Instant



A les festes de Gràcia, concretament al carrer Joan Blanques, concretament quan falten uns minuts per la una de la matinada, concretament el dia disset d'agost, concretament quan l'orquestra toca una peça brasilera, dos homes es venten amb dos ventalls negres repenjats a la paret d'un edifici, como si fossin una versió moderna de Locomía. Però només és perquè fa calor, encara que tres noietes molt joves es girin per tornar a veure aquell parell de mamífers mascles de gairebé cinquanta anys fent girar el canell a tota velocitat. Es deuen pensar que són amants. No s'han fixat que, asseguda a la vorera, entre els peus de tots dos, hi ha una noia de cabells molt negres i dents molt blanques. Somriu com si fós la Marilyn Monroe de Ningú no és perfecte.

Aquella nit, a les festes de Gràcia, ella semblava feliç amb nosaltres, concretament al carrer Joan Blanques, concretament quan faltaven uns minuts per la una de la matinada, concretament el dia disset d'agost, concretament quan l'orquestra tocava una peça brasilera. I aquell instant ara ja l'he d'escriure en un temps verbal que implica el passat.

PD: Curtet, com li agrada al Miquel.

10 comentarios:

    Curtet, però impagable :-)

     

    Tu qui eres, Josephine o Daphne?

     

    Si, PASEANTE, m'agraden els microcontes. I si són bons, els nanocontes també.
    Però això no treu que m'agradi llegir les teves històries, per llargues que siguin...
    Segur que la Marilin de les festes de Gràcia estava feliç... si anava tan ben acompanyada...
    Una abraçada

     

    Serà tot el curtet que vulguis però és una preciositat.
    Clar que estava feliç la noia de cabells molt negres amb les dents molt blanques, tenia dos xicots per ella sola fent-li de guarda-espatlles...jijiji

    Petonets Maco

     

    M'encantat aquest instant.
    També m'encanta que hi hagi dos posts de cop i volta :).
    Ara deus menys un?? Jaja

     

    Martí, moltes gràcies. Però sí que és pot pagar. Envia un SMS al 15764 amb la paraula TUROPARC. Cost del missatge: 1,46 euros, impostos no inclosos :-)

    Sugar, jo sóc el guapo: Daphne (Jack Lemon).

    Fra Miquel, et faré un post de tres pantalles quan tingui una estona lliure i ja em diràs el què :-) Gràcies pel comentari, maco.

    Lluna, de guarda-espatlles en tenim poca pinta, però a l'hora de fer anar el ventall no ens guanya ningú :-) Un petonet, boirenca.

    Khalina, coi d'economistes. Com us agrada fer sumes i restes. Ara ja no sé si et dec o em deus :-)

     

    Em podries concretar si portàveu posades les babutxes recargolades, les "ombreres" i el tupé engominat? Més que res per fer-me a la idea del perquè la Marilyn reia amb aquella gràcia...

    Com us ho passeu...

     

    Bon ambient les festes de gràcia, bona companyia els de Locomía…. Potser no nomes semblava feliç la noia de cabells molt negres i dents molt blanques, potser ho estava!
    I el que ho hagis d’escriure en un temps passat em recorda que “La felicidad no es algo que se experimenta sino algo que se recuerda”.

     

    Sí, estava relativament feliç...amb els dos hoes mde negre.
    Només hagués faltat que se sentís aquesta cançó. Quan torne a casa em baixaré música d'ell, per portar-la a iPod.
    Com sempre, immaculat, fantàstic, precís, sensible, contingut, cirurgià d'emocions...jjj
    Ai, carai

     

    País Secret, si no recordo malament (perquè ja han passat uns quants dies) anàvem tots tres de rigorós negre.

    Kala, m'he anotat aquesta frase final. Fa pocs dies escoltava un psicòleg que explicava (més o menys) que projectem la nostra personalitat en els records i així els transformem en millors o pitjors del que van ser en realitat.

    Pocahontas, sembles el Mortadelo amb tantes disfresses :-) Ai, carai.