Breu encontre



Dijous o divendres de la setmana passada pujava arrossegant les ofertes del Lidl per l'avinguda de Sant Joan, quan em vaig aturar en un banc a fer un cigarret perquè ja sóc una mula de càrrega vella. Vaig treure la capseta del The New Yorker que em van regalar recentment per guardar el meu tabac d'embolicar i vaig buscar un d'aquells cilindres verinosos amb la punta dels dits. Una noia molt jove i amb la cara molt rodona va creuar un semàfor en vermell per abordar-me. No tenia angles, només corbes.

Ella dreta i jo assegut, no entenia el que em deia. Alguna cosa com ara: "Ens el liem?" Em vaig treure els auriculars de les orelles. Pensava que em demanava tabac. Però no. Em preguntava: "Ets el Guillem?". "Em sembla que no", li vaig respondre. Va posar cara de resignació, mentre em deia: "Et sap greu que m'assegui aquí mentre l'espero?". "És clar que no".

La noia molt jove i amb la cara molt rodona va fer sortir un entrepà de la seva motxilla, com si fos un conill d'un barret de màgia, i va començar a menjar, estranyament al meu costat, mentre jo fumava i l'arbre de Nadal veí feia pampallugues. Tot era gairebé silenci, tret de quan passava l'òmnibus 39 per darrere del nostre banc i ens feia tremolar mentre la gent passejava els seus gossos donant-los ordres per l'avinguda. No feia mala nit.

-Et puc preguntar qui és el Guillem? -em vaig atrevir a demanar-li a la meva companya de seient, al cap d'una bona estona.
-Encara no ho sé -em va respondre mentre mastegava tota tranquil.la i em regalava un somriure.

Qualsevol que ens hagués vist hauria pensat en un pare i una filla -que mai no tindré- que tornaven a casa carregats com a mules amb les ofertes del Lidl. Preparant el Nadal.

PD: Que tingueu unes molt bones festes. Ens retrobarem amb el mateix forat del cinturó cordat. No s'hi val a fer excessos que estem en crisi i hem de pagar la nova casa del Zapatero, el sou de senador del Montilla, el rescat dels bancs... Aquests dies, em penso perdre entre les pomeres de la terra de la boira. Elles al menys produeixen alguna cosa que es pot menjar. I allí sóc jo mateix. Diuen a la pel.lícula Un método peligroso: "Y haga lo que haga, no pase por el oasis sin detenerse a beber". Això faré. Us recomano molt aquesta pel.li del David Cronenberg. Encara la fan als Verdi de Barcelona. O la podeu veure si us la passa una bona amiga en un pendrive.

24 comentarios:

    No ho vas entendre. Et va dir: ens liem? però ets d'efecte retardat que diria ma mare. I si li haguessis dit que eres el Guillem?
    Pues ja saps, beu aigua de l'oasi. O emplena una cantimplora per a quan tingues set.
    Bon Nadal per a tu i els que et llegeixen...i per la family

     

    Hauré de seguir la seva recomanació i anar a veure-la, encara que de camí a la terra de la boira podria passar per aquí a la vora i deixar-me aquest pen que li passa la seva bona amiga, jo el convidaré a un cafè d'aquests solubles que li agraden... ja li tornaré en un tres i no res.
    Bones Festes Paseante, i no mengis gaires pomes a veure si enlloc d'un empatx de neules o torrons te'ns empatxaràs de poma de "Lleide".
    Petonets

     

    El moverse y no quedarse en casa hace que uno tenga historias simpáticas y graciosas para contar. Comprate un carrito para llevar la mercancía.
    Que te lo pases muy bien con los tuyos y que tengas unas Felices Fiestas Navideñas.
    Un abrazo y prosperidad

     

    Y allí eres tú mismo?
    Acaso no lo eres ahí en Barcelona, en tu día a día?

    Sea como sea, deduzco que te encanta esa sensación de volver a ser tú, en tu esencia, de manera que te deseo que seas más tú que nunca, que saborees tus paseos por el campo y saborees las manzanas, que seas muy feliz, en definitiva.

    He leído dos veces tu breve encuentro, una sin música y otra con música. La primera vez tenía un tinte cómico, de arrancar una sonrisa y la segunda, de melancolía por no tener una hija con mochila y bocata. Nunca se sabe...

    Un fuerte abrazo y gracias por sus recomendaciones

    * Pido disculpas por la extensión

     

    "Ens liem..." Ja et pensaves que havies lligat, eh? Bé, tampoc dius com acaba la història, si vau agafar un 39 plegats o el Guillem (Tell?) va apa`rèixeer finalment... En fi, bones festes per al terra de la biora. No et perdis i torna. Amb qui em ficaré, si no?

     

    Vuelve a casa vuelve, por Navidad...
    Ah, por cierto, yo opino como Emily.
    Hasta pronto, Paseante.

     

    Els Nadals al poble són més tranquils, més espaiosos i el tió caga més llaminadures :)
    Bon Nadal Wapo!

     

    Que tinguis bones festes i millor any!!!
    Per cert, jo també he tingut converses surrealistes quan m'he aturat a fotografiar segons què.

    Per a tu:
    http://annaielseutemps.blogspot.com/2011/12/bones-festes.html

     

    Avui és la segona vegada que llegeixo aquest post i em fan somriure les mateixes coses. A més a més, flipo en les mateixes frases: "Em sembla que no"? I com és que a la noia no li va sorprendre la teva resposta??? Jo m'hagués posat a riure i després ja no hagués pogut parar de donar-te conversa!
    Quan dius "Tot era gairebé silenci" ja ja ja! si jo m'hagués assegut al teu costat i hagués tret un entrepà aquí haguessis escrit alguna cosa similar a "era insoportablement sorollosa menjant!!!" ja ja ja!

    Gràcies per la recomenació de la peli! i que passis unes molt i molt bones festes. Per aquí t'esperarem!
    1 abraçada!

     

    No pateixis, jo també reacciono tard en moments com aquests.
    Hauries d'haver dit que si que et deies Guillem...sobretot si com dius només tenia corbes ;o)
    Avui dia la joventut va molt llençada. No tenen tantes manies...

    Passa-ho bé a la teva terra
    A veure si un dia d'aquests puc visionar la pel·li que recomanes...

    Una forta abraçada

     

    Ahaaaa, jo també sóc de les malpensades que creuen que et va dir ...en liem? Com som aquestes dones de mar!

    Que siguis molt feliç al teu oasi i una bona entrada d´any si no ens veiem.

     

    Au, Paseante, ja se't declaren fins i tot pel carrer. Jo passava per aquí i ja no hi ets? Bon Nadal!

     

    Si era dijous ens deviem creuar, jo pujava amb els nebots que veníen de piscina. Un altre dia em fixaré: bosses del Lidl, auriculars i fum...
    Bon Nadal per la teva terra, paseante!

     

    por qué no lo quieres traducir al castellano?

     

    Encara que sigui tard, jo també et desitjo a tu i a tots els que et llegeixen que passeu unes molt bones festes i que el que ens depari el proper any sigui millor que el passat.
    Intentaré tornar cordant al mateix forat del cinturó, però aquest mati he vist al mirall del lavabo una dona no gaire jove, amb la cara molt rodona, tot corbes sense angles!

     

    Yo hice trampas y use google traductor, aunque comencé intentando a leerlo sin mas con mi imaginació y con lo poquito que se de catalán :-)

    Me encantan tus redacciones, es algo que me pierdo por ser un vago de narices y no visitarte...ah y la peli Un método peligroso me dijeron que esta muy bien, tomare remedio de inmediato,

    Bon nadal majo!!

     

    Emily, i si li dic que sóc el Guillem i resulta que aquest tal Guillem l'ha convidat a sopar al Via Veneto (això és despesa forta) després de xatejar un parell de setmanes per internet? Que acabis de passar unes bones festes.

    Lluna, em sembla que el tren a la terra de la boira passa bastant més al nord del teu territori. Catxis. I les meves postres d'aquestes festes deuen anar: Pomes 10 - Torrons 0.

    Mari-Pi-R, yo no soy muy de carrito. Se me enganchan las ruedas por todas partes, se me vuelca, choco con otros carros... Me pasa lo mismo con los coches :-) Prosperidad también para ti.

    Daltvila, todos tenemos un territorio donde nos sentimos más nosotros mismos seguramente porque hemos nacido y crecido allí. Yo soy de una tierra poco habitada y muy extensa donde es más fácil encontrar el silencio y la calma que el ruido y la furia. En Barcelona me siento más irritable, más nervioso, más enfadado con el mundo.

    Veí, les històries s'acaben com s'acaben, ja se sap. Bones festes. I si algun dia falto per aquí, pots posar-te amb Fra Miquel. Pero vigila perquè ell no és tan cadellet com jo.

    Ada, suplantar la identidad de alguien es peligroso (y seguramente, delictivo).

    Joana, el tió em va cagar sis flascons amb gels de dutxa de diferents aromes. Vols dir que era una indirecta?

    Anna Eme, però és que tu provoques aquestes converses. On s'és vist una noia fotografiant parets brutes? :-)

    Gerònima, no trobo tan estranya la meva resposta. Un simple: "No" quedava massa sec. Un: "No, ho sento" quedava massa vist. "Em sembla que no" és com de Jemfri Bogar, elegante pero informal :-)

    Fra Miquel, quan dic que només tenia corbes volia dir que estava grassoneta. Tens una ment molt bruta per ser una persona religiosa :-) A més, aquella noia tenia 20 anys, com a molt. I ja saps que jo en tinc gairebé 35. Massa diferència d'edat. Una abraçada.

    País Secret, vaig entendre "ens el liem?", que són 3 paraules (a més, jo acabava de treure el tabac d'embolicar). I ella va dir realment "ets el Guillem?", que també són 3 paraules. El que dius tu són dues paraules. Que tinguis també una bona entrada d'any.

    Vida, l'altre dia em van preguntar per una plaça. Si és que no paren d'acosar-me pel carrer :-) Bones festes. M'alegra veure't per aquí.

    Commuter, et vaig saludar amb el meu barret de copa, en plan Rhett Butler, però tu tenies altra feina que mirar-me :-)

    Kala, mentre et puguis mirar al mirall, vol dir que ets viva. I si nosaltres et podem llegir, vol dir que som vius. La resta no importa massa.

    Atikus, no voy a presionarte (bueno, un poquito), pero te echamos de menos. Quizá en 2012 te vemos más por este mundo de los blogs. Se está a gusto contigo, cuando escribes, cuando comentas, cuando te paseas por aquí en plan Jack Lemmon.

     

    Mónica, ahí va una traducción automática, aunque revisada:
    "El jueves o el viernes de la semana pasada subía arrastrando las ofertas del Lidl por la avenida de Sant Joan, cuando me paré en un banco a liar un cigarrillo porque ya soy una mula de carga vieja. Saqué la cajetilla del The New Yorker que me regalaron recientemente para guardar mi tabaco de envolver y busqué uno de aquellos cilindros venenosos con la punta de los dedos. Una chica muy joven y con la cara muy redonda cruzó un semáforo en rojo para abordarme. No tenía ángulos, sólo curvas.

    Ella de pie y yo sentado, no entendía lo que me decía. Algo como por ejemplo: "Ens el liem?" (Nos lo liamos?). Me saqué los auriculares de las orejas. Pensaba que me pedía tabaco. Pero no. Me preguntaba: "Ets el Guillem?" (Eres Guillermo?). "Me parece que no", le respondí. Puso cara de resignación, mientras me decía: "Te importa que me siente aquí mientras lo espero?". "Claro que no".

    La chica muy joven y con la cara muy redonda extrajo un bocadillo de su mochila, como si fuera un conejo de una chistera, y empezó a comer, extrañamente a mi lado, mientras yo fumaba y el árbol de Navidad vecino hacía chispitas. Todo estaba casi en silencio, a excepción de cuando pasaba el ómnibus 39 por detrás de nuestro banco y nos hacía temblar mientras la gente paseaba sus perros dándoles órdenes por la avenida. No era una mala noche.

    -¿Te puedo preguntar quién es Guillem? -me atreví a pedirle a mi compañera de asiento, tras un buen rato.
    -Todavía no lo sé -me respondió mientras masticaba tranquila y me regalaba una sonrisa.

    Cualquiera que nos hubiera visto habría pensado en un padre y una hija -que nunca tendré- que volvían a casa cargados como mulas con las ofertas del Lidl. Preparando la Navidad.

    PD: Que tengáis unas muy felices fiestas. Nos reencontraremos con el mismo agujero del cinturón abrochado. No vale hacer excesos que estamos en crisis y tenemos que pagar la nueva casa de Zapatero, el sueldo de senador de Montilla, el rescate de los bancos... Estos días, me pienso perder entre los manzanos de la tierra de la niebla. Ellos al menos producen algo que se puede comer. Y allí soy yo mismo. Dicen en la película "Un método peligroso": "Y haga lo que haga, no pase por el oasis sin detenerse a beber". Esto haré. Os recomiendo mucho esta peli de David Cronenberg. Todavía la hacen en el Verdi de Barcelona. O la podéis ver, si os la pasa una buena amiga, en un pendrive.

     

    El médico podía querer a su mujer y a ella las dos a la vez?

     

    Es cierto Sr. Paseante que el lugar del que procedes te devuelve tu esencia. Yo, cada vez que regreso, me siento tranquila, protegida...
    Cambiando de tema, quería decirte que el libro de Benedetti me está gustando mucho. Los días pasados no pude leer y esta mañana me leí casi de tirón la mitad. Es un libro que debe leerse preferiblemente en ciertas edades, cuando el vigor y la experiencia son coetáneos, como dice Mario o quizás, cuando el vigor admira la experiencia. Tiene ese rítmo de tus escritos y un gran sentido del humor. Me está haciendo reir y reflexionar mucho.
    Agradezco mucho haberlo descubierto en tu blog.
    Espero que estés disfrutando mucho de la Paz y la Naturaleza.

    Te envio un fuerte abrazo de fin de año y te deseo un muyyyyyyyy FELIZ 2012!

     

    En català? M'has sorprès molt! Quina gràcia! Cuida't molt per les teves terres, ens veiem aviat.
    Una abraçada.
    Pr.

     

    Bona entrada al 12!
    Pr.

     

    Mónica, siempre me hacen pensar tus comentarios. Te refieres a la película (por tanto la has visto). Pienso que ese médico se quiere más a sí mismo que a esas mujeres. Y no sé si se puede querer a más de una persona al mismo tiempo. En mi caso, no. Soy de sentimientos limitados :-(

    Daltvila, es una gran novela. Creo que la leerás más de una vez a lo largo de tu vida. Me alegra haberla compartido contigo. Espero que tengas una buena entrada en el año nuevo.

    Pr, diría que sé qui ets. La Prins? Ens veiem aviat i parlem de projectes de futur. Aquest 2012 ja toca, eh? I ja veus que escric alguna vegada en català. Però la gent que no l'entèn em demana la traducció. És un tema complicat. Que tinguis un molt bon començament d'any, Monts.

     

    Si, la ve recien estranada en el cine y dentro de un cine.
    Y ella ?(me refiero a la prota principal)