Pausa



Aquesta vegada no us caldrà llegir. Només heu de tancar els ulls i relaxar-vos amb la veu de la Monts Llussà. Gràcies, Prins. I també gràcies a L'Emily per la fotografia.

PD: Aquest vespre m'he retrobat amb la Maria en una terrasseta del barri de Sants. Anava elegant, amb el seu vestit jaqueta de color gris pedra i un mocador blanc al coll. Jo anava tot negre. Ens hem mirat com si no haguessin passat dotze anys. Hem parlat i rigut durant tres hores, i hem decidit acabar el que vam començar a finals dels anys noranta. O ara o mai.

27 comentarios:

    Ojo que els escriptors a vegades s'enamoren de les protagonistes...i acaben malament, amb peus de ciment dins al mar...o atropellats mentre porten les galerades i els fulls surten volant...he vist massa pel·lis.
    Serà novel·la negra?
    Així que ens hem de quedar uns mesos sense turonet? grrrr bueno, todo sea por la causa...vagi bé. Jo personalment et trobaré a faltar. En fin...bueno...bé...ho hauré d'acceptar, buaaaaa.
    Bon estiu, Paseante. I cuida't. Poc fumar, poc beure i treballant. I si necessites ajuda, xiula. Saps com fer-ho, no? juntas los labios i fiuuuuuu. (massa cine)
    En fin...buaaaaa

     

    Aprofitaré per llegir posts antics que no ho he fet mai. Ja callooooo.

     

    Sí senyor, a disfrutar-ho!

     

    Te'n vas? m'he perdut moltes coses crec...

     

    home! ens ho has posat molt fotut això. per força et trobarem a faltar! si ha de ser tal com tu dius, més val que tornis ben aviat! :-)
    espero que abans de començar en el nou projecte, pugui acabar el llibre que tens començat :-)

    molta sort!

     

    Claro que sí, Paseante!

    Ara, sempre
    Ara


    Sé feliz!

     

    Em temo que tothom te més informació que jo. No entenc res. Sembla un comiat...Vas a un lloc on no hi ha ordinadors? Tanques la paradeta?
    Bé, sigui el que sigui si és bo per tu me'n alegro. Jo també et trobaré a faltar (una més)

     

    Faré bondat, intentaré no beure, no fumaré, no tindre sexe (lo estrany seria que en tingues) e intentaré no fer-te el salt llegint al veí de dalt…. Però torna aviat, d’acord?
    PD: Ja que no tinc casa a on poder-me visitar (bloggerament parlant), signo amb una adreça de correu electrònic per si mai has de menester alguna cosa de mi que no siguin calers ni sexe!!

    Una abraçada i molta sort!!
    laura_htm@hotmail.com

     

    Exactament tu que entens per gaudir de la vida...?? Pq sembla aquell vell acudit la teva recomanació.
    Bé, no crec que faci bondat, però si t'esperaré, encara que serà llarg. Tan de bo facis algun post sorpresa.
    Petonets Paseante i passa-ho bé!!!

     

    Sempre, a triar entre ARA o MAI, trio ARA.
    Moltíssima sort nen.
    No ens oblidis eh! que nosaltres no ho podrem fer pas amb tu!

    p.d. la història de la Maria sembla brutal!!! m'encanta el misteri!

     

    No em crec que no tinguis la temptació de treure una mica el nas per aquí.
    M´hi jugo una caixa de nectarines lleidatanes (amb cuc a dins no, tria -les bé) i una altra de pomes empordaneses ben formoses.

    T´enyorarem, Walker.

    Molta sort i avanti!

     

    Ooooooooooohhhhhhhh!!!! M'encantaaaaaaaaa!!! És brutal aquesta història!
    Et trobaré a faltar, paseante. Molt! Però en sortirà alguna cosa meravellosa d'aquí, segur!
    Esperaré amb delit els teus posts clandestins...
    Sigues feliç!
    B7!

     

    Que els Deus de l'Olimpi et guiïn en aquesta etapa...
    I que t'ajudin a acabar aviat amb aquest projecte i així puguis tornar a passejar pel TuróParc.

    Ja saps que no seguiré cap de les teves recomanacions...excepte la de no fumar.
    Calla! Potser ara m'hi aficionaré ;o)

    Ara en serio... fes el favor d'acabar aquest projecte. Peti qui peti!
    Apa!
    Una forta abraçada

     

    Emily, massa cine. La Maria és perillosa, malgrat els seus 80 anys. Però sé quin terreny trepitjo i ens respectem ella i jo. Ja fa dies que t'he xiulat (i fes vacances del Turoparc, que sóc un plasta de fa temps). En qualsevol cas, moltes gràcies pel teu comentari i pels teus desitjos.

    Gràcies Anna Eme. Som a l'estiu i trobarem temps per disfrutar de la vida.

    Francesca, no t'has perdut gran cosa, no pateixis. Però torno a l'hivern per posar-te al dia.

    Kika, tornaré a fer-me pesat per aquí. Segur. Mentrestant, miraré d'escriure altres coses. Fins aviat berlinesa.

    Daltvila, ara, doncs. Gràcies. Molta felicitat també per a tu. (Tengo curiosidad por la playa en la que se mojaban esos pies tuyos con las uñas pintadas de rojo).

    Parèntesi, només faig una pausa de quatre o cinc mesos per escriure la vida d'una persona. No té més. Gràcies pel comentari. Fins aviat.

    Kala, gràcies. Et torno a dir que sempre em fas riure i que em caus molt bé. El meu email és turo_parc@yahoo.es. No perdem el contacte. I aquest estiu-tardor si no obres un blog no et vull veure més per aquí. Tens temps fins a l'octubre :-) És una miqueta de broma i una miqueta, seriosament, d'obligació. Intenta-ho. Escriu per a tu i, si t'agrada, ens ho ensenyes. M'agradaria molt llegir-te. I crec que a més gent, també.

    Lluna, òbviament disfruta de la vida de la manera que et sembli millor (era un vell acudit allò del no beguis...). Faré algun post quan necessiti fer-lo i t'aniré llegint per veure com et van les coses. Un petonet, falsa boirenca.

    Gerònima, no ens oblidarem pas els uns als altres. I ens tornarem a veure ben aviat. Gràcies pels teus desitjos.

    País Secret, i tant que voltaré per aquí abans d'anar a dormir. I us llegiré tot el que escriviu. Però no us posaré comentaris (de fet, només us deia rucades). Moltes gràcies pels desitjos. (Un dia farem competició de fruita de veritat i sabràs que lo vostre és el turisme).

    Commuter, moltes gràcies. Farem el que podrem amb aquesta història de la nena morta. És bona. Ara falta saber si sóc capaç d'escriure-la.

    Fra Miquel, ho acabaré. És que ja m'hi he compromès i sempre tanco els temes. Gràcies pel teu comentari. Una abraçada, guapo.

     

    Em sento una mica orfe...Hauré de investigar altres blocs,(com fa temps que vaig dient)...És com quan van tancar la pastisseria del carrer petritxol on feien aquells pastissos tan bons, els petritxolins...quina desolació!
    Només que tu tornaràs a cuinar per nosaltres, aviat /:)

     

    que vas a on?

    au, vaaaaaaaaaaaaa, no fotis!!!

    molts records a la Maria!

    t'esperem! t'espero!

    bisou!!!

     

    Parèntesi, tots els blogs que comento o que em comenten són fantàstics. Trobaràs un munt de petritxolins. Fins aviat.

    Montse, no vaig enlloc. Em quedo tot l'estiu a Barcelona (tret d'un parell de mesos -juliol i agost- que passaré a les Bahames). Gràcies per l'espera. Un petonet, naveganta.

     

    OOOOOOOO i aquesta foto nova? banyador nou? què cuerpo! y yo sin enterarme...

     

    No discutiré amb l’Emily que de cos et conserves molt bé!... però per fer-te la foto, no et podries haver posat aquell mes modernet de color negre (amb una franja verda i una blanca) del Decathlon i deixar aquest de coll alt per quan facis neteja a fons (fer dissabte que deia la meva mare). Ara que tampoc em facis massa cas, perquè els que teniu tant bona “perxa” qualsevol cosa us queda bé! ;-)
    PD: Te n’adones que no et deixem marxar? (Bé mes aviat som nosaltres que no marxem ni amb aigua calenta)

     

    ¡Qué buena tu foto!
    Me he partido de risa al verla,Jajaja...
    La verdad es que me da la risa cada vez que la veo


    * No te milestes. La verdad es que estás tremendamente atractivo

    Jiji...

     

    oh! trobaré a faltar tantíssim les teues històries... snif... Però esperaré pacientment a veure què ens portaràs quan tornes... ains... Petons!

     

    Les històries que deixes tenen una cosa genial, sempre es poden rellegir... La Maria, tants anys...serà molt ric el que escriguis, més si un/a ha llegit (com ara em passa a mi) i acabes dubtant si és ficció o realitat, la qual cosa vol dir que te'n sortiràs, o i tant!

    Un grandíssim petonàs, i com et diuen, treu el nas i deixa'ns alguna espurna per mantenir la il·lusió!

    Bahames? Mmmmmhhhh, no sé...

     

    Descansa descansa o fes el que tinguis que fer. Jo em posaré al dia que vaig retrassada de fa mesos!

    Tornaràs espero, no?


    365 contes
    Terra de llibres

     

    Tanca temes però obre portes... fins aviat, paseante!


    (la postdada d'aquesta entrada és per si sola un gran post)

     

    No m'entero de res, snif. Això em passa perquè era un post escoltat, i per no molestar mai passava del primer minut. I tampoc havia llegit els comentaris. I bé, ara no sé què dir

     

    Bé,ja sé què dir. Molta sort! Estic segura que la nena morta serà un gran llibre :) I tot un èxit.Perquè tota la història és sorprenent, i retrobar-vos de nou... M'encanta.

    Hi ha moltes vides interessants per fer novel·les, i és una pena que la gent no les coneixi. I tu ara faràs que tothom pugui llegir la història de la Maria. Es maquíssim!

    Tens encara les 100 pàgines, oi?


    També et dic que et trobarem a faltar. Si escrius algun post clandestí, deixa'ns comentar, ok? No et compromet a res. Petonets

     

    En primer lloc, disculpeu la tardança en les respostes als vostres comentaris. No tinc excusa.

    Emily, és la loteria de la genètica. No té més. He tingut sort en aquest sentit :-)

    Kala, jo sóc molt clàssic en el vestir. Conservo un banyador de cos sencer que el meu avi asturià lluïa a les platges de la seva terra els anys vint. Algun dia encara me'l poso en la intimitat. I m'agrada que no em deixeu marxar. Un petó, guapa.

    Daltvila, deberían entrarte sofocos ante esa foto, no risas. Si es que Dios da pan a quien no tiene dientes :-)

    Nimue, quan torni portaré "más de lo mismo": històries del abuelo cebolleta. Un petonet.

    Zel, aquí sempre poso realitats (tret d'alguna exageració per fer riure). Moltes gràcies pel teu comentari. Un petonet, mestra.

    Bajoqueta, ja he descansat una mica i tornaré (i tant que sí). Espero que t'hagis posat al dia.

    Martí, moltes gràcies. Anirem tancant temes, obrint portes i ventilant espais vitals.

    Khalina, moltes gràcies. A veure què en surt de tot plegat. Faré el que podré. I, val, deixaré els comentaris oberts, però només penjaré un o dos posts fins a la tardor. Un petonet.