La tauleta



Tinc una tauleta petita de vuit llistons de fusta que vaig comprar a l'Ikea amb l'Anna, quan encara era l'Anna. És multifuncions. La poso al costat del sofà per menjar, per anotar idees en una llibreta, per col.locar-hi el telèfon blanc quan tinc ganes de parlar amb algú sense pressa i amb silencis que no ens facin sentir incòmodes.

Avui m'hi he menjat un plat de lluç amb tomàquets fets a la manera provençal (tallats per la meitat i coberts amb all, julivert i herbes -en el meu cas: timó). Després hi he escrit una postal que tenia pendent feia temps per una noia que un dia brillarà en mig d'una festa i es farà gran.

Tenia la porta del balcó oberta perquè el sol estava amagat darrere uns núvols negres i no hi veia prou bé només amb els llistons de la persiana de fusta badallant. Ha començat a ploure amb ganes i m'han agafat ganes de quedar-me a casa, assegut al sofà, fent zapping.

Llavors he posat, a la petita tauleta de vuit llistons de fusta, el telèfon blanc de quan tinc ganes de parlar amb algú sense pressa i amb silencis que no ens facin sentir incòmodes (no podria estar amb ningú que no tingués silencis per dir-me). He trucat (com cada dia, darrerament) la senyora Sofia que fa dies que està malalta al llit.

Avui m'ha dit que es trobava millor, després d'anar al metge i que li receptés antibiòtic. Ella era al despatxet de la granja dels cavalls, amb roba d'anar per casa, potser mirant aquella fotografia emmarcada de quan l'Anna era l'Anna i que continua allí com si el temps no hagués passat.

Li he dit a la meva mare que aquí el dia era gris, que plovia i que em quedaria a casa mirant un western: Centaures del desert, a TV3. I ella m'ha contestat que a la terra de la boira feia sol (el món al revés) i que ara veia les violetes boniques que tenia plantades a la galeria. Me l'he imaginat allí, una mica recuperada, alta i capficada. Tenia més ganes de parlar amb mi de les seves coses que dels seus mals.

M'agrada més quan ella agafa el telèfon que no pas el tenista. Amb la meva mare sempre tenim coses per dir-nos o silencis per compartir. I ens costa penjar. Molts dies, en el passat, ella va brillar enmig d'una festa, guapa, amb posat d'actriu italiana, com ho farà en el futur la noia de la postal que he escrit avui. Per a mi, encara brilla la senyora Sofia, tot i que ja només es dediqui a les seves flors.

Quan hem acabat la conversa, he traslladat la tauleta petita de vuit llistons de fusta que vaig comprar a l'Ikea amb l'Anna, quan encara era l'Anna, a un racó. He agafat el paraigua i he sortit a caminar pensant que ella, la meva mare, estava a cobert, gaudint de les seves violetes per la finestra del despatxet. He buscat aquella pausa de la terra de la boira pels carrers brillants sota la pluja, sense trobar-la a la metrópoli.

13 comentarios:

    Jo també tinc una tauleta de l'Ikea que passejo per casa, encara que la meva no té vuit llistons, i gairebé sempre està ocupada pel portatil ;)
    M'ha arribat l'oloreta dels tomaquets a la provençal...
    M'agrada tornar-lo a llegir Sr. Paseante i espero que la Sra Sofia es vagi recuperant.

    Un petó

     

    Jo tambe tinc una tauleta d'ikea, roja, encara per muntar , esperant un nou pis. Alli tambe tindre violetes, com la senyora sofia. Potser posare el telefon i tot.
    Que ta mare es recuperi de tot. Que tingues una bona setmana santa.

     

    Caminar sota la pluja sol ser guaridor...fins i tot quan no tens cap mal.
    M'agraden les persones que conten més coses que mals :)
    Besades!

     

    No he estat mai a un ikea; no han sortit als diaris per un tema de microbis?

    El proper Tel que compri o en regalin sera com el den Gila: sense connexio i per parlar amb l'enemic.

     

    Pues mira mi pequeña mesa en donde pongo el teléfono es mas original ya que está hecha por mi marido.
    Yo converso cada domingo con mi hermana mayor, muchos días no tenemos nada que decirnos de novedades pero el hecho de oírnos creo que nos hace sentirnos felices.
    Sigue con tus buenas costumbres y no dejes de llamar.
    Un abrazo

     

    Avui, ni que sigui per un cop, he de dir que el teu post m'ha agradat. He notat un git diferent... Serà que m'estic fent vell de debò o que no tinc cap Anna per recordar. M'en vaig a IKEA a muntar una tauleta on posar un llibreta per anotar poemes que algun dia de boira baixa escriuré.

     

    abans t'he deixat el comentari des del mòbil, paseante;

    espero que la teva mare tingui una recuperació suau i completa.

    espero que hauràs entès la ironia anterior... commés va, menys m'agrada el telèfon!

     

    Els mobles d’IKEA ja ho tenen això, “lo mismo sirven pa un remiendo que pa un descosío”, jo hi tinc gairebé tot el pis d’ells, son capaços d’aguantar la meva indecisió… Ara m’ho quedo, al cap d’uns dies els hi torno, desprès m’ho repensó i m’ho torno a emportar, i no s’enfaden amb mi! …. Ara soc jo la que esta una mica enfadada amb ells, perquè no em van voler conèixer quan van obrir la botiga de Sabadell, però ja se’m passarà, no soc una persona rancuniosa.
    M’agrada molt la relació que tens amb la Sra.Sofia, la meva mare va marxar a un lloc sense cobertura, i no et pots imaginar com trobo a faltar poder-la trucar.

     


    No tinc tauleta pel telèfon, va rodolant tot el dia amb mi, amunt i avall fins l´hora d´anar a dormir que el poso a carregar, tinc les violetes ben florides amb aquest hivern que no se n´acaba d´anar, tinc a prop una Anna també i m´agraden els silencis. I tenia una cançó pensada pel proper post, era Senza Fine...i és que acabo d´arribar d´allà i vinc suggestionada.

    Que es millori la senyora Sofia ben aviat i que la pluja ens deixi de tant en tant una treva que faci brillar el sol en aquests dies.

     

    ai, Passejador, que bé que em va llegir-te (aquí, a "ca teua" i també quan vens a veure'm a "ca meua")...

    la tauleta de l'Ikea que tinc a casa se la va carregar una de les consogres, que s'hi va asseure i va fer crak! (no era de les bones, era de la secció infantil, fullola pura...) però tot i amb el seu crack, continua fent un servei.

    M'agradaria tenir un telèfon blanc...

    i violetes!

    Una abraçada per la senyora Sofia! (vaaaaaaaaaal, una altra per tu!)

     

    Lluna, el portàtil és un ordinador, un home, un ficus...? :-) Gràcies pels teus desitjos i pel teu comentari, falsa boirenca. Un petonet.

    Emily, espero que un dia tinguis aquest pis on muntar la tauleta vermella i que hi hagi violetes i llibres de l'Atxaga i música italiana. Gràcies també pels teus desitjos. Un petó.

    Francesca, els mals s'han de guardar sempre en una capseta al tercer calaix de l'armariet. Les coses bones s'han de compartir. Sempre. Besades.

    Gatot, l'Ikea és un petit paradís pels que no podem optar a grans paradisos. I jo tinc un telèfon d'aquests que tu dius. El vols?

    Mari-Pi-R, me alegra que tengas un marido sueco (todos sabemos que sólo hacen muebles los suecos) :-) Y eso de llamar sin tener nada que decir puede resultar incómodo o agradable, en función del estado de ánimo. Un abrazo.

    Veí, no t'estàs fent vell. Ets vell :-) Com jo, ara que ho penso :-( Espero que aquesta tauleta et permeti continuar escrivint poemes, perquè tu ja portes anys sent un gran sentimental que escriu molt bonic. Gràcies pel comentari, guapo.

    Gatot, no m'ha semblat gens estrany el teu comentari anterior. No pateixis i moltes gràcies pels desitjos de cara a la meva mare.

    Kala, ets tot un personatge :-) Ho dic per tot això de l'Ikea. He vist la botiga que han obert a Sabadell, passant amb el tren, i si no et van convidar que s'hi posin fulles. La teva mare segur que encara se'n riu de les teves sortides actuals o de les que tenies quan eres petita, encara que no tingui cobertura allà on sigui ara. Un petó molt gran, bonica.

    País Secret, no t'imaginava endollada a un mòbil tot el dia. Algun defecte havies de tenir :-) M'alegra que hagis visitat Itàlia. Jo la tinc pendent. M'agrada la sensualitat i intueixo que allí n'hi podria trobar. Gràcies pels teus desitjos també. Un petonet. Ja fa sol :-)

    Montse, aisss les consogres, nchts, nchts, nchts... :-) M'ha semblat que l'abraçada per la senyora Sofia era més forta que la meva? Nchts, nchts, nchts (una altra vegada). No anem pas bé :-) Un petonet àvia de la Nit (quin nom més bonic que té la teva nova neta).

     

    ai, les mames... les mames... i les mames envoltades de violetes i sol més encara! :)

     

    Nimue, hem sortit del seu ventre :-)