Demà



Ja és molt de nit quan torno a casa. M'assec al sofà mentre em deslligo les botes i premo la tecla del contestador del mòbil. Tinc un missatge de la Maria. Està contenta amb tot el que li he escrit fins ara i em desitja bones festes si no parlem abans. M'assegura que està enredant la seva neta per vendre's no sé quina antiguitat i poder-me pagar els serveis prestats. Té vuitanta anys i suposo que necessita estar comunicada amb el món. Demà la trucaré.

Poso la cafetera als fogons (tot i que sigui molt de nit), amb les espardenyes de quadrets als peus, mentre obro el netbook al sofà. Tinc un email de la meva germana on em proposa anar al restaurant del Martín amb tota la meva gent, al gener o al febrer. M'ho llegeixo, tot ajustant-me els pantalons del xandall a la cintura. Penso que la meva gent és la que va venir dimecres passat a l'editorial, per veure'ns a l'Emily i a mi patint en aquell escenari, suats com dos pollets mentre miràvem de dir alguna cosa coherent en la presentació del nostre conte. Hi havia un raconet de representants de Blogville en aquella cerimònia. Era el lloc més bonic de la sala (tots quatre o cinc repenjats els uns contra els altres). Demà li escriuré a la meva germana per donar-li les gràcies per aquesta proposta de sopar. L'Eva és la persona amb qui ens escrivim més bonic per email (potser perquè ens volem seduir com a germans perquè mai ens faltem l'un a l'altre). Ella té ànima d'escriptora, però no s'hi vol dedicar.

Em miro un altre email. És de l'Emily. Avui ha tingut un dia maco explicant el nostre conte als nens de P-3, P-4 i P-5 en un col.legi de les Terres de l'Ebre. Un nano li ha dit de memòria el seu cognom d'autora de literatura infantil (tot i que no el sabia llegir), però un altre (de tres anys) se li ha adormit mentre ella narrava, amb el seu accent del sud, la història de la Bego i el Luigi. Demà li diré per correu electrònic que m'ha fet somriure amb aquestes anècdotes.

Després de fer el cafè, encenc un cigarret assegut al sofà, amb la tele encesa, quan m'arriba un sms. Me l'envia la bibliotecària de la Facultat de Ciències de la Informació de quan jo era estudiant. Ella sempre em somreia després d'entregar-me cada llibre. Em diu que ja té el conte i que l'explicarà als seus fills en un sofà del Vallès Occidental. És lluminosa aquesta persona. Demà li tornaré l'sms.

Tot això ho faré aquest divendres, després de despertar-me per anar al lavabo amb les meves espardenyes de quadrets mentre em dic: "Bon dia, afortunat".

PD: Aquest post és per la meva germana. Estaves guapa, repenjada en aquella paret mentre em miraves amb un somriure i jo patia en aquell escenari. Gràcies, cangu.

12 comentarios:

    Bon dia Paseante!
    Vaig enviar el meu àngel en representació meva. El vas veure? Jo, és que havia d'anar al concert on cantava la princesa...
    Però ja m'ho han explicat. Celebro que anés tot tant bé.
    Totes les meves nebodes rebran el conte. Els hi he demanat als Reis Mags :o)
    Que passis bones festes i un feliç fi del món...dolent :o)
    Abraçada

     

    Ja pensava que tornaves a estar de vacances!!! ;)
    Això vol dir que tens dues germanes?? Mira tu! M'alegra que la presentació del llibre anés bé i que aviat us feu famosos hehe Podré dir que et conec (virtualment)i anar als programes del cor a fer safareig...
    Petonets Paseante i Bon dia Afortunat!!!

     

    Me penso que dixaré d'escriure't mails si expliques que los xiquets se m'adormem...grrr...mentre conto contes...sort que n'hi ha que recorden el meu nom...
    bon dia, afortunat.

     

    Yo también mandé a mi ángel a la presentación con tantos ángeles revoloteando por el lugar contribuyó a que fuese un gran éxito.
    Felices fiestas Navideñas por si no haces ya más publicaciones antes, un abrazo y que seas feliz

     

    I jo perdent-me aquestes meravelles...Enhorabona als dos, m'hagués agradat mooooooooolt ser-hi.

     

    Miquel, tu sempre hi ets en persona o en esperit. Segur que va anar molt bé el concert de la princeseta i espero que tingueu unes bones festes ella i tu.

    Lluna, moltes gràcies. No estic de vacances del blog, però em costa tornar a agafar-li el fil. De mica en mica, ho faré (ja ho veuràs). I això del famoseo... Només és un conte infantil, així que hauràs d'anar a fer safareig al Club Súper 3 :-) Tenim un vermutillo pendent tu i jo.

    Emily, m'hagués agradat veure't pel forat del pany mentre els narraves el conte :-) Tu i jo potser no podrem explicar mai contes als fills, però tindrem uns quants infants d'aquests que s'adormen amb les nostres paraules.

    Mari-Pi-R, muchas gracias. Igual escribo algo. Pero, por si acaso, felices fiestas también para ti. En tu país deben ser como de postal las Navidades.

    Francesca, moltes gràcies. Hi eres en esència, segur.

     

    demà t'escriuré un comentari agradable sobre les coses boniques de blogville i la gent xula que hi trobes. demà.

     

    Un vermutillo?? Quan vostè vulgui, només m'ho has de dir...

     

    Oooh! Felicitats pel conte ( i jo sense saber-nes res...). Estic desconnectada, ho sé però m'ha agradat llegir-te de nou i ...aquests nadals em posaré al dia dels teus escrits :)
    Bones festes Paseante !

     

    Xènia, doncs si demà m'has d'escriure ja valdrà la pena despertar-me.

    Lluneta, a veure si coincidim en algun punt de Catalunya, tu i jo. Seria un plaer.

    Joana, moltes gràcies. Jo també tinc pendent posar-me al dia amb els teus textos. Com tu, he estat una desconnectat darrerament. A veure si tornem a aixecar aquell esperit de Blogville. Bones festes per a tu i els teus. Un petó.

     

    Encara sóc jove i en puc adoptar, o comprar una xineta si m'apures...
    tu ves contant secretitos que no faré post, grrrr

     

    Emily, vaig dir que "POTSER no podrem explicar mai contes als fills". Tan de bo en tinguis si et ve de gust. Jo m'esperaré als 59 anys :-)