Tex-mex



Mi hermana me abre la puerta de su casa. Me invita a pasar y a dejar la chaqueta en el perchero. La mesa está puesta con fajitas de pollo y pimiento, guacamole, pollo rebozado con sésamo, arroz salteado con virutas de jamón... Ha preparado un festival Tex-Mex pera mí, mi sobrino etíope y una niña china (amiga del pequeño faraón Nil). Debo guardarlos hasta que ella y el sargento Hayden regresen de ver "Amour" de Michael Haneke. Sobre el sofá, hay tres sombreros mejicanos por si después queremos jugar a los disfraces, los niños y yo.

Cuando los Hayden se han acabado de vestir, les abro la puerta de su casa, mientras les invito a coger las chaquetas y a salir sin que sufran. Siempre me dicen que, haciendo de canguro, les ayudo a sentirse pareja, más que padres.

En el interior del piso, calentitos, la niña china, el niño etíope y yo mismo probamos un poco de toda aquella comida mejicana que tenemos en la mesa. Hasta que me piden si puedo hacerles macarrones ("sin queso", dice Nil). Saco la olla de hervir pasta, con las criaturas atentas a ambos lados de mi cintura. En el reloj, son pasadas las nueve en mi parte del mundo.

8 comentarios:

    Pobra la teva germana us munta un festival i vosaltres fent macarrons...!!! Encara que si es el que els hi agrada a la canalla ja esta be.
    Que tal et surten els macarrons?? Me'n guardes una carmanyola??? ;)

     

    Diuen que si una mama li diu a la seva parella papa, o a l'inrevés...és lo pitjor. S'ho diuen els Hayden? sort que en tenen de tenir-te si els fas sentir parella.
    A tu et va lo multiracial, la xineta, el tex-mex...i al final acabes fent macarrons...
    Jo diria que el sopar mexicà devia estar bo.
    El post d'avui massa curt, eh? Has de millorar la llargada.

     

    Ja veig que a aquests nens de muliticulti a l´hora de la manduca res de res: macarrons del tio i va que xuta!
    L´Emily té raó, darrerament vas amb compta gotes. No nem pa bé...;-)

     

    No coneixia a Maria Coma. M'ha agradat! El teu curt text també...sempre.

     

    Jo també prefereixo macarrons... però amb formatge i si pot ser gratinats :o)
    Però llavors els barrets mexicans ja no lliguen amb el sopar...
    Abraçada

    PS: Fa temps també vaig llegir les Maletes perdudes... ja em diràs què t'ha semblat

     

    Cara´m quina festa tant multirracial… Sembla un anunci de Benetton!!
    Tres sombreros mejicanos para “la niña china, el niño etíope y tu mismo”….. I el petit Hayden?.... De Ronda amb els mariachis?

     

    Jo com la Kala, i l'altre peque? on?
    :)
    Segur que vas proposar tu de fer macarrons! per poder-te emportar el festival Tex-Mex amb carmenyoles!!! je je je!

     

    Lluna, jo sóc gormand, però amb nens... I els macarrons són per la canalla. Et faria una carmanyola d'alguna cosa més delicada: espagueti, per exemple :-)

    Emily, conec una parella a la terra de la boira (ja són vellets) que es diuen pels cognoms. I s'estimen (o s'estimaven, perquè fa anys que no els veig). Ja miraré de fer posts més llargs (de tres o quatre pantalles).

    País, fas conserva de macarrons? Et passaré la recepta per email, no pateixis :-) I crec que ja ha arribat el moment d'anar sense el compta gotes.

    Francesca, moltes gràcies. La Maria Coma crea universos, com tu.

    Fra Miquel, tens ànima de ratolinet. Els macarrons es mengen amb sofregit de ceba, tomàquet, carn picada i ja està. Comentarem la novel.la del Puntí en persona i et demanaré si tens un llibre per deixar-me'l (sóc dels que sempre els torna). Una abraçada.

    Kala, només era una mini-festa infantil. I el petit Hayden era d'excursió amb l'esplai.

    Gerònima, em coneixes com si m'haguessis parit :-) El Tex-Mex va arribar a casa meva sense cap entrebanc.