Calendaris


És curiós com a mi, que sempre visc sense rellotge i ignorant si és dimecres o dijous, m’agradi tenir al menys un calendari abans que comenci el nou any. Els vull petits, si pot ser de butxaca, i per això aviso a tothom del meu entorn que me’n guardin algun si entren en una farmàcia, en una ferreteria o en una òptica, llocs on encara es poden robar del taulell (els que som vergonyosos), quan el dependent es gira per buscar-te un producte.

Fa set anys, pensava que no el tindria perquè el tenista, que és el meu camell habitual en aquests temes, se’n va oblidar d’agafar-me’n un. Però una tarda que vaig quedar per caminar amb la Pocoyo, abans que acabés aquell desembre, ella em va acudir amb un petit calendari on hi havia estampada una imatge de la Verge Maria. Me’l va donar una mica avergonyida, excusant-se de que només havia trobat aquell. Però l’he guardat des de llavors. Aquell 2008 va ser bonic.

No sé d’on em ve aquesta dèria pels calendaris. Si exerceixo de freudià, una tarda de diumenge de quan era petit, i passava el Nadal a casa dels tiets rics, ell va tornar de caçar amb la boira encara agafada a la seva jaqueta llarga. Va deixar uns animals morts damunt de la taula de la cuina (no sabria dir si eren de ploma o pèl), va anar al quartet on desava les escopetes i va córrer a la dutxa per netejar-se la mort.

Mentre l’aigua brollava al quarto de bany, jo vaig veure alguna cosa que feia pes en una butxaca d’aquella jaqueta llarga que el tiet havia penjat en una cadira. En la meva curiositat infantil, vaig treure a la llum un paquet de cartronets que semblaven cromos. I vaig veure, per primera vegada en la meva vida, tot de dones nues, una rere l’altra (rosses, morenes... fent posturetes en troncs d’arbre o en platges amb palmeres), en aquells calendaris de butxaca eròtics de l’etapa post-franquista. No em vaig fixar, fins temps després, que darrere les noies hi havia tot de dies per escriure en aquella vida meva de quan tot era futur i gairebé res era passat.

Em vaig quedar el calendari d’una d’aquelles dones despullades perquè allò m’obria els ulls a un univers desconegut. Però no el conservo, com no tinc altres objectes d’aquell descobriment del món adult que em van marcar.

Ara tinc el que em va donar la Pocoyo a la capseta dels records, on guardo també el primer calendari que em va regalar la senyora Hayden de la papereria Raima, que és al Gòtic de Barcelona (un establiment que obre els ulls dels nens, dels il·lustradors i de la gent que s’estima aquests universos bonics).

M’he acostumat a aquests calendaris triangulars de Raima, i m’agrada anar-hi cada Nadal amb la dona dels mars del sud per agafar-ne tres o quatre per a la gent més propera. Els tenen a l’entrada per als clients i els que encara no ho són.

Però aquest dilluns hi havia un senyor molt seriós amb vestit fosc, corbata i les mans creuades davant dels seus pantalons a la porta. Així que només en vam agafar dos, tímidament. Ara estic pendent del tenista, per si me n’ha pogut robar un de butxaca a l’òptica, a la ferreteria o a la farmàcia de la terra de la boira. O de saber si la Pocoyo ha anat a missa.

M’agrada començar l’any amb un calendari menut, d’aquells que et mires després, de tant en tant, quan és primavera o ets en plena canícula del mes d’agost o es preparen les festes de la Mercè. I veus que passen els dies i aquell moment del desembre passat, que ja quedarà lluny, te’l miraves i tot estava per inaugurar, com una camisa nova.

El meu calendari de Raima 2016 està a la taula. Segur que tindrem un bon any tots plegats.

5 comentarios:

    A mi m'agraden les agendes i m'hagués agradat tenir-ne una de Moleskine, ben roja, i escriure cada dia lo que he de fer: treure el gos, descongelar mandonguilles, anar al Lidl (imprescindible), viatge a les torres bessones, fer rentadora, comprar regals... Però després veig que no necessito cap agenda per fer això... Amb el cap ja faig.
    Els calendaris bons són els que et donen a la peixateria, amb Sant Pancraci o una Anunciación de María, perquè cada dia et diuen el sant o t'avisen de les llunes i arrenques un full de cada mes que cau.
    Que tinguis un 2016 ben carregat d'esdeveniments, amb camisa nova o no. I escriu un post nou cada setmana...

     

    Pocos son los calendarios que puedas encontrar hoy disponibles, mi esposo también se pirra con ellos, va al banco por ser el único lugar seguro que va a encontrar, lo cuelga detrás de la puerta de la cocina y escribe sus citas de médicos.
    Yo soy electrónica, pocas citas tengo y con el calendario de mi ordenador me bandeo muy bien con él.
    Te dejos mis deseos de felicidad en estas fiestas junto a los tuyos.
    FELIZ NAVIDAD!
    Un abrazo

     

    Te'n buscaré algún, no se si parroquial o comercial
    En qualsevol cas, que tinguis un bon any :)

     

    A mi, cada any, me n'envien un del Col·legi de logopedes. Si l'un és bonic, el de l'any següent encara ho és més. I així, any rere any.
    Al del 2015, que encara conviu amb el que acabo de rebre del 2016, hi ha el dibuix d'una noia pujant per una escala feta de llibres, és xulo!
    Al del 2016 hi ha una noia amb un llibre per perruca, que diu, mentre fa bombolletes d'estrelles "viueltemps". També és xulo!

    Que tinguis una molt, molt bona entrada d'any!!! Muaks

     

    per cert... quin goig veure al teu "estoy leyendo", el meu llibre! m'ha vingut un calfred i tot. Potser ja el vas acabar i el vas deixar aquí, però fa molt bonic ;) gràcies!