar llençols, en lloc d’ella. També eren opulentes, amb els
cabells esverats, i tenien un munt de valls i muntanyes on endinsar-se. Només
que aquestes anaven amb bates llargues i no en <i>mini shorts</i>. Semblaven més discretes.
Fins que un cop de vent va desfer el cinturó de la seva roba i va deixar a la
vista tota una col·lecció de lligacames, calces i sostens brodats, com en un
catàleg de roba interior per a talles grans. Van mirar de tapar-se, entre
riallades, però el vent era insistent i a elles semblava que els fes gràcia
mostrar-se als veïns que preparàvem verdura darrere les nostre finestres
indiscretes.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan vaig cridar la dona dels mars del sud
perquè ho veiés, només va dir:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">-Esto va a ser un lupanar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ella parla en castellà quan s’ha de referir a
aquests temes, des que és amiga de la Pocoyó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Llavors, es va posar les botes de sortir al
carrer, va baixar corrent al carreró (la mirava per la finestra), va apuntar el
número de la caseta de les noies estenedores i va tornar a casa. Va buscar l’adreça
per internet i va trobar el que buscava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">-Es un lupanar, ya te lo dije.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al cap d’un moment, em recitava els preus, els
horaris, els noms de les treballadores i els comentaris dels clients al web.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Han passat dies des d’aleshores. Però ella em
continua fent broma quan pelo patates o tallo mongetes, mirant el carreró per
la finestra de la cuina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">-Mira que te va a salir caro el deseo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta Setmana Santa, el terrat del <i>lupanar</i>
sembla sense vida. No hi ha llençols penjats i l’arbre de Nadal continua ressec
en un racó. Les noies deuen estar de vacances.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Apago el cigarret al cendrer i tallo les
pastanagues, mentre l’aigua comença a bullir. Les nenes fan cistelles i el gat
s’enreda entre les seves cames. Em fan companyia, com la Verge i el Cupido. Em
miro aquella porta gran, que posa frontera al final del passatge. Li hauré de demanar
a la dona dels mars del sud que posi l’adreça a internet per resoldre l’enigma,
quan torni de la processó de Divendres Sant i es tregui la <i>peineta</i>.<o:p></o:p></span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-87179449784180749402015-03-09T03:09:00.001+01:002015-03-10T02:55:03.049+01:00El bon temps<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7-tDPbfrvNI" width="560"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És diumenge al matí.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Quan faig badallar les làmines
de fusta de la persiana del dormitori, el sol m’enlluerna i em posa ulls de
xinès. Ben just puc veure la terrassa de sota, que és plena de flors, i la mare
que hi trafica, entusiasmada perquè sembla que ha arribat la primavera després
de tants mesos de fredor a la terra de la boira. Ella només té la passió de les
seves plantes i sempre es queda sorpresa de que renaixin, any rere any, com
filles inesperades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Baixo les escales, mirant de no ensopegar amb
aquells testos amb vegetació d’interior que fan tanta nosa. Faig una parada al
segon pis. El pare ha passat mala nit i es tapa amb les mantes. Fa dies que el
capfica un genoll i ahir va sentir una fiblada quan tornava a casa amb el pot
de pintura que la senyora Sofia li havia encarregat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Avui sembla que es troba una mica millor. Em
demana que li acosti el transistor per escoltar el partit del Barça, que
estranyament juga a les dotze del migdia. Ell només té la passió del futbol i
sempre es queda sorprès de que la lliga renaixi, any rere any, com una cosa
inesperada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan surto al pati de la primera planta, amb un
cafè amb llet a la mà i despentinat, la senyora Sofia ja té el cubell amb la
pintura a punt i un pal d’escombra amb un pinzell enganxat amb filferro a la
punta. La pobra s’ha passat la setmana blanquejant les parts exteriors de la
casa (que en són moltes), però li han quedat els alts per fer. Jo encara sóc l’<i>Empire
State</i> de la família, fins d’aquí a cinc anys, quan em superarà el petit Hayden,
que encara en té tretze però puja estirat com una mala cosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La mare, com la majoria de dones, sempre té
pressa. És velocista. Voldria que ja tingués la brotxa al cubell, que hagués
pujat i baixat cent vegades l’escala de mà, que lluïs del tot el seu pati blanc.
Però jo encara m’he d’acabar el cafè amb llet i he d’anar a buscar el radiocassette
dels anys vuitanta per escoltar el Barça mentre treballo. </span>L’endollo al costat de la rentadora i el poso
a un volum que no molesti els veïns, fins que recordo que a cals Donés fa temps
que no hi viu ningú i que els Barberà són a l’hospital (res greu).</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Crec que mai no hi ha hagut un aparell de ràdio
encès en aquell pati perdut de la terra de la boira. Però dóna vida escoltar les
veus que en surten mentre poso el pinzell a la pintura, mirant de no caure d’aquell
coi d’escala inestable, i vaig fent capes i capes amb parsimònia. Com la majoria d’homes, sóc fondista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La senyora Sofia, mentrestant, em prepara un
bacallà amb samfaina, per emportar, en aquella vella cuina que té de butà al
pati, per no fer olors a la cuina de veritat, la de dins de casa. Després talla
ceba per posar en remull, fa uns tomàquets a la graella, fregeix lluç per
dinar...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Me la miro de l’escala estant, allà a sota. Ella tan de pressa i jo tan a poc a poc. Tots
dos anem en mànigues de camisa, en aquella primavera inesperada sota una hemorràgia de flors que fan preveure bons
temps.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">A cals Donés hi han fet niu uns
coloms, que em porten records d’infantesa. De petit, en criava i m'alegra tornar-los a veure allí, com si el temps no hagués passat. Els seus sorolls es barregen amb els
sis gols del Barça al Rayo Vallecano, que ens fan líders. Penso que el tenista els ha escoltat al
seu llit de malalt de la segona planta..<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al final del partit, jo he acabat la meva
feina i la senyora Sofia també, cadascú a la seva velocitat. Em demana que vagi a comprar una barra de quart
al forn del Patet. Em repeteix que ha de ser de quart i que ha de ser al forn
del Patet, com si jo no sabés què és una barra de quart i on és el forn del
Patet.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Surto a fer la feina del tenista pel carrer de les llibreries i el sol
se’m posa a la cara. De passada, li compro el diari perquè sé que així es
quedarà al llit tota la tarda i farà bondat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan entro a casa, ell ja ha baixat a dinar.
Encara es queixa i va coixet, però menja a gust tot allò que li ha cuinat la
seva dona. Mirem per la tele els gols del Barça, mentre la mare mira per
la finestra les seves plantes.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">És un diumenge bonic, com solen ser els
diumenges de març, quan mai no passa res dolent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Torno a la metròpoli en el tren de mitja
tarda. El sol m’enlluerna per la finestra i em posa ulls de xinès. Ben just puc
veure els ametllers que ja han florit a la Segarra. A la maleta, porto
protegida una planta que la senyora Sofia m’ha donat per a la dona dels mars
del sud. Potser per acostar-li tot allò que nosaltres hem timgut aquest cap de setmana: el bon temps.</span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-22449066380654160322015-02-18T03:08:00.001+01:002015-02-18T03:31:35.748+01:00Louis Jourdan<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/luKppsiMtsk" width="560"></iframe><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quan era menut, les tardes del diumenge feien
olor de patates fregides a tota la planta baixa de la granja dels cavalls. Recordo
que la mare les tallava rodones i finetes, com si fossin de <i>xurrero</i>, Les feia en una cuina
econòmica de llenya que el vent (o el drapaire) s’endugué pocs anys després.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El dimecres era dia de mercat. La meva germana
i jo no mostràvem gaire entusiasme per aquelles parades plenes de verdures que
la mare anava posant al cistell. Més aviat teníem feina a ensumar l’aire fins
que ens arribava aquella olor de fregit que ens era tan familiar. Abans de
tombar la cantonada de la plaça Bertrand, sabíem que hi tornaria a ser aquella furgoneta
ambulant i tronada del senyor Pinto.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El propietari era un home baixet i ros que anava
omplint cucurutxos amb unes patates rosses que la seva dona no parava de fregir
a la seva esquena. La petita senyora Hayden i jo corríem per la plaça, fins
enganxar els nassos al vidre d’aquell mostrador de joguina que protegia el fruit del
nostre desig. Però, per molt que li demanéssim, la mare mai no ens comprava un
d’aquells cons de paper econòmic amb taques d’oli i farcit de patates. Ens feia
passar cap a casa, de pressa, darrere la seva faldilla verda i el seu cistell ple
de mongetes i cols.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Potser, per compensar-nos, els diumenges a la
tarda ella es posava a fer de senyora Pinto i omplia la planta baixa de la
casa amb olor de fregit. És clar que les seves patates no arribaven a ser ni
tan rosses, ni tan cruixents, ni tan salades com les que despatxaven en aquell
vehicle que anava de mercat en mercat i de fira en fira. Però, ens agradava
tastar les primeres que sortien de la paella, després de bufar-les una estona, entre els dits, per no cremar-nos la llengua.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El pare no era mai a casa, diumenge a la tarda.
Es passava la setmana assegut en la seva cadira de funcionari, al segon pis d’un
edifici de maons marronosos, vora el canal. Suposo que tenia necessitat de
sortir el seu únic dia festiu (mai no li he preguntat per què marxava). Només
sé que, després de dinar, es posava presumit i anava al cinema Principal, per
veure una sessió doble, o al bar l’Amistat per mirar com jugaven a la botifarra
els amics del seu pare, que ja feia molts anys que era mort, des que ell era
petit.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Així que la senyora Sofia, la petita senyora
Hayden y jo ens quedàvem sols a casa, en aquelles tardes de diumenge que es
feien llargues, com si també fossin de sessió doble. Quan la mare tenia la
paella plena de xips gairebé a punt, ens deia que ja podíem córrer a buscar el
Cine Exin a l’habitació. I nosaltres corríem entre riallades.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El carregàvem fins a la cuina, molt concentrats perquè no ens caigués a terra. Jo duia
l’aparell i la petita senyora Hayden portava els cartutxos amb les pel·lícules.
Només en teníem dues i eren del mateix personatge: el gat Fèlix. Però no ens
feia res de tornar-les a mirar projectades en aquell llençol vell que la mare
tensava entre dues cadires de fusta, mentre menjàvem unes patates massa
gruixudes, olioses i toves, que pretenien ser com aquelles de la furgoneta que
no tornaríem a veure fins el dimecres següent. Ella havia fet el que havia
pogut.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Entre mos i mos, que no cruixia, Fèlix el gat
corria en blanc i negre, llençol amunt, llençol avall. I nosaltres rèiem, com cada
vegada que el tornàvem a veure projectat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Després, s’acabava la sessió de Cine Exín i la
mare ens portava al menjador, per encendre la tele i mirar qualsevol pel·lícula
antiga que a ella li portés records de quan era soltera i anava al cinema per
veure una sessió doble amb les amigues. La petita senyora Hayden sempre acabava
adormida amb el cap damunt les seves cames, però jo les mirava amb interès
infantil.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Recordo que una vegada em va dir:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Aquest és Louis Jourdan, l’actor més guapo
que he vist mai en una pantalla.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ho va dir sense mirar-me. El mirava a ell, en aquella pel·lícula que era <i>Gigi</i> (si no ho recordo malament).
Però aquella frase em va quedar gravada a la memòria per sempre.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sovint, jo també em quedava adormit al sofà,
fins que em despertava una clau a la porta d’entrada. Era el pare, que tornava a casa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
D’això ja en fa quaranta anys.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’altra nit, vaig llegir que Louis Jourdan va
morir aquest catorze de febrer (el dia dels enamorats) a Beverly Hills
(Califòrnia), molt lluny de la seva Marsella natal. Tenia noranta tres anys. Ho
vaig veure al <i>Facebook</i> d’una escriptora a la que segueixo. Ella
explicava que ningú se’n devia recordar a hores d’ara d’aquell actor amb poques
pel·lícules i escàs glamour, però que n’havia estat enamorada de joveneta. Com
la mare.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Em van agafar ganes de trucar a la senyora
Sofia per dir-li que Louis Jourdan havia mort, l’actor
més guapo que ella havia vist mai en una pantalla. Però ja devia dormir a aquelles
hores a la terra de la boira, a milers de kilòmetres de Beverly Hills. I no ho
vaig fer.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Llavors em va venir a la memòria l’olor de les
seves patates fregides, de les del senyor i la senyora Pinto, les imatges del
gat Fèlix als llençols, de la meva germana dormint al sofà... El record de totes
aquelles tardes de diumenge en què el meu pare marxava per la porta de la
granja dels cavalls i entrava Louis Jourdan per la finestra del televisor.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Vaig mirar per la finestra d'ara, la del menjador que dóna a la Sagrada Família. Encara hi havia
llums enceses en moltes finestres, on passaven petites històries insignificants. Com les meves.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hbE9N6LRpG0?list=PL7X0gAfXc3HWtQxM5eXGkQH6A3emjw467" width="560"></iframe></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-27567286809191950622015-02-13T03:26:00.000+01:002015-02-14T02:39:41.482+01:00Cases<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/KHPSQZfVwIQ" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Arribo sol, de nit, a la granja dels cavalls,
amb la maleta negra, la jaqueta amb caputxa i les botes noves que em va regalar
el xicotet Picasso. Cinc minuts abans, he enterrat el cigarret en un racó de
neu.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quan poso la clau al pany, hi ha llum al final
del passadís (és la mare a la cuina). A tocar de la porta d’entrada, veig
pampallugues al menjador (és el pare mirant la tele). M’espolso la fredor al
petit rebedor, amb aquell arbre que sempre és el primer de saludar-me. Després
entro en la calidesa quotidiana de cada tres setmanes i em sento una altra
vegada a casa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ja no tinc aquella por irracional dels darrers
dos mesos que em tenia ancorat en un mar quiet, sense capacitat d’anar ni
endavant ni enrere. La por és una mala companya de viatge i no se’n va ni que
la treguis d’amiga del <i>Facebook</i>. Només marxa si aixeques la persiana un bon dia
i et mires al mirall. La teva pròpia mirada retornada és l’únic antídot.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La mare em demana si li aniré a pintar el pati
abans de Sant Josep. Calculem tones de pintura i pensem si s’hauran de canviar
les barres de ferro que sostenen el canyís protector que la neu ha enfonsat,
mentre el pare ha acudit a la reunió del G-2 que haurà de prendre grans
decisions casolanes. Malgrat que porti espardenyes de quadrets, ell és el soci capitalista
i això li atorga veu i vot.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Passar uns dies allí, amb ells, sense que
sigui cap de setmana, em fa veure que hi podria tornar a viure, sense que fos
cap de setmana. Passejo pels camins
envoltats de neu i veig arbres nus i arbres amb fulles. En un petit pantà, un
ànec neda sense por (deu haver aixecat la persiana de bon matí i es deu haver
mirat als ulls). En una plantació de pomeres negres, s’escolten les tisores hidràuliques
d’esporgar. Un cadell de gos em ve a saludar aixecant les potetes davanteres. Amb el meu jersei de coll alt i les dues
jaquetes, prenc el sol de principis de febrer, respiro a fons i em faig una
<i>selfie</i> amb uns tendals elèctrics de fons, darrere el meu cap que veig a la
càmera fotogràfica i que ja no té por.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quan torno, dimecres, en el tren de la tarda a
la metròpoli, veig camps nevats a banda i banda de les finestres, sota els
molins de vent de La Segarra. La neu només perdura en les espones que donen al
nord i a ponent. Això anima a pensar el raconet científic que encara queda en
el meu cervell. En una estació, un gos lliure ens borda, però sense maldat.
Segurament tampoc té la por d’amiga al <i>Facebook</i>.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Miro el rellotge. D’aquí a dues hores tornaré
a la meva segona casa, sol, de nit, amb la maleta negra, la jaqueta amb caputxa
i les botes noves que em va regalar el xicotet Picasso. Cinc minuts abans, hauré
enterrat el cigarret en un racó d’una paperera plena de records efímers.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Quan posaré la clau al pany, hi haurà llum al final
del passadís (serà la dona dels mars del sud a la seva taula de treball). I l’ombra
del gos ventilador m’esperarà sota el resquitx de la porta, perquè m’haurà
sentit arribar. M’espolsaré la fredor al petit rebedor, amb aquell arbret que
sempre és el primer de saludar-me. Després entraré en aquella calidesa
quotidiana que ara és casa meva, tant com la granja dels cavalls.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Potser els
convidaré a que m’ajudin a pintar el pati de la mare, abans de Sant Josep. I
mai no sabran que vaig tenir por durant dos mesos. Les tristeses només cal
explicar-les als que no són la teva gent.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">PD: Aquest post és per a Pancho, que va tornar a casa sense collar. Pobret.</span>el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-39647567404305609912015-01-23T03:20:00.003+01:002015-01-24T03:12:51.809+01:00Xicotet Picasso<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/cECqQWw6Xmw" width="420"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No sé quina edat deu tenir el xicotet
Picasso. Tampoc no m’importa massa. El vaig
conèixer a la sortida de la Renfe al carrer Aragó, un vespre del setembre
passat. Anava carregat de bosses i buscava un lloc on caure mort. Tenia el
cabell curt de xarol (despentinat), duia una samarreta a ratlles horitzontals i reia sovint
davant les meves ocurrències, amb el cigarret de tabac negre que li penjava
dels llavis vermells.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No sé perquè ens vam fer amics, però ens hem
anat veient. Crec que ell tampoc sap l’edat que tinc, però no posa cara d’importar-li
massa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La setmana passada em va deixar una nota a la
bústia (no té telèfon) per si el volia acompanyar a una exposició temporal del
fotògraf David Douglas Duncan al Museu Picasso. Li vaig respondre amb una nota
a l’escultura de la caputxeta vermella del passeig de Sant Joan (la seva bústia –tenim uns protocols de
comunicació estranys perquè no sé on viu ara) dient-li que podíem quedar dijous, a les set de la tarda, quan l’entrada
ja és gratuïta.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No n’estava segur de si acudiria. Però allí era
ell, repenjat en una paret del carrer Montcada, amb el cigarret penjant dels
llavis vermells i la samarreta de ratlles sota la caçadora de cuir.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Em va explicar cada imatge en blanc i negre de
Duncan en què apareixien el pintor Picasso amb el seu gos Lump, a finals dels
anys cinquanta en una casa del sud de França anomenada La Californie. Semblava
entusiasmat amb l’exposició i no parava de parlar. Fins i tot es va treure unes
ulleres de la motxilla i se les va posar per veure millor els textos
explicatius al costat de cada obra. No sabia que el xicotet Picasso fos curt de
vista (com no sé tantes coses d’ell -només que dibuixa), però semblava un intel·lectual.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Després m’hagués agradat fer una cervesa, tots
dos, al bar del pati Marès. I xerrar. Em va proposar canviar de plans per anar de rebaixes.
Era estrany barrejar museus i rebaixes en un mateix dia, però el vaig seguir Via
Laietana amunt.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Vam entrar en una botiga. Pensava que es volia
comprar una samarreta de ratlles per a ell, quan vaig veure que mirava sabates. Fins
que va trobar unes botes marrons que s’hauria menjat Charlot.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-T’agraden?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Sí, però em sembla que et van grans.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Són per a tu. T’agraden?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-I això?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-No m’has contestat. T’agraden?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Me les vaig emprovar davant d’un espill i de
les seves noves ulleres que desconeixia. Sí que m’agradaven. Molt. Va fer cua
per pagar-les a canvi d’aquella nit en què anava carregat de bosses a la sortida
de la Renfe i el vaig acollir a casa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Després es va apujar la cremallera de la jaqueta
de cuir, per amagar les ratlles de la seva samarreta (no sé com no passa fred)
i va marxar passeig de Gràcia amunt, amb el seu cabell curt de xarol (despentinat). Encara reia de la meva darrera ocurrència.
Vaig pensar que només riu la gent que té ganes de viure. Els altres som de pas.
Vaig tornar a casa amb unes botes inesperades i l’esperança de trobar una nova nota
del xicotet Picasso en la meva bústia, un dia d’aquests.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
“Potser li hauria de regalar un telèfon o una
samarreta de ratlles”, vaig pensar, mentre ballava amb les meves noves botes al
menjador. La dona dels mars del sud i el gos ventilador em miraven estrany.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">PD: Aquest post és per a unes llàgrimes
vessades per al Tito, un gos caçador que mai no va saber caçar.<o:p></o:p></span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-70351028351465945492015-01-21T02:49:00.002+01:002015-01-21T02:53:47.965+01:00Autocares<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/2-8n6rTH6Ns" width="560"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
Camino por la avenida
Diagonal apresurado, con mi impuntualidad mediterránea. Llevo una ilustración
enmarcada bajo el brazo que debo entregar antes de las cinco de la tarde. Es
frágil, como la persona a la que va destinada, y debo evitar que alguien la
golpee, sin querer, en aquella marabunta que transita por la acera a mi lado o
en dirección contraria. Es mayo y parecemos hormigas aceleradas en busca del
buen tiempo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Hay una estación de autocares
pequeña y melancólica en la calle Numancia. Parece anticuada para esos
vehículos tan modernos que se detienen frente a ella para recoger pasajeros y
llevarlos a recorrer largas distancias. A su lado, queda un solar repleto de hierbajos
todo lo salvajes que pueden ser en la gran metrópoli que lo engulle todo. Me
gusta ese lugar decadente donde se despiden o se reencuentran personas
anónimas.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En un banco metálico hay
tres adolescentes tecleando en los móviles. Son de otra generación con la que
no comparto nada. Un poco más allá, ella me levanta, amigable, la mano. Ya hace
rato que me espera con su puntualidad atlántica. Nos reconocemos al instante,
aunque es la primera vez que nos vemos. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Es más menuda de lo que
imaginaba, pero también más guapa y joven. Transmite energía, mientras me
sonríe y me cuenta su viaje en avión desde la otra orilla del océano. Pero mira
de reojo la puerta de su autocar que está a punto de partir y que la devolverá
a su ciudad del sur de la que emigró hace muchos años. Sé que tiene prisa y no
la entretengo más, aunque me gustaría hablar con ella un ratito más. Le entrego
el cuadro frágil para que se lo lleve a una mujer frágil.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Espero a que el autocar
cierre las puertas, ponga el intermitente y arranque frente a esa estación de
autobuses pequeña y melancólica en la calle Numancia. La veo avanzar por el
pasillo, poniendo cuidado con el paquete que le acabo de entregar. Busca un
sitio libre para sentarse y volver a casa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Me gusta esa mujer con la
que comparto un pasado común en el que las fotografías eran en blanco y negro,
en que todo era menos material y más pausado, en que las familias eran grandes
y cercanas, en que la tecnología era el teléfono fijo y un televisor con
antenas. Y podíamos jugar en calles sin asfaltar o ir a ver películas de Tarzán
al cine. Los dos somos de pueblo. Los dos somos emigrantes. Aunque acabo de
conocerla, me parece muy cercana.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Regreso a casa cuando su
autocar se pierde entre el tráfico de la calle Numancia. En un banco metálico
hay tres adolescentes tecleando en los móviles. Son de otra generación con la
que no comparto nada.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Camino por la avenida
Diagonal tranquilo, con mi impuntualidad mediterránea. La ilustración enmarcada
que llevaba bajo el brazo va de camino al sur y no debo vigilar que alguien la
golpee, sin querer, en aquella marabunta que transita por la acera a mi lado o
en dirección contraria. Es mayo y parecemos hormigas aceleradas en busca del
buen tiempo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">PD: La ilustración llegó a tiempo a su destinataria
frágil. La mujer atlántica se marchó, pero regresó de Canadá en septiembre,
cuando las hormigas ya buscaban cobijo para prepararse para el mal tiempo. Un
mediodía, vino a comer a casa. Con la mujer de los mares del sur recordamos
viejos tiempos que eran los nuestros, entre arroces y copas de vino. Manteníamos el perro ventilador a distancia,
porque no se lleva bien con esa persona viajera. Tiene tendencia a morderle los
zapatos. A través del ventanal, parecíamos una película en blanco y negro. Y la
ilustración enmarcada ya formaba parte de los recuerdos de la mujer frágil, que
era de nuestra misma generación antigua.</span>el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-85663707716750324332015-01-13T03:07:00.003+01:002015-01-13T03:33:28.696+01:00Primer paseo del año<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/IhqqZN0H7CI" width="420"></iframe><br />
<br />
Hace frío en las calles, que están desnudas de gente. En las copas de los árboles no hay hojas y todo es caducidad, aunque estrenemos año. Unos pájaros oscuros picotean unos frutos negros en las ramas, que caen en la calzada y sobre los coches estacionados. Junto a los contenedores de basuras se acumulan los restos de la noche anterior, cuando todo eran guirnaldas, cornetas de cartón y buenos deseos.<br />
<br />
La mujer de los mares del sur y yo caminamos con las manos en los bolsillos, el cabello corto y las bufandas como anacondas buenas enroscadas en los cuellos. Paseo arriba, el primer día del año.<br />
<br />
Pocoyo nos abre la puerta de su casa y nos abraza el calor de su calefacción y de su mirada limpia. Nos invita a entrar en la intimidad de su biblioteca. Le sobran volúmenes o le falta espacio. Quiere que echemos un vistazo a sus libros antes de desprenderse de una buena parte de ellos. Así que nos sentamos los tres en el pasillo angosto, como viejos amigos, y dedicamos la tarde a recorrer los lomos de tantas historias leídas y por leer.<br />
<br />
Doy mi primer paseo del año con los dedos, en lugar de con mis piernas, como cuando iba al Turó Parc para acariciar hojas de plantas tras las verjas y desear buenos deseos a la gente que quiero. Ahora lo hago con los libros de Pocoyo, que también tienen hojas. Ojeo novelas, leo reseñas, recuerdo autores que una vez leí y que ya no recuerdo. Encuentro ejemplares que me prestaron y que me gustaría tenerlos. Le pido consejos y ella me indica con timidez: “éste sí, éste no, éste acaso”. Hago montoncitos de libros junto a mis piernas.<br />
<br />
La mujer de los mares del sur hace lo mismo. Ella prefiere novela contemporánea y yo clásica. También elige rarezas, mientras yo voy a lo seguro. Acabamos acumulando más volúmenes de los que deberíamos elegir.<br />
<br />
Pocoyo nos despide contenta en el rellano, con un carro de la compra repleto de libros en ese primer paseo del año. Pulsamos el botón de la planta baja en el ascensor.<br />
<br />
Salimos a las calles desnudas con el cabello corto y las bufandas como anacondas buenas enroscadas en los cuellos, arrastrando el carrito por los adoquines de la acera. Croc-croc. Junto a los contenedores de basuras se acumulan los restos de la noche anterior, cuando todo eran guirnaldas, cornetas de cartón y buenos deseos.<br />
<br />
En casa nos aguarda el perro ventilador, solo y nervioso, y unas estanterías repletas de libros, donde deberemos hacer sitio para los que una vez leyó ella y ahora leeremos nosotros.<br />
<br />
PD: La música de Esclarecidos, queda pendent.</div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-71368835936953531142015-01-04T02:56:00.001+01:002015-01-04T03:50:17.665+01:00Un nuevo año<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Xfbw0_IY8Tw" width="420"></iframe><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Siempre me ha parecido
improcedente que la gente repita el error de volverme a invitar a una cena,
cuando ya me ha invitado antes y conocen de sobra mi comportamiento social.
Pero los doctores me abrieron las puertas de su comedor por cuarta Nochevieja
consecutiva. Allí estaba yo, vestido de negro, con la sonrisa al revés y mi
bolsita de aceitunas en la mano porque no como uvas de la suerte. No llevaba
otra cosa, excepto el frío de mi chaqueta. Encima, llegué con una hora de
retraso. Me pareció adecuado afeitarme y ducharme antes (este año, sí).</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Los demás me habían
precedido con bandejas de lomo al horno salseado, pastel de langostino y
cangrejo, bacalao marinado con naranja, surtidos de jamón y queso, sushis,
butifarra de arroz con alioli, compota de manzana con jengibre, salmón a la
mandarina, patatas violeta con jamón y espárragos trigueros, turrones de
chocolate, barritas de dulce de naranja…</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ella, la doctora, fue mi cómplice
(siempre lo es) y tomó solidariamente doce aceitunas a mi lado (en lugar de
uvas de la suerte), casi a destiempo porque nos liamos con el mando a distancia
de la tele. Las engullimos como pudimos y deseamos que este año sea chulo para
todos nosotros (y para los que no estaban allí, pero a los que queremos).</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Después de las campanadas, salí a fumar a
una terraza repleta de limoneros y mandarinos. Hacía frío y me faltaba una
chaqueta (la guirnalda abrigaba poco) o unos gintonics para despedir el año sin
temblar. Nadie me acompañaba porque ya casi nadie fuma.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En el interior de la
vivienda, con clima tropical, quedaban enmarcados por la ventana:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Una niña rubia con un
vestido plateado que pasaba divertida de regazo en regazo, mientras todos pedían
su turno para hacerla reír.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Pocoyo.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-El jardinero fiel.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-El hombre tranquilo.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-La mujer de los mares
del sur.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-El italiano tímido.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Monsieur Hulot.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-El encantador de
serpientes.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-La chica de angora.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-La cantante discreta.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Mi silla vacía porque había
salido a fumar, cuando casi nadie fuma.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En el puerto sonaban las
sirenas de los trasatlánticos, en la avenida de María Cristina había fuegos
artificiales y en el cielo las estrellas no estaban de Nochevieja. Seguían allí
por rutina. Había buenas vistas sobre la ciudad en ese sobreático elevado. Pero
debería haber bajado a la calle para recordar lo que he dejado atrás este 2014
que ya ha pasado. Desde las alturas sólo se recuerda lo bueno.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-El día de Sant Jordi con
la mujer de los mares del sur. Buscábamos nuestro cuento de librería en
librería y nos sentamos en el bordillo del Corte Inglés, extenuados, como
pequeños escritores. Ella iba de negro y yo, probablemente, también.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Un concierto de
“Temples”, en el Primavera Sound, con Ilse. Era mayo y llovía a cascadas sobre esas
estructuras del Fòrum, repletas de hipsters que se resguardaban bajo ellas.
Regresamos a casa en tranvía y pusimos la ropa a tender en el cuartito de la
lavadora. Después le enseñé a cocinar pollo a la cazuela. Fue mi primera
invitada en el piso nuevo y se portó con una delicadeza extrema esos cinco días.
Espero que quiera repetir invitación este año que comienza y que pueda estar la
mujer de los mares del sur con nosotros.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Un viaje al sur. Gemma
en el tren. La fotografía de Bego junto a un ramo de rosas blancas. La sonrisa
de Paula. Jose en una baranda del Ebro (con Bruc). Teresita en el comedor.
Joaquín en el garaje. Manolito en la cuna. Cinteta en el cole pijo… Mi nueva
familia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-El verano en que cumplí
cincuenta años, encerrado en casa. No bajé ni un día a la playa. La mujer de
los mares del sur me tenía esclavizado escribiendo nuestra primera novela
infantil. Como mucho, después de comer, subía a la azotea de la vivienda y
contaba los escasos transeúntes que pasaban por la calle, sin que ella se
enterara. Luego bajaba corriendo al piso y esperaba su llamada, con nuevas
órdenes que siempre eran adecuadas. El primer día de septiembre acabamos la
novela y la mandamos por correo a la suerte del próximo mes de marzo. Fue
nuestra primera semilla para este 2015. Ahora buscaremos otras.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-En septiembre bajé unas
cuantas veces al Port Olímpic para ver menús y precios en los restaurantes. Mis
padres cumplían años y querían venir a la costa para celebrarlo. Reservé una
mesa para ocho. Comimos arroces. Después vimos el mar con el tenista y la
señora Sofía, ellos que son de la tierra de la niebla. Fuimos a un espigón
secreto y el romper de las olas nos llenó de vida, mientras el pequeño Hayden y
el pequeño faraón Nil hacían carreras de skate.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-En diciembre conocí a la
mujer inca y al cosmopolita de Teherán. Fue en un bar oscuro de Gràcia, con el
jardinero fiel y la mujer de los mares del sur vestida de Picasso. Sonaba
música de fondo y era mi penúltimo recuerdo agradable de este año.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El último fue en esa
terraza repleta de limoneros y mandarinos. Hacía frío y me faltaba una chaqueta
(la guirnalda abrigaba poco) o unos gintonics para despedir el año sin temblar.
Nadie me acompañaba porque ya casi nadie fuma.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Claro que luego salió
Monsieur Hulot, con la pìpa, y la mujer de los mares del sur, liando tabaco
negro. Pero yo ya estaba de regreso en el piso tropical. Me tocaba hacer jugar a
la niña del vestido plateado y la melena rubia. Se llama Jimena, y yo estaba
afeitado y duchado (este año, sí).</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">PD:
Aquest post és per a la Pocoyo, un encant de persona.</span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-52956057505367838232014-12-29T02:47:00.000+01:002014-12-30T02:26:52.233+01:00Nadal a la terrassa<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Os2q6YyKjiw" width="560"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fa fred al carrer. M’ho miro de la terrassa estant, mentre faig un cigarret i el fum es barreja amb la boira. No passa
ningú per davant de la granja dels cavalls. Tampoc cap cotxe. Em puc imaginar
els camps de pomeres glaçats que voregen el camí de Duran, amb les fulles
encongides a terra vora els tolls d’aigua enfangada. Penso en el vell tronc del
salze caigut que mai més tornarà a lluir. En les bandades d’ocells que deuen fer
núvols foscos al cel mentre rumien si migrar o quedar-se. En l'ombra del senyor Gris que encara busca la meva, sota la neu que queia aquell dia. En la Mònica, perduda, pobreta. Però tot això deu passar
més enllà dels límits de la ciutat, on mai no és Nadal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La casa és gran i s’hi està calent amb la
calefacció a tota màquina i les botelles de vi i de cava buides a taula, com
soldats derrotats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quan he pujat a fumar, he deixat el tenista,
la senyora Hayden i el sergent Hayden fent tertúlia al menjador després de les
postres. El petit Hayden era ajagut al sofà jugant amb la tablet connectada al
mateix endoll que els llumets de l’arbre de Nadal. La senyora Sofia feinejava a
la cuina satisfeta que tot el que havia preparat, hores i hores, ara fos només
un record abstracte en les restes dels plats. El petit faraó Nil anava amunt i
avall dels passadissos i les escales fent botar una pilota a la pala de tennis
de taula que ahir li havia cagat el tió.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-On vas, tio?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-A la terrassa. No pugis que fa fred.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A la segona planta, he vist que el meu pare
havia reunit totes les figuretes del Nen Jesús que havia trobat a casa, sota
una lampareta del seu dormitori. Ell és molt creient i m’agrada que no se n’amagui.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A la tercera planta hi ha el meu dormitori, un
traster i la terrassa. Allí no hi arriba la calefacció i tampoc no és mai
Nadal. No m’agraden aquestes festes. M’ensorren sense cap motiu racional. Per
això fumo tranquil allí, on no hi ha sensació de festa.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A cals Barberà, els veïns de l’esquerra, s’hi
sent soroll de celebració. Segurament han convidat a dinar filles i néts. A cals
Donés, els veïns de la dreta, no s’hi sent res. La senyora Maria ja fa temps
que no camina pel camí de Duran i el senyor Ramon és en una residència. Els
testos només tenen terra i alguna planta que s’ha eixugat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La senyora Sofia té tres files de mantes
velles penjades als estenedors de la terrassa per tal de protegir els seus
geranis del fred de l’hivern. Una barrera que he de franquejar sempre per
sortir a fumar. Per sort, he apagat ja la cigarreta quan veig que una mà s’obre
pas en mig d’aquell parapet. És la senyora Sofia, que puja a estendre
estovalles. A ella no li fa el pes que fumi.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Porta bufanda i jaqueta. Com jo.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Què hi fas aquí?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Prenc la boira.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Que n’ets de ruc. Va, ajuda’m a penjar la
roba.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Posem pinces, una rere l’altra, mentre traiem
vapor d’aigua per la boca.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Llavors una altra mà es fa pas en mig d’aquell
bosquet de mantes protectores de la terrassa. És el petit faraó Nil, que ha
pujat fent botar la piloteta de ping-pong. Segurament ens buscava perquè a ell
li agrada reunir la família, com fan els gossos d’atura. Com hauria fet el senyor Gris. Ell és molt casolà i
diria que la granja dels cavalls és el seu lloc preferit al món.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Què hi feu aquí –ens diu.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Prenem la boira –li contesta la seva àvia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Es queda pensatiu i no se li acut altra cosa
que preguntar:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Padrina, quan et moris, em regalaràs la casa?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ella riu. Després rumia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Si em vens a cuidar quan no em pugui
cuidar...</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Val, però em faràs espagueti?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
-Home, t’he dit que m’hauràs de cuidar tu a
mi. No al revés.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Baixem tots tres per les escales cap a la
calefacció i el Nadal que hi ha allà a baix. El petit faraó no para de botar la
pilota. Toc-toc-toc-toc...</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A la segona planta, un focus il·lumina tres
figuretes del Nen Jesús al dormitori dels meus pares.</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A la primera planta encara hi ha tertúlia a la
taula, restes abstractes en els plats de la cuina i un endoll que il·lumina un
arbre i una tablet. M’assec per participar en la xerrada, mentre busco el cul d’un
soldat que no estigui derrotat del tot. Hi ha escalfor i és Nadal a mitja tarda
a la granja dels cavalls. Ja falta menys per l’estiu.<o:p></o:p></span></div>
el paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.com7