Marta



Potser podria anar de xula per la vida i fardar de que treballa a la tele. Potser podria dir que no té temps per aprimar les seves gates, per mil compromisos socials. Potser podria oblidar que el meus nebots sempre em pregunten per la Blanca.

Però ella és detallista, tot i que podria anar de xula per la vida. Per això, quan entro del carrer en aquell menjador, ella s'aixeca la primera per fer-me dos petons càlids i em diu que vinc amb fred al cos, mentre em frega els braços per escalfar-me. És la Marta.

Després es torna a asseure per continuar cosint el seu coixí sense parar de somriure, sota les ordres de la mestra costurera, amb les seves ulleres vermelles que li queden la mar de bé en aquella cara que es fa mirar, mentre ens parla de bocinets de fusta del seu passat. És una persona bonica; una mica melangiosa, però tremendament imaginativa i creativa.

Hi ha més gent al menjador de ca la modista (el teu ofici és molt més digne que el meu) aquest diumenge a la tarda. També són macos, però d'ells ja en parlaré un altre dia, sense que en pugui dir res més que coses positives.

Quan marxen, ens quedem tu i jo sols mirant d'acabar uns contes pendents. M'has fet perdre el partit del Barça a la ràdio, però ja tenim la Sara camí de la fira amb el seu tiet Max; i el Luigi, la Paula i el Javito procurant recuperar la fàbrica de xocolata.

No ha sigut un mal diumenge amb tots vosaltres.

10 comentarios:

    El Barça.. ja sabem que ho guanya tot, ara lo important és que acabeu aquests contes que teniu pendents. Sortiran tendres com el que expliques de la Marta.
    Tens una bona colla d'amics, punyeteru ;o)
    abraçada

     

    Que bonic, no sé que dir-te més. Només que t´has de sentir molt afortunat de tenir amics així.

    Bon dia!

     

    Ara m'agrades, parlant del teu present i preparant coses del teu futur. Un post del passat per tres del present, a partir d'ara. 4 al mes, eh?
    Volia fer broma sobre que la Marta i la seva costura em va fer perdre una maratón de Dos hombres y medio, que em fan riure, però seria amagar els sentiments de que prefereixo els amics que no em fan sentir tan sola. Hi havia calidesa al menjador. Tots són guapos.
    Encàrrec: vull post sobre la metgessa i el metge (que és més alt que tu :P)
    Bon dia, Paseantet. Tens sort de tenir aquests amics, disfruta'ls.

     

    Mira ves quina tarda més distreta!!! Ara no et veig pas fent costura, no...
    Doncs està prou bé passar una tarda de diumenge rodejat d'amics i més si poden anar de xulos per la vida no hi van. I m'alegra saber que tot i haver-te perdut el partit (total tb l'han guanyat) teniu enfilades noves històries.

    Un petó Paseante!

     

    Com diu Fra Miquel… Si que sembla que tinguis una bona colla d’amics “punyetero”!!
    Ara que, tot s’ha de dir… una sala plena d’artistes, intel•lectuals, escriptors o gent que treballa a la tele, m’intimida una mica bastant!!

     

    Ho expliques tant bé que no em costa gens ni mica imaginar-vos. I em treus el somriure! Segur que estàveu de foto! Tots!!!

     

    La gent que parla bé de la gent que l'envolta és bona gent. Moltes gràcies per tot això que dius, és fàcil ser amable quan sents que t'estimen. Per cert, les ulleres són roses, fúcsies ;)

    I si cal taqui-mecanografiar els bruts, ja sabeu on sóc, parella.

    Molts petons, Paseante

    Marta

     

    Com m¡agrada capbussar-me en auqestes imatges que em fas vindre al cap... Em recordava escenes d'infantesa, quan les dones del carrer es reunien en casa per brodar, i nosaltres les xiquetes escudrinyant aquelles històries d'alcoba que es contaven.

    Conserva les amistats, quin tresor que tens!!!

    Un beset bonico

     

    Gostei da música ;)

     

    Fra Miquel, acabarem els contes. I sí que he fet una colla d'amics/amigues, però cap és futbolero/a. Catxis.

    País Secret, també et considero una mica amiga meva. I em sento afortunat per tot plegat.

    Emily, has dit: "tots són guapos". Volies dir "sou"? Pensa que tinc la meva llista negra al costat del teclat i no em costa res d'agafar el boli :-)

    Lluna, jo sóc molt poc de costura (no crec en això dels metrosexuals). I sí que va ser una tarda distreta i profitosa. Un petonet.

    Kala, era una habitació plena de gent molt normaleta. Potser la Xurri és una mica pedant, l'Emily és bastant cregudeta, el Miquel va de sobrat, el Ferran és altiu, la Marta va d'snob... Però la resta (bàsicament jo) érem gent molt normaleta :-)

    Gerònima, hi ha fotos, però tenen un preu :-)

    Marta, ja ho he dit tot al post. Ets bonica. I les ulleres són vermelles, a mi no m'enganyes :-)

    Albanta, aquesta gent cosidora també em porta records d'infantesa, de compartir, de fer coses amb les mans mentre es comenta la vida... Un beset coetània.

    Thaís, me alegra que te gustara la música y perdona por escribir en catalán. Espero que hayas entendido alguna cosa.