La cobra del Veí de Dalt

El Veí de Dalt fa dies que està inquiet pel sopar que ha/han programat pel dia catorze d'aquest mes. Vol que tot surti bé, que la gent se senti a gust, que en neixin noves amistats... Serà un excel.lent amfitrió, n'estic segur. Però no en té prou. Per això, fa dies que assaja un petit espectacle que farà per a tots vosaltres quan esteu asseguts a taula abans del primer plat.

La setmana passada em va demanar que anés a casa seva. Em va oferir una butaca força còmoda del seu saló de vuitanta metres quadrats. Es va posar en una cantonada, es va treure un mitjó i va començar aquesta funció que vaig gravar amb la meva petita Canon, mentre jo picava olives i patates xips que ell m'havia regalat en dos platets.

El dia catorze en tindreu una versió millorada. Mentrestant, gaudiu del primer assaig amb públic (jo).



PD: Aquest post forma part de la iniciativa "va de riure!" de la Gerònima (no sé si el text lliga amb la teva idea de fer riure o somriure).
PD2: Espero que el proper catorze d'abril li demaneu totes i tots al Veí de Dalt que us canti la "Cobra taka-taka" amb els vostres braços aixecats i remenant-los a l'aire. Ell us ho agrairà. També a mi :-)
PD3: Jo ric amb el Veí. No me'n ric d'ell. Som nascuts el mateix dia, del mateix mes, de gairebé el mateix any (no desvestllaré qui dels dos és més dinosaure) i això ens fa propers.

14 comentarios:

    Ai mare meva...bones vacances que et fan falta :P

     

    a la meva gossa li ha agradat molt.
    fins que li he dit "Taca, anem a passeig!"

    paraules de pas: besktia takha (no em diguis que és casualitat perquè no m'ho puc creure)

    quin iuiuuuuuuuu

     

    Ai, quina por...

     

    Estaria bé que el dia 14 també portessis la petita Canon i pels que no vindrem ens facis cinc cèntims de l´actuació en directe, amb crítica i crònica de la vetllada inclosa.

    Estarem amatents al que s´esdevingui...

     

    jajajaja

    Al veí ja el conec... i a tu espero coneixer-te el dia 14!!!

    ;)

     

    Ostres, m'hagués agrada't apuntar-me i fer coneixences blocaires, però tornar a la terra de la boira de matinada i mig emboirada no és prudent, potser un altra vegada, aquesta ja faig tard de totes maneres... Jo com la Pais espero un resum de tot plegat amb documents gràfics si pot ser!!! jijiji

     

    Ja ja ja!
    Jo em referia més a provocar la rialla a alguna persona que tinguis davant, a CARN VIVA! però... tu has aconseguit fer-me riure de valent! gràcies guapíssim! pel post i per la rialla!

     

    Emily, què vols dir?

    Montse, t'imagines que mentrestant et fas una taca a la camisa amb el cafè amb llet?

    Parèntesi, el Veí fa por per fora, però no per dins.

    País, jo també estaré amatent de les cròniques següents.

    Eli, has reconegut al Veí en aquest clip?

    Lluna, segur que en sortiran documents gràfics de tot allò. Potser una mica desenfocats com les fotos que fem tu i jo :-)

    Gerònima, ja em semblava a mi que no era aquesta astracanada el que volies. Però ha servit per fer públic el clip del Veí que feia dies que tenia a la càmera.

     

    Home! Si que m'has fet riure somriure. Com molts altres cops. :o)
    Jo no penso fer reportatge gràfic del sopar. I ja dic aquí que no vull sortir a les fotos ni vídeos que eventualment algú pugui fer.
    Si em dono a conèixer que sigui desvirtuat. Per internet sóc el frare que surt al meu perfil, i prou. (amb una excepció que no diré)
    Em sap greu pels que no poden venir. Segur que ens ho passem d'allò més bé.
    Abraçada

     

    es la cobra taka taka
    in do fokiu taka taka
    could de follon you deaakatala yeah!!!...
    Pos a mi s'ha m'ha enganxat la cançoneta!!

     

    jajaja

    I no vindràs dema?

     

    Fra Miquel, doncs a mi m'han arribat per email foto teves a la platja nudista de Barcelona amb l'Emily, la Xurri, l'MK, la Rateta Miquey i la Violette Moulin (tots sis fent costura). Amb això d'internet no hi ha privacitat, noi.

    Kala, és el clip preferit del meu nebot petit. El vaig guardar uns dies i em cantava la cançoneta a cada moment. També se'm va enganxar.

    Khalina, ja m'agradaria, però el Veí no vol competència. Casumlolla, ospedreta.

     

    Noi, que sàpigues q els teus consells van ser premonitoris. La meva actuació va ser un èxit taln rutilant, que després de ballar i refregar-nos a gust amb cadascuna de les 26 veïns q van venir al sopar, vaig recordar-me de tu i et vam dedicar un brindis. Crec q cap et va trobar a faltar.
    Jo també t'estimo.

     

    Veí, felicitats per aquesta moguda que has/heu tirat endavant. Me n'han fet cinc cèntims i veig que va ser un èxit. T'estimes la gent i això ens fa sentir un carinyo especial cap a tu. Una abraçada, carallot.