Dos hombres y medio



Fa mesos que tinc unes sabates d'estiu per estrenar. Me les van regalar quan ja venia l'hivern i no era temps per portar-les. Són de color blau fosc amb la sola blanca i estan arrenglerades sota l'estanteria dels llibres. Esperen el seu torn, per dur-me a caminar, a tocar de les bambes blanques atrotinades, de les botes negres d'hivern, dels vells mocasins beige foradats que només em poso de nit per treure la brossa i fer un cigarret mentre transito pels quatre carrers que envolten l'edifici on visc. Aquesta tarda de pluja, rumio què calçar-me per sortir a passejar amb la dona dels mars del sud.

Sempre m'agrada tenir coses per estrenar a casa. Em fan sentir més segur de mi mateix: unes sabates regalades a destemps, un llibre deixat que va saltant d'una llibreria a una altra, un email que encara he d'obrir, un episodi de Dos hombres y medio que m'he descarregat per internet i que m'ajudarà a riure qualsevol nit d'aquestes en què em senti trist. El tinc emmagatzemat en aquell directori de temes pendents del meu ordinador. Però, només de guardar-lo, ja em fa riure. Els que no nedem en l'abundància ens hem de conformar amb aquests petits detalls.

Avui volia estrenar les sabates blau fosc per sortir a caminar amb la dona dels mars del sud. M'agrada que em vegi net i polit. Però, abans, he anat al balcó. El meu grapadet de plantes estaven xopes i semblaven felices amb tota aquella verdor que em regalaven sota la pluja: el ficus, els cinc potus i la planta dels diners. Allà a baix, al carrer, hi havia gent amb paraigües que s'aturaven davant la botiga de les llanes, com bolets que només puc endevinar si són de sexe masculí o femení per la manera de caminar.

Miro el telèfon mòbil, mentre m'acabo de cordar les botes negres (han estat les seleccionades per aquesta tarda de pluja, mentre les sabates blau fosc continuaran esperant el seu moment sota la petita biblioteca de llibres prestats). Ella encara no m'ha dit res.

Potser està ocupada pensant si es posarà aquelles sabates noves d'estiu que té per estrenar de fa mesos, regalades a destemps. També són de color blau fosc amb la sola blanca i estan arrenglerades sota l'estanteria dels llibres, a tocar de les seves bambes blanques atrotinades, de les seves botes negres d'hivern, dels seus vells mocasins beige foradats que només es posa de nit per treure la brossa i fer un cigarret mentre transita pels quatre carrers que envolten l'edifici on viu. Segurament rumia què calçar-se aquesta tarda de pluja i per això no em fa la trucada perduda.

Ella també és neta i polida, i li agrada tenir sempre coses per estrenar: un llibre que li han deixat i que va saltant d'una llibreria a una altra, un email que encara no ha obert, un episodi de Dos hombres y medio que s'ha descarregat per internet i que l'ajudarà a riure qualsevol nit d'aquestes en què estigui trista. Potser l'emmagatzemarà en aquell directori de temes pendents del seu ordinador. Però, només de guardar-lo, ja la farà riure. Els que no nedem en l'abundància ens hem de conformar amb aquests petits detalls.

Em truca quan la pluja és més fina, a mitja tarda. Només em demana que porti una mica de fruita a la motxilla i em pregunta si he vist el darrer episodi de Dos hombres y medio per repetir diàlegs mentre riem Via Augusta amunt, mirant de no trepitjar tolls amb el seu gos salsitxa. Discutim qui fa de Charlie i qui d'Allan, i amb això ja en tenim prou.

15 comentarios:

    Et vaig a fer un xistet: vols dir que els dos no sou Dos pobres y medio? el gos saltxixa seria el medio!
    Després d'aquesta ocurrència, poca cosa puc dir.
    Bon dia, tio Charlie!
    Em puc triar personatge? (jo també miro Dos hombres y medio, són bons i ric una mica)Sóc la veïna bogeta que entra a casa Charlie sense permís. Vigila jeje. Te echo una manita?

     

    Doncs jo crec que poca cosa més es pot demanar a la vida, tot i que no es nedi en l´abundància.Qui ho fa no aprecia així el que de veritat és important.

    Una cosa més potser demanaria: unes flors que alegrin amb colors la teva terrassa verda.I prou.

    (T´has oblidat de dir que la surenya té a més a més unes ballerines d´aire oriental)

     

    Veig que les noies estan xist-oses aquest matí. Mira, a mi em va passar al reves, ara fa quinze dies quan varem tenir l'onada de calor ;P vaig anar a buscar alguna sabateta d'estiu i no en tenia cap, només em quedaven les saldalies, així que vaig haver de sortir a correcuita a buscar una coseta de mig temps. Ara tornen a estar (les sandalies i les ballarines estiuenques) tancades al armari, que amb tanta mullena no ve de gust posar-se-les.
    Bon dia de dilluns Sr. Paseante!!

     

    Ais, que m'he ensimismat en mi mateixa...
    Jo tb em miro aquest parell de ximplets, encara que no em baixo els capítos d'internet, sino que miro i remiro els que van fent a la TV (repetits fins a l'extenuació) Com que veig que trieu personatge jo potser em quedaria amb la Berta, hehehe.

    Petonets Paseante

     

    jo ja m'he posat les sandàlies aquelles -les úniques que tinc- que tu deies que no creies que fossin sandàlies; i fa tres dies que vaig amb els peus ben remullats! :)

    Em vaig mirar algun temps el serial de'n Xarli i l'Alan... un dia -els nens també el miraven- vaig dir-los que ja n'hi havia prou, que per mal exemple, ja el tenien a casa.

    Ara vaig aprenent frases curtes que es diuen amb les mans. I no em cal descarregar els vídeos explicatius de cap web sospitosa...

    El vídeo que has penjat... ja l'havies posat abans. Aquell dia vaig pensar que no vull àngels ni àngeles al meu costat: em deixen el llit ple de plomes i les plomes punxen, com les puntes dels cactus.

    bona nit, paseante.

     

    Si els que no tenim molt ens alegram amb poc, beneïda siga aqueixa poca abundància.
    Aquesta sèrie...no m'arriba a fer riure massa, la veritat...potser la senyora grassota, la que fa neteja.
    Abraçada, Paseante!

     

    Doncs mentre estrenes sabates blaves, mires de no trepitjar bassals i mires de ser el "medio hombre" aquest que dius, pots fers els dos versos que fa dies tens pendents de continuar del cadàver veïnal..., no? Sense pressió, eh? Ah! I em sap greu que no puguis guanyar la décima...;-)

     

    Carambes quin munt de sabates…. A veure si semblaràs la Imelda Marcos!!
    Anem a veure, si fa mesos que tens les sabates blaves per estrenar, ni se’t passi pel cap estrenar-les en un dia de pluja!... No veus que hi han mes dies que llonganisses per fer-ho?... Les botes negres em semblen una bona elecció!

     

    A mi els dos i mig aquestos em fan riure només de vegades. Ho miro quan m'ho posa la princesa, que és la que mana en coses de la tele, a casa :/
    Dius que tens un llibre deixat que va d'una estanteria a l'altre? Ai ai ai... Qui em manaria deixar-te un llibre a tu! Em sembla que ja l'he vist prou! ;o)
    Abraçada

    PS: Veig que llegeixes les cartes d'Adam i Eva de Mark Twain. Són divertides. :o)

     

    Ai, passejador, sort que et tenim a tu!

    :)

    com sempre, m'ha encantat llegir-te.

    Vaig a posar-me les sabates de caminar, que ara porto xancletes ;)

    Per demostrar que no sóc un robot he hagut d'escriure ainilla (li faltava una v?)

    petonets de (v)ainilla!

     

    Què casual! porto uns dies trying to put words about love in a piece of paper i no sé si I dare present my love...
    M'agrada 'Dos hombres y medio' i no sé perquè sempre l'associo amb 'Willy y Grace' Ara fa temps que no les veig, però. I ja toca!
    B7!

    PD: 'imbecility' em diu que escrigui :'(

     

    Emily, si has d'entrar a casa meva per la finestra (en plan Rose) ho tens complicat. Visc en un sisè :-)

    País Secret, posar flors al balcó atreu les abelles i, a més, és de persones massa delicades. Els homes de veritat només tenim potus :-)

    Lluna, hauràs de canviar les ballarines estiuenques per unes katiuskes, si la cosa no millora. I la Berta és el meu personatge preferit de "Dos hombres y medio". Tens el seu caràcter?

    Culdolla, recordo aquelles sandàlies teves (que no són sandàlies, per cert). I els gatets tenen un bon personatge a casa :-) El vídeo l'havia posat, però amb una altra cançó (crec). És d'una peli de Wim Wenders: "Cielo sobre Berlín". Espero que aquestes frases curtes, que vas aprenent, aviat es converteixin en un llenguatge normalitzat. La qüestió és comunicar-se. Una abraçada, Gat.

    Fedora, dius que no t'agrada la Lluna? :-) I amb poqueta cosa també es pot viure feliç (tot i que ara em capfica trobar el paperet de la Primi que he perdut aquesta tarda, catxis). Una abraçada.

    Veí, si em demanes que t'escrigui versos, la gent imaginarà coses que no són :-)

    Kala, semblo la Imelda Marcos de rebaixes :-) Una vegada vaig estrenar unes sabates de loneta negra un dia que diluviava i mai més.

    Fra Miquel, mira que no agradar-te "Dos hombres y medio"... Té més criteri la princesa que tu :-) I el llibre que em vas deixar, has de pensar que no el trec de casa per no perdre'l. No pateixis, te'l torno de seguida. Una abraçada.

    Montse, moltes gràcies. No et sé imaginar en xancletes, però sí amb sabates planes d'aquelles tan elegants. Un petonet de (v)ainilla, bonica.

    Commuter, m'ha agradat aquest comentari catalanglish. M'acabo de posar la gorra de visera de cantó :-) B7.

     

    Els potus tenen un suc verinós, vigila. La saba vull dir, home! I servidora ( en referència a l' entrada posterior) no té els ulls blaus, sinó verds.
    Bon diaaaa

     

    M'hi puc assemblar força...;P

    Burxeta, foteta i grasoneta, em sembla que ho tinc tot!!

    Un petó

     

    País Secret, acabo de baixar tots els potus al contenidor de matèria verinosa. I no importa el color dels ulls, mentre la mirada sigui neta. Ara m'he posat "estupendu" :-)

    Lluna, no t'hi veig. La Berta és molt Berta :-) Un petonet.