Univers Ikea



La senyora Hayden condueix i la dona dels mars del sud va de copilot. Les dues em miren pels retrovisors amb els seus llavis pintats de vermell i la mirada amagada darrere les seves ulleres de sol.

Observo els carrers que passen per la finestra del darrere del Wolkswagen Golf, al costat de la cadireta de seguretat desocupada del petit faraó Nil que s'ha quedat a casa amb el seu pare i el seu germà. Veig passar, sense temps per retenir-les a la memòria de les meves retines, estrangeres en minishorts per la Gran Via de les Corts Catalanes, balcons amb senyeres, sex-shops, súpers pakistanesos...

Quan ens acostem a l'Hospitalet veig els quatre gratacels que feia temps que volia anar a veure a peu, i penso que no hi hauria pogut pas arribar perquè queda lluny del meu diàmetre de passeig que cada dia perd un o dos metres de llargada. Em faig gran.

Ens endinsem en una zona de grans complexes comercials, amb tot de rotondes, que jo no pararia de rodejar una i mil vegades perquè sóc mal conductor. Però la senyora Hayden enfila segura el morro del seu Wolskagen Golf cap al pàrquing de l'IKEA de l'Hospitalet, sense deixar de riure amb la dona dels mars del sud. Fa estona que les dues dones m'han deixat de mirar pels retrovisors

Pugem en ascensor cap a l'univers Ikea. Les segueixo pels passadissos inacabables del centre comercial amb dues bosses grogues on elles em van carregant els seus desitjos per redecorar la seva vida. Pesen, però no dic res mentre elles miren cuines, dormitoris, quartos de bany, habitacions infantils, armaris...

Comenten cada moble, i de tant en tant es giren per veure si encara sóc allí, arrossegant les bosses plenes de coixins, paelles, toldos de terrassa, marcs que mai guardaran una fotografia meva, testos amb plantes efímeres.... Comproben que no m'he perdut, que segueixo les dues dones amb les ungles dels peus pintades, les ulleres de sol al cap i els llavis vermells que em donen ordres

Després de pagar a la caixa, em regalen un hot-dog d'un euret perquè m'he portat bé i anem a buscar el cotxe a l'A-13 del pàrquing. La meva germana sap treure el vehicle d'aquell laberint de formigó, cosa que m'admira.

Deixem enrere l'Hospitalet, veig els quatre gratacels que feia temps que volia anar a veure a peu i penso que no hi hauria arribat, perquè queda lluny del meu diàmetre de passeig que cada dia perd un metre de llargada. Em faig gran.

Anem per una ronda de retorn a Barcelona i, quan entrem a la cuitat, observo els carrers que passen per la finestra del darrere del Wolkswagen Golf, al costat de la cadireta de seguretat desocupada del petit faraó Nil. Veig, sense temps per retenir-les a la meva memòria, estrangeres en minishorts per la Gran Via de les Corts Catalanes, balcons amb senyeres, sex-shops, súpers pakistanesos...

Al davant hi ha la meva germana conduint i la meva amiga xerrant. Totes dues glamouroses. Es cauen bé i m'ignoren, com si jo fos un personatge secundari en una sitcom, allà al darrere.

12 comentarios:

    Les dones som totes (o quasi totes) unes bruixes que només volem als homes per fer de porteadors. Pobret, Paseante. Te fas gran, t'ignoren. Et compren un frankfurt d'un euret com si fossis un gosset abandonat. Sort en vas tenir de mirar estrangeres amb shorts.
    La propera vegada que vagis a Ikea, avisa'm, que et compraré tots els mobles que t'agradin per redecorar la teva vida.

     

    Ah, segur que el sergent Hayden feia el sopar i ara deu estar muntant els mobles suat...Si es que totes les dones som (o quasi totes) unes bruixes...Pobret, Paseante. Pobret Hayden...

     

    Vols dir que fins i tot no et van asseure a la cadireta Jané?Si és que les veig...

    La majoria d´homes feu la mateixa cara quan aneu per l´Ikea:blancs, esbufegant, mirant el rellotge cada tres minuts i apuntant el cul a tots els matalassos.
    A més de parc infantil haurien de fer un aparcament d´homes amb, butaques de massatge,pantalla gran i el canal d´esports a tothora, i de tant en tant el Bricomania per anar fent boca. No sé com encara no hi han pensat aquests suecs tan enginyosos.

    Jo avui hi havia d' anar, al de Montigalà, però he decidit fer-li una llista curteta a un home que s´està redecorant la vida (és un especimen rara avis) i així m´ho estalvio. No tinc glamour ;-)

     

    Emily, discrepo, la majoria som dones amb glamour que sabem convencer els homes que necessitem anar al IKEA ;P Ells gentilment faran de porteadors... jijiji
    Ostres Pais i si els hi proposes? Estic segura que ha de donar resultat.
    Aix Paseante que dura és la vida del germà/amic amable i servicial.Espero que t'ho compensin amb alguna cosa més que un frankfurt d'un euret.

    Petonets matiners

    PV: yprunnex informality (y prunes informals??)

     

    Salir de compras con mujeres es lo peor en ciertos casos, pero creo que no con ellas ya que son decididas y audaces.
    Una buena salida, pero otra vez hazte pagar una buena comida.
    Un abrazo

     

    Si a mi m'haguessin pagat amb una madalena de xocolata enlloc d'una saltitxa també hagués fet de porteadora :) Ikea és xulo. Pots robar llapisos de fusta i cintes per prendre mides, pots provar els minipisos de 30 m2 que sempre semblen més grans que qualsevol altra, pots jugar amb les marionetes-dit i les mini-cuines en la secció dels infants, pots intentar llegir els noms extranys que tenen els productes, pots...I, especialment xulo és que sempre hi ha fletxes grogues al terra que t'indiquen cap on has d'anar :)

     

    Noies! No tant sols ens feu servir de camàlics! Algunes bruixes, Ai! Vull dir dones, també ens utilitzen de xofers, lampistes, pintors, mecànics, fusters...
    Però no us penseu que ho fem per què ens teniu dominats.. no, no, nooo
    Ho fem perquè us tenim molt de "carinyu"... ;o)
    A que si? PASEANTE
    petons

     

    Estic amb País secrert: una guarderia d'homes a Ikea, ja!

    La propera vegada que vagi a Ikea em pintaré els llavis de vermell: la imatge és fantàstica. Ah, i les ungles dels peus!

    No et fas gran... és la ciutat, que encara creix!

    ;)

     

    A mi l'Ikea m'atabala tant que sempre busco dreceres...
    -Ja hem passat per aquí!!!!
    -Que nooooo!!
    -Hoooo... :(


    :) Però reconec que sense la gent i amb patinet seria xuli! :)

     

    Estic en condicions d'afirmar que hi ha una data en què a IKEA no hi ha ni déu, i pots demanar a qualsevol depenent que t'ajudi, perquè tots estan sense atendre cap client, i pots escollir a quina caixa vols pagar, perquè totes les caixes estan buides....

    Jo hi era: la tarda de revetlla de Sant Joan!!! És perfecte!!

    (però aquest any cau en diumenge.... uouuuu)

     

    Estimat Passejant,...Ja fa molt de temps que un home, o potser una dona qui sap, va inventar la roda.... A Ikea hi ha uns carros molt xulos que van amb rodes i son molt pràctics a l'hora de carregar andròmines útils i inútils...Però ara que ho penso, potser ja t'agrada anar de camàlic darrera les dominatrix... :)

     

    Emily, et passo el meu número de compte corrent per email. Necessito mobles :-) I sí que sou una miqueta bruixes :-)

    País Secret, et contractaré de product manager si mai monto una empresa. Tens idees bones :-) M'he vist en aquell aparcament d'homes.

    Lluna, amb aquesta foto que tens als comentaris... diria que vas més de tendresa que de glamour :-) Tot i que jo et veig molt glamourosa. I només vaig tenir un frankfurt d'un euret, catxis.

    Mari-Pi-R, hay una cosa peor que salir de compras con mujeres. Es hacerlo un día en que juega el Barça (me ha pasado). Un abrazo, canadiense.

    Fedora, ja veig que tu no et quedes a la piscina de pilotes per a infants que hi ha a l'entrada de l'Ikea. Directament entres a fer de nena a la zona dels grans :-) M'has posat un comentari molt xulo.

    Fra Miquel, va a ser que sí. L'altra opció és que ens enamorem tu i jo. Però crec que cap dels dos ens volem veure en aquesta situació compromesa :-)

    Montse, saltaran les alarmes de l'Ikea amb tanta vermellor :-)

    Gerònima, et veig fent salts amb el patinet o l'skate per damunt d'aquells matalassos tan blancs. I els segurates corrent cap a tu :-)

    Gemma, feia segles que no et veia per aquí i m'agrada recuperar-te (ara només cal que tornis a escriure al teu bloc per fer-ho rodó). També sóc d'anar al revés del món. Però per Sant Joan no busco solituds :-)

    Parèntesi, és que elles només volien comprar quatre coses: una cuina completa, un sofà de tres places, un sofà amb orelles i un armari de dues portes. No calia carro :-)