tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post7912978118399059524..comments2023-07-19T12:28:38.728+02:00Comments on turoparc: Caracolesel paseantehttp://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-3900024540414363482008-03-04T02:52:00.000+01:002008-03-04T02:52:00.000+01:00Ja he vist que has publicat Alatrencada. Estic con...Ja he vist que has publicat Alatrencada. Estic content.<BR/><BR/>Aisss, M. El meu nebot gran fa el mateix que tu: deixa els caragols que troba a les plantes de la seva àvia, i després se li mengen les fulles.<BR/><BR/>Aikus, los caracoles de Euskadi no son comestibles hombre. Los que se puden comer son los catalanes. Y no aplaudí en el Camp Nou porque ese control de la pelota en el centro del campo ya cansa.<BR/><BR/>MK, les regines són molt resistents. Les pots trobar encara que no plogui. També són elegants. Els bobers són més delicadets: necessiten aigua. I les caragolines enlairades a les mates de fonoll... Són precioses. M'agrada molt que compartim escenaris vitals.<BR/><BR/>Emily, recordo de petit que quan veníem a Barcelona, la meva mare el primer que demanava era una paperina amb caragols de mar (clar que sense salsa verda).<BR/><BR/>Jaja, sí Khalina. Em pensava que els/les pixapins no sabien què era un caragol. És conya eh? Que també sóc una mica pixapins.el paseantehttps://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-69023394339762476192008-03-04T01:51:00.000+01:002008-03-04T01:51:00.000+01:00Jo sóc de les que me'ls menjo, malgrat que recordo...Jo sóc de les que me'ls menjo, malgrat que recordo de petita haver fet carreres de cargols amb els amics. Cadascú tenia el seu, i feíem apostes de quin guanyaria, però eren imprevisibles.<BR/><BR/>Ais, sembla que tothom ha anat a buscar cargols de petit. Un bonic entreteniment pels nanos després d'estar tancats a casa amb la pluja. Posar-se aquelles botes d'aigua, fer xop xop al terre mullat, ensumar l'olor de la pluja, i descubrir on s'amagaven els cargolsAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-31881839231484854062008-03-03T18:28:00.000+01:002008-03-03T18:28:00.000+01:00A mi dadme los de mar con salsa verde. Una piscis....A mi dadme los de mar con salsa verde. Una piscis.Emilyhttps://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-56933874753942380052008-03-03T15:15:00.000+01:002008-03-03T15:15:00.000+01:00No se me ocurre gran cosa para opinar sobre el te...No se me ocurre gran cosa para opinar sobre el tema. De mi experiencia te diria que la variedad "Regina" , es más sobria y elegante pero suele tener tendencia a aislarse y a encerrarse mucho en si misma , es por lo tanto poco comunicativa y muchisimo menos expresiva que la variedad Bober, más común y campechana.<BR/>La variedad más pizpireta son las Cargolinas , blanquitas y más frágiles y pequeñas , pero que curiosamente aguantan muchisimo mejor la sequia.Les gusta muchísimo ascender sobre una superficie y agruparse todas en el extremo superior. Una rama de hinojo seca puesta de pié dentro de la caracolera es para ellas como un parque temático..una especie de dragón kan.<BR/><BR/>Con sanfaina me quedan de rechupete.MKhttps://www.blogger.com/profile/03792191128738283193noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-34308342384672765612008-03-03T12:21:00.000+01:002008-03-03T12:21:00.000+01:00Recuerdo de pequeño observar los caracoles (no en ...Recuerdo de pequeño observar los caracoles (no en Madrid que por aquí no se veian sino en el Pais Vasco), tambiém me suena que le tocaba las antenitas y se escondian, era un poco malo..pero eso era todo...luego les seguia.<BR/>Mira que no aplaudir, mme suena luego te dicen si estas en la ópera jaja!!atikushttps://www.blogger.com/profile/01204568410026979227noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-168794770489909512008-03-03T11:51:00.000+01:002008-03-03T11:51:00.000+01:00M'agraden els cargols i a mi també m'agrada empipa...M'agraden els cargols i a mi també m'agrada empipar-los tocant-los les antenes :)<BR/><BR/>Quan plou i vaig a casa dels meus pares, els trec de la rampa d'accès al parking i els deixo al costat de les plantes i les flors que el senyor manolo i ma mare amb tant carinyo cuiden. Els cargols no coneixen a cap dels dos, ni saben res del carinyo que els hi tenen a les plantes, així que no dubten a l'hora de deixar les fulles plenes de forats...i és que la gana és molt dolenta!martahttps://www.blogger.com/profile/12501252996988948303noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-71357613980535473532008-03-03T10:22:00.000+01:002008-03-03T10:22:00.000+01:00Ui! A mi m'encanten els cargols! (Menjar-me'ls. No...Ui! A mi m'encanten els cargols! (Menjar-me'ls. No tinc cor) De petita després de ploure m'agradava sortir a buscar-ne, però la meva mare mai hauria permès que em dediqués a la criança.<BR/><BR/>Fa uns anys vaig tenir un projecte de nòvio que vaig batejar com a "Cargolet". Mai va estar a l'alçada del seu nom.<BR/><BR/>Paseante, després d'uns mesos missing, he tornat a publicar...alatrencadahttps://www.blogger.com/profile/02195527142251047313noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-26674808205860121212008-03-03T02:23:00.000+01:002008-03-03T02:23:00.000+01:00Coi Joana, un llum de carbur... Deu fer anys això....Coi Joana, un llum de carbur... Deu fer anys això. També intento no trepitjat-los. Sap greu si alguna vegada passa. Que tinguis una bona setmana maca.<BR/><BR/>Jaja, Somiant la lluna, ja veig que tots hem tingut zoològics plens de caragols a la infància.<BR/><BR/>Thaís, eres un bicho. Pampam.<BR/><BR/>Emily, la tinc a l'ample. Ja veig que en aquella època els metges no sabien diagnosticar l'apendicitis. Pero sort que la teva germana i jo som vius. Sí que era maca aquella noia veterinària. I el Bruc no pesa tan com per esclafar caragols, ni que siguin petits.<BR/><BR/>Coi Arare, en primer lloc: que una catalana (mig afrancesada) no mengi caragols... I que a sobre se li mengin els rosers. Aquests aninalets no mengen flors dona.<BR/><BR/>Gemma, aquesta cançó me la sé :-)el paseantehttps://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-27077848334103423362008-03-02T23:14:00.000+01:002008-03-02T23:14:00.000+01:00Cargol treu banya... puja la muntanya... cargol bo...Cargol treu banya... puja la muntanya... cargol bover, jo també vindré!!<BR/><BR/>Aissss.... quants records...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-7295749741796443872008-03-02T22:53:00.000+01:002008-03-02T22:53:00.000+01:00uix, els cargols... jo també en buscava, de petita...uix, els cargols... jo també en buscava, de petita, amb el meu pare,pel jardí, després de la pluja. Se'ls cruspien els altres, jo no podia (encara no puc)<BR/><BR/>a mi em fan ràbia els que se'm jalen els rosers... però no els "pillo" mai!<BR/><BR/>Un petó, passejador.Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-90511372499211421242008-03-02T19:33:00.000+01:002008-03-02T19:33:00.000+01:00Pobrissó! com tens la cicatriu, al llarg o a l'amp...Pobrissó! com tens la cicatriu, al llarg o a l'ample? Ma germana va tornar de l'altre món gràcies a un cirurgià molt destre. Va estar a punt de morir per uns ineptes.<BR/>Què maca aquesta noia que recollia animalons, i com t'implicava. Ara ho fa el petit Hayden.<BR/>L'altre dia Bruc en va trepitjar un de cargolet. Sap mal...Emilyhttps://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-17301454954472838652008-03-02T15:13:00.000+01:002008-03-02T15:13:00.000+01:00Nos olvidamos de hablar sobre los caracoles!!! a m...Nos olvidamos de hablar sobre los caracoles!!! a mi me encanta molestar sus antenas :} no os dejo en paz xD<BR/><BR/>un besoThaïshttps://www.blogger.com/profile/08448028158227432500noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-41617450343288455062008-03-02T12:39:00.000+01:002008-03-02T12:39:00.000+01:00Quins records de quan anavem amb la padrina a busc...Quins records de quan anavem amb la padrina a buscar-ne nomès caure quatre gotes... Els cargols més petits també s'acabaven convertint en mascotes :)Llunahttps://www.blogger.com/profile/03248065964470691291noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-50189881988128260822008-03-02T08:09:00.000+01:002008-03-02T08:09:00.000+01:00Llegint-te he sentit la ferum del llum de carbur q...Llegint-te he sentit la ferum del llum de carbur que el meu pare portava quan sortíem a busca-ne. La meva casa d'infantesa és en un poblet de la Garrotxa, envoltat de boscos i muntanyes. Només havíem de sortir a l'hort per onplir-ne una bossa.<BR/>Els dejunàvem i al cap d'uns dies ens els cruspíem.<BR/>Sempre m'ha fet "cosa" trepitjar-los. Quan surto a caminar , després de la pluja"procuro cedir-los el pas...Van massa carregats amb la casa a sobre com per deixar-los sense ella i esclafats...<BR/>Que tinguis un bon diumenge Paseante!Joanahttps://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-5068272917389528352008-03-02T03:00:00.000+01:002008-03-02T03:00:00.000+01:00Gràcies Rita. Sí que sóc una mica fred, tot i que ...Gràcies Rita. Sí que sóc una mica fred, tot i que tinc el meu raconet càlid per compartir. El cafè era bo? Que tinguis un bon diumenge.<BR/><BR/>Jaja, què maco Nimue. Els caragols són bonics quan som nens. I també després.<BR/><BR/>A mi també m'agradava el seu tacte sobre la meva pell Violette. No sé com ens veuen ells, segurament deformats.el paseantehttps://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-19567056235623009222008-03-01T15:56:00.000+01:002008-03-01T15:56:00.000+01:00A mi m'agradava agafar-los, després de la pluja i ...A mi m'agradava agafar-los, després de la pluja i posar-me'ls sobre el dors de la mà per sentir com avançaven deixant un camí brillant sobre la pell infantil. M’agradava veure’ls les banyes movent-se a dreta i esquerra sobretot quan tocaven imperceptiblement el terreny per on lliscaven, com si se n’asseguressin. Llavors cridàvem que no eren banyes, que eren els ulls i ens acostàvem fins que veiem un punt negre al final de cada banya... em pregunto com ens deuria veure el pobre cargol... en gran angular? en ull de peix?<BR/><BR/>Gràcies per despertar records, gràcies per oferir lectures,rhanya2https://www.blogger.com/profile/15790219899940523565noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-59001410850735217392008-03-01T15:01:00.000+01:002008-03-01T15:01:00.000+01:00oooh! quina gran història! quan jo era petita semp...oooh! quina gran història! quan jo era petita sempre anàvem a buscar caragols després de ploure. Ma mare els guardava amb la intenció de menjar-se'ls però la meua germana i jo els donàvem enciam, els posàvem nom, feiem carreres... fins que es convertien en les nostres mascotes. I tot el món sap que una mascota no es menja així que a ma mare no li quedava més remei que tornar-los al camp al cap d'un temps...nimuehttps://www.blogger.com/profile/03338356275999973197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20412925.post-65726664798060158652008-03-01T12:11:00.000+01:002008-03-01T12:11:00.000+01:00Fred? Potser sí que n'ets de fred amb el futbol, p...Fred? Potser sí que n'ets de fred amb el futbol, però en general, i concretament amb el petit, no ho sembles gens. M'agrada com expliques les coses. Així que he vist post nou, m'he preparat el cafè i m'he posat a llegir-te plàcidament. Els teus posts són com contes. Bon capde!Ritahttps://www.blogger.com/profile/10125140393220732937noreply@blogger.com