Comisaría



Me gusta salir a la calle cuando hace calor en mi piso y que corra allí la brisa al terminar el día. En la mochila llevo una mandarina, una pera y una botella de agua. Cuelga de mi hombro izquierdo. En el derecho llevo una cartera con un ordenador portátil en el que ha entrado un ladrón. Delante de mí hay una cuesta por la que nunca me he adentrado: la avenida de Vallcarca. A mi espalda está la sombra de la mujer de los mares del sur que quiere adelantar a la mía por la acera, sin conseguirlo (soy el Correcaminos). El aire despeina su flequillo de asiática, mientras me pide que vaya más despacio.

Buscamos una comisaría de policía para poner una denuncia en ese territorio desconocido en el que no vive ningún amigo nuestro que nos pueda echar una mano si nos atacan los indios o si se nos rompe un zapato.

La pendiente es cuesta arriba, pero me cansa menos caminar por un sitio abrupto y no pisado jamás que hacerlo por los lugares de siempre.

Encontramos rincones que huelen a flor de azahar, casitas unifamiliares con un toldo en el patio para invitar a una paella, el ómnibus 27 que sube vacío y renqueante bajo el puente de Vallcarca, gente con gafas de pasta a los que preguntamos por la comisaría y nos indican amables con movimientos de sus brazos.

Y, cuando ya estamos a punto de llegar, me detengo junto a una fuente. Allí abro mi mochila y espero a que la sombra de la mujer de los mares del sur alcance la mía. Me pongo la mandarina en la mano derecha y la pera en la izquierda. Le pido que elija. Luego ella abre el grifo y lava esa fruta con forma de bombilla.

Entramos en la comisaría, pero hay cola para poner denuncias. Así que salimos a fumar un cigarrillo en la avenida de Vallcarca. Corre la brisa, que despeina su flequillo asiático, y en los balcones se encienden la primeras luces mientras anochece. Unas chicas hacen la danza del vientre en el patio de una escuela vecina. Parecen guapas y alegres. Estoy a gusto allí, fumando, con las pìernas estiradas, en ese Finisterre. Despatarrado. Pero la mujer de los mares del sur me toca el hombro y me dice que debemos entrar para regresar a la mísera realidad de denunciar las injusticias a las que se ha visto sometido su ordenador. Le pego una última calada al pitillo, lo apago en un cenicero de color gris y entro tras esa sombra suya que ya ha adelantado a la mía.

18 comentarios:

    Estimado Paseante: Te salió más que potable.
    Transmites ese contraste que yo también percibo a veces entre el olor a primavera y el color y lo sórdido y gris.

    ¡Cómo me gusta lo primero! Siento el olor a azahar, la calidez del aire, el frescor del agua de la fuente, el sonido alegre de esas mujeres bailando.... y a tí, embobado mirando su movimiento de caderas ;)

     

    Flequillo de asiática, lenta...vols dir que no sóc jo correcaminos i tu speedy g.? ándele, ándele. Bueno, diria que ets tu correcaminos i jo speedy, sóc més rapideta :P
    sort que en tinc de tenir-te aprop ja que darrera la teva apariència d'home dur s'amaga un caballero andante :)Et faig una mica la pilota ja que encara m'has d'eliminar el lladre que entra a casa meua sense permís.
    T'he dit mai que m'agrada començar el dia llegint-te? Pilota!!!!!!!
    Bon dia, senyoret

     

    Mujer sureña, ha sigut ell el que t´ha entrat al portàtil i ara dissimula fent-se l´heroi No te´n fiïs ni un pèl del teu "flequillu".
    .........

    Ejem....molt bon escrit Paseante, la barreja de flor de taronger, pera, mandarina i uniforme de mosso d´esquadra ha d´ésser...el no va más.

     

    Ai carai amb el Paseante!Flequillos al vent, dones ballant, flors oloroses...és la primavera?

     

    oooh! lleig! molt lleig! la invasió d'ordinadors aliens és una cosa molt lletja! solidaritat total amb aquesta pobra víctima! hauria d'intervenir la Onu! poca broma! Com algú toque els meus ordinadors mossegaré!!!!

     

    Delicioso com ho descrius... Ja m'hi trobo en aquest capvespre d'olors i brises... M'encanta! (per variar!)

    M'agrada la nova del Rufus!

     

    Molt poc "eco" el veig Sr. Paseante: mandarines fora de temporada, bombetes amb forma de pera, (les de baix consum tenen formes estranyes però no de pera...) Ais no sé pas!! Per un altre cantó et veig tot altruista donant un cop de mà a la dona dels mars del sud... Descol.locadeta me tens!!! jijiji

     

    He llegit "Comisaría" i he pensat: "Per fi! Els mossos han descobert que el Paseante és assessor de Bankia, comercia amb targetes caducades de la Seguretat Social i falsifica notes d'accés a la Selectivitat, i per fi l'han detingut." Però no. No sé quina collonada veig que diu de portàtils i dones surenyes. Encara li fotarà un virus a la pobra xicota...

     

    No entenc com un cavaller com tu deixa que la seva acompanyant femenina camini darrera seu?... Es pot saber perquè “carantxos” anàveu en fila india?... Que no son prou amples les voreres de l’avinguda Vallcarca com per poder anar l’un al costat de l’altre?

    Ara ets correcaminos en lloc de paseante?... A veure si la intrusió a l’ordinador ha sigut cosa del “Coyote” que esta sempre trastejant amb TNT (mic-mic)

     

    Vagis on vagis d'excursió sempre t'acompanya algú amb glamur fins i tot si passeges sol en desprèns.
    Fa gràcia saber què hi porta un noi com tu a la motxilla jejeje

     

    Daltvila, gracias. Aunque yo soy más de los movimientos de cadera de los jugadores del Barça. Las chicas de la danza del vientre no estaban mal, pero no vi ningún balón entre tanta falda. Me pareció un deporte un pelín extraño. No sé.

    Asiàtica, no conec gairebé cap dona que camini de pressa en un carrer amb botigues (comentari pelet masclista, ja ho sé). Encara tens el coi de lladre a l'ordinador? Ja ens ho mirarem.

    País Secret, una altra que va darrere dels uniformes. Coi de fetitxistes :-)

    Emily, jo la primavera la visc de finals d'agost a mitjans de maig, quan hi ha futbol i la vida té sentit i m'agafen ganes de somriure i d'olorar flors. Ara és l'època grisa i fosca de l'any. Només tinc ganes de tancar-me a casa i hivernar. Res no té sentit sense que corri una pilota.

    Nimue, els ordinadors haurien de ser sempre sagrats, com un temple budista. Coi de hackers descreguts.

    Commuter, gràcies. Aquesta nit actuava el Rufus al Fòrum. Potser has tingut la sort de ser-hi. Jo he intentat colar-me, nedant pel mar, però m'ha pillat un vigilant amb un pastor alemany que tenia males puces.

    Lluna, si hi ha mandarines vol dir que són de temporada (potser no de la nostra, però sí de la xilena, per exemple). T'asseguro que no són de plàstic. I les meves bombetes són de les de sempre. Les compro als xinos per 0,60 euros. Ja n'estava tip que cada vegada que se'm trencava una bombeta de baix consum anessin a la brossa set o vuit euros.

    Veí, el dia que vam portar l'ordinador a la comissaria vaig aprofitar un momentet que el mosso va anar al lavabo per teclejar en el seu ordinador: "Veí de dalt". Nano, tens un bon currículum. És bo allò de la iaia de noranta anys que et va denunciar quan et vas obrir la gavardina davant seu, l'abril del 2006. No et va denunciar per fer-ho. Va ser per la misèria d'aquell espectacle penós. "Per una vegada que algú se'm despulla al davant, senyor policia, i només em mostra un cigronet escanyolit", deia l'atestat.

    Kala, és que jo camino rapidet i no miro botigues. M'has fet riure amb això del Coyote. Potser sí que va ser ell. Mic-mic.

    Joana, són molt més interessants les bosses femenines (amb tot aquell univers a dins) que les masculines (amb una trista mandarina, una pera i una ampolla d'aigua). Jo de glamour en tinc poquet, però la dona dels mars del sud correspon a la teva afirmació.

     

    quina ràbia això del lladre! espero que s'hagi solucionat. I què fa la policia davant això?
    M'agradat la imatge de la fruita rentant-se a la font :)

     

    Això es que ets de riure fàcil!
    Saps que passa?.... Que haig de procurar ser simpàtica, perquè…. no estic bona, no tinc calers i tampoc soc la intel•ligència personificada, per tant si a sobre tinc mala baba, no m’aguantaria ni la mare que em va matricular. Bon cap de setmana benvolgut Paseante!

     

    No hi he estat, paseante. És un pastonazo per veure altra gent que no m'interessa. Abans hauria marxat a Granada o A Coruña a 'sentir'-lo només a ell en un lloc més íntim (i més barato tot i haver de pagar l'avió...) Què hi farem! Un altre any serà!

     

    Paseante, t'agafo la idea minimalista de la bossa amb una mandarina i una pera. Primer però hauré de treure de la bossa els maquillatges, les cartes del tarot, l'adaptador de corrent uk-resta del món, el dofí de plàstic, el taper del dinar, el llibre,els cables accessoris del mòbil i el manual d'instruccions, la llibreta de pensaments que s'han d'apuntar perquè si no s'obliden, les claus de les dues feines, les toballoletes humides, anells i braçalets que em poso però després d'una estona em trec perquè em molesten, la carpeta amb la sentència de separació que porto a sobre per si quedo amb la G, la revista de metges sense fronteres, el cangur, el llibret de sudokus, els papers que acumulo esperant el dia de seleccionar els que valen dels que no....
    Uf!...se'm gira feina!

     

    Khalina, doncs el policia ens va decebre una mica. Ens va donar una pàgina web per descarregar un antivirus i ja us apanyareu. A veure, va estar correcte, ens va atendre una bona estona, ens va comentar que ja estaven al cas d'aquest tema, ens va dir que no patíssim... Però m'esperava que es quedessin l'ordinador per mirar de trobar rastres. I, quan vas a caminar, sempre s'ha de portar fruita a la bossa :-)

    Kala, al món hi ha d'haver de tot. Tu ets simpàtica. Jo sóc guapo, intel.ligent, tinc una pasta que te cagas, sóc encantador, elegant, modest... :-)

    Commuter, em vaig equivocar. El Rufus actuava divendres. Tampoc hi vaig anar. Una altra vegada serà.

    Parèntesi, tu en un arc detector de metalls deus ser tot un espectacle :-) I ja no et pregunto pel teu equipatge quan marxes de vacances tot un mes seguit.

     

    Menos mal que llevas tu la carga pues al paso que vas, a la mujer de los mares del sur la vas a destrozar.
    Buen conjunto de equipo, pero el cigarrillo no estará de más?.

     

    Mari-Pi-R, no creo que destroce a esa señorita de los mares del sur que me utiliza como mula de carga. Y encima me roba el tabaco. Así que... Gracias por comentar. Has regresado a Canadá? Espero leer las crónicas de tu viaje.