Parada d'òmnibus



Torno a la gran ciutat arrossegant la bossa negra plena de les darreres pomes fuji que es van poder collir el 2011 a la terra de la boira, pels vols de novembre. Encara són vermelles i fermes quan les queixales.

Surto de la boca de l'estació de trens i m'escup a la cara la contaminació, el soroll de les ambulàncies i els llums dels taxis desocupats que em donen la benvinguda a Barcelona. Fa temps que vaig triar viure aquí, lluny del canal de reg, del camí de Duran, de les tórtores que aquests darrers dies encara buscaven grans de panís enmig dels camps per llaurar mentre jo trepitjava rodades de tractors a la terra de la boira i feia un cigarret mirant la lluna blanca en un cel blau de mitja tarda. Aquell lloc sempre serà casa meva en la meva imaginació.

Però ara sóc aquí (tot i que em resisteixo a ser d'aquí). Miro el rellotge d'una entitat bancària en el sostre d'un edifici de plaça Catalunya. Em creuo amb mil rostres desconeguts que tenen pressa per la vorera. Ni em miren, mentre esbufego amb la meva bossa plena de pomes fuji.

A la parada de l'òmnibus 22 m'espera el meu àngel Melahel. També la dona dels mars del sud. Els dono una poma a cadascú en senyal de gratitud per venir-me a rebre. Tots dos masteguen en silenci mentre passen ambulàncies i taxis desocupats amb el llum verd pel passeig de Gràcia. Ens quedem tots tres allí, asseguts una bona estona, amb la T-10 a la mà (tret de l'àngel que no paga viatge), per si arriba l'òmnibus abans dels cinc minuts d'espera que marca el rètol lluminós de la parada. Fa fresca i estem tots tres a tocar els uns dels altres. Com pollets en un niu.

PD: L'àngel Melahel li dóna les gràcies a la Daltvila per recordar-se'n. Ho fa en silenci, aixecant una aleta.

19 comentarios:

    Per què a voltes escrius també en castellà?

    Explica't si us plau...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

     

    Espera... També m'agradaria saber
    en quin dels dos idiomes mantens un diàleg més greu, més ardent i més decisiu. I si és cert que un dels dos idiomes t'és més veritable, per què creus que és així?

    Podríes dir que un idioma et fa més adult que un altre? I quan dic
    adult no dic pas plàcid...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!
    Escolta, si poguesssis tintar de colors els idiomes, de quin color tintaries el català?

     

    "Surto de la boca de l'estació de trens i m'escup a la cara la contaminació, el soroll de les ambulàncies i els llums dels taxis desocupats que em donen la benvinguda a Barcelona."

    És una curiosa manera de rebre'ns i que crec que només podem sentir-la els que venim de fora :)


    365 contes
    Terra de llibres

     

    M'ha agradat molt la cançó Sr. Paseante!!
    Sap què? A mi tb em passa, tot i els anys que fa que em passejo per la terra de la boira tampoc em sento ben bé d'aquí, encara que en el meu cas casa meva sí que només és a la meva imaginació.
    Bon retorn a la gran ciutat, espero que això sigui pq a la terra de la boira tot rutlla "comme il faut". Ja vas fer-los-hi bons dinars?
    Petonets de benvinguda.

     

    M'hauria encantat veure la cara de Melhael mentre assaboria la poma, hmmmmmmmmmmmmm

    Carai amb les parauletes per demostrar que no sóc un robot! grrrrrrr


    oncvclarv rgyet

     

    Deu ser la terra de la boira, que no ens deixa mai acabar de marxar...

     

    Paseo de Gracia, el centro de Barcelona.

     

    A mi me pasa lo contrario, cuando llego a mi ciudad me parece el paraíso terrenal y más en mi calle que se pasa uno un buen rato para contar el primer coche que pasa.
    Bueno a todo uno se acostumbra.
    Esperando que hayas tenido una buena estancia por tu tierra.

     

    Describes la Tierra de la Niebla como un lugar de paz, de aire puro y de silencio lleno de sonidos de pájaros y de ramas y de hojas,...
    Así, no me extraña la bofetada de civilización.
    Sien embargo, debes estar muy feliz de encontrarte la mirada de la Mujer de los Mares del Sur y de tu ángel querido (también por mi) Melahel. Yo también agito mi ala derecha (invisible para los demás) en señal de saludo.

    Me alegra tu regreso. Espero que todo fuera bien.

     

    Ben tornat a la ciutat comptal, paseante!
    Sort tens de tenir un àngel i una dona de los mares del sur que et vinguin a rebre.
    Dona'ls records de part del fra

    Sovint dic que m'agradaria marxar a viure fora de Barcelona. Però malgrat la contaminació, i moltes altres coses, te un magnetisme molt potent...
    Jo sóc d'aquí, i m'hi sento. I si algun cop se m'ha presentat la possibilitat de marxar a viure fora, no m'he acabat de decidir a fer-ho.
    Ara hi tinc masses lligams
    Potser quan em jubili, per descansar i enfilar la última etapa de la vida amb més calma, sense tantes preses ni estrès.

    Una abraçada

     

    Jo ja no em sento de cap lloc, si de cas tornaré al mar però en forma de cendra...Un comentari una mica negre, sí. Ara penso que el meu lloc és el Japó perquè l'altre dia vaig vore un reportatge molt xulo.
    Sor en tens que et venen a rebre, a mi no m'espera mai ningú...

     

    Que bé que ja siguis aquí, a l'altra terra de la boira (la de la contaminació)!!
    Ja sigui perquè es senyal que la Sra. Sofia esta millor, com per que he trobat a faltar llegir-te!!
    PD: Et queda alguna poma per la tiquismiquis de la meva filla gran... no hi ha manera de trobar pomes al seu gust!!

     

    El crec de les mossegades dels dos àngels a les pomes respectives amb aquesta música de fons segur que faria emmudir la ciutat sencera.

    M´agraden les benvingudes, jo també procuro portar sempre alguna cosa per queixalar.

     

    El problema serà trobar bones pomes Fuji quan se t'acabin les de la teva terra, no? Perdona la meva ignorància però no pensava que les pomes aguantessin tant de temps. Això sí que deuen ser pomes de veritat, no com les de Barna :)
    Anna

     

    Onze de setembre, t'equivoques: a voltes també escric en català (molt poquetes). I tot això que em preguntes... Jo penso i parlo en català. Però en llenguatge escrit domino més el castellà. Què hi farem. Em demanes de tintar el català... Potser un color tranquil, com ara el verd.

    Bajoqueta, és que quan vens de passejar per camp obert i tornes a la gran ciutat et venen tots els fums al nas.

    Lluna, si casa teva viu en la teva imaginació vol dir que és bonica de debò. I tot rutlla per la terra de la boira, gràcies. Un petonet, truitera (ja saps que era broma el meu comentari a casa teva. Mil vegades abans una truiteta amb suc que unes ostres llefiscoses. Jo també sóc de pagès).

    Montse, els àngels són com el Martí. Tot ho fan bonic, encara que mengin amb ganyotes :-)

    Edèlia, crec que ets l'única blogger que conec de la nostra terra. Ens anem fent companyia, oi?.

    M, o del mundo según para qué personas :-) Gracias por entrar.

    Mari-Pi-R, déjate de viajes cubanos y regresa a tu tierra de mares y ríos. Seguro que allí no necesitarás mapas. Gracias por tus deseos.

    Daltvila, el ángel Melahel está contento con tu agitación de ala derecha (se lo he contado) y también porque lo rescataste del olvido en el segundo cajón de la cómoda. Todo fue bien en la tierra de la niebla, gracias.

    Fra Miquel, ja estan donats els records. Jo també penso que Barcelona és magnètica, però hi ha vida fora murs :-) Una abraçada, guapo.

    Emily, que no t'espera mai ningú? Val, tindré dia lliure passada Setmana Santa. Aniré a fer un gintonic mentre algú carrega bosses i gos passeig de Gràcia amunt. Au pos.

    Kala, gràcies. La tiquismiquis no menja pomes o no menja fruita en general? Si no menja fruita, et recomano que ho intentis amb coses més saboroses com el meló, el préssec, les maduixes... Si el problema només és amb les pomes, intenta-ho amb les pink lady.

    País, hi havia un àngel i un dimoni fent crec-crec mentre mossegaven les pomes. I sempre s'ha de portar alguna coseta per menjar o beure quan vas o vens de viatge.

    Anna Eme. A la granja dels cavalls encara tenim goldens collides a començaments d'octubre. Clar que allí la temperatura a l'hivern és baixa i les guardem al pati, ben protegides del fred en caixes de fusta i cartrons al damunt. I les Fuji són una varietat tardorenca. Encara estan gairebé com recent collides.

     

    "Però en llenguatge escrit domino més el castellà." (el paseante)

    Això vol dir que mantenir relacions sanes amb l'idioma català
    et fa por(i sanes no vol dir sempre plàcides, eh!)? Et fa por no saber dominar el llenguatge català?
    Creus que et pot empobrir , o esclavitzar, si només escrius en català?

    Diries que quan escrius en català, et mires tu i no pas cap el català? Diries que quan escrius et tens miraments?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

     

    Onze de setembre, amb aquest blog només miro d'escriure el millor que ho sé fer. En castellà tinc pocs dubtes a l'hora de posar un accent o una "B" o una "V". En català en tinc molts. Sóc perfeccionista i el nivell que tinc en castellà no el tinc en català. Ho sento moltíssim, però és així. Es tracta d'explicar històries. Només d'això. En qualsevol cas, gràcies pels comentaris i espero tornar-te a veure per aquí, escrigui en català o en castellà. Si t'agrada el que explico ho gaudiràs en qualsevol dels dos idiomes. (Malgrat tot el que puguis pensar, sóc independentista.)

     

    Quina educació més exquisida la teva, paseante!

     

    Commuter, només depèn de nosaltres ser educats en aquesta vida. La resta ja és cosa dels altres.