Deu vorejar la jubilació. El vigilant del pàrking és magre de cos i té una bona mata de cabell. L'acompanyen dos gossos petaners que tots plegats no farien ni un parell de quilos a la bàscula. Ignoro què poden defensar amb el seu pes ploma. Els miro a tots tres quan torno carregat amb les bosses del Mercadona per aquell indret tan estret i silenciós, suant per les aixelles. El vigilant em retorna la mirada i, ràpidament, la desvia cap a la tele, com si no volgués molestar-me.

A l'hivern i a la tardor, l'home prim es queda a la seva caseta mirant el petit aparell de televisió que té per passar l'estona, i els dos animals fan un cabdell damunt una manteta que hi ha a l'entrada del pàrquing del carrer de Santa Rosa.

A l'estiu, ell treu la cadireta de càmping a la vorera i els dos gossos petaners, que tots plegats no farien ni un parell de quilos a la bàscula, jeuen sota el cul del vigilant de cotxes. Dues portes més enllà hi ha un local de moda, el Bonobo, regentat per gent de la tele; personatges famosos que surten a la petita pantalla i encara tenen edat de voler-se menjar el món.

El vigilant del pàrking no es vol menjar res. És aliè a tot allò. Només té cura dels seus dos gossets que té la sort de poder-se emportar a la feina mentre mira que els vehicles surtin sense fer mil maniobres en aquell carrer tan estret. Fa senyals de controlador aeri, movent mans a dreta i esquerra. I després, quan no té clients, em mira carregat amb les meves bosses del Marcadona i jo el miro. I tots dos desviem la vista cap a terra.

La seva vida és a punt de trobar el botó de la pausa. La meva encara no. Si tingués un cotxe per aparcar, deixaria que em guiés per aquella rampa amunt o avall i després, ja a peu, parlaria amb ell, del temps, de política, del món... Té una mirada sàvia i, segurament, moltes coses a dir que només escoltaran els seus gossos. Un és blanc, amb taques fosques. L'altre, marronet.

PD: Felicitats, Bruc. Tu tampoc peses massa, però tens tracció a les quatre potes, treus la llengua content i fas de ventilador. És el meu petit regal per a tu, ara que has fet deu anyets. Espero que visquis molts anys més (sense mossegar).

15 comentarios:

    Aquesta nit quan Bruc me demane un conte per anar a dormir li contaré aquest:Hi havia una vegada un vigilant...Gràcies per pensar en ell.
    Lo de que mossegue...el senyor Marcel·lí va dir: gos mossegador, mossega i mossegarà.

     

    Quin detall més preciós, em plantejaré regalar històries i/o contes als aniversaris.... ara que, crec que se n'ha de saber :(
    Un petó Paseante!

     

    De vegades em fa la impressió que podria passejar pel teu barri i anar resseguint els teus passos. Es bonic dedicar-li l'escrit a un gos que fa anys.
    I m'agraden les teves cançons Paseante, encara que no en digui mai res.
    Petonets

     

    Ha de ser bon Home el vigilant del parking, tant se val que no tinguis cotxe per aparcar, ara aviat quan tregui la cadira a la vorera, atura’t a parlar-li del temps, de política, del món o de la programació de la tele, el més probable es que després de tantes hores d’estar sol tancat en una caseta, t’ho agraeixi.
    No se a quina edat vaig perdre les ganes de voler-me menjar el mon, potser quan el mon em va començar a mossegar a mi!
    PD: Moltes felicitats Bruc i a la seva mestressa per la part que li toca!

     

    Tant parlar de menjar i mossegar, m´he menjat uns quants accents!! (Quant de mal han fet els sms)

     

    A mi el que m´agrada d´aquests escrits és que els regales a personatges aparentment anònims o grisos o enganyosament transparents, dies de glòria mentre tots nosaltres anem llegint el post.
    I no és mèrit nostre lo de la glória, quedi clar. És teu i d´ells per haver-te acaparat l´antenció.

    .....

    Per molts anys Bruc, fes cas a la mestressa!

     

    Muchas felicidades con un poco de retraso a Bruc ( y también a su amita por tenerlo) y que cumpla muchos más:)

    Me encantan los perros, como ya te figuras y me ha producido mucha ternura la historia del vigilante. Él nunca está solo y coincido contigo en que debe tener mucho que contar interesante. A mí también me gusta mucho hablar. creo que algún día deberías romper el hielo con él, aunque no tengas un coche que aparcar ;)

    Besos, Gran Observador y Cuentacuentos

     

    com sempre, genial...

    La Taca felicita el Bruc, tot remenant la cua.

    Saps que conec uns quants nens que es diuen Bruc?

    i un gat que es diu Antònio.

    Aix, que jo tampoc estic en edat de menjar-me el món, que, com la Kala, el món ja se'm menja a mi!

    Una abraçada, passejador-contador de contes!

     

    Estás un poco vaguito últimamente, Paseante o


    es que te has puesto a contaros la vida con el vigilante del parking..?

    Se te echa de menos en Bloguilandia

     

    Emily, penso en el Bruc cada vegada que els ensenyo als meus nebots les cicatrius de les meves cames. En plan aquella escena de "Jaws" que segur que recordes :-) Tot i això, me l'estimo aquest senyoret anglès.

    Cris, segur que tu saps regalar històries fantàstiques als aniversaris. Un petonet.

    Lluna, els gossos ens alegren la vida (normalment). A mi m'agraden molt i sempre els he vist com a molt més propers que la majoria de persones. I jo també segueixo la vida al teu poble gràcies al teu blog. Segur que no m'hi perdria si hi anés un dia. Un petonet.

    Kala, no li diré mai res a aquest home. Sóc massa tímid. I segur que tu ets una persona que no es deixa mossegar per la vida. No en tens pas aspecte.

    País, de vegades veiem persones pel carrer, o anem a les seves botigues, i tenen alguna coseta que ens desperten la curiositat. No crec que continui massa temps aquesta sèrie. Però el proper que descriuré és l'amo d'una papereria del carrer Verdi.

    Daltvila, qué te voy a contar a ti de amor por los perros... Me recuerdas a la dueña de Bruc. Gracias por tu comentario.

    Montse, quan la Taca torni de París la podríem presentar al Bruc (més que el gat Antònio). Ets un encant de persona, sempre em fas somriure. Una abraçada, capitana.

    Daltvila, a ver si me sale algo potable. Gracias por meterme presión :-)

     

    Cuando quieras que te presiones, no tienes más que silbar :)

     

    Daltvila, tú tienes pinta de ser sargento :-)

     

    Ui, ha desaparegut el meu comentari. Jo també felicitava en Bruc. A part explicava que tinc "amics" dels parquings dels llocs de feina...

     

    ¿Ya te cepillaste los dientes esta mañana? ¿Y le sacaste brillo a tus zapatos?
    ¿Has recogido la habitación?

     

    Khalina, segur que arregles el món amb ells.

    Daltvila, los dientes los pongo cada noche en un vaso de cristal con tabletas Efferdent. A las chancletas no se les saca brillo. Y la habitación no se me ha caído. (Festival del humor.)