Paraguas



En ocasiones pienso que debo tener pinta de cura porque la gente de Blogville se me confiesa sin parar. Por email, por teléfono, por la calle. Es horrible. Me siento su paraguas de la tienda de chinos.

El otro día caminaba con Xènia cuando me contó que le encanta salir de casa con ropa interior masculina bajo sus pantalones. Dice que se siente más segura de sí misma. Hace poco tomaba una cerveza con MK y me explicó que tiene un puente entre su contador eléctrico y el de la comunidad de vecinos para pasar un invierno calentita con los radiadores a tope (pagué las bebidas porque ella se había olvidado el monedero en casa tras decirme "y yo que quería invitarte"). ¿Y cuándo fue que Fra Miquel me enseñó la plantación de marihuana en su huerto urbano con una gorra jamaicana sobre su cabeza? Recuerdo perfectamente cuando País Secret me mostró su catalejo de mirar el Mediterráneo, pero que casualmente apuntaba a la ventana del dormitorio de su vecino de enfrente. O cuando la Rateta Mickey me confesó por email que se había dado cuenta de que odiaba a la gente de Blogville mientras escuchaba una canción de Dani Daniel en su iPod. Hay confesiones inconfesables, como la del Veí de Dalt que un día me llamó por teléfono para decirme que le gustaría escribir cosas tiernas pero que se lo ha comido el personaje.

Y todos me hacen jurar que jamás contaré sus secretos. Me ofende porque yo soy una tumba.

Otras veces creo que tengo pinta de periodista del corazón porque la gente de Blogville me cuenta chismorreos sin parar. Por email, por teléfono, por la calle. Es horrible. Me siento su paraguas de la tienda de chinos.

El otro día caminaba con Ámber cuando me describió con pelos y señales el nuevo novio de Daltvila: un noruego que desembarcó en Barcelona de un petrolero y se encontró con ella en la Rambla. Hace poco recibí un email corto de Arare. Decía simplemente: "¿Sabes que el Gatot se ha liado con una noruega que desembarcó en Blanes de un petrolero y se encontró con él en el paseo Marítimo?". Recientemente me llamó Ada para contarme que había visto desembarcar de un petrolero en el puerto de Sóller a un noruego muy atractivo y que le había llevado a descubrir su universo interior. O Emily, que me recriminó en la plaza Joanic, mientras paseaba a su perro ventilador, que todos los noruegos que bajaban de petroleros en Catalunya ya estaban pillados. Que había llegado tarde por culpa de esa costura. Por suerte, Lluna no tiene puerto cerca de casa, pero me explicó que había visto en la plaza mayor de su pueblo a alguien parecido a Óscar con una camiseta blanca patrocinada por Betwin. No sé si será verdad.

Podría explicar mil intimidades más de Commuter, de Joana, de Gemma, de Martí, de Nimue, de Mortadel.la, de Violette, de Parèntesi, de Gerònima (estos dos últimos blogs los he descubierto hace poco y me parecen absolutamente recomendables) y de otras personas más que sé que me olvido de ellas y me podrán perdonar. Pero yo soy una tumba y jamás cuento lo que no puedo contar.

PD: He escrito este post absurdo para decir que sigo por aquí, aunque escriba poquito. Tengo historias por contar, pero me salen mal explicadas. Mejor no colgarlas (con excepción de la de hoy). Supongo que son etapas. Entretanto he puesto links de vuestros blogs por si os apetece leeros. Todos me parecen (me parecéis) magníficos.

33 comentarios:

    Por favor, Sr. Paseante:

    He de decirle que me siento tremendamente discriminada. Parece ser que le ha facilitado su teléfono a tod@s menos a mí. Le escribo para rogarle que me lo facilite a través de mi cuenta de gmail que aparece en mi perfil pues tengo un problema múuuu gordo que me encantaría consultarle para contar con su sabia opinión (en el confesionario, por supuesto!).
    Por otro lado, también tengo una lista de chismorreos muy jugosa que compartir y que sé que, como nosotros somos tan, tan,....???? tan ???
    DISCRETOS, puedo transmitírselos tranquilamente.

    Un abrazo;)

     

    Si em porta a ballar li explicaré més cosetes (no només del Óscar) a cau d'orella Sr. Paseante!!! "Se li juro"
    M'has fer riure de bon matí, i avui ho necessitava.
    Un petó

     

    I no saps la última, resulta que el que tinc a l´altra banda de catalejo és un blogger també! I em fa la competència, a sobre. Es passa el dia fent el parte metereològic i fent dententes a la concurrència que si el mar està així, que si ara passa un núvol i llavors canta un ocellet. Pas posible!
    En secret et diré qui és el paio aquest.

    Gràcies per tenir-nos present i per ser tan generós ;-)

     

    No es posible que te abandonen las musas a tí también! De todas formas, habría que ver qué es 'mal explicado' para tí...
    Gràcies!
    B7!

     

    Sí que ets generós sí! molt generós!
    No només ens fas riure de "bon" :D matí, sinó que a més a més ens fas publicitat GRATISSSSSS! ja ja ja!
    Gràcies guapo! ara mateix em poso a linkar per tot el text!

     

    Estigues content Paseante….. es perquè inspires confiança!
    Això i que pel que sembla, tens un magnetisme amb les dones que ja voldrien molts!
    Jo només llegeixo el teu blog… i no sempre m’hi sento còmoda, de vegades tinc la sensació que estic ficant el nas (en aquest cas els ulls) en una comunitat a la que no pertanyo i no m’agradaria creuar la estreta línia que hi ha entre la curiositat i la tafaneria.

     

    Aix, com m'agrada perdre'm pel Turó Parc...

    Jo també estic absent, m'he acostumat als 140 caràcters de twitter i em costa escriure entrades, però segueixo passejant :)

     

    Chivato, más que chivato! Ya veo que no te puedo contar nada, tchts, tchts... ahora Gatot me retirará la palabra!

    por cierto, ¿dices que todos los noruegos ya están pillados?

    señor,señor, qué cruz!!

    ARARE

     

    esto... ni con el Opera, company!!!

    arare

     

    Sovint em deixo caure per les places majors dels pobles i ciutats que visito. Allà hi trobes ambientilluditxaratxer i, normalment, una alta densitat de bars per metre quadrat que em fan pensar (aguililla/espavilat que ha nascut un) que l’ambientilluditxaratxer tot just te’l trobes degut a l’alta densitat de bars per metre quadrat que hi ha.

    D’adolescent, i de no tant adolescent, em passava els caps de setmana al voltant del Turó Parc, no sé si mai t’ho he explicat. La ruta nocturna dels dissabtes l’anomenàvem Descenso Chino (fet real, com dirien a les pelis dels diumenges tarda) i es tractava d’anar baixant Santaló i bar que et topaves, bar al que entraves a tastar algun beuratge. A l’alçada de Marià Cubí ja giràvem a la dreta que tampoc era pla prescindir de l’Alligator (un bar que tenia una mena de llangardaix viu a l’aparador amb el que, segons com havia anat la nit, fins i tot hi xerraves), l’Universal i una estrambòtica disco-bar regentada per l’ex-cantant Pedro Marín (“... porque te juro que soy aire, a, a, a,...” ) que va estar un temps de moda. Els divendres, ni que fos per no repetir, ens quedàvem encara més a tocar del parc per fer un tanc de litre de cervesa al Pippermint i anar a petar al Renne Brunner, Chic, Area Bethoven i ja no sé dir quants noms més ja que les canviaven de nom cada dos per tres. Tot força pijoteres, la veritat.

    Al teu Turó Parc, tot i que no hi ha bar, l’ambientilluditxaratxer, la bona gent i les bones històries mai no hi han faltat i per això m’hi deixo caure tot el sovint que puc. També perquè et puc fotre els meus rotllos, com ara mateix acabo de fer, sabent que els teus llavis estan segellats i que mai dels mais els esbombaràs.

    Però et puc jurar que a la vida; ni a la plaça major del poble de la Lluna, ni a l’entorn del Turó Parc (per molts bars que hagués visitat) jo he lluït una samarreta blanca amb un Bwin estampat. I sinó t’ho creus ... pregunta-li al llangardaix de l’Alligator que ell m’ha vist, segur, en el pitjors estats possibles però, mai dels mais, tan malament com per anar amb una samarreta blanca que posi Bwin.

     

    Un buen paraguas abierto a todos los lloros y secretos, esto demuestra que sabes escuchar a la gente.
    Lo tendré en cuenta tu paraguas mágico.
    Saludos

     

    ¿Noruego?? Pero si a mi me gustan morenazos y mediterráneos.
    Hubo una vez un polaco y una vez un sueco, pero, créame Sr. Paseante, el hielo les congela el universo interior, quite, quite...

     

    Gràcies, Pase...
    Petonets per tots!
    No tinc el dia tot i sentir-me feliç, estic cansada... massa.

    Muakis!

     

    Ja te n'assabenteràs...

     

    M'ho deixo tot: quan pugui em passejo per tots els linksblocs

     

    Calla, calla. Que l'altre dia anava pel carrer Regàs, (casualitat) i a que no saps qui vaig vore dins un cotxe sortint del pàrking de l'Hotel Regàs...dos de blogville, coneguts, ell i ella i semblaven contentets...Truca'm que t'ho explico...

     

    Uix...Sort que no has deixat anar tot el que t'he dit :)
    Apa que ja sabem que "ens estimes" i que nosaltres "t'estimem".
    Bona nit Paseante!

     

    Oh My GOD! What have you done, Mr. Paseante?

    Snif! I jo que pensava, com a una beneïta naïve americana que sóc, que em sabríes guardar el secret i mira el que ens fas!
    Ara la senyoreta Daltvila mai més en confiarà res d'altres, snif!

    You are so WONDERFUl, Mr. Paseante! Moltes thanks per la menció que ens fas... Ets únic i genial. I de post absurd, gens de gens, do you understand?

    Hugs and kisses,

    Amber
    * Eyyyyy, no està malament el meu "catalàEnglish", oi? És que ja saps, sóc una rica americana i "pija". LOL! (Laughing Out Loud!)

     

    Sort que no et surt res per escriure :)

    T'ha quedat rodó!

    Jo per si un cas no et conto res... jajajaja.

    365 contes
    Terra de llibres

     

    A veure...
    el "truco de la estampita" ja és molt vell. Poses a adular a quatre veïnes benpensades i sensibles perquè et donin el gmail, el telèfon, el compte corrent i la talla del seu tanga i ja et creus que les tens al bote. La de nits que he hagut d'escoltar les teves confessions inconfessables emboirat per l'alcohol de garrafa i el fum de tabac barat que et fots, per saber que en el fons et sents culpable perquè t'agrada el Ronaldo, votes el PP i la Rafaela Aparicio és el teu ídol de joventut!
    I el pitjor de tots és que... totes les veïnes et donen el gmail, el telèfon, el compte corrent i la talla del tanga.
    (Ja passarà informació reservada: la pròxima ronda la pago jo -cosa estranya, ho sé).

     

    Daltvila, te acabo de pasar mi número de fax por gmail. Espero impaciente esa lista de chismorreos.

    Lluna, només sé ballar flamenc. Creus que em podries explicar més cosetes mentre fem un zapateao?

    País, un blogger que miri passar núvols mentre canten els ocells... Deu ser Fra Miquel, que els religiosos ja ho tenen això de la vida contemplativa.

    Commuter, las musas son como el desodorante. Tarde o temprano te abandonan.

    Gerònima, compartir blogs xulos amb la gent no és fer publicitat.

    Kala, de vegades faig broma amb la gent que compartim aquest món dels blogs, i això pot fer pensar que hi ha més complicitat entre nosaltres de la que tenim en realitat. Així que oblida aquesta sensació de que poses el nas en una comunitat tancada. Tu també vius a Blogville, només que encara t'has de comprar una casa (obrir un blog).

    Laie, m'agrada que encara passegis per aquí. I bastanta gent està deixant els blogs per passar-se a facebook o a twitter. A mi em costaria escriure en 140 caràcters. Sóc més "rollero" :-)

    Arare, tu ja en tens un de mariner :-) I això que tampoc et funcioni l'Òpera és estrany. Entres a Blogger amb un correu de gmail?

    Òscar, també l'he fet vegades aquest "Descenso Chino" :-) però sempre acabàvem apalancant-nos a l'Universal (és una llàstima no haver conegut el disco-bar del Pedro Martin -això té un post). Ara el cos ja només aguanta una cerveseta a la terrassa del Casa Tejada. I segur que l'Alligator m'aconsegueix una fotografia teva amb la samarreta blanca si li passo un parell d'euros sota mà.

    Mari-Pi-R, y eso que no he dicho que se te ha fugado el reparador de lavadoras :-)

    Ada, se acerca a las islas un petrolero cargado de marineros italianos vestidos con camisetas de Gaultier.

    Mortadel.la, ja me n'he assabentat tot i que encara no t'he deixat comentari. Me n'alegro de la nova casa. Cuack.

    Noa, ja saps que sóc una tomba jo :-)

    Ámber, acabo d'enviar un email a la Daltvila perquè em confirmi (o no) que ets rica, americana i pija (m'interessa especialment el primer adjectiu).

    Bajoqueta, gràcies. Ja trobaré algú que m'expliqui els teus secrets :-)

    Veí, no entenc que em demanis la talla del tanga de les noies de Blogville quan tu mateix em vas explicar fa poc que totes van amb calces de color carn, de mitja cuixa fins al melic. En què quedem?

     

    Veí, potser no ho havia d'explicar això de les calces i ara no ho sé treure (ups!). És estrany que se m'escapi alguna confidència.

     

    No. No ho vas entendre... Deia que la roba íntima que més els esqueia era la no-roba. Per això totes semblava que voleiessin sense res a sobre...

     

    paseante, tu mateix, ves explicant secrets i ja veurem, si no començarem nosaltres a explicar les teves misèries... ahí lo dejo apuntado, nomás. ves fent...
    un petonet. o no.

     

    Tu sí que eres magnífic, mecatxislamar!!! :) Buf! sort que no has explicat el meu secret... ;)Besaetes!

     

    Que bo, que bo. El millor de tot és que n'has encertat una...

     

    Ai...!!! Jo dic que el meu blog també esta en crisi, perquè no escric gaire.... Veig que no sóc la única...Sempre hi ha èpoques per tot....
    Una mica de descans també va be!
    Fins aviat!

     

    Quin detallàs!
    Trec el nas per una petita porta de blogville i m'agafa vertigen...no se on posar els peus...El teu blog és "casa". Faig unes voltes i torno. Em sorprèn la gran creativitat dels humans. Somric. No tot està perdut.

     

    Veí, fa dies que no tinc el cap clar. Segurament et vaig entendre malament (he rebut la transferència bancària, merci).

    Xènia, tinc imatges teves ballant "Los pajaritos" amb les faldilles aixecades. I és tan fàcil penjar clips a Youtube... Ahí lo dejo apuntado, nomás. Un petonet. O no.

    Júlia, les fotos que m'has enviat des de la dolça Itàlia són privades o públiques? :-) Besaetes, viatgera.

    Martí, he encertat la del carallot (el Veí). És l'única veritat que he dit.

    Eli, el que més m'agrada és que Blogville continua existint malgrat nosaltres hi siguem o no. Sempre hi ha gent. Algú que ja coneixem o persones que són noves i van una mica perdudes amb el mapa a la mà. I a cada casa hi ha una història per llegir. Fins aviat, riallera.

    Parèntesi, casa teva ja fa dies que és casa meva. Escrius molt bonic i és un plaer llegir les teves històries. I tots els que tenim blog vam viure aquest vertigen teu. Surt a caminar per Blogville, en plan astronauta (flotant), i trobaràs nous mons que et seran agradables. Ja ho veuràs.

     

    Ets el millor! jeje! dels posts més originals que he llegit mai!

     

    Edèlia, moltes gràcies. M'alegra tornar-te a veure per aquí.

     

    Calla, calla. Que l'altre dia anava pel carrer Regàs, (casualitat) i a que no saps qui vaig vore dins un cotxe sortint del pàrking de l'Hotel Regàs...dos de blogville, coneguts, ell i ella i semblaven contentets...Truca'm que t'ho explico...

    Emily

     

    Emily, he recuperat un comentari que vas fer el 29 de novembre i que no es va publicar al blog. L'he trobat a la safata d'entrada del correu electrònic. Ja em diràs qui són aquesta parella :-)